Jornada 2: Girona 2-3 Numància

La crònica: 3.534 espectadors interrompien els últims instants de vacances per assistir a l’estadi i veure el debut oficial del Girona davant la seva afició en aquest nou curs futbolístic. Ningú ha oblidat el final cruel de la temporada passada però hi havia ganes de tornar-se a endollar amb l’equip.

Machín era fidel al seu esquema i a més confiava en els mateixos homes que van ser titulars la primera jornada: Becerra, Álamo, Kiko Oliva, Richy, Lejeune, Clerc, Pere Pons, Granell, Alcaraz, Felipe i Mata.

Però abans de tenir temps per aprendre’s les noves cares el Numància anava per feina i en el minut 1 sorprenia Becerra amb un xut de molt lluny fent pujar el 0-1 al marcador.

Això donava lloc a certs moments de desconcert en el conjunt local que no es podien creure l’inici tan dolent. Ho aprofitaven els sorians per fer una jugada trenada en banda dreta que acabava amb un xut des de dins l’àrea rival que s’estavellava al pal de la porteria gironina.

A partir d’aquest moment els blanc-i-vermells intentaven fer el seu joc amb passades llargues cap als davanters, però imprecises. En el minut 12 arribava la primera jugada amb cara ulls quan Felipe per banda esquerra centrava i Mata rematava de cap a les mans del porter rival.

Dos minuts més tard una passada llarga la despenjava Mata per Álamo que cedia a Felipe, aquest cop per banda dreta. El menut davanter gironí arribava a línea de fons però no trobava rematador.

El Girona intentava tenir la iniciativa, imposant poc a poc el seu joc però sense trobar opcions de gol. Mentrestant el Numància, arreplegat darrera perdent temps i gestionant el seu golet, sortia a la contra amb cert perill.

En el minut 21, es produïa una jugada polèmica. Un possible penal a Felipe l’àrbitre el transformava en una simulació i targeta groga pel nostre davanter.

Els homes de Machín seguien buscant el joc directe intentant trobar Mata perquè el davanter madrileny combinés amb algú de segona línea. També destacava en aquests minuts el nou carriler esquerre, Clerc, amb les seves pujades per la banda. Una d’elles acabava amb un rebuig que recollia Mata per centrar i Granell rematava de cap a les mans.

En el minut 30 Álamo centrava per banda dreta i Felipe empalmava amb l’esquerra a les mans del porter visitant.

I 4 minuts més tard, el deliri. Álamo centrava des de la dreta a la perfecció per trobar el cap de Mata que rematava al fons de la xarxa. 1-1. S’havia neutralitzat el gol inicial del Numància i quedava molt temps per consumar la remuntada.

Ara sí que el Girona dominava el partit i posava mitja marxa més a les seves accions.  En el minut 42 una excel·lent jugada del Girona per banda esquerra deixava Clerc sol dins l’àrea, però el seu xut el desviava el porter del conjunt sorià a còrner. Amb això s’arribava al final de la primera meitat on també s’havia de destacar la crispació que estava produïnt el col·legiat pel desigual criteri a l’hora de repartir targetes.

La segona part començava amb un ritme parsimoniós, un ambient fred, poc joc i cap oportunitat. Però només hi havia un equip que intentava atacar i buscar la porteria rival, i aquest era el Girona.

En el minut 61 es produïa un canvi de joc a Álamo que de primeres intentava centrar però la defensa rival refusava. El Numància era nul en atac, estava tancat al darrera intentant conservar l’empat.

En el minut 67 Richy picava una falta llunyana i el seu xut el refusava el porter a còrner. En el minut 68 el Girona treia un còrner, el rebutjava la defensa numantina però Lejeune, de molt lluny, enviava un missil a l’escaire de la porteria visitant fent un autèntic golàs. Els blanc-i-vermells havien donat la volta al marcador i semblava que els 3 punts es quedarien a Montilivi. 2-1.

En el minut 72 una indecisió en la defensa local l’estava a punt d’aprofitar el Numància amb un xut creuat.

En el minut 74 Jairo entrava per Felipe i 4 minuts més tard Aday substituïa Álamo. Hem de fer una petita reflexió sobre aquest jugador. Javier Álamo és un extrem o mitjapunta de qualitat. És un jugador amb unes possibilitats ofensives molt interessants, però la seva ubicació com a carriler, amb el recorregut que això comporta, el desgast que significa i les obligacions defensives que implica, està fent que li estigui costant la seva adaptació a aquesta nova posició amb certes peculiaritats tàctiques. Això es nota durant el partit perquè els rivals intenten entrar per aquesta banda, però s’ha de tenir paciència perquè és un gran jugador.

Una vegada fet aquest parèntesi seguim amb el partit. En el minut 79 Clerc feia jugada per banda esquerra i la seva centrada la rematava Aday massa creuat.

Però en el minut 82 un error defensiu l’aprofitava un jugador numantí per plantar-se sol davant Becerra. L’encarava i el porter gironí el feia caure. Penal en contra que era transformat i pujava el 2 a 2 a l’electrònic. Una autèntica pena.

Els gironins intentaven reaccionar sense encert. Ja a les acaballes del matx Granell tenia una falta perillosa per picar però la seva centrada anava directament a les mans del porter visitant.

I en el descompte, el Numància disposava d’una falta calcada però ells sí l’aprofitaven. Una centrada mil·limètrica la rematava un jugador de l’equip numantí al fons de la xarxa. 2-3 i final del partit. Gerra d’aigua glaçada. Final increïble.

Es va acabar la temporada passada maleïnt el temps de descompte i es començava a l’estadi aquesta temporada de la mateixa manera. Al partit li havien sobrat el primer minut i l’últim perquè es produís el triomf dels nostres. De totes formes les sensacions transmeses pels homes de Machín no havien estat del tot bones. El joc tampoc havia estat del tot correcte i la consistència defensiva encara no era prou sòlida. Tot i així el resultat era injust. El Girona havia estat superior i havia merescut més. S’ha de treballar, adaptar les noves incorporacions però no s’ha de perdre la fe en el tècnic, equip i projecte. Queda molt. És millor perdre aquest partit que l’últim de la lliga on esperem estar jugant-nos alguna cosa il·lusionant. Som-hi Girona.