Jornada 10: Girona 3 - 0 Mirandés

La crònica: Tarda agradable a Montilivi. Al camp 4.506 espectadors disposats a veure un bon partit i una nova victòria del Girona. Pels altaveus anuncien que el club ja té 5000 socis, som-hi!

Abans de començar el partit es fa un minut de silenci en memòria de l’avi del nostre porter Palatsí, i es recorda l’aniversari de la mort del porter juvenil del Girona Nil Marín.

Els onze escollits per Machín són : Becerra, Cifuentes, Ramalho, Richy, Lejeune, Juncà, Pons, Granell, Jandro, Felipe i Sandaza.

Aquesta vegada es canvia de davanter referència respecte a Sabadell i Mata deixa el seu lloc a Sandaza. Felipe continua de segon punta darrera del davanter centre amb llibertat de moviments. Jandro es situa en la línea de 3 migcampistes per l’esquerra. 
El tècnic del Girona busca tenir més control, més passada entre línees, que Felipe sorprengui des de la mitjapunta i que Sandaza treballi a dalt. La defensa és la de sempre, i Pons i Granell lluitaran al mig camp.

La veritat és que la fórmula funcionarà a la perfecció. El Girona controla, lluita i domina. En el minut 5 ja arriba el primer avís quan, una passada de Jandro a Sandaza, acaba amb el davanter del Girona per terra dins l’àrea rival. Penal no xiulat.

Els següents minuts continuen amb domini clar dels gironins. No creen oportunitats molt clares però el control és absolut.

Així s’arriba al minut 18 on es produeix una acció que marcaria el desenllaç del matx. Una passada interior de Pons la recull Sandaza. El davanter del Girona intenta driblar el porter del Mirandés que el fa caure dins l’àrea. L’àrbitre no xiula penal d’inici però, un cop consultat l’assistent, finalment assenyala la pena màxima i expulsa el porter visitant. Felipe és l’encarregat de marcar el gol xutant fort pel centre de la porteria. 1-0.

Poc després, el mateix Sandaza rep una targeta groga per simular penal. En el minut 23 un espectacular canvi de joc de Lejeune cap a Cifuentes el controla el lateral gironí que, després de fer una paret amb Felipe, remata obligant el porter del Mirandés a desviar el xut a còrner.

Els següents minuts transcorren amb una disminució en la intensitat del joc de l’equip blanc-i-vermell. Això ho aprofita el Mirandés per forçar diverses faltes en les immediacions de la porteria de Becerra, que no arriben a crear perill real.

No pateixen gaire els locals que veuen com el seu porter no ha d’intervenir, la defensa estar concentrada i intenten gestionar la renta aconseguida en el marcador sense oblidar-se d’intentar marcar el segon. L’última acció destacable del Girona en aquesta primera meitat es produeix en el minut 40 quan Pons fa una jugada individual i intenta assistir Sandaza. La pilota és tallada per la defensa visitant que impedeix que el davanter gironí es quedi sol.

Un  Girona superior veia com acabaven els primers 45 minuts amb advantatge en l’electrònic i a sobre amb un home més. La victòria no es podia escapar.

En la repressa els de Machín sí que busquen decididament el segon gol per pràcticament sentenciar el partit. Al minut 49 es produeix una bona combinació entre Juncà, Felipe i Jandro que el públic aplaudeix. Un minut més tard Sandaza remata de cap, el porter del Mirandés rebutja la pilota que acaba picant el travesser. El Mirandés no reaccionava i els gironins volien el segon. En el minut 51 , una jugada per banda dreta acaba amb la pilota als peus de Sandaza dins l’àrea rival. De manera individual i lluitant contra la defensa visitant, el punta gironí es fa espai i remata a l’esquadra de la porteria del Mirandés, golàs. 2-0 i enfrontament molt controlat.

El Mirandés ja no oferiria massa resistència i el Girona sense apretar massa trobava aproximacions amb relativa claredat. En el minut 59 Jando pica la pilota per deixar Cifuentes sol davant el porter rival. La jugada queda anul·lada per un fora de joc dubtós.

En els minuts següents el Mirandés acabaria de claudicar i abdicaria en qualsevol possibilitat de treure res positiu de Montilivi. En el minut 64 una gran jugada del Girona acaba amb una gran passada de Felipe a Sandaza. El davanter blanc-i-vermell remata ras ajustat al pal però el porter rival desvia a còrner.

Tres minuts més tard es produeix una jugada que tanca definitivament el partit. Sandaza rep una passada interior i quan es disposa a encarar porteria un defensa del Mirandés el fa caure. Falta i segona expulsió de l’equip visitant que veu com amb 2 homes menys ja és impossible reaccionar. Ara si que el Girona es relaxa i es dedica a controlar el joc. Machín aprofita per fer els 3 canvis entre els minuts 70 i 77. Primer entra Íñiguez per Richy, després Bordas per Sandaza i finalment Cristian Gómez per Felipe. Bons minuts pels menys habituals i descans per 3 homes importants. Richy perquè és el capo de la defensa, Felipe per tot el que aporta en atac i defensa (recordem que és el pitxitxi de l’equip) i Sandaza per la seva lluita i esforç que a més en el dia d’avui han acabat amb el premi del gol. Ell ha forçat el penal i les 2 expulsions del Mirandés i ha marcat el segon. Aplaudiments per tots 3.

En el minut 80 una centrada de Juncà des de l’equerra acaba amb una rematada clara de Cifu que desvia el porter a còrner. Amb aquest còrner el Girona en tenia una altra de molt clara. Remata Ramalho desvia el porter i Bordas, a boca de canó, xuta amunt.

Però un minut més tard el davanter manresà del Girona es treuria l’espineta. Centrada de Juncà i Bordas l’empalma sense deixar-la caure aconseguint un autèntic golàs. 3-0 i victòria al sac.

El partit acabaria amb l’anècdota d’una pilotada a les parts nobles de Juncà que l’han deixat estabornit uns quants minuts.

Els blanc-i-vermells aconseguien una nova victòria davant l’afició. Certificaven 9 punts seguits després de 2 desplaçaments fora i consolidaven el liderat en solitari. Distancien a 4 punts un rival com Las Palmas i mantenen diferències amb el Valladolid de Rubi. Pràcticament la meitat dels punts necessaris per la salvació s’han aconseguit en només 10 jornades i les sensacions permeten somiar una mica. De moment, però, tot això es resumeix amb dues paraules: orgull (de veure el Girona líder) i il·lusió. Som-hi Girona
.


La conversa:

Descobrim com juga... Felipe Sanchón

Encetem una nova secció. Periòdicament analitzarem un futbolista de la plantilla actual per desvetllar quin és el seu paper dins l’equema tàctic de Machín, què aporta o pot aportar i quines són les seves funcions dins de l’equip. 

Començarem per Felipe Sanchón, el dorsal 19 del Girona. Per qui no ho sàpiga, amb la incorporació de Felipe a la disciplina del conjunt de Montilivi l’any 2012, el menut jugador iniciava la seva tercera etapa a Girona. Ja va pertànyer al club la temporada 2005-2006, i també va venir cedit l’any 2009. Actualment és un dels jugadors més importants de l’equip i assíduament té un lloc a l’onze inicial de Machín. Però de què juga realment Felipe? Què aporta?

Posició en el camp

Felipe és un jugador molt versàtil i dinàmic que pot jugar a qualsevol de les posicions d’atac de l’equip de Machín. Recordem que el Girona presenta pràcticament sempre un 5-3-2 com esquema tàctic. Doncs el dorsal 19 gironí, pot actuar en la línea de 3 com a migcampista ofensiu davant dels dos pivots defensius del centre del camp, pot actuar de segon punta darrera del davanter referència, i també l’hem vist en alguna ocasió fent del Messi del Girona jugant de fals davanter centre. En altres esquemes Felipe també pot jugar per la banda.

Com juga en atac. Habilitats

És un jugador esquerrà tancat. Si l’observem tècnicament, podrem veure que la majoria d’accions les realitza amb la cama esquerra: xut, dribbling o passada. Felipe es mou per una zona molt extensa del camp i el seu paper és molt important en l’atac gironí. Sovint es despenja a les bandes per sorprendre el rival, entra bé des de la segona línea, condueix bé els contraatacs, es mou correctament per la mitja punta, pot filtrar passades interiors, o encarar el porter quan actua més al davant. La seva funció és, normalment,  enllaçar el centre del camp amb la davantera, però també és important a la contra, i pot desbordar al rival perquè es sol moure amb certa llibertat per qualsevol zona de l’atac. No és un jugador rapidíssim però aporta velocitat, no és un jugador extremadament habilidós però en canvi pot desbordar, i no és un golejador nat però aporta sempre un bon número de gols. De fet aquesta temporada és el màxim golejador de l’equip. 

Com juga en defensa

Per tant podem veure que és important en totes les vessants del joc d’atac. Però Felipe no es redueix a això. També treballa en defensa perquè, quan els laterals gironins s’incorporen per la banda i especialment si algun dels pivots del mig camp també ataquen, Felipe ha de cobrir l’espai que deixen en defensa. Aquesta versatilitat ofensiva, unida al treball defensiu que ha de realitzar, expliquen que sovint hagi de ser substituït pel seu gran desgast. Però quan surt del camp, ja ha aconseguit sumar en tots aquells aspectes que l’entrenador li exigeix.

La pissarra

Ara explicarem gràficament en el següent esquema quines posicions pot adoptar Felipe en l’equema de Machín (posicions que apareixeran en vermell) i veurem per quina zona es mou en atac i quina en defensa.

Pissarra 1: els punts vermells indiquen les posicions d’atac on pot jugar Felipe 

Pissarra 2: últim 11 presentat per Machín a Montilivi

Imatge 1 extreta de aragirona.cat

Imatge 2 extreta de mundodeportivo.com

 

Jornada 9: Sabadell 0 - 2 Girona

El resum: El Girona es presentava a la Nova Creu Alta per disputar la 9a jornada de lliga amb la voluntat d’oblidar la desfeta copera i treure un bon resultat, cosa que se li havia resistit darrerament en les seves visites a Sabadell.

Els onze escollits per Machín eren els següents: Becerra, Cifu, Richy, Lejeune, Ramalho, Juncà, Pere Pons, Granell, Eloi Amagat, Felipe i Mata. Amb aquest onze, a més de no jugar Sandaza d’inici, s’introdueix una petita variació tàctica respecte altres partits. La defensa es manté intacta, però aquesta vegada hi ha 3 migcampistes purs, que han de poder mantenir la seva posició, han de crear un centre del camp sòlid per controlar els atacs rivals i estar atents a les incorporacions ofensives que facin els laterals gironins. Felipe deixa el mig camp i actua de segon punta just pel darrera de l’home referència, Jaime Mata. D’aquesta manera el menut jugador gironí està més a prop de l’àrea rival i es guanya velocitat a la davantera per fer contraatacs. És perd, però, potencial en el joc aeri.

Aquesta novetat, no li anirà gens malament a un Girona que veu però com Tamudo té la primera ocasió clara de gol. L’ex de l’espanyol es queda sol davant Becerra però remata desviat. Després vindria el recital Felipe. En el minut 14 aprofita una bona jugada de Pere Pons per definir a la perfecció davant la sortida del porter Nauzet. 0-1.

15 minuts més tard, en el minut 29, Felipe fa d’oportunista. 3 xuts dels atacants gironins són rebutjats pel porter del Sabadell però Felipe, el més llest de tots, recull la pilota per marcar a plaer el 0-2.

El guió de la segona meitat estava clar, intentar administrar bé el resultat i  aprofitar algun contraatac per sentenciar definitivament.

De totes maneres seria Tamudo qui marcaria pel Sabadell, però el col·legiat anul·laria el gol per fora de joc. Decisió molt protestada pels locals perquè hauria pogut canviar el signe del partit.

Els homes de Machín controlen el matx, gestionen bé la renta de l’electrònic i també tenen alguna ocasió per augmentar el marcador. El porter Becerra, amb alguna bona actuació evita que els arlequinats redueixin diferències.

Els canvis del Girona els reserva el seu tècnic pels últims 20 minuts. El primer és obligat quan en el minut 71 entra David Garcia per un Juncà amb problemes físics. 5 minuts més tard dóna entrada a Sebas Coris per substituir a l’heroi del partit, Felipe Sanchón, autor dels 2 gols que servirien per obtenir una nova victòria. En el minut 84 el tècnic sorià dels gironins faria entrar Sandaza per substituir un cansat Mata.

El partit no donaria per més i el Girona suma 3 punts que, combinats amb l’empat a casa del Valladolid amb la Ponferradina, el deixen líder en solitari. És cert que això, a aquestes alçades de la temporada, no deixa de ser anecdòtic, però és una realitat. El conjunt gironí està fent un inici prometedor i il·lusionant. Hem de ser realistes i estar clar que Machín pensa que si la salvació està normalment fixada en uns 50 punts, ja en tenim 20 en 9 jornades i només en falten 30 amb 33 jornades per endavant. En una categoria tan igualada com aquesta, s’ha d’estar preparat per si arriba una mala dinàmica de resultats perquè això ràpidament et fa baixar posicions i per tant s’ha d’anar partit a partit com diria el Cholo Simeone. Quan s’arribi al tram final, veurem on som i a què podem aspirar. Però aquest Girona ens permet somiar perquè té les coses clares, és competitiu, eficaç, lluitador i això fa obtenir bons resultats. Som-hi Girona.


La conversa:

3a ronda Copa del Rei: Valladolid 2 - 0 Girona

El resum: Avui no farem una crònica extensa, però si que comentarem una mica el partit del Girona. S’enfronta a l’equip de Pucela que en la lliga adelante comparteix liderat amb els blanc-i vermells.  A Valladolid trobem dos vells coneguts, el central Chus Herrero que, en no ser renovat pel Girona aquest estiu, va fitxar pel Valladolid, i Rubi, entrenador del qual sobren comentaris pel gran record que ha deixat a Montilivi.

En el José Zorrilla hi ha poc públic i l’ambient és fred. Machín aprofita per presentar una alineació que no té res a veure amb la de la Lliga: Palatsí, Sebas, David Garcia, Pablo Íñiguez, Mas, Bigas, C.Gómez, Pons, Jandro, Aday i C.Alfonso.

L’equip pucelà domina tímidament i el Girona espera al darrera buscant contraatacs. Però la veritat és que no hi ha res gaire destacable en els primers 45 minuts. Molt poques ocasions, poca intensitat i poc ritme per part dels dos equips.

En el minut 5, però, Aday remata fora en una contra molt perillosa dels gironins.

En el minut 25 C. Alfonso rellisca quan es quedava sol davant el porter rival. Això és tota la presència ofensiva dels homes de Machín.

La segona part comença amb un canvi, entra Bordas per Aday. Segueix el partit fred i sense res destacable fins el minut 11 d’aquests segons 45 minuts. Un còrner del Valladolid unit a l’error defensiu de Bigas deixen sol un jugador local que remata de cap a plaer i aconsegueix posar l’1 a 0 al marcador.

En el minut 14 C. Alfonso remata de fora l’àrea però el porter del Valladolid refusa el xut.

Segueix el partit sense intensitat. El Girona està jugant els pitjors minuts de la temporada, no aconsegueixen crear perill.

En el minut 29 entra Ramalho per un Sebas amb problemes físics.

5 minuts més tard, després que Carles Mas tingui problemes al bessó, el Valladolid llança un còrner. Palatsí s’empassa la pilota per alt i els locals fan pujar el 2-0 sense oposició.

Un minut més tard Mas es retira lesionat i entra Granell.

Aquí s’acabaria la història d’aquest partit i el camí del Girona en la Copa del Rei. Res més destacable. Derrota merescuda. És cert que l’àrbitre assistent s’ha equivocat amb diversos fora de joc que ha xiulat al Girona i no ho eren, i també és cert que l’equip pucelà ha aprofitat errors defensius dels homes de Machín per fer els gols, però el Girona no ha tingut pràcticament oportunitats de gol ni ha creat gaire joc.

De totes maneres, la competició que importa és la Lliga i sempre hi ha aspectes positius a destacar. S’ha donat minuts a homes menys habituals perquè vagin agafant ritme, jugadors com Pablo Íñiguez que venia d’una llarga lesió ha disputat els 90 minuts, han jugat homes de la cantera, i ha servit d’aperitiu pel partit que disputaran els Gironins a Valladolid d’aquí a poc. Ara a centar-se en la Lliga i a seguir competint tan bé com s’ha fet fins ara. A passar pàgina i som-hi Girona.

Curiositat: La pilota i la porteria

La porteria:
Continuarem amb la secció de curiositats i ho farem amb un nou capítol dedicat a la porteria de futbol. Tots sabem què és una porteria, que és diferent si parlem de futbol sala, futbol 5, futbol o futbol 11. Però com és una porteria en el futbol professional? Quant medeix? De què està fabricada? Quin és l'origen de la porteria?

Com vam fer amb la pilota, intentarem resoldre aquestes qüestions. Les porteries de futbol professional tenen unes mesures específiques que poden resultar estranyes. De llarg (de pal a pal) medeixen 7,32 metres, mentre que d'alçada fan 2,44 metres. Però perquè precisament 7,32 metres de llarg? Doncs perquè el futbol el van inventar els anglesos (un altre dia parlarem de l'origen del futbol) i per tan les mesures són la traducció al sistema mètric de les fixades en el segle XIX pels britànics. A finals del segle XIX, al 1863, es van fixar, entre d'altres coses, les dimensions de les porteries. Doncs bé, en principi, eren dos pals separats per 8 iardes. No hi havia travesser. Aquestes 8 iardes, traduïdes al nostre sistema mètric fan els 7,32 metres que hem dit abans.


Però no va ser fins 2 anys més tard que es va fixar el travesser. No era un tercer pal com el coneixem avui en dia, sinó que era una corda situada a uns 5,5 metres d'alçada que unia els dos pals. Uns anys més tard es va fixar l'alçada que coneixem avui dia, els 2,44 metres.

Els pals de les porteries i el travesser estan fabricats de fusta, metall o uns altres materials homologats. Avui en dia els pals solen ser rodons o el·líptics, però també serien vàlids els pals quadrats o rectangulars (mal record pels culés la final de la Copa d'Europa del 31 de maig de 1961 que enfrontava el Barça i el Benfica, coneguda com la final dels pals quadrats perquè van repel·lir un munt de remats clars de la davantera blaugrana i el conjunt barceloní va acabar perdent per 3 gols a 2; però això és un altre tema).

Per últim, hauríem d'afegir que la xarxa sol ser de corda o de fibra tèxtil obtinguda del jute.

Esperem haver desvetllat les curiositats sobre la porteria, i un animem a seguir el blog i aquesta secció per anar descobrint coses interessants sobre el Girona FC i sobre l'esport rei.



La pilota:

Encetem una nova secció on periòdicament explicarem algunes curiositats relaciones amb el món del futbol, que tot i ser un esport seguit multitudinàriament, molta gent no les coneix. Avui ens centrarem en la pilota, que és la principal protagonista d’aquest esport. 

Sabeu quan medeix? De quin material estava feta abans? Quines proves ha de passar per poder-la fer servir en un partit oficial? 

Doncs us en farem cinc cèntims i respondrem a aquestes preguntes.

La pilota ha passat per diverses evolucions fins convertir-se en tal com avui la coneixem. Va començar sent una bola de drap o de cuir plena de crin de cavall o pèl de porc. Però la tecnologia s’ha anat introduïnt en el futbol i en l’actualitat ja no és així.

El reglament estableix que la pilota ha de ser esfèrica, de cuir o d’un altre material adequat. La seva circumferència ha de tenir entre 68 i 70 cm. El pes també és molt important i també està regulat; ha d’oscil·lar, abans de començar el partit, entre 410 i 450 grams. I la seva pressió serà l’equivalent a 0,6-1,1 atmosferes al nivell del mar.

Totes aquestes característiques les ha de reunir la pilota, per considerar-la adequada per la pràctica del futbol. Si la pilota es desinfla o es punxa, l’àrbitre es veu obligat a aturar el partit i se l’ha de substituir per una altra.

Imatge extreta de www.taringa.net

Però perquè una pilota surti a escena en un partit oficial, ha de passar certes proves que us desvetllarem a continuació: Se la llança 10 vegades contra una placa d’acer des d’uns 10 metres d’alçada per comprovar la seva elasticitat. Per comprovar que el seu pes sigui l’adequat, es pesa la pilota 3 vegades en una cabina segellada. Finalment, es xuta aquesta pilota 2000 vegades contra una placa d’acer a 50 km/h; si no perd la força, la pressió, ni el pes, prova superada. Ja és òptima per esdevenir la protagonista essencial.

Fins aquí la pilota. No deixeu de consultar el blog i descobrireu moltes altres curiosats que rodegen aquest esport, o fites que han passat durant la seva història.

A on juga ara...? Chechu Flores

Continuem amb un nou anàlisi de la carrera esportiva d’un nou exjugador del Girona FC. I en aquesta ocasió parlarem de Chechu Flores. Una de les figures destacades de l’equip que va aconseguir l’ascens a la 2a A espanyola.

El de Sarrià de Ter, tal i com vam comentar en l’anàlisi de Rafa Ponzo, es va convertir en un dels artífexs de l’històric ascens a la categoria de plata per part del Girona FC de la temporada 2007/2008. Aquell equip a on hi jugaven els Migue, Chechu, Jose, Miki Albert, Xumetra, Jito... En aquest cas, el gironí destacava per la seva habilitat i velocitat per la banda, habitualment dreta. Podia jugar d’interior dret, o a l’extrem, i va tenir una incidència molt important en el joc ofensiu de l’equip.

Chechu, va formar part de les files del Girona durant unes quantes temporades. Només un petit parèntesi durant una pretemporada, la qual semblava que abandonaria la ciutat de Girona per fitxar pel Sabadell, separen el gironí del conjunt blanc-i-vermell. No obstant, aquest petit idil·li no va arribar a bon port, i l’habilidós jugador va tornar a l’equip de la seva vida.

Va sumar partits en el conjunt gironí fins la temporada 2010-2011. En totes les temporades que en va formar part va jugar un nombre considerable de minuts. A la seva marxa deixa 84 alineacions amb el Girona i una aportació golejadora de 9 gols.

La relació amb el Girona va concloure, i una nova etapa en la seva carrera futbolística començava lluny de casa seva. Marxaria a les illes canàries per convertir-se en jugador d’un dels equips clàssics d’Espanya, el Tenerife, tot i que es trobés en la 2a B.

Amb el conjunt canari va poder gaudir novament d’un ascens a la categoria de plata. La temporada 2012-2013 finalitzava amb grans èxits pels interessos del Tenerife que assolia el retorn a la 2a A. Durant aquestes temporades al Tenerife va gaudir de minuts, però diversos problemes físics no el van permetre convertir-se en un jugador clau, i en un fixe en les alineacions.

Arribava la temporada passada, la 2013-2014. La primera volta va continuar amb un paper similar en el seu equip, però finalment va acabar perdent la confiança i desde la jornada 26 tan sols va disputar 32 minuts de joc.

Per aquest motiu, Chechu Flores s’ha buscat la vida en aquesta nova temporada, i als seus 32 anys, ha fitxat novament per un altre clàssic d’Espanya, Hércules, amb l’objectiu d’aconseguir per tercera vegada a la seva història un ascens a la categoria de plata.

De moment, el gironí ha jugat sempre de titular, i fins i tot en l’anterior jornada (jornada 7) va col·laborar molt activament a la victòria del seu equip amb gol en guanyar per 1-2 contra l’Hospitalet. Molta sort en la teva nova etapa.

Imatge 1 extreta de www.deporpress.com

Imatge 2 extreta de zonahercules.com

Curiositat: les espinilleres

En l’actualitat tots els jugadors de futbol, professionals o amateurs, cracks mundials o nens que comencen, porten espinilleres per protegir-se dels cops rivals. Tot i que algú més gran segur que recorda algun jugador amb les mitgetes baixes i sense aquesta protecció, avui en dia tothom en porta. Estan fetes d’un material especial compost per una combinació de plàstic i de fibra de carbó lleuger. 

 

Però, sempre s’han utilitzat espinilleres? Quan es van introduir en el futbol? Qui ho va fer?

Doncs no sempre han format part de l’equipació d’un futbolista. La data a remarcar és l’any 1874. Un futbolista del Nottingham Forest anomenat Sam Weller Widdowson, fart de rebre patades a la tíbia, es va fabricar les primeres espinilleres amb uns protectors de cricket. Així que, gràcies a ell, avui podem protegir-nos aquesta zona de la cama i evitar determinades lesions quan rebem entrades rivals.

Imatge 1 extreta de todocoleccion.net

Imatge 2 extreta de pjnikemercurial.blogspot.es

Jornada 8: Albacete 0 - 1 Girona

La crònica: El Girona comença l’aventura de dos partits fora de casa i ho fa al camp de l’Albacete, un lloc que sembla bo per guanyar ja que l’equip manxec porta una dinàmica de derrotes important. Els onze escollits per Machín són els mateixos de sempre, amb el canvi obligat de Granell per Pere Pons que està sancionat.

Els primers minuts ens permeten veure un Albacete intens que vol sortir de la cua de la classificació guanyant per fi a casa. Hem de dir que l’esquema del Girona té algun punt feble que els manxecs volen aprofitar. El 5-3-2 que en atac es converteix en un 3-5-2, deixa les esquenes dels laterals descobertes i Lejeune i Ramalho han d’estar molt atents per tapar els espais que deixen Juncà i Cifuentes quan s’incorporen a l’atac. L’Albacete ho sap i circula la pilota per trobar les incorporacions dels seus laterals o interiors per banda que es dediquen a fer centrades a l’àrea. De totes maneres l’equip blanc-i-vermell reacciona tímidament acostant-se a la porteria rival. En el minut 7 una centrada de Felipe per banda esquerra la remata Mata fora.

En el minut 12 l’Albacete troba l’espai que deixa Juncà al seu darrera i, tot i que Granell intenta tapar-lo, és superat per l’atacant manxec que xuta i es troba amb un Becerra que desvia a còrner. La banda esquerra del Girona té problemes perquè els locals ataquen per aquesta zona. En el minut 16 un contraatac perillós acaba amb una falta clara de Ramalho que el públic reclama com a expulsió.

En el minut 23 es produeix un contraatac perillós de Mata. La pilota acaba a còrner. El treu Granell cap enrera, remata Felipe, es produeix un rebuig que acaba als peus de Sandaza. El davanter gironí xuta des de l’àrea petita i el rebuig l’aprofita Felipe per marcar l’1-0 a plaer. Els jugadors locals demanen fora de joc de Sandaza però un jugador de l’Albacete que s’havia quedat al costat de la línea de fons habilita Sandaza. Gol legal.

L’Albacete segueix amb el seu patró de joc buscant les esquenes dels laterals gironins i troba diverses oportunitats que desfa un encertat Becerra.

Els de Machín podrien haver sentenciat el partit quan en el minut 45 un contraatac, Granell fa una passada interior que deixa sol Felipe. El davanter gironí intenta fer passar la pilota per sota les cames del porter local quan la millor opció era driblar-lo.

Un minut més tard l’Albacete respon amb un xut fortíssim a prop de la porteria gironina però un impressionant Becerra el desvia a fora.

La segona part comença amb un Girona que intenta fer el segon sense massa convicció. En el minut 3 una pilota bombejada per Felipe troba el cap de Lejeune que a punt està de fer el segon.  Poc després, en el minut 7, un contraatac del Girona acaba amb un mal control de Mata que fa falta i marca un gol que no puja al marcador.

A partir d’aquí no hi ha massa coses a destacar. Els de Machín cada vegada tenen menys possessió de pilota i no inquieta el rival. Els manxecs apreten però no troben fissures en la defensa gironina.

En el minut 18 entra Aday per Felipe. No canvia gaire l’escenari i els blanc-i-vermells intenten gestionar la renta mínima de la qual disposen en l’electrònic.

En el minut 25 entra Gerard Bordas (primers minuts en lliga) per substituir Sandaza que havia treballat molt però sense disposar de gaire opcions en atac.

La possessió de la pilota és d’un 62% per l’Albacete i 38% pel Girona. Tot i així ni els manxecs dónen sensació d’empatar ni els gironins de fer el segon. Destaca el tercer canvi de Machín. En el minut 43 entra Pablo Íñiguez per Granell. El migcampista que venia del Villarreal debuta en lliga i es torna a vestir de curt per disputar els minuts finals. És cert que és un canvi per perdre temps però Íñiguez tornar a sentir-se futbolista després de no jugar des del desembre passat quan es va lesionar.

Quan passaven tres minuts del temps reglamentari l’àrbitre li xiula una falta a Eloi perillossíssima perquè és prop de l’area gran. L’Albacete busca l’empat però torna a trobar-se amb una grandíssima aturada de Becerra.

El Girona ha sabut gestionar l’avantatge mínim aconseguit a la primera part i certifica una nova victòria, la cinquena en 8 partits. Segueix invicte com a visitant i una setmana més serà com a mínim co-líder de la categoria de plata. Els blanc-i-vermells són un equip sòlid que s’ha adaptat al sistema de joc que vol el seu entrenador i sap què ha de fer. Això pinta bé. Som-hi Girona.

La conversa: