#HISTÒR1A

El nostre somni... fet realitat!

Ens feia molta il·lusió poder escriure algun dia aquest article que donés continuitat al que vam escriure ara fa un any. I sí, finalment aquest article s'ha fet realitat, així com ho és que el Girona, el nostre Girona ha assolit l'ascens anhelat a la màxima categoria del futbol estatal. Fa un any escrivíem "El futbol ens en deu una, i tard o d’hora ens l’ha de tornar. La humilitat, l’esforç, el sacrifici mereixen recompensa", i la recompensa ha arribat.

 

Per fi el meu pare, manxec de naixement però gironí com el que més, podrà gaudir d'un Girona de 1a divisió. Ell, quan érem petits, ens va fer socis d'aquest club, i d'aquí va néixer la nostra passió per aquest equip. Podrà veure i compartir unes vivències que aleshores eren impensables, i fer-ho al costat dels seus fills... i dels seus néts! 

 Nosaltres també ho gaudirem. Fa molts anys que seguim el Girona. Les hem vist de tots colors. Hem vist el Girona a moltes categories. I hem viscut de molt a prop tots els intents fallits dels últims anys d'assolir aquest ascens que tant ens ha costat. Però l'esforç ha valgut la pena. I ho hem aconseguit.

Hi ha qui diu que tan sols és futbol, però per nosaltres, el Girona significa molt més que tot això. El Girona representa uns valors i una manera de ser de la ciutat i de la seva ciutadania. La humilitat, la senzillesa, la proximitat, l'esforç, el sacrifici, la persistència, l'esportivitat... El Girona, ha aconseguit que aquests valors s'imposin. Un exemple per tothom, i el camí a seguir per aconseguir els objectius de qualsevol.
Des d'un punt de vista esportiu, la temporada ha estat per emmarcar. I el resultat ha estat més que merescut. Més de mitja temporada en zona d'ascens directe no podia acabar de cap altra manera. El Girona ha estat superior a la resta de contrincants (exceptuant el Llevant) i s'ha guanyat el dret de competir l'any vinent contra equips com el Barça, Madrid, At.Madrid, Sevilla... entre d'altres.

L'experiència dels últims anys ens ha fet més forts. Ens ha fet créixer i ser més valents. Tenim la sensació que les històries passades ens han servit i de molt, i que arribem a la màxima categoria en el moment ideal, com a club, com a afició. Hem plorat de tristesa, avui plorem d'alegria.

Us animem a tots aquells qui encara no heu fet el pas d'estimar aquest club, a fer-ho. Tenim l'oportunitat de fer-lo créixer, i en conseqüència, que també ho faci la nostra bonica ciutat. Ens mereixem ser on som, i lluitar per quedar-nos-hi. I nosaltres, els seguidors, tenim un paper molt important en aquesta nova etapa. Tots hem de demostrar que el club és de primera, però que els seguidors també ho som. Perquè no en dubteu gens ni mica, ho som. Que la ciutat es cobreixi de blanc i vermell, que l'estadi estigui ple de gom a gom cada partit, i que la fidelitat cap al club es mantingui intacta. 

Som-hi Girona!

Xevi i Josep Enric 

El nostre somni

Fa molts anys, el nostre pare ens va fer socis del Girona FC. Ell, provinent de terres manxegues es va instal·lar a la ciutat, i allà va decidir construir la seva vida. Com a bon seguidor del futbol, de seguida es va involucrar amb l’equip de la ciutat. I va transmetre aquest sentiment a la seva família (la seva dona, i els seus 3 fills). Érem molt petits, i les nostres primeres vivències i experiències futbolístiques ens les oferia l’equip gironí. A l’estadi de Montilivi vam aprendre moltes coses del futbol, vam entendre l’esforç i el treball en equip, vam conèixer el significat de la victòria i de la derrota, vam experimentar les sensacions de celebrar un gol...

Tot plegat ens va convertir en autèntics aficionats al futbol. Els dos germans masculins (autors del blog) vam apuntar-nos a l’esport rei com a activitat extraescolar, el vivíem practicant-lo i el vivíem com a seguidors. Cada 2 setmanes, amb la nostra família ens instal·làvem en els nostres seients de socis, a la zona de la tribuna, per veure els partits del nostre equip. Vam veure jugadors importants de la història del club, i vam conèixer en persona l’actual president de l’entitat, Delfí Geli. El nostre pare, antecessor del que estem fent actualment amb el nostre blog, col·laborava amb la revista del club, i escrivia les cròniques i articles de la història del club. Encara recordem aquelles petites revistes que repartien entre els socis, buscant els seus escrits. També recordem el clauer de l’antiga mascota del Girona, en Geroni (segur que molta gent no el recorda o no el coneix). El guardem com a clauer. I també recordem els dies en què repartien petits obsequis de propaganda entre els seus seguidors... Records, i més records, de la nostra infància, i del nostre Girona.

Vam anar creixent, i el Girona va viure una època complicada en la història del club... Descensos de categories que feien que cada vegada hi hagués menys afició. I... perquè negar-ho, nosaltres també vam deixar de ser socis.

El futbol era la nostra passió, vam continuar practicant-lo fins que els nostres estudis ens van obligar a deixar-ho. I com a seguidors, el Barça s’havia convertit en el nostre equip, aquell a qui seguíem, el que animàvem, pel que cridàvem i ploràvem... però... el nostre Girona sempre hi era present, mai el vam deixar de seguir encara que fos amb una certa distància. Sempre buscàvem els seus resultats en els diaris i somiàvem amb què el Girona algun dia, fos algun club important.

Els nostres desitjos es van anar complint, i el Girona a base d’eforç es va convertir en un equip professional ascendint a la 2a Divisió. Des d’aleshores, allà hi som, de nou amb el nostre pare. Molt poques vegades hem fallat a la cita de Montilivi, perquè sempre, SEMPRE, els colors blanc-i-vermells han sigut nostres. Hem viscut moltes noves experiències, ara ja com a adults. Alegries, i alguna gran decepció coneguda.

Avui som nosaltres qui portem de tant en tant els nostres fills a Montilivi, així com ho farem amb els que estan a punt d’arribar. I amb un nou desig, que allò que va començar el meu pare fa molts anys tingui continuïtat. I que els nostres fills puguin gaudir a l’estadi de noves emocions, noves experiències i noves vivències. I si pot ser, encara millors que les nostres.

Desitgem que el nostre pare pugui veure el Girona a primera divisió. S’ho mereix. Desitgem que nosaltres també ho arribem a viure. Vam iniciar el projecte d'aquest blog els dos germans junts, compartint moltes noves aventures, i qui sap si era la premonició que alguna cosa gran estava a punt de passar. I desitgem que els nostres fills puguin veure l’equip de la seva ciutat competint amb els millors equips de l’estat.

La ciutat s’ho mereix. Perquè aquesta bonica ciutat no ha tingut l’oportunitat de veure futbol de primera.

Els seguidors com nosaltres fidels ens ho mereixem. Perquè hi som des que el club i pràcticament la ciutat era desconegut/da a la resta del país, i sempre hi hem cregut.

Els seguidors més actuals també s’ho mereixen perquè estan enfortint la massa social del club.

I sobretot, el Girona s’ho mereix. Perquè fa molts anys que s’esforça en convertir-se en un club de referència.

El futbol ens en deu una, i tard o d’hora ens l’ha de tornar. La humilitat, l’esforç, el sacrifici mereixen recompensa. Estem a prop, Dissabte tenim una nova oportunitat. No serà fàcil, però nosaltres hi serem, i tots junts ho podem aconseguir

Xevi i Josep Enric. 

Som-hi Girona!!!

Jornada 42: Poferradina 0-1 Girona

El partit:

Estadi: El Toralin

Dia/Hora: Dissabte, 4 de Juny. 20.30 hores

L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Sobrino. Machín repetia onze titular. Destacar que Sobrino repetia titularitat acompanyant a Cristian. Segurament, buscava més velocitat en atac.

La crònica:

Última jornada de la lliga adelante i partit vital per tots dos contrincants, els locals per no baixar i els gironins per mantenir posició de play-off.

El Girona començava molt ràpid i es plantava en l’àrea rival en el primer minut. Forçava un parell de còrners i, un d’ells, a punt estava de significar el primer gol.

Però la Ponfe, en el minut 4, responia amb perill. Una falta lateral la rematava de cap Andy al travesser, la jugada continuava i una segona rematada de cap la refusava Becerra.

Aquest inici elèctric donava pas a uns minuts de respecte mutu on ningú volia prendre cap risc innecessari. Els gironins intentaven treure la pilota des del darrera però ningú volia cometre cap error i per aquest motiu no es veien gaire oportunitats.

El problema venia dels resultats dels altres camps. El Mallorca remuntava el seu partit i l’Almeria guanyava a Còrdova. Això condemnava la Ponferradina al descens. A més el Llagostera estava golejant el Saragossa, i Alcorcón i Osasuna feien els deures amb victòries momentànees. Aquest jeroglífic donava lloc a una de les poques combinacions que deixava fora del play-off el Girona amb l’empat que estava aconseguint, i era la igualtat a punts dels cinc equips implicats en la lluita: Girona, Alcorcón, Saragossa, Osasuna i Còrdova. Amb aquesta situació els gironins eren setens. Tensió màxima. S’havia començat el partit en sisensa posició, durant un instant érem cinquens i posteriorment fora dels sis primers.

En el minut 26 els locals feien un bon contraatac però Camille rematava contra la defensa blanc-i-vermella (ahir de groc).

Un minut més tard ho provava de cap Djorjevic per la Ponfe però la seva rematada sortia desviada.

Pràcticament no hi havia cap oportunitat més. El partit era molt equilibrat i ningú volia equivocar-se. Els de Machín tenien un plantejament clar, mantenir la porteria a zero i buscar el moment. El que passava és que, era cert que no s’havia rebut cap gol, però l’empat era insuficient.

0 a 0 i final de la primera meitat.

2a part

La igualtat i la tensió era palpable fins i tot a través de la televisió. Però els de Machín tenien uns primers minuts on estaven apretant sense trobar opcions.

Després eren els locals qui responien sense èxit.

Machín, per evitar que la Ponferradina trobés espais a l’equena d’Aday, el va substituir per Maffeo en el minut 17.

El conjunt local havia de fer un pas endavant perquè els resultats aliens el condemnaven al descens i això podia deixar opcions al Girona per contraatacar. A més el Còrdova aconseguia empatar contra l’Almeria, cosa que desfeia el quíntuble empat i tornava a ficar els gironins en zona play-off. Jornada boja.

En el minut 19 Lejeune xutava una falta perillosa a les mans de Santamaria.

En el minut 22 Clerc centrava des de l’esquerra i Borja rematava massa alt.

En el minut 25 era Cristian qui picava una falta a les mans del porter local.

En el minut 28, Borja picava la pilota per sobre la defensa i Cristian queia dins l’àrea en un possible penal no assenyalat.

Tot aquest reguitzell de jugades eren conseqüència del fet que la Ponferradina estava intentant jugar més temps en camp rival per buscar el gol de la victòria que els fes sortir del descens, i deixaven molts espais a darrera que podien ser aprofitats pels homes de Machín. En el minut 34 Sobrino conduïa una contra i forçava una nova falta perillosa en les immediacions de l’àrea de l’equip local. La picava Eloi i obligava Santamaria a fer una gran intervenció.

Un minut més tard, Mata entrava per Sobrino per donar frescura davant. Aquest canvi no podia resultar millor perquè, en el minut 41, el mateix Mata feia una gran passada a Borja que cedia per Cristian i, aquest, dins l’àrea i a plaer, feia el 0 a 1. Ara sí que estava la feina feta i ja no es depenia de ningú. S’arribava al final del partit amb una grandíssima victòria.

La reflexió.

Quarts, sí, hem quedat quarts. En un vespre on s’havia passat per totes les situacions possibles en la classificació, al final s’havia aconseguit la millor posició a la qual es podia aspirar. Gran segona volta del Girona. Només dues derrotes, millor equip, equip menys golejat i tercer play-off en quatre anys. Molt de mèrit per un equip de poc pressupost i que havia iniciat la temporada deprimit i irregular després del desenllaç tan dolorós de la passada. Però aquest grup és increïble. Molt sòlid, molt intents, concentrat, molt generós en l’esforç i competint cada partit. Becerra ha sigut el zamora de la competició i els gironins han acabat en una posició que els permet afrontar la primera eliminatòria amb el factor camp a favor. Dijous a Còrdova i diumenge a les 7 a Montilivi on tots hem de ser-hi per animar-los, ajudar-los i reconèixer l’èxit d’una molt bona temporada. El futbol ens en deu una i ens l’hem de cobrar. Som-hi Girona.

Jornada 41: Girona 2-0 Alcorcón

El partit:

Estadi: MONTILIVI

Dia/Hora: Diumenge, 29 de Maig. 20:00 h

Espectadors: 6.602.

L'alineació. Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Sobrino i Cristian. Cal destacar la presència a l'equip titular de Sobrino, acompanyant a Cristian. Machín buscava amb aquests jugadors d'atac més velocitat i verticalitat.

La crònica:

Molt bon aspecte a l’estadi per rebre un Alcorcón que, en la jornada intersetmanal, havia avançat el Girona i s’havia situat en posició de play-off. En tractar-se del penúltim partit, tothom jugava a la mateixa hora i la gent tenia un ull al terreny de joc i l’altre al mòbil consultant resultats, o escoltant la ràdio.

Els primers instants del matx transcorrien amb un Alcorcón trepitjant terreny rival i amb el Girona intentant situar-se. En el minut 8, a la sortida d’un còrner, els visitants avisaven però Becerra refusava amb els punys.

Poc a poc, els homes de Machín intentaven dominar davant un públic molt animat, però l’enfrontament era molt equilibrat.

En el minut 17 es produïa un canvi de joc de dreta a esquerra, Borja feia un dribbling amb control, xutava, el porter rival refusava, i una canonada de Sobrino des de fora l’àrea feia entrar la pilota al fons de la porteria. 1-0.

El gol esperonava els gironins que començaven a controlar el partit. Tret d’una opció de l’Alcorcón a la sortida d’un còrner el Girona no patia gaire davant d’un rival decebedor.

Els blanc-i-vermells estaven jugant un bon futbol i, amb un intent de mitja xilena de Borja o amb alguna acció després d’algun còrner inquietaven el rival.

S’arribava al final de la primera meitat i la gent feia càlculs amb els resultats dels altres equips.

2a. part.

En aquesta segona meitat, els visitants havien de fer un pas endavant i això havia de deixar espais per contraatacar amb perill. Però els madrilenys no atacaven amb convicció i els gironins no es veien assetjats.

El Girona volia controlar el tempo del matx sense renunciar a fer el segon per sentenciar i guanyar el goal average particular.

En el minut 11, Clerc cedia per Cristian que, dins l’àrea, s’entretenia i desaprofitava una bona oportunitat.

En el minut 19, una contra dels gironins acabava amb un xut de Borja al lateral de la xarxa.

L’Alcorcón avisava amb una rematada de cap desviada després d’una centrada des de la dreta, en el minut 21.

Machín feia canvis seguits: en el minut 23 Granell entrava per un ovacionat Eloi, i en el 24 Maffeo entrava per Aday. El tècnic del Girona volia més control al mig camp i més consistència en defensa.

En el minut 26, l’Alcorcón ho provava de fora l’àrea però Becerra refusava el xut.

I en el 31, el deliri. Granell feia un fort xut de fora, refusava el porter visitant i Cristian feia el segon a plaer. No semblava que els 3 punts s’escapessin ja amb el 2 a 0 del marcador.

En el minut 35 Mata entrava per Sobrino que, per fi, havia fet un bon partit amb la samarreta del Girona.

Només quedava temps perquè Clerc, en el 43, assistís Mata que driblava el porter, feia el tercer però el col·legiat l’anul·lava per fora de joc. Final i gran victòria.

La reflexió

Un dels partits més complerts de la temporada. Segurs en defensa, efectius en atac i, per tant, 3 punts merescuts. El Girona acabava la jornada sisè, en zona play-off, a un punt del Còrdova i Saragossa, 4t i 5è classificats. Té dos punts més que Alcorcón i Osasuna que estan 7è i 8è. Mirant aquesta classificació, els homes de Machín poden tenir suficient amb un empat a Ponferrada per assolir el play-off ja que té el goal average particular favorable amb Alcorcón i Osasuna i, fins i tot amb una victòria en el darrer partit, poden aspirar a ser quarts. Bones perspectives i il·lusió i confiança renovades.  Jugant com en aquest partit no es pot escapar. Ho mereixem. Som-hi Girona.