Jornada 2: Girona 2-3 Numància

La crònica: 3.534 espectadors interrompien els últims instants de vacances per assistir a l’estadi i veure el debut oficial del Girona davant la seva afició en aquest nou curs futbolístic. Ningú ha oblidat el final cruel de la temporada passada però hi havia ganes de tornar-se a endollar amb l’equip.

Machín era fidel al seu esquema i a més confiava en els mateixos homes que van ser titulars la primera jornada: Becerra, Álamo, Kiko Oliva, Richy, Lejeune, Clerc, Pere Pons, Granell, Alcaraz, Felipe i Mata.

Però abans de tenir temps per aprendre’s les noves cares el Numància anava per feina i en el minut 1 sorprenia Becerra amb un xut de molt lluny fent pujar el 0-1 al marcador.

Això donava lloc a certs moments de desconcert en el conjunt local que no es podien creure l’inici tan dolent. Ho aprofitaven els sorians per fer una jugada trenada en banda dreta que acabava amb un xut des de dins l’àrea rival que s’estavellava al pal de la porteria gironina.

A partir d’aquest moment els blanc-i-vermells intentaven fer el seu joc amb passades llargues cap als davanters, però imprecises. En el minut 12 arribava la primera jugada amb cara ulls quan Felipe per banda esquerra centrava i Mata rematava de cap a les mans del porter rival.

Dos minuts més tard una passada llarga la despenjava Mata per Álamo que cedia a Felipe, aquest cop per banda dreta. El menut davanter gironí arribava a línea de fons però no trobava rematador.

El Girona intentava tenir la iniciativa, imposant poc a poc el seu joc però sense trobar opcions de gol. Mentrestant el Numància, arreplegat darrera perdent temps i gestionant el seu golet, sortia a la contra amb cert perill.

En el minut 21, es produïa una jugada polèmica. Un possible penal a Felipe l’àrbitre el transformava en una simulació i targeta groga pel nostre davanter.

Els homes de Machín seguien buscant el joc directe intentant trobar Mata perquè el davanter madrileny combinés amb algú de segona línea. També destacava en aquests minuts el nou carriler esquerre, Clerc, amb les seves pujades per la banda. Una d’elles acabava amb un rebuig que recollia Mata per centrar i Granell rematava de cap a les mans.

En el minut 30 Álamo centrava per banda dreta i Felipe empalmava amb l’esquerra a les mans del porter visitant.

I 4 minuts més tard, el deliri. Álamo centrava des de la dreta a la perfecció per trobar el cap de Mata que rematava al fons de la xarxa. 1-1. S’havia neutralitzat el gol inicial del Numància i quedava molt temps per consumar la remuntada.

Ara sí que el Girona dominava el partit i posava mitja marxa més a les seves accions.  En el minut 42 una excel·lent jugada del Girona per banda esquerra deixava Clerc sol dins l’àrea, però el seu xut el desviava el porter del conjunt sorià a còrner. Amb això s’arribava al final de la primera meitat on també s’havia de destacar la crispació que estava produïnt el col·legiat pel desigual criteri a l’hora de repartir targetes.

La segona part començava amb un ritme parsimoniós, un ambient fred, poc joc i cap oportunitat. Però només hi havia un equip que intentava atacar i buscar la porteria rival, i aquest era el Girona.

En el minut 61 es produïa un canvi de joc a Álamo que de primeres intentava centrar però la defensa rival refusava. El Numància era nul en atac, estava tancat al darrera intentant conservar l’empat.

En el minut 67 Richy picava una falta llunyana i el seu xut el refusava el porter a còrner. En el minut 68 el Girona treia un còrner, el rebutjava la defensa numantina però Lejeune, de molt lluny, enviava un missil a l’escaire de la porteria visitant fent un autèntic golàs. Els blanc-i-vermells havien donat la volta al marcador i semblava que els 3 punts es quedarien a Montilivi. 2-1.

En el minut 72 una indecisió en la defensa local l’estava a punt d’aprofitar el Numància amb un xut creuat.

