La crònica: Després de la gran victòria la
setmana passada contra el Valladolid, el Girona es presentava a Las Palmas per
intentar donar un cop sobre la taula i demostrar que vol pujar directament a
primera. Els locals venien de perdre 3 dels últims quatre partits i semblava un
moment idoni per intentar guanyar-los
Els onze de Machín: Becerra,
Cifu, Carles Mas, Richy, Ramalho, Aday, Pere Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.
Però el partit va començar
fatal. Quasi sense tenir temps ni de posicionar-se en el terreny de joc, en el
minut 3, una jugada per banda dreta de l’atac local, acabava amb una centrada
enrere que rematava Araujo de primeres i amb un xut creuat al fons de la xarxa.
1-0. Els gironins havien reclamat una possible falta per Aday però el
col·legiat no en va fer cas. Això va donar lloc a uns primers
minuts de domini dels canaris davant del desconcert dels gironins que havien
vist com la cosa s’havia complicat massa aviat.
En el minut 9, Aday s’anticipava
a un contrari, conduïa un contraatac, cedia a Mata que, sol dins l’àrea,
rematava massa alt. Havia sigut una oportunitat molt bona per empatar el
partit. Però això va esperonar el Girona
que a partir d’aquí es treia el domini local i començava a ensenyar les urpes.
Poc a poc anava apretant el seu rival, pressionant amunt i mostrant-se
superior. Era cert que el gol matiner els havia descentrat però els homes de
Machín s’havien aconseguit refer. No creaven opcions clares de gol, però si
sovintejaven l’àrea rival. Això donava lloc a còrners i alguna falta i, per
tant, a base d’estratègia inquietaven els canaris.
Els blanc-i-vermells ara tenien
més la possessió però Las Palmas sortien amb cert perill.
Els espectadors estaven
presenciant una primera part molt entretinguda, amb bon joc dels bons equips
que alternaven ratxes de domini de l’un i després de l’altre. Durant els següents minuts, els
canaris tornaven a agafar la iniciativa però sense inquietar massa la porteria
contrària.
Just quan el Girona tornava a
agafar el control, una falta de Richy sobre Ortuño en el minut 38, feia que
Nauzet la xutés i fes lluir Becerra. Però en el minut 43, quasi
acabant la primera part, una magistral passada de Granell a Mata, no
l’aprofitava el davanter madrileny que, sol i amb l’interior del peu, rematava
a les mans del porter rival. Amb això s’arribava al final
dels primers 45 minuts.
La segona part perdia nivell. Hi
havia contínues interrupcions que impedien veure futbol. La tensió i el
cansament es mostraven i el joc anava decaient. De totes maneres es convertia en
un anada i tornada que almenys donava emoció. Tot i així opcions clares de gol
no n’hi havia.
Però el pla del Girona era clar,
intentar que el Las Palmas no augmentés la distància a l’electrònic perquè
alguna opció es tindria segur per empatar. Doncs aquest pla es va ensorrar
en el minut 67 de partit. Ortuño recollia una bona passada i afussellava
Becerra per fer pujar el 2-0 en el marcador. Aquell Ortuño que en el segon tram
de la temporada passada ens va fer somiar i ens va ajudar tant a assolir la
salvació, amb aquell gol acabava amb les esperances del Girona de puntuar en
terreny canari i desinflava una mica les opcions d’ascens directe.
Poca cosa més a comentar. Ni
Machín des de la banqueta ni els jugadors en el terreny de joc, no aconseguir
donar amb la tecla per canviar el curs dels esdeveniments i la derrota semblava
ja bastant clara. De totes maneres, Jaime Mata
tornava a tenir un parell d’opcions que no aprofitava. Una pena la mala sort
del davanter madrileny del Girona. Potser l’ansietat per marcar feia que no
estigués encertat de cara al gol tot i el bon treball en atac.
Amb això s’arribava al final del
partit i es consumava aquest 2-0. El Girona abandona així el segon lloc a la
classificació i ara ocupa la quarta posició. Aixó sí, empatats a 59 punts amb
Las Palmas i Sporting. No s’ha d’entrar en el pessimisme. És cert que els
blanc-i-vermells estan perdent molts punts amb rivals directes, però també és
cert que tothom haguéssim firmat la situació de l’equip a aquestes alçades. Primer
s’ha d’assegurar matemàticament el playoff que virtualment sembla aconseguit. I
un cop fet això, mirar de quedar el més amunt possible i per tant lluitar per
qualsevol opció d’ascens directe. Es pot fer, així que a animar-los el dissabte
a les 4 a Montilivi contra el Leganés. Som-hi Girona.
El resum:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada