La crònica: En aquesta lluita aferrissada
entre Sporting i Girona per la segona posició, els gironins es desplaçaven al
sempre difícil camp del Mallorca, mentre el seu rival directe rebia el
Sabadell. Tarda de nervis, ràdios i calculadores, però el que estava clar és
que per seguir depenent de si mateixos només servia una cosa, la victòria.
Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Mas, Juncà, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza.
Els primers minuts de
l’enfrontament eren de molta igualtat, sense cap iniciativa dels dos conjunts
ni cap aproximació. Tot i així, en el minut 8, el Girona s’aproximava amb cert
perill i Sandaza acabava caient dins l’àrea rival. A partir d’aquí, els
blanc-i-vermells, que ahir vestien de groc, es mostraven incòmodes damunt del
terreny de joc. Els homes de Machín, que no trobaven el seu lloc, abusaven de
passades llargues que a sobre eren imprecises.
En el minut 17 Granell xutava
una falta directa de lluny, a les mans del porter. En el minut 18 el Mallorca feia
una combinació fantàstica i es plantava sol dins l’àrea del Girona però Becerra
sortia de la seva porteria a tapar i evitava el gol. Mentre que els gironins no
tenien continuïtat en el seu joc, l’Sporting feia els deures i marcava davant
el Sabadell. En pocs instants ja guanyava el seu partit 2-0. Amb aquest
resultat igualaven a tot amb el Girona.
En el minut 20 una passada a
Bigas pels locals, acabava amb una vaselina davant la sortida desesperada de
Becerra que a punt estava de significar el primer pels balears.
No pintaven gaire bé les coses
pels de Machín que estaven desconeguts. No podien sortir al contraatac, ni
feien el seu joc directe, ni podien combinar des del darrera. Els carrilers
tampoc aconseguien crear perill per banda com ens tenien acostumats.
En el minut 29 una falta
centrada per Granell la rebutjava la defensa rival i queia als peus de Sandaza
que intentava empalmar-la sense èxit. En el minut 37, Juncà, que no
havia fet una bona primera part, feia una jugada per banda esquerra i forçava
una falta perillosa. La xutava Richy directa i sortia amunt per poc.
S’arribava al final dels primers
45 minuts amb molt poca producció ofensiva del Girona, que havia perdut la
pilota massa sovint en l’intent de sortida i havia provocat la possibilitat
d’alguna contra del Mallorca.
La segona meitat havia de
canviar, s’havia de posar un punt més d’intensitat per intentar superar aquesta
tensió que havia envaït els nostres jugadors. En el primer minut Granell cedia
a Mata que des de l’esquerra centrava directament a les mans del porter.
Responia el Mallorca amb una internada perillossíssima que desfeia Becerra amb
una bona sortida.
Poc després era Martí qui ho
provava pels locals i Becerra desviava a còrner. Però a partir d’aquí els gironins
començaven a reaccionar. En el minut 3 Granell feia una centrada que no
arribava a rematar Sandaza per poc. El mateix Granell, en el minut 6, feia un
xut de fora l’àrea a les mans del porter del Mallorca. El Girona començava a combinar,
a apropar-se a l’àrea rival, a jugar en terreny dels balears i mostrava una
cara més reconeixible.
En el 17, els gironins avisaven.
Granell cedia per Juncà que entrava dins l’àrea i feia un xut massa creuat. Era
la primera oportunitat clara. Dos minuts més tard Machín feia
un doble canvi. S’havia d’arriscar i entrava Aday per Juncà i Felipe per Eloi.
Els gironins, més intensos, ja només
tenien una idea al cap, aconseguir el gol de la victòria en un partit
tremendament difícil. En el minut 21 Mata cedia per Sandaza que no arribava a
rematar per molt poquet. Però el domini del Girona feia que quedessin espais a
l’esquena. En el minut 23 el Mallorca ho aprofitava per contraatacar però
Lejeune desfeia el perill.
En el 25, arribava la segona
oportunitat clara. Granell cedia per Cifu que, dins l’àrea i amb Mata sol a la
petita, rematava massa creuat. I del possible 0 a 1 es passava a una mala
notícia pels nostres. En el minut 28 Mas feia una falta i el col·legiat li
treia la segona groga deixant els gironins amb 10 homes.
Però quan semblava que les coses
s’havien posat més coll amunt, Mata cedia a Sandaza que dins l’àrea creuava la
pilota per fer pujar el 0-1 al marcador. Embogia el davanter gironí i tots els
seus companys perquè aquell gol podia significar posar peu i mig a primera.
Ràpidament Machín feia entrar
Íñiguez per Sandaza per intentar mantenir aquesta victòria. En el 34 Pons feia una contra
però Mata no l’arribava a rematar. Ara eren minuts d’intentar aguantar. El
Mallorca es volcava a terreny rival, i el Girona intentava tapar espais i
refusar la pilota buscant Mata per veure si el davanter madrileny, sol contra
el món, aconseguia treure alguna cosa positiva. Però era l’àrbitre qui treia de
polleguera Mata que es queixava de contínues faltes que no eren xiulades.
En el minut 44 els balears feien
l’última aproximació però el xut sortia desviat. El quart àrbitre marcava 4
minuts d’afegit i, quan s’estava a punt d’acabar el matx, el col·legiat xiulava
una falta prop de l’àrea del Girona i expulsava Richy per doble groga. Tot i
així la falta es treia sense perill i s’arribava al final d’un partit èpic.
Quan vam iniciar aquest blog, no
imaginàvem que la temporada seria tan fantàstica. Sempre hem donat un caire
positiu a les cròniques i hem confiat en la bona tasca del cos tècnic i la
implicació dels jugadors. Però ha superat les nostres expectatives. Estem a 90
minuts del somni de primera. Depenem de nosaltres mateixos. És igual què faci
l’Sporting a Sevilla si nosaltres guanyem al Lugo. Així que diumenge Montilivi
ha de ser una olla a pressió perquè si nosaltres els ajudem animant, ells no
fallaran. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada