Jornada 24: Girona 1-1 Nàstic

El partit:

Estadi: Montilivi

Dia/Hora: Diumenge, 7 de Febrer. 17 h.

4.512 espectadors.

 

L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Borja, Mata i Lekic. Cal destacar la presència de Borja a l'equip titular, així com la de Lekic que sembla que conjuntament amb Mata van formant la davantera titular del Girona.

La crònica:

El Girona rebia el Nàstic, un equip que està durant tota la temporada en zona de playoff, amb aspiracions d’ascens a primera. Es notava en els seus aficionats que omplien una bona zona de la graderia.

El partit començava amb molta intensitat, amb aproximacions a les àrees respectives, sense oportunitats però amb minuts entretinguts pels espectadors.

Molta lluita, molta igualtat i un equip visitant amb un inici de bon nivell.

Però enmig de tot això, quan els protagonistes havien de ser els futbolistes, l’àrbitre es convertia en la figura negativa del matx. Primer treia una targeta groga a Lekic en una jugada on havia rebut falta i després es regirava treient-se de sobre el defensor. I en el minut 20 el col·legiat li treia la segona per simular penal. Deixava el Girona amb un home menys massa aviat trencant un partit on semblava que els de Machín podien tenir opcions serioses de triomf.

L’àrbitre seguia fent de les seves crispant el públic amb decisions contràries als gironins contínuament.

Els blanc-i-vermells no s’arronsaven i seguien intentant guanyar. En el minut 26 una arribada per banda d’Aday acabava amb una centrada que no encertava a rematar de mitja xilena Borja.

En el minut 28, la superioritat numèrica dels tarragonins es demostrava en una contra que acabava amb el 0-1 davant la sortida sense encert de Becerra.

Tot i que el col·legiat seguia desesperant, l’esforç del Girona era descomunal. En el minut 34 Aday cedia per Mata dins l’àrea, però el xut del davanter madrileny l’interceptava la defensa visitant.

Poc després, en el 38, una gran jugada dels gironins.  Pons obria per Clerc que centrava i Aday, al segon pal, etzivava un xut sec que interceptava la defensa tarragonina.

Enmig dels xiulets del públic dirigits a l’àrbitre s’arribava al final de la primera meitat. S’ha de remarcar un detall molt lleig de l’afició del Nàstic quan, en comptes de lícitament animar el seu equip, han començat a cridar : “Lugo, Lugo“ en el que ha sigut una provocació.

La segona part començava molt malament pels homes de Machín, que perdien una pilota en defensa i a punt ho estava d’aprofitar Emana per fer el segon. Becerra sortia a tapar en una acció de mèrit.

Però a partir d’aquí, el Girona, tot i jugar amb un home menys, dominava, tenia més possessió i més intenció d’anar a buscar l’àrea rival.

En el minut 56 Álamo substituïa un lesionat Aday.

L’entrega del Girona era brutal. Portaven la iniciativa del partit davant un Nàstic que esperava plantat a darrera buscant algun contraatac.

En el minut 62 Mata intentava fer una contra però la seva autopassada era massa llarga i el porter del Nàstic atrapava la pilota.

En el minut 69 Lejeune, que veia adelantat el porter rival, ho provava des del mig camp i la pilota s’estavellava en el travesser.

En el minut 72 Herrera, últim fitxatge del mercat d’hivern, substituïa Clerc. Ell mateix, un minut més tard, empalmava un rebuig a les mans del porter visitant

Poc després Lejeune perdia una pilota en defensa però Alcalá, molt atent, rectificava i recuperava l’esfèrica.

Els de Machín eren els absoluts dominadors. El gran esforç del conjunt gironí havia de tenir premi. I, efectivament, en el minut 76 Mata, lluitador com el que més, forçava un penal. L’àrbitre no expulsava el defensor visitant però el mateix Mata el transformava fent pujar l’empat al marcador. 1-1.

En el minut 80 Maffeo, també fitxat en el mercat hivernal, entrava al camp per Borja.

Ja amb el partit consumint-se, el Nàstic feia un contraatac que acabava amb un xut massa alt.

I en el descompte, Mata cedia una pilota a Herrera que dins l’àrea no encertava a rematar.

S’arribava així al final del partit amb empat a 1.

La reflexió:

Farem una petita menció a l’àrbitre, sense perdre massa temps a fer protagonista a un senyor que no s’ho mereix. L’expulsió de Lekic en el minut 20 és literalment carregar-se un partit i posar el llistó de les targetes molt baix. Si aquestes dues accions signifiquen fer fora un jugador, el criteri s’ha de seguir durant tot el partit i pels dos equips, cosa que no ha sigut així.

I ara sí, parlem dels nostres futbolistes. Una actitud de matrícula d’honor, excepcional. Una lliçó d’intensitat, d’entrega, d’esforç i de creure en les possibilitat amb el hàndicap de la inferioritat d’efectius. Han jugat molt millor que el seu rival i han merescut el triomf. Tot i que l’empat a casa no sol ser un gran resultat perquè ni et deixa mirar cap a munt ni pots deixar de mirar cap avall, ha tingut sabor a triomf per la gran imatge oferida. A seguir així perquè l’afició s’ha sentit molt orgullosa. Som-hi Girona.