diumenge, 21 de febrer del 2016

Jornada 26: Girona 1-1 Oviedo


El partit:
Estadi: Montilivi
Dia/Hora: Diumenge, 21 de Febrer. 17:00 h.
Espectadors: 4.419


L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Mas, Pons, Granell, Borja, Cristian i Mata. Davant la sanció de Lejeune, Machín dóna una oportunitat a Mas. Al davant, C.Herrera acompanya a Mata en punta d'atac.


La crònica:
La crònica d’avui podria ser un tall i enganxa de la d’algun altre partit a casa. El Girona sortia endollat, decidit, intens i això provocava la primera bona oportunitat. En el minut 1 Granell obria a l’esquerra per Cristian que centrava i Mata des de la petita rematava fora desaprofitant una gran opció d’obrir el marcador.
Els gironins seguien pressionant el rival i arribaven amb perill per la banda esquerra. En el minut 4 Clerc empalmava a fora un còrner obert.

L’Oviedo responia amb una jugada perillosa per l’esquerra. Però els de Machín dominaven, controlaven i apretaven buscant el primer. En el minut 10 Mata es desmarcava a l’espai, cedia per Aday però la seva centrada era desviada a còrner.
Un minut més tard Borja feia una maniobra de classe i obria per Clerc que centrava i la defensa visitant rebutjava el perill.
En el minut 13 Granell recollia un refús i xutava de fora l’àrea massa alt.

Però poc a poc l’efervescència dels blanc-i-vermells anava desapareixent i s’equilibrava l’enfrontament en intensitat. Ja no hi havia arribades en cap de les dues àrees.

Abans d’acabar la primera meitat el Girona feia un nou esforç. En el minut 27 Mata forçava una falta lateral al costat de la línea de fons i el col·legiat no treia la targeta que mereixia en defensor de l’equip asturià.
En el minut 36 Granell recuperava la pilota, cedia a Aday i el seu centre-xut era desviat  a còrner.

Tot i que els gironins havien merescut més en el global de la primera meitat, la seva superioritat s’havia anat dil·luïnt amb el pas dels minuts i s’arribava al final dels 45 primers amb igualtat de forces.

2a part
L’empat a 0 era un resultat perillós que podia crear dubtes i nerviosisme. L'Oviedo ho intentava aprofitar en la primera jugada de la segona meitat que acabava amb un xut massa creuat.

En el minut 50 Borja iniciava una bona jugada en atac, Granell recollia la pilota dins l’àrea i marcava però l’àrbitre l’anul·lava per fora joc.
Un minut més tard el conjunt asturià penjava una falta que era rematava de cap i Becerra es lluïa desviant a còrner.

Els temors de Montilivi es materialitzaven en el minutGirona ja no controlova el partit, es produïa una jugada extranya que acabava amb un penal xiulat sobre Edu Bedia. Susaeta el transformava pels visitants i feia pujar el 0 a 1. Un cop més el domini del principi del partit que havien tingut els homes de Machín no havia estat aprofitat i era el rival qui s’avançava al marcador. Tocava remar contra corrent per intentar almenys igualar.
57. Després que el

En el minut 59 Álamo entrava per Clerc i Aday passava a l’esquerra.
Però els blanc-i-vermells no inquietaven l’Oviedo, no comandaven el partit com en els primers minuts.
En el  minut 67 una jugada individual d’Aday acabava amb un xut a les mans del porter visitant.
En el minut 70 Cristian obria a la dreta per Borja que centrava directament a les mans del porter.
Machín feia un doble canvi per intentar la remuntada. Lekic entrava per Mata i Eloi per Granell.

En el minut 72 Aday, dins l’àrea, feia un xut ras al costat del pal esquerre però Esteban la desviava miraculosament.
Ara sí que el Girona estava volcat en terreny rival amb el perill que comportava deixar tants espais per contraatacar, però no quedava més remei que prendre riscos.
En el minut 76 Borja treia una falta indirecta per Alcalá que des de molt lluny enviava un missil al fons de la porteria rival i empatava el partit. 1-1. Quedava temps per capgirar el marcador, però no quedaven gaire forces.

En el 87 era l’equip asturià qui feia una jugada individual que acabava amb una rematada massa creuada.
En el minut 89 Borja feia una bona centrada al segon pal però Aday, massa forçat, no podia rematar en condicions.
Els darrers minuts era l’Oviedo qui amb alguna contra posava el neguit al cos dels aficionats gironins. Acabava el partit amb empat a 1.


Reflexió
És una pena que, tot i que l’equip transmet una bona imatge, no es dóna per vençut i mereix més premi, no aconsegueix que es deixin d’escapar tants punts de Montilivi. El guió es repeteix un i un altre cop, tot i dominar globalment en massa ocasions s’ha de lluitar per empatar i, tot i ser superiors, es salva un punt. I així és molt difícil mirar cap amunt. Els jugadors s’han de mentalitzar en sumar  sense pressions, intentar assolir la permanència al més aviat possible. Això donarà tranquil·litat i si llavors hi ha alguna possibilitat de playoff , doncs intentar-ho. Queda molta lliga i els de Machín són més seriosos i més fiables. Som-hi Girona.

diumenge, 14 de febrer del 2016

Jornada 25: Osca 0-1 Girona


El partit:
Estadi: El Alcoraz
Dia/hora: Diumenge 14 de Febrer, 17 h.

L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Pons, Granell, Borja, C. Herrera, Mata
Després de recòrrer les targetes de Mata i Lekic del partit del Nàstic, el Girona ha pogut comptar amb Mata a la davantera. No obstant, unes molèsties de Lekic han provocat que l'acompanyant en atac sigui l'últim fitxatge d'hivern, C.Herrera.

La crònica:
El partit començava amb aproximacions de l’equip gironí que havia sortit molt intens en un terreny de joc en condicions no gaire òptimes.
Però era l’equip local qui creava la primera opció. En el minut 7 Fran Mérida picava una falta que un company seu rematava amunt.
En el minut 9, l’Osca feia una bona triangulació, Arruabarrena cedia a Luis Hernández que rematava amunt.

Després d’això eren els homes de Machín qui començarien a controlar l’enfrontament. En el minut 11 Aday centrava des de la dreta i Borja, entrant de segona línea, a punt estava de sorprendre Leo Franco. I en el minut 16, C.Herrera arrencava des del mig camp, feia una gran jugada individual, rematava a porteria i el rebuig de Leo Franco l’aprofitava Borja per marcar a porta buida. 0-1.

Els locals intentaven reaccionar ràpid i, en el minut 19, Luis Fernández cedia per Miralles que xutava, tocava en un defensor i la pilota sortia a còrner.
El Girona, tot i així, estava interpretant el partit correctament i es mostrava molt seriós. En el minut 33 Mata passava la pilota a C.Herrera que xutava sense veure a Borja sol que podia haver fet el segon.

En el minut 36, Clerc perdia una pilota i permetia una contra dels locals molt perillosa. Poc després , l’Osca centrava des de la dreta i dos jugadors es molestaven i no remataven amb perill.
En el minut 41 C. Herrera recuperava una pilota en atac i forçava una falta perillosa. La picava Granell a fora.
Just abans d’acabar la primera meitat, Aday cedia a Borja que arribava a línea de fons però la seva centrada no trobava rematador. Fi dels primers 45 amb bon resultat i bona imatge.

2a part.
El guió a seguir era perfecte. Aprofitant que l’Osca intentava controlar i atacar, el Girona podia contraatacar amb perill.

Els locals era qui feien la primera arribava i Alcalà, providencial  i en l’últim instant, desviava a còrner. Els aragonesos insistien i en el minut 10 una centrada des de la dreta la rematava Arruabarrena de cap i salvava Becerra

El Girona responia amb dues arribades, de Pere Pons i de C.Herrera i demostrava que volia intentar sentenciar.
Però en el minut16 es produïa una acció que anava a condicionar tota la segona part. L’àrbitre expulsava injustament Lejeune. Un jugador local li etzivava una patada i el francès li feia una empenta. El col·legiat, en comptes de treure una groga a cadascú, li treia una vermella al central gironí.

Machín reaccionava i feia una substitució en el minut 20. Maffeo entrava per Borja i canviava el sistema. 4-4-1. De lateral dret Maffeo, lateral esquerre Clerc, interior dret Aday, i interior esquerre C.Herrera.

2 minuts més tard els blanc-i-vermells, avui de groc perdonaven la sentència. Mata es plantava sol davant el porter rival, xutava, Leo Franco refusava i C.Herrera, sol i amb el porter a terra, xutava fora. En el minut 24, una jugada trenada dels locals acabava amb un xut de Luis Hernández que Becerra aturava.

El conjunt aragonés, sense res a perdre, tancava al darrera els de Machín i arribaven constantment a les immediacions de l’àrea rival.
En el minut 29 el tècnic del Girona feia entrar Mas per C.Herrera per intentar mantenir el resultat.
El Girona resistia com podia els continus atacs dels locals que aprofitaven el fet de comptar amb un homes més. Coris entrava per un lesionat Aday. 

En aquests últims instants, per treure’s la pressió de sobre, el Girona buscava Mata a dalt perquè aguantés la pilota, forcés faltes o contraaqués. I el davanter gironí ho feia a la perfecció, esgarrapant segons sempre que podia.
En el minut 44 Coris cedia per Mata que feia un bon xut, però la pilota s’estavellava al pal.
Un minut més tard Mata feia un contraatac però rematava massa alt.

I ja en el descompte, un mal refús de Becerra habilitava Arruabarrena que rematava al travesser.
S’arrribava així al final del partit amb un triomf molt important després de molt patiment.

La reflexió:
El Girona ha jugat un partit molt complert. Ha atacat quan ho havia de fer, ha defensat, ha lluitat, ha sabut patir i ha tingut la recompensa de la victòria. Aquest equip comença a mostrar una imatge seriosa, comença a ser un rival difícil de batre, tenen confiança i es demostra en el joc, l’actitud i en la gran ratxa de resultats. Cada vegada estan més a prop del playoff i més lluny del descens. S’ha de continuar així, buscar la salvació i un cop obtinguda, creure en les possibilitats que encara es tenen. Un triomf a Montilivi Diumenge consolidarien la gran reacció dels homes de Machín. Som-hi Girona.

diumenge, 7 de febrer del 2016

Jornada 24: Girona 1-1 Nàstic


El partit:
Estadi: Montilivi
Dia/Hora: Diumenge, 7 de Febrer. 17 h.
4.512 espectadors.
 
L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Borja, Mata i Lekic. Cal destacar la presència de Borja a l'equip titular, així com la de Lekic que sembla que conjuntament amb Mata van formant la davantera titular del Girona.

La crònica:
El Girona rebia el Nàstic, un equip que està durant tota la temporada en zona de playoff, amb aspiracions d’ascens a primera. Es notava en els seus aficionats que omplien una bona zona de la graderia.


El partit començava amb molta intensitat, amb aproximacions a les àrees respectives, sense oportunitats però amb minuts entretinguts pels espectadors.
Molta lluita, molta igualtat i un equip visitant amb un inici de bon nivell.

Però enmig de tot això, quan els protagonistes havien de ser els futbolistes, l’àrbitre es convertia en la figura negativa del matx. Primer treia una targeta groga a Lekic en una jugada on havia rebut falta i després es regirava treient-se de sobre el defensor. I en el minut 20 el col·legiat li treia la segona per simular penal. Deixava el Girona amb un home menys massa aviat trencant un partit on semblava que els de Machín podien tenir opcions serioses de triomf.

L’àrbitre seguia fent de les seves crispant el públic amb decisions contràries als gironins contínuament.
Els blanc-i-vermells no s’arronsaven i seguien intentant guanyar. En el minut 26 una arribada per banda d’Aday acabava amb una centrada que no encertava a rematar de mitja xilena Borja.

En el minut 28, la superioritat numèrica dels tarragonins es demostrava en una contra que acabava amb el 0-1 davant la sortida sense encert de Becerra.
Tot i que el col·legiat seguia desesperant, l’esforç del Girona era descomunal. En el minut 34 Aday cedia per Mata dins l’àrea, però el xut del davanter madrileny l’interceptava la defensa visitant.
Poc després, en el 38, una gran jugada dels gironins.  Pons obria per Clerc que centrava i Aday, al segon pal, etzivava un xut sec que interceptava la defensa tarragonina.

Enmig dels xiulets del públic dirigits a l’àrbitre s’arribava al final de la primera meitat. S’ha de remarcar un detall molt lleig de l’afició del Nàstic quan, en comptes de lícitament animar el seu equip, han començat a cridar : “Lugo, Lugo“ en el que ha sigut una provocació.

La segona part començava molt malament pels homes de Machín, que perdien una pilota en defensa i a punt ho estava d’aprofitar Emana per fer el segon. Becerra sortia a tapar en una acció de mèrit.

Però a partir d’aquí, el Girona, tot i jugar amb un home menys, dominava, tenia més possessió i més intenció d’anar a buscar l’àrea rival.
En el minut 56 Álamo substituïa un lesionat Aday.
L’entrega del Girona era brutal. Portaven la iniciativa del partit davant un Nàstic que esperava plantat a darrera buscant algun contraatac.

En el minut 62 Mata intentava fer una contra però la seva autopassada era massa llarga i el porter del Nàstic atrapava la pilota.
En el minut 69 Lejeune, que veia adelantat el porter rival, ho provava des del mig camp i la pilota s’estavellava en el travesser.
En el minut 72 Herrera, últim fitxatge del mercat d’hivern, substituïa Clerc. Ell mateix, un minut més tard, empalmava un rebuig a les mans del porter visitant

Poc després Lejeune perdia una pilota en defensa però Alcalá, molt atent, rectificava i recuperava l’esfèrica.

Els de Machín eren els absoluts dominadors. El gran esforç del conjunt gironí havia de tenir premi. I, efectivament, en el minut 76 Mata, lluitador com el que més, forçava un penal. L’àrbitre no expulsava el defensor visitant però el mateix Mata el transformava fent pujar l’empat al marcador. 1-1.

En el minut 80 Maffeo, també fitxat en el mercat hivernal, entrava al camp per Borja.
Ja amb el partit consumint-se, el Nàstic feia un contraatac que acabava amb un xut massa alt.
I en el descompte, Mata cedia una pilota a Herrera que dins l’àrea no encertava a rematar.
S’arribava així al final del partit amb empat a 1.

La reflexió:
Farem una petita menció a l’àrbitre, sense perdre massa temps a fer protagonista a un senyor que no s’ho mereix. L’expulsió de Lekic en el minut 20 és literalment carregar-se un partit i posar el llistó de les targetes molt baix. Si aquestes dues accions signifiquen fer fora un jugador, el criteri s’ha de seguir durant tot el partit i pels dos equips, cosa que no ha sigut així.
I ara sí, parlem dels nostres futbolistes. Una actitud de matrícula d’honor, excepcional. Una lliçó d’intensitat, d’entrega, d’esforç i de creure en les possibilitat amb el hàndicap de la inferioritat d’efectius. Han jugat molt millor que el seu rival i han merescut el triomf. Tot i que l’empat a casa no sol ser un gran resultat perquè ni et deixa mirar cap a munt ni pots deixar de mirar cap avall, ha tingut sabor a triomf per la gran imatge oferida. A seguir així perquè l’afició s’ha sentit molt orgullosa. Som-hi Girona.