diumenge, 22 de novembre del 2015

Jornada 14: Girona 3-0 Albacete


El partit:
Estadi: Montilivi
Dia/Hora: Diumenge, 22 de Novembre. 17 hores
3.810 espectadors

La alineació: Becerra, Álamo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Felipe, Jairo i Sobrino.
En els prolegòmens, minut de silenci mentre sonava la Marsellesa en homenatge a les víctimes dels atemptats de París.

La crònica:
El Girona iniciava el partit d’una forma molt intensa, molt decidida a buscar el gol. En el minut 3, després de rebutjar en diverses ocasions la pilota la defensa de l’Albacete, Lejeune rematava de fora amunt.

En el minut 6, una gran jugada dels locals per l’equerra, acabava amb una centrada de Clerc, Felipe deixava passar, Sobrino cedia enrera i Jairo rematava amb força però la pilota rebotava a la defensa i anava a còrner.
Els homes de Machín apretaven a dalt i es veien molt motivats. En el minut 14, però, l’Albacete feia una bona jugada combinada però Becerra sortia a tapar amb encert.

Després d’un bon inici dels blanc-i-vermells, el matx s’equilibrava i el joc començava a localitzar-se en terreny gironí. Els manxecs començaven a associar-se buscant l’àrea rival. Però, just en aquest instant, en el minut 24 Sobrino feia una gran jugada individual a la contra i Clerc recollia la pilota per batre per baix el porter rival. 1-0 i gran celebració.

A partir d’aquí, els gironins es quedaven plantats al darrera esperant l’Albacete i els manxecs, amb passades curtes creaven cert perill. Això permetia trobar espais per sortir ràpid i ho aprofitava Sobrino per cedir a Felipe que, dins l’àrea, no podia rematar.
Poc després, en el minut 30, una aproximació dels locals per l’esquerra acabava amb una bona centrada de Felipe que ningú aconseguia rematar.

Els homes de Machín cedien la iniciativa al seu rival i l’Albacete pressionava amunt forçant molts còrners. Però això deixava molts espais perquè el Girona els aprofités. En el minut 41, Álamo feia una bona centrada i Jairo l’empalmava al fons de la xarxa. 2-0 i semblava que era el dia de guanyar a Montilivi. S’arribava al final de la primera meitat.

El guió de la segona meitat era molt clar. No cedir ocasions, estar ben posicionats, fer algun contraatac si es podia i intentar que no passessin massa coses damunt del terreny de joc.
En el minut 47 una passada llarga la recollia Jairo i feia una vaselina davant la sortida del porter, però la pilota sortia desviada.
En el minut 50, el conjunt manxec tenia una gran oportunitat però Becerra feia una aturada salvadora.
En el minut 56, un còrner picat per Granell el rematava Sobrino de cap una mica desviat.
Dos minuts més tard, una passada a Felipe que arrancava des de la dreta, acabava amb un dribbling cap a dins del menut davanter i un xut una mica amunt.

Després d’aquestes aproximacions, el Girona aconseguia el seu objectiu , que no passés gaire cosa , que no hi haguessin oportunitats, que hi hagués poc joc i anessin passant els minuts.

En el minut 64 Alcaraz entrava per Felipe per donar consistència al mig camp. El partit transcorria, mentrestant, sense gaire coses destacables.
En el minut 74 Borja entrava per Sobrino. Minuts de qualitat del davanter del Girona que per fi debutava davant l’afició deixant bones sensacions.
En el minut 81 Coris substituïa un cansat Álamo.

I quan ja semblava que el marcador no es mouria, una gran contra dels blanc-i-vermells en el minut 83 acabava amb un gol d’Alcaraz per fer pujar el tercer gol a l’electrònic i sentenciar l’enfrontament. 3-0.

Ja no hi havia temps per res més, tot i algun intent dels manxecs per reduir distàncies. S’arribava al final del partit amb un bon 3 a 0.

Reflexió: Era un partit molt important, no només perquè el Girona havia dormit en zona de descens, sinó també per treure’s l’ansietat no haver guanyat a casa i agafar confiança. Els gironins havien donat una bona imatge i havien aconseguit els 3 punts amb solvència. L’equip comença a agafar automatismes i, gràcies al bon resultat, potser serà el punt d’inflexió per assegurar primer la salvació i després ja es veurà. A intentar treure un bon resultat a Tenerife i després fer-se fort amb els dos partits seguits que tindran a Montilivi. Som-hi Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada