El partit:
Estadi: MONTILIVI
Dia/Hora: Diumenge, 1 de Maig. 17 hores
Espectadors: 5.311
L'Alineació: Becerra, Álamo, Kiko,
Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Mata i Lekic.
La crònica:
El Girona venia d’una ratxa molt
positiva que l’ha col·locat a tocar dels llocs de playoff. Concretament l’últim
partit havia sigut una victòria amb solvència a Albacete. Davant hi havia un
rival, que només 2 punts per sota, tenia el mateix objectiu que els locals,
sumar 3 punts per acostar-se a la zona alta.
Els gironins sortien amb convicció a
buscar la victòria. Ja en el primer minut, Clerc feia la primera cavalcada amb
perill per l’esquerra.
Els homes de Machín, pressionaven
amb intensitat a dalt, dificultant la sortida de la pilota del conjunt canari.
En el minut 5, Álamo feia una bona
diagonal i cedia per Eloi que, dins l’àrea, feia un xut sec que desviava el
porter visitant.
Els gironins dominaven, tenien la
pilota i buscaven alguna oportunitat de perill. En el minut 10, una bona jugada
col·lectiva acabava amb un xut de rosca de Granell que sortia massa alt.
El conjunt blanc-i-vermell seguia
insistint. Una passada llarga en profunditat de Lejeune deixava Mata sol
encarant la porteria rival però un últim mal control desvaratava allò que podia
haver estat una gran oportunitat d’inaugurar el marcador.
Poc després una jugada del Tenerife
per banda esquerra acabava amb un gol anul·lat pel col·legiat. Aquesta acció
semblava espantar el Girona que perdia el control i ja no tenia la mateixa
intensitat del principi.
Tot i així, en el minut 24, un
còrner picat per Granell el rematava Kiko de cap a les mans del porter.
El partit s’havia equilibrat i
entrava en una fase on no hi havia opcions reals de perill. Poc a poc, a més,
s’anava escalfant i això descentrava els gironins i afavoria un Tenerife que en el minut 38 en tenia una de
clara. Una falta lateral acabava amb una rematada de cap des de la petita que
sortia desviada.
Els homes de Machín havien perdut el
timó i els canaris ho intentaven aprofitar amb aproximacions perilloses. El
millor que podia passar era arribar al descans. I així s’acabava la primera
meitat.
2a. Part.
Començava amb un doble canvi en les
files del Girona: Aday entrava per Álamo i Borja per Granell.
Però era el Tenerife qui, en el
minut 46, feia la primera acció perillosa a través d’una contra que acabava amb
un xut massa alt.
L’equip visitant havia fet un pas
endavant, era qui dominava, qui trepitjava terreny rival, davant d’un Girona
que intentava entrar en el partit a través d’alguna recuperació i transició
ràpida.
Però el futbol té aquestes coses.
Els tòpics diuen que la grandesa d’aquest esport es troba en el fet que es poc
previsible. Quan millor estava jugant el Tenerife era el Girona qui esclatava
d’alegria. En el minut 60, una centrada de Clerc l’aprofitava Lekic al segon
pal per marcar l’1-0.
Aquest esport, i més en aquesta
categoria, es regeix per estats d’ànims. El gol havia esperonat els homes de
Machín que veien la possibilitat clara de sumar els 3 punts. En el minut 62
Borja ho provava de lluny.
Dos minuts més tard Cristian entrava
per Lekic, que ja havia fet la seva feina gràcies a l’oportunisme dels
golejadors.
En el minut 69, un immens Pere Pons
recuperava una pilota, llançava una contra, obria a la dreta per Aday que
centrava massa fort i això impedia que Mata arribés a rematar.
En el minut 72, una altra vegada
Pere Pons, cedia per Mata que picava la pilota però perdonava el segon.
En el minut 79, gran jugada
individual de Cristian que acabava amb un xut a les mans del porter.
Però a partir d’aquí, el Tenerife,
que ja ho tenia perdut, apretava de valent. Els homes de Machín havien canviat
el sistema. Ara era un 5-4-1. Cristian era el carriler dret, Aday passava al
mig camp i Mata quedava sol en punta.
En el minut 81, els visitants
picaven una falta lateral però Becerra aturava.
I ja a les acaballes del matx, un
error greu de Lejeune propiciava un gran ensurt, però Becerra sortia al rescat
i desviava una gran oportunitat dels canaris que hauria significat l’empat a 1.
Ja en el descompte, un contaatac dels gironins acabava amb
un xut de Cristian que desviava a còrner el porter. Final. 1-0 i 3 punts d’or.
La refexió: Victòria treballada, suada
i importantíssima. Llàstima que les victòries del Nàstic i de l’Elx hagin
impedit que el Girona acabés la jornada en zona playoff. Però ara està clar que
la lluita és aquesta. A 1 punt del playoff i a 4 de l’ascens directe permet
somiar. Qui sap si el destí ens dóna allò que se’ns va negar la temporada
passada. L’equip és sòlid, sap a què juga, competeix molt bé i s’esforça fins
l’extenuació. Ara vénen dos desplaçaments difícils: Còrdova i Elx però hem de
creure-hi. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada