El partit:
Estadi: El Toralin
Dia/Hora: Dissabte, 4 de Juny. 20.30 hores
L'alineació: Becerra, Aday, Kiko,
Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Sobrino. Machín repetia onze titular. Destacar que Sobrino repetia titularitat acompanyant a Cristian. Segurament, buscava més velocitat en atac.
La crònica:
Última jornada de la lliga adelante
i partit vital per tots dos contrincants, els locals per no baixar i els
gironins per mantenir posició de play-off.
El Girona començava molt ràpid i es
plantava en l’àrea rival en el primer minut. Forçava un parell de còrners i, un
d’ells, a punt estava de significar el primer gol.
Però la Ponfe, en el minut 4,
responia amb perill. Una falta lateral la rematava de cap Andy al travesser, la
jugada continuava i una segona rematada de cap la refusava Becerra.
Aquest inici elèctric donava pas a
uns minuts de respecte mutu on ningú volia prendre cap risc innecessari. Els
gironins intentaven treure la pilota des del darrera però ningú volia cometre
cap error i per aquest motiu no es veien gaire oportunitats.
El problema venia dels resultats
dels altres camps. El Mallorca remuntava el seu partit i l’Almeria guanyava a
Còrdova. Això condemnava la Ponferradina al descens. A més el Llagostera estava
golejant el Saragossa, i Alcorcón i Osasuna feien els deures amb victòries
momentànees. Aquest jeroglífic donava lloc a una de les poques combinacions que
deixava fora del play-off el Girona amb l’empat que estava aconseguint, i era
la igualtat a punts dels cinc equips implicats en la lluita: Girona, Alcorcón,
Saragossa, Osasuna i Còrdova. Amb aquesta situació els gironins eren setens.
Tensió màxima. S’havia començat el partit en sisensa posició, durant un instant
érem cinquens i posteriorment fora dels sis primers.
En el minut 26 els locals feien un
bon contraatac però Camille rematava contra la defensa blanc-i-vermella (ahir
de groc).
Un minut més tard ho provava de cap
Djorjevic per la Ponfe però la seva rematada sortia desviada.
Pràcticament no hi havia cap
oportunitat més. El partit era molt equilibrat i ningú volia equivocar-se. Els
de Machín tenien un plantejament clar, mantenir la porteria a zero i buscar el
moment. El que passava és que, era cert que no s’havia rebut cap gol, però l’empat
era insuficient.
0 a 0 i final de la primera meitat.
2a part
La igualtat i la tensió era palpable
fins i tot a través de la televisió. Però els de Machín tenien uns primers
minuts on estaven apretant sense trobar opcions.
Després eren els locals qui
responien sense èxit.
Machín, per evitar que la
Ponferradina trobés espais a l’equena d’Aday, el va substituir per Maffeo en el
minut 17.
El conjunt local havia de fer un pas
endavant perquè els resultats aliens el condemnaven al descens i això podia deixar
opcions al Girona per contraatacar. A més el Còrdova aconseguia empatar contra
l’Almeria, cosa que desfeia el quíntuble empat i tornava a ficar els gironins
en zona play-off. Jornada boja.
En el minut 19 Lejeune xutava una
falta perillosa a les mans de Santamaria.
En el minut 22 Clerc centrava des de
l’esquerra i Borja rematava massa alt.
En el minut 25 era Cristian qui
picava una falta a les mans del porter local.
En el minut 28, Borja picava la
pilota per sobre la defensa i Cristian queia dins l’àrea en un possible penal
no assenyalat.
Tot aquest reguitzell de jugades
eren conseqüència del fet que la Ponferradina estava intentant jugar més temps
en camp rival per buscar el gol de la victòria que els fes sortir del descens,
i deixaven molts espais a darrera que podien ser aprofitats pels homes de
Machín. En el minut 34 Sobrino conduïa una contra i forçava una nova falta
perillosa en les immediacions de l’àrea de l’equip local. La picava Eloi i
obligava Santamaria a fer una gran intervenció.
Un minut més tard, Mata entrava per
Sobrino per donar frescura davant. Aquest canvi no podia resultar millor
perquè, en el minut 41, el mateix Mata feia una gran passada a Borja que cedia
per Cristian i, aquest, dins l’àrea i a plaer, feia el 0 a 1. Ara sí que estava
la feina feta i ja no es depenia de ningú. S’arribava al final del partit amb
una grandíssima victòria.
La reflexió.
Quarts, sí, hem quedat quarts. En un
vespre on s’havia passat per totes les situacions possibles en la
classificació, al final s’havia aconseguit la millor posició a la qual es podia
aspirar. Gran segona volta del Girona. Només dues derrotes, millor equip, equip
menys golejat i tercer play-off en quatre anys. Molt de mèrit per un equip de poc
pressupost i que havia iniciat la temporada deprimit i irregular després del
desenllaç tan dolorós de la passada. Però aquest grup és increïble. Molt sòlid,
molt intents, concentrat, molt generós en l’esforç i competint cada partit.
Becerra ha sigut el zamora de la competició i els gironins han acabat en una
posició que els permet afrontar la primera eliminatòria amb el factor camp a
favor. Dijous a Còrdova i diumenge a les 7 a Montilivi on tots hem de ser-hi
per animar-los, ajudar-los i reconèixer l’èxit d’una molt bona temporada. El
futbol ens en deu una i ens l’hem de cobrar. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada