Jornada 18: Girona 2-2 Alavés

La crònica: Abans de començar el partit, s’aprofitava la visita de l’Alavés per fer un petit homenatge a un jugador emblemàtic de la història del Girona, l’home que va fer el gol que ens va portar a 2a A, en Migue. L’afició li agraïa l’esforç fet amb la samarreta blanc-i-vermella amb una merescuda ovació.

Un cop fet això començava el matx. Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Mas, Sebas, Pons, Granell, Felipe, Mata i Sandaza. Hi havia les baixes de Bigas sancionat per l’expulsió del darrer partit, Ramalho per acumulació de targetes i Juncà que seguia lesionat. Machín tampoc podia ocupar el seu lloc a la banqueta per sanció. 

Amb aquest panorama i amb aquests jugadors el Girona volia intentar tallar la ratxa negativa de les darreres jornades. Però el partit era fred, amb un Girona que intentava fer-se amb el control però no acabava d’enllaçar jugades. No era fins el minut 13 que una passada llarga la recollia Mata dins l’àrea i xutava a porteria però l’àrbitre anul·lava la jugada per fora de joc.

Tres minuts més tard Coris feia una gran jugada individual que acabava en una falta a la frontal de l’àrea rival. La xutava Lejeune fora per poc.

En el minut 19 Granell feia una bona passada a Sandaza que rematava però la defensa desviava el xut a còrner.

Ara sí que els de Machín començaven a dominar el partit i donaven sensacions positives, semblava que el gol havia d’arribar.

En el minut 21 Coris recollia un rebuig a la sortida d’un còrner i rematava a les mans del porter rival.

Un minut més tard una errada de Richy en el refús la recollia un davanter de l’Alavés que xutava de fora l’àrea desviat per poc. Petit espant pel Girona. Però els blanc-i-vermells estaven decidits a guanyar el partit. En el minut 25 , en el lateral esquerre de l’àrea rival, Sandaza s’avança a la sortida del porter i forçava una falta molt perillosa. Richy es preparava i, amb un xut sec, aconseguia marcar l’1-0. 

Semblava que un cop oberta la llauna s’havia fet el més difícil, però no. En el minut 37 una falta penjada per l’Alavés, la rematava Ernesto Galán (ex del Girona) de cap al fons de la xarxa de la porteria de Becerra. Poca cosa havia fet l’equip vasc per marcar, però havia aconseguit l’empat. I és el que el Girona, tot i mostrar-se superior, no tenia el control del partit.

L’última oportunitat dels homes de Machín arribava en  el minut 44 quan Felipe feia una passada en profunditat a Mata que dins l’àrea rematava creuat i la pilota era desviada a fora. S’acabaven els primers 45 minuts i l’equip gironí no havia sabut imposar el seu joc i encara que havia sigut superior al rival no era tan consistent com altres cops.

Començava la segona meitat sense canvis pel Girona i amb un espant pels locals. L’Alavés feia una centrada des de la dreta i Becerra no la blocava posant l’ai al cor de l’afició.

El Girona però, intentava reaccionar amb un joc poc fluïd però amb molta voluntat. En el minut 50 Felipe obria per Coris que feia una centrada rematada per Sandaza a les mans del porter.

A partir d’aquí els locals posaven una marxa més decidits a aconseguir els 3 punts. No es veia a un Girona tan segur com en altres ocasions però si era l’equip que intentava desequilibrar l’electrònic. En el 52 Sandaza rematava fora de cap, però la més clara arribava un minut més tard. Una centrada boníssima de Felipe la rematava desviada sol des de dins l’àrea Mata .

Aquesta segona part es convertia amb un monòleg d’un Girona un pèl espès però que apretava. Sandaza en dues ocasions creava perill en l’àrea rival.

En el minut 62 Granell treia una falta perillosa que Lejeune rematava fora per poc.

I arribaven els canvis. S’havien de trobar sol·lucions, revulsius que dinamitzessin el joc d’atac. En el minut 63 Aday entrava per un Coris que havia disputat un bons minuts, amb qualitat i personalitat dins del terreny de joc.

En el 73 entrava C. Alfonso per Mata que tot i lluitar, desmarcar-se i oferir coses destacables en diferents aspectes del joc, no havia aconseguit fer allò que un davanter necessita, el gol.

Però no variava gaire el guió del partit. El Girona seguia buscant els 3 punts sense molta claredat d’idees però amb moltes ganes. Només un equip mereixia guanyar perquè només els gironins arriscaven.

En el minut 81 entrava Jandro per Cifu. Aquest canvi buscava trobar passades interiors per trobar el camí del gol. Canvi molt ofensiu d’un Girona que ja només pensava en fer el segon.

I es produïa una jugada molt perillosa. Els gironins aconseguien forçar una falta a la frontal de l’àrea rival. Per la ubicació de la pilota, ideal per un dretà i Jandro era damunt del terreny de joc. Doncs bé, l’asturià la picava amb molta classe però el porter de l’equip vasc refusava el xut. La pilota la recollia Sandaza que a plaer feia el 2-1. L’afició ho celebrava amb entusiasme perquè semblava que per fi els homes de Machín havien trobat el premi buscat i que la victòria no es podia escapar.

Però el futbol a vegades és cruel. Allò que en ocasions et dóna, després t’ho treu. El Girona que aquesta temporada havia aconseguit punts en minuts de descompte patia el mateix en les pròpies carns. I és que en el minut 90 el porter vasc penjava a l’àrea una pilota, treient així una falta, i després de guanyar el salt un jugador de l’Alavés, servia la pilota a un company que empatava a plaer. Injust però cert. 2 a 2 i final. S’escapaven dos punts de Montilivi en un enfrontament que semblava guanyat. Una pena.

El Girona ha entrat en una dinàmica negativa en aconseguir només 2 dels últims 12 punts. No deixarà la zona alta i còmoda de la classificació, però si s’encenen les alarmes. Una llàstima no acabar l’any amb una victòria que per voluntat mereixien els blanc-i-vermells, però és cert que amb un joc poc fluïd. Ara toca descansar però també analitzar perquè en les últimes jornades s’ha perdut una consistència que s’estava tenint fins ara. Els rivals fan gols sense tenir massa opcions i això s’ha de rectificar. De totes maneres, màxima confiança en els jugadors i en Machín. Som-hi Girona.