La crònica: El Girona es presentava al camp del
Leganés amb la urgència de fer fora de casa allò que no aconsegueix a
Montilivi, guanyar. Volia expulsar els fantasmes de la zona de descens amb un
partit que ajudés a recuperar confiança. Machín escollia els mateixos homes
habituals: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi,
Felipe i Mata.
Començava l’enfrontament amb un
Leganés superior, més intens, amb un equip molt treballat i amb les idees
clares d’allò que havia de fer per fer mal al rival. Mentrestant, el Girona,
intentava no desconcentrar-se ni cedir espais per tal de no encaixar cap gol.
Però els locals aprofitaven una
jugada a pilota aturada en el minut 21. Una falta picada per Alberto la rematava
Mantovani al fons de la xarxa. 1-0.
Això feia reaccionar tímidament els
homes de Machín que començaven a jugar més en terreny rival i a intentar portar
la iniciativa. Tot i així, no aconseguien crear cap opció clara de gol. Més
enllà d’una arribada per banda esquerra en el minut 25 que rematava Mata per poc, i un còrner forçat per
Aday en banda dreta, no hi havia res més destacable.
El Leganés estava ben plantat,
sortia quan ho havia de fer, i donava la sensació de tenir el matx ben
controlat. En el minut 37 un còrner picat pels locals, el rematava V. Díaz i la
pilota es passejava davant Becerra.
Els gironins, sense trobar el camí
de la porteria rival, alternaven el joc associatiu amb passades llargues, però
sense perill.
S’arribava al final de la primera
part amb un Leganés superior i un Girona que, tot i reaccionar després del gol,
no havien tingut cap oportunitat clara. Les dades eren demoledores: 8 rematades
entre els 3 pals dels locals per cap rematada dels blanc-i-vermells.
La segona part començava amb els
papers de cada equip clars. Els gironins havien d’arriscar i el Leganés podia
contraatacar.
El tècnic numantí del Girona havia
introduït un canvi al descans fent entrar Jairo per Aday. Amb això es passava
del 5-3-2 habitual, a un 4-4-2 amb Felipe en banda esquerra.
El conjunt local exercia una pressió
a dalt molt ben coordinada que dificultava la sortida de pilota d’un Girona
que, tot i portar la iniciativa, no trobava el camí.
En el minut 7 una jugada del Leganés
per banda esquerra acabava amb una rematada de mitja xilena d’Omar Ramos que
Becerra refusava a còrner. Però l’equip local anava a complicar més les coses
als de Machín quan aprofitaven aquesta jugada a pilota aturada per tirar
d’estratègia i fer el segon. 2-0. Gabriel, sol dins l’àrea, era l’encarregat
d’augmentar la renta en l’electrònic.
En el minut 20, segona substitució a
les files del Girona, entrava Borja per Eloi. Canvi ofensiu per anar a dalt amb
tot a intentar la difícil remuntada.
Un minut més tard, Granell picava
una falta, la pilota li queia a Mata dins l’àrea, però el seu xut s’estavellava
en un defensa rival.
El Leganés seguia fent el seu
partit, conscient que el tenia molt de cara i que en contraatacs el podia
sentenciar. En el minut 28, una bona maniobra de Guillermo dins l’àrea,
acabava amb un xut refusat per Becerra.
En el minut 32, una pilota
recuperada per Granell, acabava amb un xut de Jairo refusat a còrner. Els gironins el picaven obert,
la pilota arribava a Felipe que es treia un missil directe al pal dret de la
porteria rival, el rebuig el recollia Mata per marcar el 2-1 a plaer. Hi havia
partit. Sense haver fet gaire mèrits, els blanc-i-vermells tenien un quart
d’hora per davant per intentar igualar el matx.
En el minut 35, Llonch entrava per
Granell per intentar donar aire fresc al mig camp.
Però més enllà d’una falta rematada
per Lejeune a les mans del porter rival, eren els locals qui, en diverses
ocasions estaven a punt de fer el tercer. Els gironins no trobaven la manera de
crear ni una sola opció de gol a través del joc.
I quan ja semblava tot dat i beneït, i amb el Girona volcat a
terreny rival ja en temps de descompte, una centrada a la desesperada de Kiko
Olivas, la rematava de cap Mata al pal, el rebuig li queia a Jairo que empatava
a plaer. 2-2 i final. Sent objectius, el Leganés havia fet mèrits per endur-se
els tres punts davant d’un equip gironí que pràcticament no havia generat res.
Però no volem parlar d’injustícia.
Sabem què és rebre gols en el temps afegit molt més dolorosos que el que ha fet
el Girona en aquest partit. Potser aquest empat in extremis pot esperonar els
homes de Machín i significar a més d’un puntet, un punt d’inflexió per canviar
la dinàmica fatalista i començar a guanyar. Hem de tenir en compte que d’empat
en empat es patirà molt per no baixar i s’ha de sumar de 3 en 3. Queda temps i
s’ha de confiar i animar els nostres. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada