A on juga ara...? Jandro Castro

Després de moltes setmanes ens hem decidit a publicar un nou article de la nostra secció de “A on juga”. I ho farem amb, ni més ni menys que Jandro Castro. Segons la nostra visió, un dels millors jugadors que ha vestit la samarreta del Girona, si més no, del futbol modern.

Habitualment publiquem articles d’exjugadors que fa més temporades que van fer les maletes cap a altres destins, i en aquest cas, és ben cert que tot just la temporada passada, Jandro formava part de la plantilla del Girona, però hem volgut aproximar als nostres seguidors l’evolució de la seva carrera, doncs ha viscut experiències molt diverses en aquests pocs mesos després de la seva marxa.

El de Mieres va arribar al Girona la temporada 2010/2011 després de passar majoritàriament per diversos equips de la 2a divisió, però també després d’haver participat en partits a la màxima categoria. Equips com Celta, Albacete, Nàstic o Elx entre d’altres el van veure jugar amb la seva samarreta. Tot i que la seva carrera es va iniciar al València, a les categories inferiors i debutant amb el primer equip.

El fitxatge de Jandro pel Girona va ser un dels encerts més importants de les últimes temporades. Els gironins vam poder gaudir del seu futbol durant unes quantes temporades, presenciant la seva classe amb la pilota als peus, i la seva visió de joc privilegiada. La seva elegància en els seus moviments meravellaven als seguidors del Girona.

174 partits de blanc-i-vermell, 37 gols i 18 assistències, i 12.252 minuts sobre el terreny de joc. A més, va ser un dels membres més destacats de la històrica temporada de Rubi, i va col·laborar en la millor temporada de la història de club, la de la passada campanya. Totes aquestes estadístiques haurien estat mereixedores del premi de l’ascens a 1a divisió.

No obstant, la competència, el canvi de sistema de Machín, l’edat, les lesions... el van anar deixant en segon terme, i el club va decidir no continuar apostant per ell. Per aquest motiu, Jandro es va buscar la vida aquest mateix estiu.

Els seus 241 partits a segona (50 gols) i 46 partits a primera (2 gols) no podien passar desaparcebuts per altres equips.

El seu destí va ser l’Huracán, un club que semblava que havia de convertir-se en una referència de la 2aB, i que lluitaria per l’ascens. Un ascens que ja l'havia competit l'anterior temporada. I és que el club somiava en ser un referent del futbol valencià, fent front a altres equips de la zona com el mateix València o el Llevant. Almenys, aquestes eren les promeses dels propietaris del club. Tot plegat va seduir al de Mieres que va fer les maletes rumb a València. I la temporada esportivament parlant no va començar malament. L’equip sumava punts, es trobava en llocs propers a la promoció d'ascens i Jandro era un fixe a les alineacions. A més, compartia vestidor amb un altre vell conegut de l'afició gironina: Migue. I per si fos poc, també en formava part de la plantilla Ariday Cabrera que va jugar amb el Girona durant una temporada. Després de 19 jornades, havia jugat pràcticament tots els minuts i havia marcat 2 gols. Però els greus problemes econòmics del club feien que la seva experiència no fos tan positiva com desitjava.

Els diaris s’omplien de notícies sobre els greus problemes econòmics del club, que no disposaven de recursos suficients com per pagar el salari dels jugadors, i pràcticament no tenien ni pel material esportiu mínim pels entrenaments. Cada setmana era un autèntic miracle poder obrir les instal·lacions per jugar el partit de lliga, i assumir les despeses que això provocava. El camp es regava un sol cop per setmana per reduir costos, els jugadors es rentaven les seves pròpies samarretes, i eren ells qui planificaven els desplaçaments.

Fins que van ser retirats de la competició a mitja temporada, deixant el grup tercer de la segona B amb un equip menys, i Jandro Castro sense equip. No obstant, la seva qualitat no podia quedar-se fora de competició, i un equip històric estatal com és el Cadis va apostar per ell.

Així doncs, en aquests moments, el de Mieres es troba immers en una nova experiència a la 2aB, en aquest cas, al grup 4, amb Claudio Barragán com a entrenador. I en aquest cas, aquesta experiència és més satisfactòria, doncs no es troba immers amb problemes extraesportius que impedeixen competir amb ganes i il·lusió. A més a més, en aquests moments es troben en 4a posició i lluitant per la promoció d’ascens a la Lliga Adelante.

La seva presència ha anat augmentant, i en l’últim partit de lliga contra el Linense va jugar els 90 minuts. A més, el 6 de Març es va estrenar com a golejador en la clara victòria per 3-0 contra el Melilla. I els bons resultats permeten que el Cadis gaudeixi d’un còmode coixí de 9 punts amb el 5è classificat, per tant, té pràcticament garantida la seva presència a la promoció d’ascens.

Qui sap si Jandro podrà tornar a competir a la Lliga Adelante la temporada que ve i el podrem veure trepitjar de nou la gespa de Montilivi. Ho faria amb una altra samarreta, però de ben segur que tots els seguidors gironinis el rebrien amb una ovació del tot mereixedora per tot el que ens ha fet gaudir durant molts anys. Molta sort Jandro.