Curiositat: el xiulet

Avui explicarem una nova curiositat. Tothom sap que l’àrbitre utilitza el xiulet per assenyalar qualsevol infracció que es produeixi, aturar el joc, donar ordre perquè es xuti una falta, determinar quan s’acaba el partit,... Ens és mot familiar la senyal sonora del xiulet dins d’un partit. Però ha sigut sempre així? Com s’ho feia un àrbitre si no disposava de xiulet? Quan el va començar a utilitzar?

Com deia, ens és molt familiar veure un col·legiat amb el xiulet a la boca fent-lo sonar per assenyalar una infracció, donar permís perquè es xuti una falta, etc... Però no sempre ha sigut així. Antigament l’àrbitre utilitzaven mocadors per cridar l’atenció dels jugadors. Ens sembla impossible, però era així. Estava clar que no funcionava massa bé perquè si un jugador està disputant la pilota, no pot mirar l’àrbitre per saber que està marcant amb els mocadors. Era necessària alguna eina per tal que el futbolista sentís un soroll i així sabés que alguna cosa estava assenyalant el col·legiat. 

Així apareix el xiulet, un objecte senzill, però que és tremendament necessari per arbitrar un partit. L’any 1878 és quan un àrbitre va fer servir un xiulet en un partit per primera vegada i 136 anys després es continua fent així. Bon invent oi?

Jornada 26: Betis 2-1 Girona

La crònica: El Girona es desplaçava al camp del Betis amb un repte majúscul, intentar derrotar els andalusos a casa seva. El Betis és, probablement i amb respecte als altres equips, el rival més complicat de la categoria. A sobre venia de 3 empats seguits i no es podia permetre una ensopegada més contra un rival directe. Per això la dificultat d’aquest partit pels homes de Machín era màxima.

Els onze escollits: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Aday, Pere Pons, Granell, C. Gómez, Felipe i Sandaza. Aquesta jornada C. Gómez ocupava la plaça d’un Eloi lesionat, i Felipe recuperava la titularitat en detriment de Mata. També destacava la protecció al cap que duia el francès Lejeune com a conseqüència de la topada que va tenir al final del partit contra l’Sporting.

Els primers minuts eren igualats, amb un Girona que intentava sortir amb passades llargues i molt concentrat en defensa. Però poc a poc el Betis s’anava treient la son de les orelles i començava a aproximar-se a l’àrea rival amb cert perill.

En el minut 10 una sèrie de rebots a la frontal de l’àrea gironina deixaven Jorge Molina sol davant Becerra que es feia gran sortint a tapar porteria. Poc després era Rubén Castro qui no podia superar el porter del Girona. El Betis s’anava fent amb la possessió de pilota. Tot i així, en el minut 13 una sensacional jugada de Sandaza acabava amb un remat amb rosca del davanter blanc-i-vermell que feia lluir Adan. Aquesta jugada esperonava els homes de Machín que pressionaven molt bé a dalt i aconseguien treure’s el domini dels locals. Però els andalusos estaven decidits a no fallar davant la seva afició i amb una altra embranzida aconseguien apropar-se de nou a l’àrea rival.

En el minut 28, Jorge Molina feia una gran jugada que acabava amb una rematada del conjunt verd-i-blanc rebutjada entre Becerra i el pal. El Betis apretava de valent i el Girona patia sense poder crear contraatacs i intentant no rebre cap gol. En el minut 33 Pere Pons tallava una contra i rebia una targeta groga que li suposava perdre’s el següënt partit.

Ara si el conjunt local estava dominant el matx i es mostrava superior. En el minut 38 una gran passada de Portillo la rematava creuada Rubén Castro. Però els gironins sabien patir i aconseguien arribar al descans amb empat a 0.

La segona part començava amb sorpresa, ja que Mata entrava per Felipe. El Girona intentava ser fort des de la defensa, no rebre cap gol i buscar la seva oportunitat. Però els andalusos aviat tornaven a tenir el comandament del partit. En el minut 11 de la segona, C. Gómez perdia una pilota en banda esquerra i el Betis forçava un còrner. Això acabava amb una rematada de Rubén Castro que treia Lejeune sota pals.

