Coneix els jugadors... Granell

Tenim el plaer de presentar-vos una nova entrevista. Aquesta vegada el jugador que ha compartit una estona amb nosaltres per tal que el coneixem una mica més, és l’ÀLEX GRANELL, el futbolista revelació d’aquesta gran temporada del Girona, un fixe pel Pablo Machín. Tots comprovem cada setmana en el terreny de joc la qualitat futbolística de l’Àlex, però nosaltres hem pogut gaudir, mitjançant aquesta entrevista propera i informal, de la seva gran qualitat humana. Agraïm la seva simpatia i sinceritat perquè vam disfrutar molt mentre li fèiem les preguntes que exposem a continuació. Ens encantaria que complís el seu somni de jugar a primera i que ho fes amb el Girona però, si no pot fer-ho amb el nostre equip, li desitgem que tingui molt èxit en la seva carrera professional, s’ho mereix.

Secció de preguntes esportives

El Farners va ser el teu primer club. Amb quina edat t’hi vas apuntar? Començo a jugar al futbol amb 5 anys al Girona, a l'escoleta, i d'allà fins als 15 anys que em diuen que no segueixi. S'havia d'ajuntar amb el Vilobí, i de la meva fornada que érem 18 es queden 2. Llavors marxo a jugar 2 anys al Sàbat de juvenil. I quan estava de juvenil llavors vaig al Farners a categoria regional, que ara seria la 2a catalana. Per tant, el Farners el primer club fora de l'etapa formativa. Però el Girona té un punt especial perquè jo començo al Girona.

Tens algun referent futbolístic? Algú amb qui t’emmirallaves de petit? 

Hi ha jugadors de gran nivell que et pots haver fixat com ara Zidane però si que quan venia a Montilivi ja als primers anys de 2a A em fixava molt amb en Dorca. A més els amics em deien que teniu un perfil similar, esquerrans, al mig del camp, físicament similars i intentava fixar-m'hi. L'altra dia quan vam anar a jugar a Saragossa, quan em va donar la mà si que em vaig dir: "Ostres, tu no ho saps, però jo amb tu m'hi he fixat bastant". Però no li he dit mai...

El Girona i el Llagostera, tots dos a segona. És un èxit de l’esport gironí? Sense dubte. I tenim l'Olot, poderós a 2a B, i conec el club i faran un esforç per fer un salt de categoria. Crec que el futbol gironí és poderós.

Els duels contra el Llagostera es converteixen en un derbi a Girona, amb la competivitat que això comporta. Com ho vius tu, tenint en compte que hi has passat 2 etapes pel conjunt blaugrana? 

He estat als 2 clubs, i hi tinc amics allà de la meva etapa a Llagostera i fa que sigui una mica més especial. La persona que porta el Llagostera és l'Oriol Alsina i hem tingut moments molt bons com l'ascens a 2aB o la incorporació a la disciplina del Girona, però alguns altres moments durs a la carrera com quedar-me fora de l'equip... però realment la rivalitat és més dels aficionats que dels propis jugadors. No hi ha una història de rivalitat. El dia que vam jugar a Palamós no hi va haver tensió.

La teva carrera esportiva està transcorrent sobretot a Catalunya, i sobretot en les províncies gironines. Jugar a l’equip de la província, al Girona FC, era un dels teus principals objectius? 

Si... bé. Depèn de quan. Quan jugava a Cadis no hi pensava, encara que estés a 2a B era un club gran, però quan jugava a altres equips si que ho pensava... amb el meu pare sempre ens hem marcat objectius, i quan estava a 3a pensava a veure si podia jugar a la 2aB en una categoria semiprofessional, i després ja pensava en jugar a 2aA amb el Girona, i ara sempre tens la il·lusió de poder-ho fer a primera.

La temporada passada, tant tu amb el Prat a 2aB com el Girona a 2aA lluitàveu per la permanència. Aquesta, esteu vivint la lluita per l’ascens a primera. En el terreny de joc es sent més pressió quan jugues per fites altes o quan jugues per no baixar? 

Al Prat la pressió era nul·la ja que l'entitat era molt petita, de la qual només en tinc paraules bones. El club sempre havia estat a 3a divisió i va estar un parell d'anys a 2aB, per tant no hi havia pressió. Ara, el fet d'estar a dalt, com que a priori no hi havíem d'estar, tampoc hi ha molta pressió perquè ja no hi ha lloc a un fracàs. Sabem que tenim la possibilitat de fer un any com el de Rubi amb la promoció, o perquè no, lluitar per fites més altes, però és més un punt de voler sumar per no despenjar-te i continuar en aquesta lluita.

L’Àlex Granell ha estat una sorpresa molt positiva per l’afició del Girona. Venies del Prat de la 2aB i molta gent no s’imaginava aquest rendiment. Estàs content? Et sents còmode i adaptat a la categoria? 

Si, si. Una de les grans sorts és que no he hagut de patir un període gran d'adaptació. No em podia permetre el luxe de tenir aquest temps, i el meu rendiment havia de ser immediat. Aquest punt de pressió personal que jo mateix em vaig posar va fer que m'adaptés ràpid. Per altra part, la qualitat de la resta de jugadors fa que tot sigui més fàcil, els terrenys de joc estan en més bones condicions, i això fa que sigui una mica més fàcil.

Amb Machín has estat pràcticament sempre titular. Quan vas fitxar pel Girona, t’imaginaves convertir-te en una peça clau ja a la primera temporada? 

No. Jo tenia clar que tenia una carrera de fons. Volia quedar-me durant la pretemporada, i llavors intentar anar fent-me un lloc en l'equip, però no imaginava jugar les 30 jornades fins avui.

Has conviscut amb dos coneguts tècnics pel Girona: Machín i Agné. Quines diferències tenen? Algun altre tècnic a destacar? 

Molt bona pregunta. En Raul per mi, futbolísticament em va ensenyar el futbol professional. Sempre havia jugat en equips petits i marxo a Cadis amb un futbol de màxim nivell encara que estigués a 2aB. És un prodigi tàctic. En els entrenament et quedes parat dels recursos, dels consells... i si d'en Raul tinc un record especial, no dubto gens que d'aquí uns anys quan recordi Machín em passarà igual. Té molt de valor que confïi en jugadors que no havien jugat a 2aA. La valentia de fer-nos jugar a mi i a en Pere de doble pivot, sabent que un entrenador viu dels resultats immediats. I tàcticament té el seu sistema molt treballat, amb una exigència elevada. Són dos entrenadors que poden entrenar en categories superiors.

L'estiu passat vas rebre l’oferta del Girona. Et va costar molt decidir-te per venir-hi a jugar? 

No! Em va costar de creure que existia proposta. Penseu que fins i tot firmo amb el Girona quan encara no se sap si jugarà a 2aA o 2aB. Quan el Girona es salva imagina com ho celebro tenint l'oportunitat de jugar a 2aA.

El somni de l’Àlex és poder jugar a primera divisió amb el Girona? Tenint en compte que a més queden poques jornades, somies amb l’ascens? Això seria rodó, jugar a primera divisió i amb l'equip de la teva ciutat no hi ha res millor. Si algun any això es pot fer, pot ser aquest. Seria collonut jugar a 1a divisió amb el Girona... però no puc tancar portes, m'agradaria jugar a primera divisió. Això sí, si és amb el Girona llavors ja seria espectacular.

Aquesta temporada estàs jugant al costat de l’Eloi, i el Pere Pons. A més també en la plantilla del primer equip hi ha en Coris, en Juncà...gent gironina. Aquest pot ser un dels punts claus del Girona aquesta temporada? El sentiment cap al club i cap a la seva gent que viviu els que sou d’aquí? 

Sí, anys enrere no s'han fet les coses gaire bé ja que costava que els jugadors de base tinguessin oportunitats. Sempre es portava jugadors de fora i ara s'ha fet un tomb, i es compta molt amb la gent del futbol base. Els nanos del filial venen a entrenar tota la setmana, i per ells és una oportunitat bestial. Aquest sentiment fa que tingui un valor afegit i tot suma. Animo a seguir amb aquesta filosofia. Hi ha material per estirar de la cantera.

La disposició tàctica habitual amb Machín és la d’un 3-5-2. Havies jugat mai amb aquesta tàctica? T’hi sents còmode? 

No, no hi havia jugat mai. La incidència en el mig del camp tampoc és tan gran ja que som 3 en el mig del camp, similar a un 4-3-3 però defensivament aquest sistema ben treballat fa que sigui ben sòlid. Per les bandes amb un Cifuentes o Juncà sembla que juguis amb 12 o 13 jugadors.

Et vam veure xutar el penal contra el Numància, i moltes faltes durant el campionat. T’has convertit en un referent a jugada parada. Se’t veu amb confiança. Demanes tu poder-les xutar? És una decisió dels tècnics? Treballeu les jugades a pilota aturada? 

No sé dir-te ben bé com arribo a executar-ho tot, però si que normalment a tots els equips he llançat les jugades a pilota parada. Els còrners, faltes laterals o faltes directes sempre les he anat llançant, i el míster m'ha donat la confiança. He tingut la sort de fer gols, o assistir.. i això ha provocat que continuï fent-ho. Pel registre personal això també ajuda.

Quins són els principals candidats a l’ascens? 

No tots tenim la mateixa probabilitat, el que per nom ho té més complicat és el Girona. Però intentarem estar fins al final. Mires el Betis, o els fitxatges del Valladolid amb sous desorbitats i jugadors contrastats a primera divisió, fets exclusivament per pujar a primera divisió. Això fa que en teoria Betis, Valladolid o Las Palmas tinguin més probabilitats. Però nosaltres també podem tenir la nostra...

Nosaltres quan anem al camp ens fixem molt en les botes que porten els futbolistes... (ell afegeix que ha anat canviant força de botes), quins criteris segueixes a l’hora d’escollir-les:el model, l’estètica, la comoditat, una marca que et patrocina...? En una ocasió, vam poder veure que mentre entrenaves duies unes botes però que en un moment donat te les vas treure i te’n vas posar unes negres que estaven a la banda. À que és deu? És habitual que facis això? 

En l’entrenament això ho vaig fer perquè eren noves. Jo prefereixo que una bota em vagi molt justa i que al principi em costi, que em faci una mica de mal i després la tingui adaptada al peu. En aquest entrenament me’n vaig posar unes de noves, fas l’escalfament, fas la primera tasca i després te les canvies per les velles per poder jugar més còmode. Pel que fa als partits, de tant en tant li faig la creu a les botes. Si veig que porto algun partit que no estic al nivell que crec li faig la creu i dic que és culpa de les botes. Tinc la sort, aquest any, que el porter que jugava amb mi al Prat,  amb el qual tinc una molt bona relació, treballa amb la casa Nike i treballa subministrant botes a jugadors com a Lejeune o Ramalho o a gent patrocinada per Nike. A mi, tot i que no em patrocinen, ell me’n pot aconseguir. Aquest any, per aquest motiu, he pogut canviar de botes sovint. De fet, unes grogues que he fet servir darrerament, els he fet la creu, no les faré servir més, i me’n posaré unes altres. També influeix el terreny de joc per decidir si jugar amb plàstic o amb al·lumini.

Secció de preguntes personals

Què fa l’Àlex Granell en el seu temps lliure? Ets dels que juga a la videoconsola? Jugues amb tu mateix? 

En el meu temps lliure, estic acabant la carrera de psicopedagog a la UOC. Respecte a la segona pregunta, tinc la Play de tota la vida, hi jugo molt poc, però tinc un nebot que té 8 anys i comença a estar aficionat. L’altre dia vaig fer un Girona-Sabadell contra el meu nebot, ell tenia el Girona i jo el Sabadell. Millor no dic el resultat perquè algú es pot escandalitzar.

Amb qui comparteixes més el temps lliure de l'equip del Girona? 

Amb l’Eloi, per l’amistat que tenim fora del futbol. Ens coneixem fins i tot abans de coincidir al Llagostera. Llavors vam tenir l’ocasió de jugar aquell any junts, vam viure un ascens que, vulguis o no , accentua les relacions. Des d’allà mantenim una molt bona amistat, marxem uns dies de vacances junts amb una altra colla d’amics.

Has estudiat l’anglès, perquè t’agraden els idiomes o perquè tens la voluntat de marxar a fora a fer carrera en algun moment? 

No descarto jugar a l’estranger. M’agradaria molt una experiència així. Vaig disfrutar molt el mig any que vaig jugar a Cadis i m’encantaria jugar a Anglaterra. Però estudio l’anglès perquè crec que s’han de tenir idiomes i a més em sento molt orgullós d’haver aprovat el cinquè de l’EOI l’estiu passat. Els idiomes crec que s’han de tenir, igual que una carrera si es pot.

En cas, que rebessis alguna proposta de l’exterior, quines són les lligues que més t’agradaria explorar? I com aficionat, quines lligues t’agraden més? 

Com he dit, l’anglesa m’encanta en tots els sentits. I pel que fa a jugar, no parlo de la Premier perquè sé que té molt nivell, potser veig més factible jugar a la primera divisió espanyola. Hi ha companys que han jugat a primera, i a segona divisió espanyola, han marxat a Anglaterra a la segona divisió, però els hi costa jugar perquè crec que és un nivell molt alt. Per tant m’agradaria anar allà, encara que sigui la segona o la segona divisió B.

Esperem veure’t molts més anys al futbol però, quan t’hagis de retirar del futbol, quins són els teus plans: entrenar, dedicar-te a alguna cosa relacionada amb el futbol, dedicar-te a allò que has estudiat,etc...? 

El més probable és que sigui el que he estudiat que és Magisteri, del qual ja he treballat durant 3 anys i m’ha agradat sempre molt i m’he sentit molt còmode. Per tant, quan acabi el futbol, si no és que em sorgeix alguna proposta vinculada amb aquest esport que passa per davant la professió de mestre perquè m’agrada més, suposo que em dedicaré a Magisteri. No em veig sent el líder d’un equip com a entrenador com per exemple està fent el míster aquí a Girona. Potser ser ajudant d’algun amic que sí que està fent d’entrenador si que m’encaixa més. Però de totes maneres no em preocupa gens el futur perquè sóc mestre i m’omple.

Com han sigut les teves etapes fora de Girona, lluny de la família i els amics? Per exemple, quan vas estar a Cadis, va ser dur? 

Mira si entens que quan jo marxo no m’havia fet mai el dinar, doncs imagina’t. Va ser complicat estar 6 mesos a Cadis. No és com estar a València que amb un cop de cotxe pots tornar aquí per veure la família o a Madrid que agafes l’AVE. Cadis és més complicat, de fet recordo que només vaig venir a Girona un dia per fer una sorpresa a la meva mare perquè era el seu aniversari. Vaig agafar un vol a Sevilla dilluns al migdia i tornava dimarts a la nit. Però vaig tenir suport de la meva xicota que estudiava i cada 3 setmanes venia a veure’m dos o tres dies. Recordo d’estar-hi sol. Allà fas amics, però són amics per força. Tu estàs sol, jo estic sol, però no són els teus amics. Només vaig connectar amb Carlos Álvarez que ara està al Leganés i vaig fer una amistat molt grossa, ens canviem la samarreta quan coincidim en un terreny de joc. Però costa tot i que a mi estar sol no és un problema però és cert que és complicat. De fet, l’últim entrenament, que no sabíem si el dia següent faríem una altra sessió, vaig anar a l’entrenament amb el cotxe carregat i les claus a la bústia. Vaig pensar que si em fan tornar, ja m’espavilaré, però tenia moltes ganes de tornar.

Quan no entrenes, no jugues a futbol, t’agrada practicar algun altre esport? 

Si, quan ens deixen que és per Nadal  o l’estiu, amb els amics fem partits de pàdel. El tenis també m’agrada.

Tens alguna superstició? Mania? 

No tinc manies, a part d’això de les botes. Sí que és cert que em mentalitzo que les coses m’aniran bé. Abans del partit m’ho repeteixo. Si m’haig d’imaginar que perquè en l’escalfament xuto i faig gol, encara que no hi hagi porter, doncs llavors penso: “avui les coses m’aniran molt bé“. Intento tenir estímuls positius cap a mi per tal que les coses em surtin bé.

Tenint en compte que per la teva professió has de viatjar contínuament, quan tens temps lliure/vacances prefereixes quedar-te per aquí o viatjar lluny? 

Els viatges que fem en el futbol, són molt particulars perquè no visitem res. A vegades la meva mare em pregunta, per exemple, si he visitat Saragossa, i jo li dic: ”no mare, no, no sortim de l’hotel”. Estem en la concentració i sortim a passejar un quart d’hora tot i que tens molt de temps lliure. No sóc una persona de fer grans viatges perquè a casa meva no hem sigut així i no ho he necessitat mai. La meva xicota si que frisa per viatjar lluny. Però amb els amics a l’estiu marxo 4 o 5 dies a algun lloc i amb la meva xicota també marxo 4 o 5 dies.

Secció de curiositats

Carn o peix? Carn

Mar o muntanya? Doncs no et se dir, m’agrada molt el mar i m’agrada molt la muntanya. Tenim una casa a Hostalets d’en Bas i m’agrada anar-hi alguns dies. A l’hivern fa molta fred però m’agrada anar-hi.

Un lloc per viure. Girona

Plat preferit. Sóc molt de menjar, m’agrada tot però potser una bona paella.

Equip preferit. El Girona i el Barça

Millor jugador actual? Cal que en parlem? Messi

Millor jugador de tots els temps? També et diré Messi

Quin tipus de música t’agrada? Tota, m’agrada la música, no m’agrada un tipus de música en especial. Al cotxe poso la ràdio i m’agrada sentir música.

T’agrada el cinema? Quin tipus de pel·lícules? M’agrada molt el cinema. I respecte a les pelis m’agrada molt pel·lícules de l’estil “Ciudadano ejemplar“, les de  “Venganza”... aquest tipus de pel·lícules.