El nostre somni

Fa molts anys, el nostre pare ens va fer socis del Girona FC. Ell, provinent de terres manxegues es va instal·lar a la ciutat, i allà va decidir construir la seva vida. Com a bon seguidor del futbol, de seguida es va involucrar amb l’equip de la ciutat. I va transmetre aquest sentiment a la seva família (la seva dona, i els seus 3 fills). Érem molt petits, i les nostres primeres vivències i experiències futbolístiques ens les oferia l’equip gironí. A l’estadi de Montilivi vam aprendre moltes coses del futbol, vam entendre l’esforç i el treball en equip, vam conèixer el significat de la victòria i de la derrota, vam experimentar les sensacions de celebrar un gol...

Tot plegat ens va convertir en autèntics aficionats al futbol. Els dos germans masculins (autors del blog) vam apuntar-nos a l’esport rei com a activitat extraescolar, el vivíem practicant-lo i el vivíem com a seguidors. Cada 2 setmanes, amb la nostra família ens instal·làvem en els nostres seients de socis, a la zona de la tribuna, per veure els partits del nostre equip. Vam veure jugadors importants de la història del club, i vam conèixer en persona l’actual president de l’entitat, Delfí Geli. El nostre pare, antecessor del que estem fent actualment amb el nostre blog, col·laborava amb la revista del club, i escrivia les cròniques i articles de la història del club. Encara recordem aquelles petites revistes que repartien entre els socis, buscant els seus escrits. També recordem el clauer de l’antiga mascota del Girona, en Geroni (segur que molta gent no el recorda o no el coneix). El guardem com a clauer. I també recordem els dies en què repartien petits obsequis de propaganda entre els seus seguidors... Records, i més records, de la nostra infància, i del nostre Girona.

Vam anar creixent, i el Girona va viure una època complicada en la història del club... Descensos de categories que feien que cada vegada hi hagués menys afició. I... perquè negar-ho, nosaltres també vam deixar de ser socis.

El futbol era la nostra passió, vam continuar practicant-lo fins que els nostres estudis ens van obligar a deixar-ho. I com a seguidors, el Barça s’havia convertit en el nostre equip, aquell a qui seguíem, el que animàvem, pel que cridàvem i ploràvem... però... el nostre Girona sempre hi era present, mai el vam deixar de seguir encara que fos amb una certa distància. Sempre buscàvem els seus resultats en els diaris i somiàvem amb què el Girona algun dia, fos algun club important.

Els nostres desitjos es van anar complint, i el Girona a base d’eforç es va convertir en un equip professional ascendint a la 2a Divisió. Des d’aleshores, allà hi som, de nou amb el nostre pare. Molt poques vegades hem fallat a la cita de Montilivi, perquè sempre, SEMPRE, els colors blanc-i-vermells han sigut nostres. Hem viscut moltes noves experiències, ara ja com a adults. Alegries, i alguna gran decepció coneguda.

Avui som nosaltres qui portem de tant en tant els nostres fills a Montilivi, així com ho farem amb els que estan a punt d’arribar. I amb un nou desig, que allò que va començar el meu pare fa molts anys tingui continuïtat. I que els nostres fills puguin gaudir a l’estadi de noves emocions, noves experiències i noves vivències. I si pot ser, encara millors que les nostres.

Desitgem que el nostre pare pugui veure el Girona a primera divisió. S’ho mereix. Desitgem que nosaltres també ho arribem a viure. Vam iniciar el projecte d'aquest blog els dos germans junts, compartint moltes noves aventures, i qui sap si era la premonició que alguna cosa gran estava a punt de passar. I desitgem que els nostres fills puguin veure l’equip de la seva ciutat competint amb els millors equips de l’estat.

La ciutat s’ho mereix. Perquè aquesta bonica ciutat no ha tingut l’oportunitat de veure futbol de primera.

Els seguidors com nosaltres fidels ens ho mereixem. Perquè hi som des que el club i pràcticament la ciutat era desconegut/da a la resta del país, i sempre hi hem cregut.

Els seguidors més actuals també s’ho mereixen perquè estan enfortint la massa social del club.

I sobretot, el Girona s’ho mereix. Perquè fa molts anys que s’esforça en convertir-se en un club de referència.

El futbol ens en deu una, i tard o d’hora ens l’ha de tornar. La humilitat, l’esforç, el sacrifici mereixen recompensa. Estem a prop, Dissabte tenim una nova oportunitat. No serà fàcil, però nosaltres hi serem, i tots junts ho podem aconseguir

Xevi i Josep Enric. 

Som-hi Girona!!!