I els mals presagis es confirmaven poc després. En el minut 15 Jorge Molina feia un gran retall dins l’àrea, es desfeia de Lejeune, i rematava al pal llarg fent inútil l’estirada de Becerra. 1-0 pels locals.

Un minut més tard es produïa un canvi típic, entrava Coris per Aday. El canterà, fresc, havia d’intentar explotar el seu magnífic un contra un per crear perill per banda. A partir del gol, el conjunt andalús deixava d’atacar, es replegava en defensa  i el Girona, tot i no trobar el camí per tenir oportunitats, tenia més possessió de la pilota.

En el minut 30, però, un contraatac del Betis acabava amb una rematava massa creuada de Rubén Castro. Cinc minuts més tard, C. Alfonso entrava per Pere Pons. Canvi ofensiu de Machín. El Girona no havia inquietat Adán pràcticament en tot el partit. Només una jugada de Sandaza en el primer quart d’hora del matx , però arribava viu als minuts finals. Qualsevol jugada a pilota parada, una centrada,... podia significar l’empat.

Però quan el Betis més patia per conservar el resultat, Richy cometia un error en la sortida de la pilota, l’entregava al rival, Jorge Molina rematava al pal dins l’àrea i el rebot l’aprofitava Ceballos per marcar a plaer. 2-0. Faltaven 4 minuts i els blanc-i-vermells havien regalat un gol que impedia apretar en els últims minuts buscant que, amb el nerviosisme dels andalusos per l’obligació de guanyar davant la seva afició, cometessin un error que permetés rescatar un punt al Girona.

De totes maneres aquest equip no es dóna mai per vençut. I ja en el minut 90, Ganell picava magistralment una falta i colava la pilota per l’escaire esquerre de la porteria d’Adan. 2-1. Una pena que la reacció dels de Machín fos tan tard. Només 3 minuts afegits eren molt poc per buscar el miracle i el Betis s’enduia el partit i els 3 punts pel 2 a 1 final.

És l’única taca negra del Girona aquesta temporada. No aconsegueix guanyar contra els de dalt i per això, tot i tenir un rendiment magnífic, no pot entrar en llocs d’un ascens directe que està molt car. Competeix amb equips amb molt més renom i pressupost però no baixa els braços mai. Els llocs de playoff no s’han d’escapar i, si no es pot acabar entre els dos primers, lluitar per pujar a primera en les eliminatòries si es pot aconseguir a jutjar per la gran competició que s’està fent. Potser el moment de guanyar als rivals directes serà quan toqui per assolir la glòria. Mentrestant, a seguir lluitant cada jornada i nosaltres a animar els nostres el proper partit contra el Numància a Montilivi. Som-hi Girona.

El resum

Coneix els jugadors... Ramalho

Avui encentem la secció Coneix els jugadors. Amb aquesta nova secció pretenem que la gent, no només conegui el futbolista, sinó també la persona. Sense envair la intimitat de ningú donem una visió més propera de l’entrevistat, una visió futbolística, però també humana.

El primer jugador a passar per la gravació dels nostres mòbils per contestar una sèrie de preguntes ha sigut JONAS RAMALHO. Tots el coneixem al camp perquè el veiem jugar cada setmana, però ara el podrem descobrir una mica més. Ha sigut un autèntic plaer per nosaltres entrevistar-lo. Volíem agrair enormement la seva proximitat, la seva amabilitat, la seva sinceritat i la seva simpatia. Gràcies al seu comportament tan cordial, se’ns van passar els nervis de la primera entrevista i vam gaudir de l'experiència. També volíem agrair al club que ens facilitessin la possibilitat d'accedir al jugador i fer aquesta entrevista a la sala de premsa. Ara volem compartir-la amb tots vosaltres.

Secció de preguntes esportives: 

¿Con qué edad empezaste a jugar a futbol?

Empecé a jugar más con mis amigos a los 7 años, y en el colegio pero nada a nivel competitivo. Pero me gustaba mucho el fútbol, y hablé con mis padres, y decidimos que me apuntaran a un equipo de fútbol a los 8 años. Me apunté en un equipo cerca de dónde yo vivía (Leioa) y ahí es donde empezó todo. Estuve un año ahí, otro año en el equipo donde yo vivo y después ya en el Athletic.

¿Tienes algún referente futbolístico? Algún ídolo?

Bueno, tengo muchos jugadores que me han gustado. Personalmente siempre me ha gustado mucho Ronaldinho, por su forma de jugar, por su forma de ser, sobretodo por la gracia y por la alegría con la que siempre él ha jugado. Y luego, pues también, personalmente un jugador en el que siempre me he fijado, siempre lo he dicho, Lillian Thuram, el francés central. Yo era pequeño pero ya me gustaba mucho como jugaba, como sacaba el balón, la envergadura que tenia... y luego pues también te fijas en tu club: en los centrales y en la defensa del primer equipo.

El Girona y el Bilbao son tus dos principales equipos, o por lo menos los más recientes. Curiosamente los dos rojiblancos. ¿Tienen algo en común los dos equipos?

Si, yo nunca había estado fuera de casa, pero lo que me sorprende... es que allí en el Bilbao el club es como una familia y aquí en el Girona también, lo representa muy bien. La verdad que cuando vine aquí la gente me acogió muy bien, me sentí muy a gusto y yo creo que eso es en lo que más se parece. Todos vamos en el mismo camino. Somos como una familia.

¿Qué te llamó la atención del Girona para venir aquí a jugar?

Tenia varias opciones... no quería ir a un equipo con jugadores muy veteranos, con mucha experiencia... yo nunca había salido de casa...y Girona era una buena opción, un buen club, donde al igual podía tener más opción de jugar y con menos presión que en otros clubs. Fue la mejor opción, el Girona.

Los que nos gusta el futbol, recordamos a Ramalho jugando en el primer equipo del Athletic, e incluso recordamos jugando contra el Barça, y contra Leo Messi. ¿Qué se siente al tener a un jugador de estas dimensiones enfrente?

Bueno, pues de primeras sorprendido. Estamos hablando del mejor jugador del mundo o uno de los mejores del mundo, y enfrentarte a él siempre piensas como lo vas a hacer para hacerlo lo mejor posible. La idea era esa, todos sabemos quién es Leo Messi, que es un crack mundial, y personalmente intenté hacer todo lo que pude.

Con Pablo Machín eres un referente y un fijo en las alineaciones. ¿Como sientes la confianza del técnico? ¿Te sientes a gusto?

Sí, siempre he dicho que desde la llegada de Machín siempre he estado muy contento, muy feliz que me dé las oportunidades que me ha dado. Sobretodo a finales del año pasado ya que antes no andaba jugando mucho y confió en mí nada más llegar, y me dio la oportunidad de demostrar que podía ofrecer un buen nivel. Le agradezco mucho esta confianza al míster.

Y a parte de Machín, ¿algún otro técnico que te haya influenciado mucho en tu carrera?

Cada técnico que he tenido, desde las categorías inferiores, siempre me han aportado algo. A nivel más profesional y del primer equipo, los dos que tuve en el Athletic, tanto Caparrós como Marcelo Bielsa me han aportado mucho. Con Caparrós aun era muy niño... venía de hacer la pretemporada con el primer equipo, de aprender, de conocer más de cerca el futbol profesional... y de Marcelo Bielsa, muy contento pues me dio oportunidades que pensaba que no tendría y de jugar todos los partidos en que confió en mí. Me quedo con eso, con lo bien que me trataron y por las oportunidades que me dieron.

El verano pasado se acabó la cesión y volviste a Bilbao... ¿Qué te hizo decidir a volver a Girona para suerte nuestra?

Al llegar a Bilbao me comentaron que tenían la intención de volverme a enviar cedido... además ya tenía la llamada del míster Pablo Machín, de Oriol que me comentaron que querían que volviera. La idea era volver a tener minutos, aprovecharlo al máximo, y el venir aquí era la mejor opción, sin llegar a valorar otras opciones.

En Girona se te quiere mucho... se nota entre la afición. ¿Sientes ese cariño? ¿Es imposible ver a Jonás Ramalho más años en el Girona?

Jejeje. Mucha gente me lo pregunta. En principio es mi último año en el Athletic... Yo estoy aquí hasta Junio... nunca se sabe... no te puedo decir, ya se verá. La idea es poder quedarme allí y jugar allí pero nunca se sabe.

Y la afición estoy muy contento con ella porque desde que llegué aquí me han mostrado cariño, siempre me han apoyado.

Con esta nueva disposición táctica introducida a finales del año pasado por Machín, un 5-3-2 que se convierte en 3-5-2 en ataque empezaste a jugar más, ¿como te sientes más cómodo, de central en esta disposición o en un 4-4-2 de lateral derecho?

Bueno, me siento cómodo en las 2, aunque mi posición más natural y donde siempre he jugado ha sido de central. Con 3 centrales quizás tenga que cubrir más la banda, por las subidas de Cifuentes, pero al haber jugado de lateral, me encuentro bien, me siento a gusto, me sé colocar bien para no sufrir y cubrir esos espacios. Tanto en un 4-4-2 como en un 5-3-2 me siento a gusto.

¿Es muy diferente la primera de la segunda división?

En primera, al igual los equipos de la parte de arriba de la tabla, si juegan con los de la zona baja de la tabla tienen más superioridad. En la segunda división hay mucha competividad. Da igual que juegue el primero contra uno de la zona baja de la tabla, puede pasar cualquier cosa, y eso es lo que más me gusta... el nivel que hay en segunda división y el esfuerzo y las ganas que se tiene que poner para ganar los partidos

Con la situación actual del Girona que estamos todos encantadísimos, ¿cuales son los objetivos del equipo? ¿Soñáis con el ascenso?

Bueno, todavía queda mucha liga. Acabamos de empezar la segunda vuelta, y sería decir las cosas demasiado pronto. La idea es estar ahí, en la zona de ascenso, de playoff, no salir de esos puestos y mantenernos ahí, y a medida que vayan pasando los partidos ya se verá.

Con 18 años debutas en la primera división en Sevilla. Además has formado parte de la selección nacional en categorías inferiores. ¿Qué sueños te quedan por cumplir? ¿Triunfar en el Athletic?

Sí, esa es mi principal idea. Poder volver, ser jugador importante del Bilbao, tener minutos...

Secció de preguntes personals:

¿Qué es lo que más te gusta de Girona? ¿La conocías antes de venir?

No, la verdad es que no... No había estado. Me gusta todo en general, una ciudad tranquila, es pequeña, pero me gusta porqué está todo cerca, tiene de todo... es muy acogedora. Eso es lo que más me gusta.

¿Qué hace Jonás Ramalho en su tiempo libre? ¿Como pasa el tiempo en una concentración? ¿Eres de los que juegas con videoconsolas?

Sí, la verdad es que juego bastante a la play. Cuando estoy por las tardes en casa sí que juego si no voy al gimnasio o no tengo mucho que hacer... o veo alguna película o juego a la play

Cuando perdéis, cosa que está sucediendo pocas veces esta temporada, ¿eres de los que te enfadas mucho? ¿Te lo llevas a casa?

Tampoco me enfado mucho... pienso mucho  y analizo mucho lo que yo he hecho. Evidentemente también lo del equipo, pero analizo personalmente si he tenido errores, si he fallado en los pases... pero intento no enfadarme mucho porque no se puede hacer nada.

¿Con quién compartes más tiempo del Girona en el tiempo libre?

Más o menos con todos en general, pero te podría decir Richy, Mata, Jorge...

Secció de curiositats:

Carne o pescado? Carne

Mar o montaña? Mar

Un lugar para vivir. Bilbao.

Plato favorito. Mmmm... (dubta)... proposem cuina basca o catalana... chuletón

Grupo de música y una canción. Me gusto el hip hop en general

Un deporte diferente al futbol. Motos

Equipo favorito? Athletic

Mejor jugador actual? Messi

Mejor jugador de todos los tiempos? (Riu) Claro, tampoco he visto tantos...(riu).. Messi.

Una película. Dos policias rebeldes que es la que sales en el cartel de este año? Si... las de acción.

El vídeo signant-nos una dedicatòria a nosaltres, i als seguidors del blog del SomhigironaXj.

Jornada 25: Girona 0-0 Sporting

La crònica: Jornada “d’ajuda al club” a Montilivi en un horari molt bo per veure futbol. 12 del migdia d’un Diumenge de carnestoltes i un rival d’entitat davant, l’Sporting de Gijón. 5.426 espectadors estaven a l’estadi disposats a veure un bon partit.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Aday, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza. Novament Aday era el carriler esquerrà però hi havia la novetat de Mata que entrava en l’onze per Felipe (lesionat a última hora).

Els primers minuts eren de molta igualtat acompanyada de certa imprecisió, especialment en la circulació de pilota del Girona. Molt de respecte entre els dos contrincants. De totes maneres la primera oportunitat seria pel Girona. Aday, en el minut 6, feia una jugada individual, driblava en diagonal cap a l’interior i xutava des de fora l’àrea obligant el porter rival a fer una bona aturada.

Però aquesta oportunitat anava a ser l’única que tindrien els de Machín en els primers 45 minuts. I és que els asturians movien molt bé la pilota, dominaven, jugaven en terreny rival, i quan perdien la possessió una forta pressió impedia els contraatacs dels blanc-i-vermells.

En el minut 12 l’Sporting feia una contra perillosa que acabava amb una aturada de Becerra. Un minut més tard es produïa el primer contratemps pels locals. Eloi havia d’abandonar el terreny de joc per lesió i el substituïa Cristian Gómez.

En el minut 17, els visitants treien de banda i penjaven la pilota a l’àrea aconseguint pràcticament fer gol. Un minut més tard, una falta lateral llançava pels asturians la rematava un davanter visitant de cap i sortia fora per poc.

A partir d’aquí el guió seria el mateix fins al final de la primera meitat. Un Sporting amb molta més possessió de pilota que la circulava amb criteri però no aconseguia inquietar Becerra. Davant, un Girona ben plantat al darrera, però sense possibilitat de fer el joc directe que ens té acostumats perquè no li durava l’esfèric ni 10 segons per la forta pressió rival. Així s’acabava la primera part. Els asturians havien estat superiors, però la bona lectura era que tot i així el marcador era 0-0. La segona meitat, per força, havia de ser diferent. Estava clar que l’equip visitant no aguantaria físicament aquesta intensitat i el Girona anava a trobar espais a darrera per tenir opcions.

I així anava a ser. En el minut 49, una centrada d’Aday la rematava Mata de cap. El porter visitant la refusava fent una gran aturada. Una autèntica pena perquè semblava gol. Les sensacions eren diferents. Ara l’Sporting ja no dominava i el Girona trobava el seu joc. Papers canviats en aquests segons 45 minuts.

En el minut 51, una contra del Girona la finalitzava Sandaza després de driblar sense encert. En el minut 55, una sacada de banda des de l’esquerra, la rematava de cap un jugador de l’Sporting fora. Era pràcticament l’única manera que tenien els asturians de crear cert perill. En el minut 64, treia Becerra llarg i trobava Sandaza que rematava fluix. I en el mateix minut, C.Gómez cedia per Mata que dins l’àrea feia un barret al porter, i la recollia Cifu que rematava a porteria i la treia un defensor asturià sota pals.

Poc després, es lesionava el porter de l’Sporting i el seu substitut tardava un món a entrar al camp amb el vist-i-plau de l’àrbitre. El públic de Montilivi s’encenia perquè ho trobava una presa de pèl i a més es tallava l’embranzida dels homes de Machín que ara sí que anaven a buscar la victòria.

En el minut 74, una centrada de C.Gómez des de la dreta la rematava de cap sol Aday des del segon pal. L’Sporting havia baixat prestacions respecte la primera part i el Girona havia millorat molt i això es veia en el terreny de joc.

