El partit:
Estadi: Montilivi
Espectadors: 2.930
Dia/Hora: Dilluns, 4 de Gener del 2016. 20:30
Primer partir de l’any 2016 i es
jugava a l’estadi on els gironins només havien aconseguit una sola victòria en
tota la temporada. Després de les festes del Nadal, tothom tenia ganes d’haver
deixat la mala ratxa enrera i començar a mirar endavant amb bons objectius.
La alineació: Becerra, Coris, Kiko,
Alcalá, Mas, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Jairo i Mata.
Aviat començava el Girona a
acostar-se a l’àrea rival. En el minut 1, Coris centrava des de la dreta i Mata
de cap rematava alt.
En el minut 4, una nova jugada entre
Coris i Mata tornava a inquietar el Valladolid.
El Girona tenia el domini total del
matx, però tret d’aquestes dues aproximacions, ja no creava més perill. El seu
rival es quedava plantat al darrera esperant el moment per sortir a la contra.
Els homes de Machín controlaven, i
amb entrega, intensitat, lluita i pressió
es mostraven superiors. En aquests primers instants era Coris qui més ho
intentava per la seva banda.
En el minut 16, el Valladolid perdia
una pilota en defensa, Coris la cedia per Mata que, des de l’àrea petitat,
rematava al travesser.
Després d’aquesta acció que quasi
havia significat el primer dels gironins, el Valladolid, sense fer res de
l’altre món, equilibrava el partit. Els blanc-i-vermells, tot i així, seguien
intentant portar la iniciativa.
En el minut 29, Coris feia una bona
internada per banda dreta que Mata no podia rematar primer, i Jairo
posteriorment veia com el seu xut era interceptat per la defensa.
En el minut 34, Granell recuperava,
conduïa i rematava massa creuat.
Dos minuts més tard, era Jairo qui
ho provava. El seu xut rebotava en un defensa rival i a punt estava de colar-se
per l’escaire.
El Girona feia una embranzida final
per intentar avançar-se al marcador. En el minut 38 Mata cedia per Jairo,
aquest per Eloi que, sol i de cares, xutava a les mans del porter.
En el minut 41, Mata obria per Coris, aquest centrava i el mateix Mata rematava fora per poc.
S’arribava al final de la primera
meitat amb un guió semblant al d’altres vegades. S’havia dominat, s’havia sigut
superior, s’havia tingut alguna opció per marcar, però el resultat era d’empat
a zero.
Començava la segona part i els pocs
espectadors que hi havia a la grada teníem cert temor que passés com sempre,
que segons anessin passant minuts, als nostres els envaís la tensió, la
precipitació i s’escapés de nou la victòria.
Sense temps perquè aquest pensament
fos massa present, aviat canviaven les coses en aquesta repressa. En el minut
47, Eloi centrava des de la dreta i Jairo, al segon pal, rematava de cap al
fons de la xarxa. 1-0 molt merescut.
En el minut 58 Coris feia una gran
jugada individual i era víctima d’un possible penal no xiulat.
Ara el Girona havia d’intentar
gestionar una situació que no s’havia donat massa cops aquesta temporada a
casa, i era anar davant en el marcador. Intentava no cedir espais i la veritat
és que no patia massa en defensa.
En el minut 65 Aday entrava per Coris,
fos físicament.
En aquests segons 45 minuts només es
produïa alguna aproximació amb cert perill del Valladolid. Un parell de
rematades que sortien fora per poc. De fet, la més clara, era un xut de fora
l’àrea de l’equip visitant en el minut 67, que tocava el pal.
Tot i que l’equip pucelà havia fet
un pas endavant i per tant els homes de Machín no dominaven tant, aconseguien
que el Valladolid no inquietés gaire.
En el minut 72, Eloi es retirava
lesionat i entrava Alcaraz en el seu lloc.
El tram final del partit eren
oportunitats del Girona de sentenciar l’enfrontament. En el minut 80 Pere cedia
a Jairo que feia una gran passada a Mata que, sol davant del porter, perdonava
el segon. Els locals picaven el còrner i Mata rematava de cap un pèl creuat. De
nou s’havia perdonat.
En el minut 86, una centrada des de
l’esquerra, la rematava Mata de cap al fons de la xarxa. El gol era anul·lat
per l’àrbitre davant la desesperació del davanter madrileny que havia fet un
bon partit, havia lluitat fins l’extenuació però el gol se li estava resistint
i, quan per fi el feia, veia com no pujava al marcador.
Aquests darrers minuts de partit
eren d’un Valladolid que apretava però no trobava el camí. En el minut 88
Felipe entrava per Jairo i poc a poc es consumia el matx fins al xiulet final.
1-0. Victòria importantíssima
Reflexió:
Tres punts d’or per fugir de la zona de descens i agafar confiança. No es
podia començar millor l’any. Però a més de la victòria, la imatge del Girona
havia estat molt bona. Un equip sòlid, seriós, que havia dominat, havia creat
oportunitats i no havia patit gaire en defensa. Només un però, una assignatura
pendent, costa massa fer gol, es desaprofiten massa opcions. El club, per
intentar solventar aquest problema, ja ha fet el primer fitxatge del gener, el
davanter internacional serbi, d’1,92 d’alçada, Dejan Lekic. Ha de ser la
referència en atac, l’home-gol. Si s’adapta i té un rendiment bo, podem
afrontar aquesta segona volta amb il·lusió. Hi ha plantilla, i hi ha equip. Els
tècnics i jugadors estan treballant bé i amb una mica més de confiança i sort,
segur que aquest equip aconsegueix enlairar-se i allunyar-se de la zona de
perill. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada