Estadi: Montilivi
Dia/Hora: Diumenge, 22 de Novembre. 17 hores
3.810 espectadors
La alineació: Becerra, Álamo, Kiko,
Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Felipe, Jairo i Sobrino.
En els prolegòmens, minut de silenci
mentre sonava la Marsellesa en homenatge a les víctimes dels atemptats de
París.
La crònica:
El Girona iniciava el partit d’una
forma molt intensa, molt decidida a buscar el gol. En el minut 3, després de
rebutjar en diverses ocasions la pilota la defensa de l’Albacete, Lejeune
rematava de fora amunt.
En el minut 6, una gran jugada dels
locals per l’equerra, acabava amb una centrada de Clerc, Felipe deixava passar,
Sobrino cedia enrera i Jairo rematava amb força però la pilota rebotava a la
defensa i anava a còrner.
Els homes de Machín apretaven a dalt
i es veien molt motivats. En el minut 14, però, l’Albacete feia una bona jugada
combinada però Becerra sortia a tapar amb encert.
Després d’un bon inici dels
blanc-i-vermells, el matx s’equilibrava i el joc començava a localitzar-se en
terreny gironí. Els manxecs començaven a associar-se buscant l’àrea rival. Però, just en aquest instant, en el minut 24 Sobrino feia una gran jugada
individual a la contra i Clerc recollia la pilota per batre per baix el porter
rival. 1-0 i gran celebració.
A partir d’aquí, els gironins es
quedaven plantats al darrera esperant l’Albacete i els manxecs, amb passades
curtes creaven cert perill. Això permetia trobar espais per sortir ràpid i ho
aprofitava Sobrino per cedir a Felipe que, dins l’àrea, no podia rematar.
Poc després, en el minut 30, una
aproximació dels locals per l’esquerra acabava amb una bona centrada de Felipe
que ningú aconseguia rematar.
Els homes de Machín cedien la
iniciativa al seu rival i l’Albacete pressionava amunt forçant molts còrners.
Però això deixava molts espais perquè el Girona els aprofités. En el minut 41,
Álamo feia una bona centrada i Jairo l’empalmava al fons de la xarxa. 2-0 i
semblava que era el dia de guanyar a Montilivi. S’arribava al final de la
primera meitat.
El guió de la segona meitat era molt
clar. No cedir ocasions, estar ben posicionats, fer algun contraatac si es
podia i intentar que no passessin massa coses damunt del terreny de joc.
En el minut 47 una passada llarga la
recollia Jairo i feia una vaselina davant la sortida del porter, però la pilota
sortia desviada.
En el minut 50, el conjunt manxec
tenia una gran oportunitat però Becerra feia una aturada salvadora.
En el minut 56, un còrner picat per
Granell el rematava Sobrino de cap una mica desviat.
Dos minuts més tard, una passada a
Felipe que arrancava des de la dreta, acabava amb un dribbling cap a dins del
menut davanter i un xut una mica amunt.
Després d’aquestes aproximacions, el
Girona aconseguia el seu objectiu , que no passés gaire cosa , que no hi
haguessin oportunitats, que hi hagués poc joc i anessin passant els minuts.
En el minut 64 Alcaraz entrava per
Felipe per donar consistència al mig camp. El partit transcorria, mentrestant,
sense gaire coses destacables.
En el minut 74 Borja entrava per
Sobrino. Minuts de qualitat del davanter del Girona que per fi debutava davant
l’afició deixant bones sensacions.
En el minut 81 Coris substituïa un
cansat Álamo.
I quan ja semblava que el marcador
no es mouria, una gran contra dels blanc-i-vermells en el minut 83 acabava amb
un gol d’Alcaraz per fer pujar el tercer gol a l’electrònic i sentenciar
l’enfrontament. 3-0.
Ja no hi havia temps per res més,
tot i algun intent dels manxecs per reduir distàncies. S’arribava al final del
partit amb un bon 3 a 0.
Reflexió: Era un partit molt important, no només perquè el Girona havia dormit en zona de
descens, sinó també per treure’s l’ansietat no haver guanyat a casa i agafar
confiança. Els gironins havien donat una bona imatge i havien aconseguit els 3
punts amb solvència. L’equip comença a agafar automatismes i, gràcies al bon
resultat, potser serà el punt d’inflexió per assegurar primer la salvació i
després ja es veurà. A intentar treure un bon resultat a Tenerife i després
fer-se fort amb els dos partits seguits que tindran a Montilivi. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada