El partit:
Estadi: Montilivi
Dia/Hora: Dissabte 5 de Març, 18:00 h
Espectadors: 3.787
L'alineació: Becerra, Álamo, Kiko,
Alcalá, Lejeune, Aday, Pons, Granell, Borja, Cristian, Lekic. Cal destacar l'absència de Mata en punta d'atac que complia un partit de sanció.
La crònica:
El Girona, després del triomf
aconseguit la darrera jornada a Palamós davant el Llagostera gràcies a un gol
de penal de Granell en el tram final del partit, es presentava a Montilivi amb
la voluntat de prorrogar la ratxa de partits sense perdre i amb el desig de
guanyar davant el seu rival per atrapar-lo i treure el cap en la zona alta de
la classificació.
Començava molt fort l’equip gironí.
En el minut 1 Borja feia una passada en profunditat a Lekic que es plantava sol
però xutava just on estava situat el porter que refusava amb els peus.
En el minut 5 una bona jugada col·lectiva dels homes
de Machín acabava amb un doble xut perillós de Borja. El primer el refusava el
porter i el segon era un defensa qui amb el cap s’interposava en la trajectòria
de la pilota cap a la porteria.
Els blanc-i-vermells seguien
insistint amb dinamisme i intensitat. En el minut 9 Aday centrava des de
l’esquerra i Lekic rematava de cap a fora. Els visitants esperaven clarament un
error local per contraatacar. Però el Girona estava molt endollat, portava el
timó del partit, era molt superior i jugava amb criteri i intenció.
En el minut 27 Borja obria a la
dreta i la centrada acabava amb una rematada de primeres de Lekic que desviava
la defensa a còrner. Era picat al segon pal, Álamo la tornava a centrar, un
jugador gironí la pentinava amb el cap i Lekic no arribava per poc a rematar a
l’altre pal.
En el minut 37, una centrada des de
la dreta la rematava Lekic al segon pal amb el peu i el porter visitant
refusava el xut.
Només un equip estava mereixent el
gol i era el Girona. Havia posat el futbol, el control, el domini i les
oportunitats, però s’arribava al final de la primera meitat amb empat a 0.
2a part.
Hi havia temor que en la segona
part, amb el pas dels minuts i si no arribava el gol, podria aparèixer la
tensió. Però no donava temps a això perquè en el minut 48 un còrner picat al
segon pal l’empalmava Cristian i Kiko empenyia la pilota al fons de la porteria
fent l’1-0.
Després d’aquest gol el Mirandés
feia un pas endavant i començava a tancar el Girona al seu terreny de joc. En
el minut 49 els visitants ho provaven de lluny i Becerra desviava. 4 minuts més
tard ho tornaven a intentar i Becerra es lluïa treient una rematada de cap molt
perillosa.
Els homes de Machín havien perdut el
control del matx davant d’un rival que intentava reaccionar.
En el minut 62 Borja obria per Aday
que centrava al segon pal, Álamo la cedia enrera però no trobava rematador.
Un minut més tard Clerc substituïa
Álamo. Aday passava a la dreta i Clerc es situava al carril esquerre.
Els gironins sortien amb perill
demostrant que volien sentenciar el partit. En el minut 68 Cristian habilitava
Lekic que rematava de primeres però es trobava amb el refús del porter.
2 minuts més tard, Lejeune treia una
pilota en defensa per Clerc que pujava la banda, centrava al segon pal i
Cristian, després de controlar, feia un xut amb l’esquerra, la pilota rebotava
en un defensor i es col·lava a la porteria. 2-0 i sensació de tenir el partit
sentenciat.
En el minut 73 Jairo entrava per
Lekic per intentar aportar frescura a dalt en la pressió i en la contra.
Mentrestant el Mirandés intentava retallar diferències però Becerra responia
amb encert.
En el minut 79 Eloi substituïa
Borja. El mitjapunta del girona havia fet un partit de qualitat però Eloi havia
d’aportar consistència al mig camp per dificultar les progressions dels
visitants.
El Mirandés ho intentava tímidament i
els gironins reponien amb una centrada de Cristian al segon pal que empalmava
Jairo. Era el minut 87 i no hi havia temps per res més. Els minuts es consumien
fins arribar als 3 d’afegit que no canviaven res. 2-0 final i 3 punts per
somiar.
Reflexió:
Un dels partits més seriosos del Girona
a l’estadi i potser en tota aquesta temporada. La ratxa sense perdre continua i
la confiança creix. Un equip sòlid, amb les idees clares, consistent,
lluitador. Quan ha tocat dominar s’ha dominat, i quan ha tocat tapar espais i
defensar-se, s’ha fet amb molt encert. Aquesta victòria permet apropar-se als
llocs de playoff i allunyar-se de la zona perillosa. La imatge és il·lusionant
i queden partits per disfrutar i qui sap si estar molt més amunt d’allò que
tothom imaginava durant la primera volta. Es pot. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada