Jornada 22: Racing 0-1 Girona

La crònica: Amb aquest partit començava una segona volta apassionant on es consolidaran les aspiracions de tots els equips de la Liga Adelante. El Girona vol estar entre els capdavanters i per això trepitjava el Sardinero amb una sola idea, guanyar un Ràcing en hores baixes per seguir l’estela dels equips de la zona alta.

Els onze escollits per Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Íñiguez, Lejeune, Sebas, Pere Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. Destacava la baixa per sanció del capità Richy que era substituït per Íñiguez. Tret d’això, cap canvi de sistema i és que, si les coses funcionen, per què canviar-les?

Aquests primers minuts el Girona no assumia riscos, estava ben plantat damunt del terreny de joc i no cedia opcions. És cert que no creava oportunitats de gol però poc a poc es mostrava superior. En el minut 4 Sandaza forçava una falta que la xutava Lejeune. La pilota, que anava ben dirigida, tocava a la barrera i sortia a còrner.

Partit igualat, però els blanc-i-vermells amb paciència, controlaven el partit i demostraven la seva classificació aquesta temporada. Tot i així el Ràcing feia dues jugades consecutives amb cert perill. En el minut 29 Koné feia una contra pels locals però, un cop dins l’àrea, Ramalho es creuava molt atent i impedia un remat plàcid del davanter africà de l’equip càntabre.

A partir d’aquest moment els homes de Machín ja controlaven la possessió de l’esfèrica i a més ho feien en camp contrari. Bons símptomes perquè el Santander es veia assetjat i la pilota estava sempre lluny de la porteria de Becerra. En el minut 20 Granell llançava una falta que era rematada de cap per Lejeune desviat.

Però la insistència anava a tenir premi en el minut 35. El Girona trenava una bona jugada i Granell picava una pilota per sobre la defensa local buscant Felipe, però un defensor local per impedir la rematada del davanter gironí refusava l’esfèrica amb tan mala fortuna que, després de rebotar en un company, es colava en la seva pròpia porteria. 0-1.

D’aquí al final de la primera meitat, s’anaven produint jugades perilloses dels visitants amb Felipe com a protagonista. La més clara en el minut 39. Ramalho cedia a Felipe que arribava a línia de fons, centrava enrere i Sandaza rematava fora. Molt bon Girona, amb sensació de molt perill i amb la situació sota control. Així s’arribava al final dels primers 45 minuts.

Estava clar, però, que la segona part començaria amb els papers canviat. Un Ràcing que intentava trepitjar terreny contrari i un Girona ben col·locat esperant sortir al contraatac aprofitant els espais que deixaven els locals a les seves esquenes i així sentenciar. En el minut 51 els blanc-i-vermells estaven a punt de fer el segon gràcies a un contraatac d’Eloi que aprofitava un error de la defensa local. En migcampista gironí es plantava sol davant el porter de l’equip càntabre que aguantava perfectament i rebutjava la pilota picada. Gran oportunitat malbaratada.

El partit anava transcorrent i ens deixava veure un Girona que estava jugant com un equip gran, creant molt de perill i amb un únic defecte, no marcant el segon gol que estava mereixent. Un exemple es produeix en el minut 54 quan Pere Pons feia una gran jugada individual, la cedia a Sandaza que dins l’àrea perdia la pilota després d’intentar driblar.

Moments per canvis. En el minut 68 Mata entrava per Sandaza. Machín buscava tenir un davanter referència fresc, per intentar així tancar el matx. Un minut més tard, una paret entre el davanter madrileny i Felipe, acaba amb Mata sol encarant l’àrea rival però en l’últim control s’avançava la pilota i no podia rematar a porteria.

En el minut 75 es produïa el segon canvi, Aday entrava per Sebas.

Els blanc-i-vermells havien tingut opcions però no havien sentenciat i semblava que tocava patir. En el minut 83 Machín, després de veure que no havia pujat el segon gol a l’electrònic, decidia fer un canvi defensiu per conservar l’avantatge. David Garcia substituïa un actiu Felipe.

Però tot i aquest canvi els gironins anaven a tenir la més clara. En el minut 86 Aday cedia la pilota a Mata que sol dins l’àrea però un pèl forçat rematava i el seu xut era desviat pel porter local. Quina llàstima perquè potser la passada d’Aday havia estat massa forta i això havia impedit que Jaime Mata rematés amb més facilitat.

De totes maneres s’arribava al final de l’enfrontament i el Girona aconseguia mantenir el 0-1 al marcador i amb això certificava la tercera victòria consecutiva fora de casa. Es convertia així en el millor visitant de la categoria, amb un números que ens han de fer sentir orgullosos del que estan fent. Màxima igualtat en la classificació entre Las Palmas, Betis, Valladolid, Sporting i Girona. Absolutament destacable que estiguem lluitant amb equips de tan renom i amb tan pressupost com aquests i estiguem competint amb tots ells. Ara sí que sembla que les aspiracions del Girona són alguna cosa més que aconseguir 50 punts que ja estan a tocar i que han de suposar un plus de motivació per lluitar per fites més importants. Orgull i il·lusió són els sentiments que han de tenir tots els aficionats gironins. Som-hi Girona.