En el minut 74 Jairo entrava per Felipe i 4 minuts més tard Aday substituïa Álamo. Hem de fer una petita reflexió sobre aquest jugador. Javier Álamo és un extrem o mitjapunta de qualitat. És un jugador amb unes possibilitats ofensives molt interessants, però la seva ubicació com a carriler, amb el recorregut que això comporta, el desgast que significa i les obligacions defensives que implica, està fent que li estigui costant la seva adaptació a aquesta nova posició amb certes peculiaritats tàctiques. Això es nota durant el partit perquè els rivals intenten entrar per aquesta banda, però s’ha de tenir paciència perquè és un gran jugador.

Una vegada fet aquest parèntesi seguim amb el partit. En el minut 79 Clerc feia jugada per banda esquerra i la seva centrada la rematava Aday massa creuat.

Però en el minut 82 un error defensiu l’aprofitava un jugador numantí per plantar-se sol davant Becerra. L’encarava i el porter gironí el feia caure. Penal en contra que era transformat i pujava el 2 a 2 a l’electrònic. Una autèntica pena.

Els gironins intentaven reaccionar sense encert. Ja a les acaballes del matx Granell tenia una falta perillosa per picar però la seva centrada anava directament a les mans del porter visitant.

I en el descompte, el Numància disposava d’una falta calcada però ells sí l’aprofitaven. Una centrada mil·limètrica la rematava un jugador de l’equip numantí al fons de la xarxa. 2-3 i final del partit. Gerra d’aigua glaçada. Final increïble.

Es va acabar la temporada passada maleïnt el temps de descompte i es començava a l’estadi aquesta temporada de la mateixa manera. Al partit li havien sobrat el primer minut i l’últim perquè es produís el triomf dels nostres. De totes formes les sensacions transmeses pels homes de Machín no havien estat del tot bones. El joc tampoc havia estat del tot correcte i la consistència defensiva encara no era prou sòlida. Tot i així el resultat era injust. El Girona havia estat superior i havia merescut més. S’ha de treballar, adaptar les noves incorporacions però no s’ha de perdre la fe en el tècnic, equip i projecte. Queda molt. És millor perdre aquest partit que l’últim de la lliga on esperem estar jugant-nos alguna cosa il·lusionant. Som-hi Girona.

Jornada 1: Bilbao Ath. 0 -1 Girona

La crònica: El Girona viatjava a Bilbao, per iniciar una nova temporada carregat d'il·lusions i amb l'objectiu principal de començar amb bon peu la competició. El millor escenari per fer-ho, el mític San Mamés, davant del Bilbao Athl.

Els onze de Machín: Becerra, Álamo, Olivas, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Alcaraz, Granell, Felipe i Mata.

D'aquesta alineació, que ja vam veure en el partit del Trofeu Costa Brava, es pot veure clarament com l'estructura i la disposició tàctica és la mateixa que la temporada anterior. No cal canviar res. Ens va donar molts bons resultats i només cal ser fidels a la nostra manera de jugar, amb petits retocs que converteixin el model en un model potent.

La columna vertebral és la mateixa. Becerra a la porteria, Richy de lliure controlant tota la defensa, amb un Lejeune sempre elegant al seu costat. Pere Pons de pivot defensiu, ajudat per un Granell que ofereix la sortida de la pilota, i davant Mata i Felipe per oferir tant moviment i habilitat, com olfacte golejador.

Aquesta columna s'ha completat amb els canvis necessaris per la marxa d'alguns jugadors. Clerc al lateral esquerre, Álamo a la dreta. Els dos jugadors s'han de convertir en peces claus, doncs en aquesta disposició tàctica habitual de Machín, sabem que els carrilers han d'oferir molta sortida. Clerc ha mostrat un bon rendiment en la pretemporada, i Álamo arriba amb l'etiqueta d'estrella, però que té el repte d'adaptar-se a una nova posició per ell. Kiko Olivas completa l'eix de la defensa. I al mig del camp, un sorprenent Alcaraz que s'ha adaptat molt bé a l'equip.

El partit es preveia complicat. Al davant del conjunt gironí hi havia un equip acabat d'ascendir de la segona B, però amb molta fam, i molta força. Mai el Bilbao ha estat un equip fàcil. Des de sempre ha estat un equip dur, que lluita cada pilota i que des de les categories inferiors es guanyen el nom dels lleons. I així va ser, un partit dur, amb els bascos posant-li les coses difícils als gironins.

El partit era igualat, però el Girona també presentava una aposta molt ferma i molt seriosa. Durant els primers 45 minuts hi havia igualtat en el terreny de joc, però amb algun intent d'aproximació per part del Girona a partir de pilotes llargues cap als dos davanters: Mata i Felipe. Però el respecte i el bon posicionament dels dos equips feia que la primera part acabés amb empat a 0.

A la segona part, Machín va ser més ambiciós. S'havien produït ocasions en les 2 porteries, amb pals per cadascun dels equips i fins i tot amb un gol anul·lat a Mata. Però el tècnic volia més. Sabia que el partit es podia guanyar, i per això va fer un canvi que va resultar definitiu pels interessos dels catalans. Alcaraz va abandonar el terreny de joc per donar entrada a Jairo que debutava així a la segona divisió. Felipe retrassava la seva posició al mig del camp i amb aquest canvi es pretenia tenir més presència a la porteria contrària, aprofitant el desequilibri de Felipe des del darrere, i l'olfacte golejador de l'ex de l'Espanyol. I així va ser, en una jugada ràpida, Jairo aprofitava els espais en posició dubtosa, però directe a porteria va aconseguir batre al porter basc. 0-1.

El partit estava allà a on volia el Girona, i es va dedicar a mantenir la diferència els minuts que quedaven. Encara hi va haver alguna oportunitat més però l'àrbitre va xiular el final del partit, permetent que una vegada més, el Girona iniciï la seva aventura en la competició amb un bon resultat en la primera jornada de lliga. Queden 41 jornades, tot un món, però és evident que començar guanyant, i fer-ho com a visitant sempre és positiu. Les primeres jornades de lliga, en algunes ocasions serveixen com a carta de presentació dels interessos dels diferents equips, i per això és important començar amb una bona dinàmica de resultats. Som-hi Girona.

Nous fitxatges

A principis d’estiu publicàvem un article sobre l’inici de la construcció d’un nou Girona, i ho fèiem amb l’anàlisi del primer fitxatge Rubén Alcaraz. Després d’unes setmanes de molta feina a la secretaria tècnica, Quique Cárcel ha anat renovant el vestidor blanc-i-vermell, amb l’esperança de poder signar novament una gran temporada.

En aquest article analitzem breument les noves incorporacions, a l’espera de poder completar la plantilla amb nous jugadors que facin d’aquest Girona, un equip molt competitiu, doncs encara resten algunes setmanes per tancar el període d’inscripcions. Unes setmanes que s’esperen mogudes, ja que és quan el mercat es presenta més mogut. Tot i així, les 8 incorporacions fetes fins ara ja comencen a completar el trencaclosques que semblava complicat de muntar a principis de pretemporada. Quique Cárcel ha mantingut sempre la calma, i així la transmès als seguidors gironins.

Porters:

David Oliveros: el jove porter català de tan sols 19 anys, nascut a Igualada, arriba procedent del Madrid juvenil. Desvinculat del filial madridista, ve amb l’esperança d’agafar confiança i créixer en un equip professional. Tenir per davant a Becerra el pot ajudar en aquesta tasca, tenint en compte que ell mateix va venir amb les mateixes condicions fa unes temporades, com a porter substitut de Dani Mallo, i avui en dia és un dels millors porters de la categoria. (Foto: www.elmundodeportivo.com)

Defenses:

Carlos Clerc: el jugador badaloní de 23 anys, arriba procedent de l’Espanyol i ho fa com a cedit. Es tracta d’un lateral esquerre amb recorregut, que pot suplir la baixa de Juncà. Hauria de convertir-se en una peça clau del nou Girona, doncs ja sabem la incidència que tenen els carrilers en la disposició tàctica de Machín (3-5-2). Ha jugat cedit les 2 últimes temporades en el Sabadell, i s’havia convertit en un fix de les alineacions. Té experiència en la categoria tot i la seva joventut. 

(Foto: www.diariolagrada.com)

Marcelo Djalo: el jove jugador de 21 anys nascut a Barcelona però també amb nacionalitat de Guinea-Bissau arriba amb la difícil tasca d’ocupar la vacant de Ramalho. Té molt bones condicions físiques. Els seus 1,93m i la seva envergadura així ho demostren. Es tracta d’una aposta per un jugador jove i amb ganes de demostrar la seva vàlua en el món professional. Ha passat per categories inferiors del Madrid, i més tard va jugar amb el Badalona. Del Badalona va ser fitxat pel Granada, per jugar amb el filial, i més tard va ser fitxat per la Juventus, qui va cedir durant 2 temporades al mateix Granada. Aquesta temporada arriba procedent del club italià en caràcter de cedit al Girona. 

(Foto: www.as.com)

Kiko Olivas: es tracta d’un central que arriba amb una molt bona edat al Girona. 26 anys i amb experiència a la categoria. Arriba lliure. El jugador nascut a Antequera arriba procedent del Sabadell, on era un fix a l’eix de la defensa. Va marcar 4 gols la temporada passada. Anteriorment havia jugat a les categories inferiors del Villarreal i posteriorment amb el Còrdova. 206 partits a la Lliga Adelante amb 9 gols en la seva estadística personal, i 6 partits a la Primera divisió l’avalen. Fins i tot va jugar algun partit de l’Europa League en la seva època a l’equip del submarí groc. 

(Foto: www.diaridegirona.cat)

Migcampistes:

Pol Llonch: el jugador nascut a Barcelona, i de 22 anys, arriba procedent de l’Espanyol. La seva posició natural és la de mig centre, però també pot jugar d’interior al mig del camp. La temporada passada va jugar a l’Hospitalet, i per això el coneix tan bé Quique Cárcel. Es tractava d’una de les peces claus de l’Hospitalet, doncs era un dels jugadors base en les seves alineacions. Anteriorment havia jugat a les categories inferiors de l’Espanyol. 

(Foto: www.vavel.com)

Ruben Alcaraz: el vam analitzar en un article individual. Procedent de l’Hospitalet, amb ganes de fer el salt professional. De moment, una de les sensacions de la pretemporada.

Davanters:

Jairo Morillas: es tracta d’un davanter amb olfacte golejador, que ho ha demostrat a la 2aB i arriba al Girona amb l’objectiu de demostrar-ho novament a la Lliga Adelante. El jugador de 22 anys, també arriba procedent de l’Espanyol. Ha jugat 2 temporades a la 2aB però ha arribat a debutar a la primera divisió. En 60 partits repartits en les 2 temporades ha estat capaç de perforar la porteria contrària en 25 ocasions. De fet, la última temporada ha explotat a la categoria firmant 16 dianes que va provocar l’interès de diversos clubs pel davanter. Arriba a Girona amb molta fam de demostrar aquest olfacte golejador. 

(Foto: www.fuerzaperica.com)

Javi Álamo: es tracta d’una de les incorporacions que hauria de convertir-se en clau per aquesta temporada. De moment és considerat com el fitxatge de luxe d’aquest estiu. El canari arriba procedent del Saragossa. Arriba amb una molt bona edat, 26 anys. 85 partits a la categoria són la seva carta de presentació, i una àmplia experiència en equips com el Recreativo, el Mallorca i la UD Las Palmas entre d’altres. Jugador ràpid d’1,90 que s’haurà d’adaptar a una posició molt complicada a les alineacions de Machín. Acostumat a jugar d’extrem o fins i tot en punta, l’objectiu del Girona és que ocupi el carril dret, fent oblidar Cifuentes. Les seves característiques ofensives no són qüestionables, i caldrà que s’adapti als moviments tàctics i a les pujades i baixades necessàries per cobrir tot el carril dret. 

(Foto: www.marca.com)

Serà complicat repetir els èxits esportius de la última campanya. Però sembla que les coses es fan millor que en altres temporades. Un projecte a mig termini, amb la renovació de Machín, que és la peça clau d'aquest Girona, i amb la incorporació de jugadors amb ganes de demostrar moltes coses. No ens hem d’oblidar de la gent jove que puja del filial, i que finalment, molts dels jugadors que van ser determinants per fer-nos somiar continuaran un any més amb nosaltres.

Faltarà algun retoc que hauria d’arribar abans de començar la competició. Però l’equip és competitiu. Estem molt a prop d’encetar de nou la temporada, i tots units hem de tornar a donar suport al nostre equip. Som-hi Girona.