La crònica: El Girona rebia el Sabadell, en
un duel amb aspiracions molt desiguals. Els arlequinats, cuers, buscaven un
resultat per intentar sortir del pou, mentre que els locals volien no
despenjar-se dels llocs d’ascens directe. Els resultats dels rivals de dalt
posaven en safata la possibilitat de retallar punts.
Machín sorprenia amb els onze
escollits: Becerra, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Aday, Pons, Granell, Jandro,
Felipe i Sandaza. La disposició tàctica era la mateixa però aquest cop buscant
més toc i control al mig camp amb Granell en la distribució, Jandro d’enllaç, i sense Cifuentes a la banda
que potser necessitava un merescut descans.
En el minut 5 Sandaza
pressionava un defensa del Sabadell, li prenia la pilota i sol dins l’àrea
rematava amb cama dreta una mica desviat. En el minut 9, el mateix Sandaza
pressionava el porter Nauzet i interceptava el seu rebuig. La pilota sortia
fregant el pal esquerre de la porteria del Sabadell. Una llàstima que cap de
les dues magnífiques oportunitats acabés en gol.
A partir d’aquí, el Girona tenia
el control del partit, es mostrava superior al seu rival i dominava la
possessió. En el minut 17 Granell ho
provava de fora l’àrea després d’una jugada entre Coris i Sandaza. La pilota
sortia desviada per poc a còrner. En el minut 25, Coris feia la
seva típica jugada per banda esquerra, fent la diagonal cap a dins. Després de
sortejar els rivals que li sortien al pas, rematava a les mans del porter.
Els homes de Machín tenien la
iniciativa i el seu joc era més vistós que en els últims partits. Se’ls veia
motivats i decidits a obtenir la victòria. En el minut 31 Felipe feia una
bona jugada per banda esquerre i el seu xut amb poc angle el refusava el porter
del Sabadell amb els peus.
Els blanc-i-vermells tenien la
pilota en terreny rival la majoria del temps i no patien en defensa. Els minuts que restaven de la
primera meitat seguien el mateix guió, amb un Girona dominador que acabava les
jugades xutant de fora l’àrea desviat. Exemples d’això eren un xut de Jandro
alt en el 37, Felipe feia el mateix dos minuts més tard i en el 42 Coris també
xutava amunt.
La primera meitat acabava així.
Amb un 0-0 injust i amb la sensació que s’havien deixat escapar oportunitats
importants que després es podien lamentar. La segona meitat començava amb
un primers minuts de domini tímid del Sabadell. Era normal que els arlequinats
intentessin reaccionar en aquests segons 45 minuts. A la sortida d’un còrner,
en el minut 56, estaven a punt de marcar i posaven l’ai al cor dels seguidors gironins.
Però poc a poc els homes de
Machín tornaven a recuperar el domini i tornaven a controlar i a apretar per
buscar el gol. En el minut 59 una obertura
fantàstica a Coris el deixaven sol en banda esquerre, però el canterà es
precipitava i en comptes de progressar uns metres intentava centrar de primeres
a Jandro que estava sol dins l’àrea. La centrada era defectuosa i anava
directament a les mans del porter del Sabadell.
En el 64 arribaria l’oportunitat
més clara del Girona. Aquella que acaba amb les mans de tots els seguidors al
cap per no haver sigut gol. Granell
picava magistralment una falta lateral que rematava Ramalho al pal. Una
llàstima. Però els blanc-i-vermells
seguien pressionant, seguien buscant els 3 punts. En el minut 71 Sandaza no rematava
amb encert des de dins l’àrea .
Els últims 20 minuts
transcorrien de la mateixa manera que la resta del partit, amb un Girona jugant
prop de l’àrea rival però sense trobar el camí del gol.
En el 76 C.Alfonso entrava per
Coris, i un minut més tard tornava Eloi substituint un cansat Jandro. Però no
van poder ser els revulsius necessaris per perforar la porteria del Sabadell.
Ja en les acaballes, per buscar
més remat, entrava Mata per Aday, però el resultat no es mouria i el Girona
cedia el segon empat consecutiu a l’estadi.
Una pena aconseguir 2 punts de 6
possibles després de dos partits seguits a casa, perquè si s’hagués guanyat
s’hauria acabat la jornada molt a prop del liderat. Però és cert que tothom
punxa, tothom cedeix perquè estem en una categoria complicada on ara tots els
equips es juguen alguna cosa. Les opcions del Girona segueixen intactes,
continuem en zona privilegiada, fent una temporada molt meritòria. A més, s’ha
reaccionat pel que fa al joc i ara només falta que la pilota vulgui entrar per
tornar a agafar confiança. No es pot caure en el desànim ja que estem en una
zona privilegiada en l’últim tram de la temporada i s’ha de lluitar per quedar
el més ben classificat possible. Som-hi Girona.
El resum:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada