Jornada 20: Girona 0-0 Mallorca

La crònica: 3.928 espectadors havien anat a Montilivi a veure el Girona en el primer partit de l’any 2015 a l’estadi. El rival era un irregular però perillós Mallorca.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Coris, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata. El Girona comptava amb les baixes importants de Juncà i de Sandaza per lesió, però això no variava el sistema tàctic.

Abans d’inicar el matx, un JE SUIS CHARLIE a l’electrònic i un minut de silenci per les víctimes dels atemptats terroristes a París. I podríem dir que potser va ser el més destacable d’un partit que va oferir en general poc futbol.

En el minut 1 Granell recuperava una pilota en el mig camp i generava un contraatac estèril de l’equip local. A partir d’aquí els primers minuts mostraven un Mallorca que dominava lleugerament el Girona, mentre que els homes de Machín esperaven tancats al darrera per sortir al contraatac.

Més enllà d’una jugada individual que intentava Coris i l’acabava ell mateix amb un xut de fora l’àrea a les mans del porter local, els gironins no generaven opcions.

Era l’equip balear qui avisava amb un contraatac molt perillós després d’una pilota que perdia Eloi en el centre del camp, en el minut 11.

Poc després el Mallorca tornava a avisar amb un altra contra que acabava amb un remat de cap d’un davanter visitant que obligava Becerra a desviar la pilota a còrner.

En el minut 19, una jugada per banda esquerra dels mallorquins, acabava amb un xut ras que desviava Becerra amb els peus.

Però en el 28 arribava l’oportunitat més clara del Girona. Potser l’única oportunitat del partit. Una paret entre Felipe i Mata, acabava amb una centrada per baix del menut davanter gironí que deixava Mata sol davant del porter mallorquí. El davanter madrileny del Girona, des de l’àrea petita, rematava al ninot i malvaratava una gran opció de gol.

La veritat que a partir d’aquí el matx era mot igualat, sense domini clar de caps dels dos contrincants i sense massa a destacar. Així s’arribava al minut 45 on Richy feia una passada llarga a Coris que es plantava davant del porter del Mallorca que, sortint de la seva porteria a la desesperada, aconseguia refusar la pilota. Final dels primers 45 minuts.

Però la segona meitat no anava a millorar gaire la cara d’aquest partit. Un matx estrany, espès, amb poc futbol, molta lluita però poca intensitat. Els homes de Karpin tenien la lliçó ben apresa, havien de fer faltes contínues perquè no hi hagués joc ni ritme i així no es creessin oportunitats. I ho van aconseguir. Si bé és cert que els homes de Machín aconseguien millorar les seves prestacions lleugerament respecte el que s’havia vist en el primer temps, no variava el marcador. Només començar la repressa, Lejeune robava una pilota i iniciava un contraatac que acabava amb una rematada d’ell mateix que desviava a còrner el porter del Mallorca. El còrner el llançava Granell i rematava Richy

fora.

Fins al minut 56 de partit no hi havia res més a destacar, tret de les interrupcions contínues del joc, motivades sovint per faltes de l’equip visitant. Però en aquest minut el Mallorca feia un centrada tancada amb rosca des de la banda dreta que inquietava Becerra tot i sortir desviada per poc. Els minuts s’anaven consumint i no passava res important. Per comentar alguna cosa, en el minut 61 Granell llançava una falta que Richy rematava i era desviada a còrner. Un minut més tard es produïa el primer canvi a les files dels gironins, se n’anava Coris i entrava Aday per intentar ser el revulsiu dels blanc-i-vermells.

Però d’aquí al final, seria el Mallorca qui anava a disposar de dues opcions relativament clares. Tot i que els homes de Machín intentaven guanyar el partit, no tenien encert, no trenaven jugades, no hi havia segones opcions després de passades llargues i, ni Aday per banda esquerra ni Cifu per la dreta, aconseguien fer arribades perilloses fins la línea de fons.

En el minut 81 el Mallorca sortia en contraatac però acabava rematant amunt. I ja en l’últim minut el Mallorca tornava a sortir a la contra i estava a punt de marcar. Però s’arribava al final del partit amb un 0-0 al marcador que deixava clar què s’havia vist damunt del terreny de joc, poca cosa.

A destacar alguna coseta no relacionada pròpiament amb el joc. L’àrbitre havia amonestat Jandro mentre s’escalfava per poder entrar i , tot i que el públic reclamava la seva entrada al camp, Machín no ho creia així i, ni ell ni cap altre jugador, acabaven sent recanvis que intentessin canviar el joc de l’equip. No ens agrada fer crítiques sinó simplement intentar explicar què succeeix, però si ens va resultar extrany que veient-se un partit tan espès, l’entrenador del Girona no esgotés els tres canvis per intentar modificar alguna cosa que saccegés els seus homes i així trobar alguna sol·lució per intentar guanyar els 3 punts.

De totes maneres l’empat va ser just i, tot i que s’estan deixar escapar massa punts de Montilivi, queda compensat pel fet que el Girona és un dels millors visitants de la lliga i ens permet estar a dalt. Una victòria a Lugo igualaria els punts aconseguits per Rubi en la millor temporada de la nostra història, i si no s’aconsegueix el triomf a Galícia, no ens quedem gaire lluny d’aquella fita. Per tant s’ha de seguir creient i animant l’equip perquè realment ho està fent molt bé. Som-hi Girona.