En el minut 82 un còrner llançat per Granell el rematava Sandaza de cap a les mans del porter rival. Dos minuts més tard, Coris entrava per Aday. S’intentava que amb el canterà fresc es creés perill per banda esquerra. Cinc minuts més tard, Lejeune tallava una pilota i s’incorporava a l’atac. En l’intent de rematar de cap es feia un cop i quedava estès a terra. Era substituït per Íñiguez.

Per lesions, canvis i especialment per l’incident de la substitució del porter asturià, l’àrbitre afegia 6 minuts. Quedava temps per intentar la victòria. En el temps afegit, Pere Pons tallava una pilota en el mig del camp i iniciava un contraatac perillós. Cedia la pilota a Mata que entrava sol dins l’àrea però, en comptes de rematar a porteria amb l’esquerra, intentava driblar el porter rival i s’esfumava l’última opció de sumar els tres punts. Una pena.

El primer temps havia estat pels asturians, però en la segona meitat el Girona havia merescut guanyar. En el còmput global d’oportunitats de gol, els blanc-i-vermells havien fet més mèrits per endur-se la victòria. De totes maneres s’havia aconseguit un empat de molt mèrit davant un rival imbatut fora de casa i que només ha perdut un partit en tota la lliga. S’ha tornat a competir amb garanties contra un rival fort i s’acaba la jornada empatats amb el segon classificat i a 2 punts del líder que aquesta setmana és Las Palmas. Gran Girona que la setmana que ve es desplaçarà al camp del Betis on tindrà una gran prova de foc contra un rival directe per l’ascens. Ja es pot dir així, el Girona lluita per aquests objectius i hem d’estar orgullosos. Som-hi Girona.

El resum

Jornada 24: Tenerife 0-1 Girona

La crònica: Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Aday, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. Onze típic però amb la novetat d’Aday, que debutava com a titular en Lliga, en substitució de Sebas.

El Tenerife venia d’una ratxa molt dolenta on havia aconseguit només 2 dels últims 15 punts, mentre que el Girona havia encadenat 3 victòries seguides i Machín s’havia convertit en el millor entrenador del mes de gener. A la banqueta canària hi havia un vell conegut, Raul Agné, l’home que ha dirigit més partits del Girona a Segona A.

L’estratègia d’un i altre tècnic es va veure de seguida plasmada damunt del terreny de joc. El Tenerife amb ganes intentava tenir la iniciativa mentre que els gironins estaven ben plantats esperant l’oportunitat per sortir a la contra. I això es produïa en el minut 5 quan Felipe contraatacava amb molt de perill per banda esquerra i la jugada acabava amb un xut de Cifu des de l’àrea petita que refusava un defensa a còrner.

2 minuts més tard, una altra contra, aquesta vegada conduïda per Granell que dins l’àrea intentava cedir la pilota a Sandaza , acabava en còrner. Lejeune el rematava de cap sol, al fons de la xarxa. 0-1.

El partit s’havia posat de cara, estava on li agrada a Machín. El Tenerife intentava tocar la pilota en terreny rival però el Girona estava molt ben posicionat i no cedia opcions.

La primera part anava a ser molt còmoda pels blanc-i-vermells, que veien com els locals no trobaven espais i en canvi el Girona podia aprofitar els que deixaven els canaris a la seva esquena.

En el minut 31 un combinació entre Felipe i Sandaza, deixava aquest últim sol dins l’àrea, però el seu remat el desviava el porter del Tenerife. Un minut més tard s’invertien els papers, ara era Sandaza qui feia una passada en profunditat a Felipe que, dins l’àrea, no podia rematar amb comoditat i la pilota sortia desviada. Bona entesa entre els dos davanters del Girona que, com està succeïnt en les darreres jornades, es troben en el camp i creen molt perill.

El partit estava molt ben controlat i molt ben gestionat pels homes de Machín, Becerra no havia intervingut i ells trobaven la manera de fer mal al rival. En el minut 44 Aday feia una jugada per banda dreta, centrava i el refús de la defensa el recollia Felipe per rematar dins l’àrea. La pilota rebotava en un defensa local i es malvaratava una nova opció. Un minut més tard, Sandaza feia una molt bona jugada individual però el seu xut creuat el refusava el porter. Així s’arribava al final de la primera meitat. Bons primers 45 minuts del Girona, però quedava una sensació d’haver perdonat en excés un partit que podia haver quedat sentenciat.

Amb això començava la segona meitat. El Girona baixava el seu rendiment i això provocava una tímida reacció del Tenerife que apretava buscant l’empat. Per part dels gironins no hi havia massa a destacar en atac perquè tocava defensar el resultat, sense arriscar massa, però amb molta concentració per no cedir oportunitats de gol al rival.

Només una de destacable. En el minut 15, es produïa una passada en profunditat cap a un davanter del Tenerife que obligava Becerra a sortir amb els punys.

Els canaris donaven sensació de cert perill però tampoc trobaven una opció massa clara i al Girona ja no li durava massa la pilota ni es trobava tan fresc com en els primers 45 minuts com per sortir al contraatac. Era el moment perfecte per introduir canvis un buscar homes de refresc que donessin oxigen a l’equip.

En el minut 21 Coris entrava per Aday, en el 32 Mata per Sandaza, i en el 37 Machín feia un canvi defensiu substituint Felipe per David Garcia.

Tot i així, els canaris amb més cor que cap, buscaven l’empat però el Girona donava la sensació de tenir-ho tot controlat i de saber administrar a la perfecció la renta mínima del marcador.

En el minut 41 Sebas feia una gran jugada individual però el seu xut de fora l’àrea sortia desviat per molt poc.

I amb el Tenerife a l’atac, es produïa un contraatac claríssim. Mata conduïa la pilota, la cedia a Eloi que la tornava de primeres i deixava sol davant del porter al davanter madrileny. Però Mata, sense sort, no podia fer el 0-2 en una oportunitat claríssima. De totes maneres, no feia falta, s’arribava al final del partit amb una victòria molt treballada i es feia valer el solitari gol de Lejeune per aconseguir els 3 punts.

Moment de mirar la classificació i fer aparèixer un somriure d’orella a orella. Ja hi ha una distància d’onze punts amb el setè classificat, per tant el playoff d’ascens s’apropa. Mantenir la categoria està a tocar, però és que som colíders empatats amb Las Palmas i l’Spòrting. Impressionant. Si s’acabés la lliga ara seríem equip de primera. Queda molt, moltíssim. És una categoria on la temporada es fa molt llarga, però ara si està permès somiar. I el cap de setmana que ve es rep el Gijón a l’estadi. S’ha d’anar a animar perquè és un rival directe i serà un partit molt emocionant. Som-hi nanos, som-hi Girona.

Jornada 23: Girona 3-0 Alcorcón

La crònica: Tarda freda a Montilivi per rebre l’Alcorcón en aquesta 23a jornada del Campionat de Lliga. En els prolegòmens del partit els dos actors del Teatre Guerrilla, protagonistes del vídeo promocional del club, van fer la sacada d’honor. 4.856 espectadors valents estaven a l’estadi orgullosos de l’equip i expectants per veure si es podia aconseguir una nova victòria.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Sebas, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. Onze típic que tantes alegries està donant aquest any.

El partit començava i en els primers 5 minuts no hi havia res a destacar. Poc ritme, cap opció de gol, un Girona ben plantat buscant la seva oportunitat per sortir com un llampec al contraatac, i un Alcorcón que dominava lleugerament en aquests primers compassos i trepitjava més terreny rival.

En el minut 9 es produïa la primera aproximació gironina. Sandaza feia una passada en profunditat a Felipe però el porter rival sortia ràpid fora de l’àrea i refusava la pilota. Això donava lloc a un contraatac molt perillós dels madrilenys que acabava en res.

En el minut 14, l’equip visitant estava a punt de marcar a la sortida d’un còrner però Becerra refusava el xut.

En el minut 15, una cosa a destacar. Entrava en escena el nostre fitxatge d’hivern, tornava el popular “Sisplau“ a les graderies del gol nord, aclamat per tothom, i disposat a animar sense parar perquè el Girona noti el recolzament del públic en aquesta segona volta del campionat tan important. No va parar de cridar en tot el partit i, a sobre, amb el càntic de “Som-hi Girona“ ens feia publicitat del nostre blog. Tot i així hi havia més caliu entre el públic que al terreny de joc, ja que el matx tenia molt poc ritme.

En el minut 22 Coris arrencava per banda, obria a Felipe que feia una centrada i la rematava de primeres Sandaza. La pilota la refusava el porter visitant a còrner. Bona jugada i primera gran oportunitat.

8 minuts més tard responia l’Alcorcon amb una gran jugada per banda dreta que acabava amb una rematada d’un jugador visitant a boca de canó, però Becerra reaccionava desviant la pilota a còrner.

Tot i això, el Girona havia millorat el seu joc i començava a transmetre bones sensacions.

En el minut 37, Coris tornava a fer una jugada individual, tornava a obrir a l’esquerra per Felipe , i la seva centrada era rematada per Eloi al segon pal a fora. Final de la primera meitat amb un 0-0 al marcador.

Els segons 45 minuts començaven amb els homes de Machín endollats. Es veia que la segona part podia ser una altra cosa.

En el minut 56 Ramalho tallava una pilota, s’incorporava per banda i aconseguia forçar una falta lateral perillosa. Com sempre, Granell, era l’encarregat de llançar-la. Penjava la pilota a l’àrea i Ramalho en el segon pal aprofitava l’error de la defensa madrilenya per estirar-se i rematar amb el peu al fons de la xarxa. 1-0

El partit estava on el Girona volia. Amb el marcador a favor, ben atents en defensa i ràpids en la contra per intentar tancar l’enfrontament.

En el minut 57 es produïa el canvi típic, Aday entrava per Coris. Bons minuts del canterà que deixava lloc a l’ex del Tenerife.

En el minut 64 es va poder presenciar una jugada típica d’aquest Girona. Un Cifuentes atent s’anticipava al seu rival i robava una pilota que convertia en un contraatac perillós. Feia una passada en profunditat a Felipe que encarant el porter rival cedia a la seva esquerra on Sandaza sol marcava a plaer. 2-0 i deliri entre el públic.

A partir d’aquest instant el partit passava a estar tremendament controlat. Un Alcorcón que no reaccionava, no inquietava la porteria rival i els blanc-i-vermells veien com passaven els minuts i els tres punts no semblava que s’escapessin.

En el minut 76 Íñiguez entrava per Granell per disputar uns minuts al mig del camp com a pivot defensiu i això feia que Pere Pons avancés la seva posició a interior.

Un minut més tard es finiquitava el partit amb una acció aparentment sense importància. Eloi feia un gran control en el centre del camp i forçava l’expulsió d’un jugador visitant. Més tranquil·litat encara per conservar la renta adquirida en l’electrònic.

En el minut 81 C.Gómez entrava per Eloi i així s’esgotaven els 3 canvis.

Ja amb el partit a punt d’acabar, en el minut 89, Sandaza feia una magnífica jugada individual i cedia a Felipe que, després de driblar el porter visitant, marcava el tercer amb cama dreta.3-0.

En el descompte, però, l’Alcorcón estava a punt de retallar distàncies amb un xut de fora l’àrea que s’estavellava al travesser de la porteria de Becerra.

Final del partit i gran victòria. El discurs del club, s’ha d’entendre que sigui així, és que cada vegada s’està més prop de mantenir la categoria. Però la il·lusió dels aficionats és una altra. Un cop acabada la jornada i si mirem la classificació el Girona està segon en aquests moments, posició d’ascens directe a primera. És cert que empatats amb Betis i Sp. Gijon, però això ja ens deixa clar de l’extraordinari rendiment d’aquesta plantilla. Es va obrint escletxa amb el setè classificat i sembla que el playoff és possible però a sobre no hem de descartar altres opcions més ambicioses. Mentrestant, s’ha de seguir enganxats a l’equip, amb confiança en allò que s’està fent i amb ganes d’animar-los. Som-hi Girona.