Jornada 16: Girona 0-1 Barça B

La crònica: El Girona s’enfrontava a Montilivi en aquesta 16a jornada a un Barça B en hores baixes però farcit de bons jugadors. Aquest filial blaugrana és sempre una caixa de sorpreses, capaç de jugar bé, o d’encadenar un cúmul de mals resultats.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Bigas, Pons, Granell, Felipe , Mata i Sandaza. En aquest cas el canterà Bigas era l’encarregat de fer seu el carril esquerre en substitució de l’encara lesional Juncà. El tècnic gironí optava aquesta vegada per Felipe entre línees i Sandaza i Mata de referència. Disposició ofensiva la d’un Girona que aviat es feia amb el control del partit. Els 10 primers minuts eren un constant d’arribades dels blanc-i-vermells a les aproximacions del porter blaugrana. Cifuentes trobava contínuament la línea de fons i creava molt perill. En el minut 8 Mata tenia la primera oportunitat clara de gol que acabava en còrner.

El Barça no era l’equip al qual ens tenia acostumats amb possessions llargues i control de pilota, es dedicava a contraatacar. Un dels pocs exemples de perill el creava Adama amb una jugada individual que  acabava en res en el minut 10. 4 minuts més tard ho intentava Sandro i forçava un còrner. Però poca cosa més farien els d’Eusebio en aquests primers 45 minuts.

El Girona es mostrava superior, dominava, era més intents, inisistia i semblava que tard o d’hora trobaria el gol. Forçava molts còrners perquè constantment estava prop de l’àrea rival. En un d’ells, en el minut 18, Lejeune rematava de cap i estava a punt de marcar. Cifu seguia arribant a línea de fons, feia centrades, forçava còrners i portava de corcoll la defensa rival. Tant és així que Eusebio decidia canviar Adama de banda (l’únic home que creava perill pels blaugrana perquè era més ràpid que Lejeune) per tapar les pujades del lateral dret gironí. Però els gironins insistien. En el minut 19 Sandaza rematava alt, i un minut més tard era objecte d’un possible penal que, no només no era assenyalat per l’àrbitre, sinó que a més li treia una groga al davanter blanc-i-vermell.

En el minut 25 es produïa l’oportunitat més clara de la primera meitat pels locals. Felipe arribava a línea de fons per banda dreta, feia una centrada a ras de gespa i Mata, dins l’àrea, rematava desviat. El Girona estava perdonant a un Barça B absolutament dominat.

En el 36 Mata tornava a tenir-la però rematava amunt. El davanter madrileny no estava encertat de cara a gol, és cert que aconseguia crear opcions, però no les materialitzava. 2 minuts més tard l’àrbitre encenia la grada de Montilivi en no assenyalar un possible fora de joc de Sandro i el Barça estava a punt de marcar. Becerra aturava primer, sortia a tapar porteria després i finalment Adama rematava desviat.

Però el Girona responia 3 minuts més tard mitjançant Felipe que rematava de fora l’àrea, la desviava el porter blaugrana i el rebuig el rematava Sandaza amunt. Amb això s’arribava al final dels primers 45 minuts i els seguidors gironins se’n feien creus de com s’havia dominat el filial barceloní però en canvi el resultat seguia sent d’empat a 0.

Eusebio ho estava veient i ja en la segona part feia sortir d’inici una de les joies del planter del Barça, el jove Samper. Intentava tenir més control de pilota donat que els blanc-i-vermells els estaven passant per sobre. Els blaugranes milloraven un pèl però els gironins seguien decidits a buscar els 3 punts. Aquests segons 45 minuts tenien un nom propi, Mata. El davanter del Girona anava a disposar de múltiples opcions per marcar però no aconseguiria batre el porter rival. En el minut 53 Sandaza assistia el davanter madrileny que remata fora. 5 minuts més tard, mateixos protagonistes, i Mata tornava a xutar desviat. Un minut més tard era Lejeune qui remata desviat a la sortida d’un còrner. I ja ho diuen els tòpics del futbol, quan es perdona massa s’acostuma a pagar car. En el minut 62 Halilovic aprofitava l’espai que havia deixat a la seva esquena el canterà Bigas per conduir un contraatac. El jove jugador del filial blaugrana es disfressava de Messi per anar sortejant rivals i un cop prop de l’àrea de Becerra, feia una rosca endiablada que acabava en gol. Increible però cert. Només l’enorme qualitat individual del croat del Barça, una de les promeses del futbol base blaugrana, havia sigut suficient per desequilibrar el matx. 0-1

Però el Girona no baixava les mans i ho seguia intentant. Mata rematava a les mans del porter en el 65, un minut més tard Richy xutava una falta desviada.

Machín veia que els tres punts s’escapaven davant la manca d’encert dels seus homes en els metres finals. En el minut 71 movia peça i feia un canvi ofensiu. Substituïa Bigas i feia entrar Aday. En aquest mateix minut els blanc-i-vermells tenien la més clara. Lejeune controlava amb el pit dins l’àrea rival i, sol, rematava amunt.

En el minut 78 el tècnic gironí feia un doble canvi: C. Alfonso per un desdibuixat Felipe i Coris per Cifu. Els locals seguien creant perill sense materialitzar-lo fins l’últim instant. L’última arribava en el minut 90 quan Mata tornava a perdonar.

Inexplicable derrota del Girona. No hi ha paraules per descriure el resultat final. Com hem dit abans només es pot tirar de tòpics futbolístics: El futbol és així, no es pot perdonar tant perquè el rival ho aprofita, la grandesa d’aquest esport radica en el fet que no sempre qui juga millor guanya,...Però la realitat és que els blanc-i-vermells s’havien mostrat superiors als blaugranes, segurament com mai en aquests darrers anys. Tot i així el Barça B tornava a fer la guitza els gironins i s’enduia una victòria tan immerescuda, com treballada i massa afortunada.

Només es pot afegir una paraula: ORGULL. El que havien mostrat els jugadors del Girona, i el que tenim els aficionats en veure el joc desplegat per l’equip. A tornar-ho a intentar la setmana que ve a Saragossa. Som-hi Girona.




La conversa: