El partit:
Estadi: MONTILIVI
Data/Hora: Dissabte, 23 de Gener, 18:00h
Espectadors: 4.206
La alineació: Becerra, Aday, Kiko,
Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Granell, Felipe i Jairo. Destacava la
presència de Felipe en l’onze inicial en substitució del lesionat Mata.
La crònica:
El Girona començava intens,
conscient de la importància d’aconseguir tres punts davant del cuer. En el
minut 10 una centrada d’Aday per la dreta la rematava Felipe de cap a les mans
del porter.
En el conjunt vasc destacava la
presència, en l’eix de la defensa, de l’ex-gironí Ramalho.
Després d’aquests
minuts d’intensitat local, es donava pas a moments de certa igualtat amb els
gironins aproximant-se un pèl més a l’àrea rival. Fruit d’aquestes
aproximacions arribava el primer. En el minut 21 Granell picava un còrner que
rematava de cap Lejeune al fons de la xarxa. 1-0.
En el minut 26 era el Bilbao qui
picava un còrner que Ramalho rematava de cap fora.
L’equip visitant reaccionava ràpid i
esvaïa l’alegria local quan en el minut 28 empataven fent un golàs de falta
directa davant d’un Becerra que feia l’estàtua. 1-1.
A partit d’aquest instant els homes
de Machín perdien el control del partit i eren els vascos qui tenien la
possessió i circulaven millor la pilota.
En el minut 36 Lejeune xutava una
falta directa que sortia fregant el pal esquerre de la porteria rival.
El Bilbao ho provava de fora l’àrea
sense encert en el 41. S’arribava al final de la primera part amb domini de
l’equip vasc davant d’un Girona que es sentia incòmode.
2a part. Machín no s’ho pensava
gaire i feia entrar d’inici Lekic per substituir un desaparegut Felipe.
Tot i que era el Bilbao qui ho
intentava primer amb un xut una mica desviat, aviat serien els gironins qui
agafarien el timó per buscar la victòria.
En pocs minuts un còrner de Granell
que rematava Aday de primeres i una centrada xut perillosa de Lekic donaven pas
a una gran oportunitat del Girona. En el minut 51 una gran jugada de Jairo
acabava amb un gran xut de fora l’àrea que s’estavellava en el pal.
El Bilbao intentava reaccionar
equilibrant forces tot i que no creava perill. Però els homes de Machín tenien
clar que no podien desaprofitar l’ocasió de buscar tranquil·litat amb el segon
triomf seguit en lliga. En el minut 61 els gironins picaven un còrner molt
perillós i, després d’un embolic dins l’àrea refusava la defensa visitant.
Ara sí que el Girona portava la
iniciativa, sense molt encert però amb molta voluntat.
En el minut 65 entrava Álamo per
Aday. L’ex del Saragossa havia de donar profunditat i desequilibri per banda.
En el minut 68 els vascos ho
intentaven amb un bon xut de fora l’àrea que desviava a còrner Becerra amb la
punta dels dits.
El domini dels homes de Machín cada
vegada era més gran i buscaven Álamo per la dreta que donava sensació de
perill.
En el minut 77 Kiko centrava, Jairo
la cedia a Lekic que rematava a la mitja volta però la pilota s’estavellava en
la defensa rival.
Un minut més tard Borja entrava per
Eloi. Ja no es buscava consistència al mig camp sinó creativitat i arribada.
En el 81 una falta centrada pel
Girona la rematava Lekic fora per molt poc.
Els de Machín insistien, eren els
amos del partit. Amb coratge i entrega tancaven els vascos a darrera i rondaven
l’àrea rival amb molta assiduïtat.
En el minut 82 Álamo cedia per Borja
que xutava i rebotava a la defensa.
I 3 minuts més tard la insistència
tenia premi. Centrada d’Álamo per banda dreta que Borja rematava al fons de la
xarxa. 2-1. Els canvis havien funcionat i l’equip s’avançava a l’electrònic a
pocs minuts del final.
En el 86 un gran canvi de joc dels
gironins el rematava Jairo desviat.
Els últims minuts eren d’un Bilbao
que apretava ja sense res a perdre per intentar equilibrar el marcador.
Forçaven algun còrner perillós però el Girona aguantava l’escomesa rival fins
acabar el matx amb victòria per 2-1
Reflexió:
3 punts importantíssims
per agafar molta tranquil·litat i confiança. Per fi l’equip funciona a
Montilivi, s’allunya de la zona de perill i dóna sensació de solidesa. El
Girona s’instal·la a la meitat de la classificació i queda una segona volta on
es pot progressar més. Primer assegurar-se continuar a la categoria, i després
potser es podrà ser més ambiciós. Però tot passa per fer-se fort a casa i sembla
que anem per bon camí. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada