Bon Nadal desde Somhigirona Xj

L'equip de Somhigirona Xj us desitja molt bones festes i una gran entrada d'any per al 2015!

Que el nou any ens porti èxits esportius del Girona

Jornada 18: Girona 2-2 Alavés

La crònica: Abans de començar el partit, s’aprofitava la visita de l’Alavés per fer un petit homenatge a un jugador emblemàtic de la història del Girona, l’home que va fer el gol que ens va portar a 2a A, en Migue. L’afició li agraïa l’esforç fet amb la samarreta blanc-i-vermella amb una merescuda ovació.

Un cop fet això començava el matx. Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Mas, Sebas, Pons, Granell, Felipe, Mata i Sandaza. Hi havia les baixes de Bigas sancionat per l’expulsió del darrer partit, Ramalho per acumulació de targetes i Juncà que seguia lesionat. Machín tampoc podia ocupar el seu lloc a la banqueta per sanció. 

Amb aquest panorama i amb aquests jugadors el Girona volia intentar tallar la ratxa negativa de les darreres jornades. Però el partit era fred, amb un Girona que intentava fer-se amb el control però no acabava d’enllaçar jugades. No era fins el minut 13 que una passada llarga la recollia Mata dins l’àrea i xutava a porteria però l’àrbitre anul·lava la jugada per fora de joc.

Tres minuts més tard Coris feia una gran jugada individual que acabava en una falta a la frontal de l’àrea rival. La xutava Lejeune fora per poc.

En el minut 19 Granell feia una bona passada a Sandaza que rematava però la defensa desviava el xut a còrner.

Ara sí que els de Machín començaven a dominar el partit i donaven sensacions positives, semblava que el gol havia d’arribar.

En el minut 21 Coris recollia un rebuig a la sortida d’un còrner i rematava a les mans del porter rival.

Un minut més tard una errada de Richy en el refús la recollia un davanter de l’Alavés que xutava de fora l’àrea desviat per poc. Petit espant pel Girona. Però els blanc-i-vermells estaven decidits a guanyar el partit. En el minut 25 , en el lateral esquerre de l’àrea rival, Sandaza s’avança a la sortida del porter i forçava una falta molt perillosa. Richy es preparava i, amb un xut sec, aconseguia marcar l’1-0. 

Semblava que un cop oberta la llauna s’havia fet el més difícil, però no. En el minut 37 una falta penjada per l’Alavés, la rematava Ernesto Galán (ex del Girona) de cap al fons de la xarxa de la porteria de Becerra. Poca cosa havia fet l’equip vasc per marcar, però havia aconseguit l’empat. I és el que el Girona, tot i mostrar-se superior, no tenia el control del partit.

L’última oportunitat dels homes de Machín arribava en  el minut 44 quan Felipe feia una passada en profunditat a Mata que dins l’àrea rematava creuat i la pilota era desviada a fora. S’acabaven els primers 45 minuts i l’equip gironí no havia sabut imposar el seu joc i encara que havia sigut superior al rival no era tan consistent com altres cops.

Començava la segona meitat sense canvis pel Girona i amb un espant pels locals. L’Alavés feia una centrada des de la dreta i Becerra no la blocava posant l’ai al cor de l’afició.

El Girona però, intentava reaccionar amb un joc poc fluïd però amb molta voluntat. En el minut 50 Felipe obria per Coris que feia una centrada rematada per Sandaza a les mans del porter.

A partir d’aquí els locals posaven una marxa més decidits a aconseguir els 3 punts. No es veia a un Girona tan segur com en altres ocasions però si era l’equip que intentava desequilibrar l’electrònic. En el 52 Sandaza rematava fora de cap, però la més clara arribava un minut més tard. Una centrada boníssima de Felipe la rematava desviada sol des de dins l’àrea Mata .

Aquesta segona part es convertia amb un monòleg d’un Girona un pèl espès però que apretava. Sandaza en dues ocasions creava perill en l’àrea rival.

En el minut 62 Granell treia una falta perillosa que Lejeune rematava fora per poc.

I arribaven els canvis. S’havien de trobar sol·lucions, revulsius que dinamitzessin el joc d’atac. En el minut 63 Aday entrava per un Coris que havia disputat un bons minuts, amb qualitat i personalitat dins del terreny de joc.

En el 73 entrava C. Alfonso per Mata que tot i lluitar, desmarcar-se i oferir coses destacables en diferents aspectes del joc, no havia aconseguit fer allò que un davanter necessita, el gol.

Però no variava gaire el guió del partit. El Girona seguia buscant els 3 punts sense molta claredat d’idees però amb moltes ganes. Només un equip mereixia guanyar perquè només els gironins arriscaven.

En el minut 81 entrava Jandro per Cifu. Aquest canvi buscava trobar passades interiors per trobar el camí del gol. Canvi molt ofensiu d’un Girona que ja només pensava en fer el segon.

I es produïa una jugada molt perillosa. Els gironins aconseguien forçar una falta a la frontal de l’àrea rival. Per la ubicació de la pilota, ideal per un dretà i Jandro era damunt del terreny de joc. Doncs bé, l’asturià la picava amb molta classe però el porter de l’equip vasc refusava el xut. La pilota la recollia Sandaza que a plaer feia el 2-1. L’afició ho celebrava amb entusiasme perquè semblava que per fi els homes de Machín havien trobat el premi buscat i que la victòria no es podia escapar.

Però el futbol a vegades és cruel. Allò que en ocasions et dóna, després t’ho treu. El Girona que aquesta temporada havia aconseguit punts en minuts de descompte patia el mateix en les pròpies carns. I és que en el minut 90 el porter vasc penjava a l’àrea una pilota, treient així una falta, i després de guanyar el salt un jugador de l’Alavés, servia la pilota a un company que empatava a plaer. Injust però cert. 2 a 2 i final. S’escapaven dos punts de Montilivi en un enfrontament que semblava guanyat. Una pena.

El Girona ha entrat en una dinàmica negativa en aconseguir només 2 dels últims 12 punts. No deixarà la zona alta i còmoda de la classificació, però si s’encenen les alarmes. Una llàstima no acabar l’any amb una victòria que per voluntat mereixien els blanc-i-vermells, però és cert que amb un joc poc fluïd. Ara toca descansar però també analitzar perquè en les últimes jornades s’ha perdut una consistència que s’estava tenint fins ara. Els rivals fan gols sense tenir massa opcions i això s’ha de rectificar. De totes maneres, màxima confiança en els jugadors i en Machín. Som-hi Girona.

Curiositat: les targetes

Avui explicarem una nova curiositat. Tothom coneix què és una targeta groga o una targeta vermella. Però què sancionen realment? Per què els colors de les targetes són groc i vermell? Quan van aparèixer en el futbol? Qui va ser l’impulsor de la idea de sancionar amb targetes d’aquest color? Intentarem respondre a aquestes preguntes.

Quan mirem un partit de futbol veiem com el col·legiat sovint fa ús de les targetes per sancionar accions dels jugadors. Sabem que la targeta és una mena d’advertència i que la vermella implica l’expulsió del jugador al qual se li treu i la sanció d’aquest jugador que no podrà jugar el següent partit o següents partits segons la gravetat de l’acció. Si un jugador veu dues targetes grogues en un mateix partit suposa la seva expulsió i la sanció de no poder jugar el següent matx. Si un jugador acumula 5 targetes en diferents partits, també haurà de descansar. Però què diu realment el reglament al respecte?

En relació a la targeta groga, un jugador serà amonestat si:

• És culpable de conducta antiesportiva
• Desaprova a l’àrbitre amb paraules o gestos.
• Intenta impedir o retardar que es reprengui el joc, o no respecte la distància reglamentària de 9,15 en les faltes.
• Surt i entra del terreny de joc sense permís.

En relació a la targeta vermella, un jugador serà sancionat amb targeta vermella i expulsat si:

• És culpable de joc brusc greu ( amb la pilota en joc ) o conducta violenta ( si no està en joc ).
• Escup a un rival o a qualsevol altra persona.
• Impedeix una ocasió de gol amb la mà, o amb una entrada que mereix un tir lliure o un penal.
• Utilitza llenguatge o fa signes grollers o ofensius.
• Rep dos targetes grogues en un mateix partit.

Altres accions sancionables: 

• Mans: El jugador ha de tocar la pilota amb les mans de forma intencionada. En aquest cas l’àrbitre haurà de valorar si és la ma que va a la pilota o ve d’un refús involuntari.
• Conducta antiesportiva: Ha de castigar-se, com a mínim, amb targeta groga. Es considera conducta antiesportiva fer una falta de forma temerària, una falta tàctica per impedir un contraatac, intenta enganyar a l’àrbitre simulant una agressió o distreu a un rival 
• Joc perillós: Quan per exemple es colpeja sense voler un jugador rival.

Per què va sorgir la idea de les targetes? Abans de la seva existència era difícil sancionar un jugador perquè a vegades es donava el cas que no s’assabentava si el col·legiat l’havia amonestat. Però l’any 1966 va significar un abans i un després en l’arbitratge. Va ser durant la copa del món de la FIFA i el seu protagonista va ser un àrbitre molt important de l’època, l’anglès Ken Aston. 

Un bon dia tornava a casa seva en cotxe i es va aturar en un semàfor. Mirant-lo fixament se’n va adonar que els colors del semàfor eren molt senzills d’entendre, eren universals. Si veus el color groc, t’has de preparar per aturar-te; si veus el vermell, t’has d’aturar sí o sí. Per què no aplicar-ho al futbol? Podia esdevenir una forma senzilla i universal d’amonestar els futbolistes. Tothom sabria el significat de la sanció: jugadors, públic, seguidors,...I dit i fet, es va inventar les targetes. Quina idea més senzilla i més pràctica. Targeta groga per amonestar i vermella per expulsar. Com aplicar el reglament o si el col·legiat té un bon criteri a l’hora de treure-les, això ja és un altre debat.

Imatge 1 extreta de desmotivaciones.es

Imatge 2 extreta de eltiempo.es

Jornada 17: Saragossa 2-1 Girona

El resum: Farem una petita crònica d’aquesta 17a jornada. El Girona es desplaçava a un camp difícil com la Romareda, davant d’un Saragossa que acabava de canviar de tècnic i volia enganxar-se al tren de la promoció d’ascens a primera.

L’equip blanc-i-vermell presentava baixes en defensa importants, ja que Lejeune estava sancional i Juncà seguia encara el seu procès de recuperació. Els onze escollits per Machín eren: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Mas, Bigas, Pere Pons, Granell, Felipe, Mata i Sandaza.

El Saragossa havia sortit amb molta força per intentar avançar-se en l’electrònic. Els primers eren de domini local amb un Girona que intentava defensar-se de l’empenta del seu rival.

En el minut 3 un error en defensa de Richy deixava la pilota a Borja Baston que no podia batre Becerra perquè havia tapat porteria amb encert. Però poc a poc els gironins s’expulsaven la pressió del Saragossa i contrarrestaven l’inici fulgurant dels locals. En el minut 10 Sandaza tenia una bona oportunitat però rematava creuat. 4 minuts més tard Sandaza feia una passada en profunditat per Mata que, trencant el fora de joc, es plantava en l’àrea rival i resolia amb qualitat fent pujar el 0-1 al marcador.

Els de Machín no es mostraven inferiors al Saragossa i quan sortien a la contra ho feien amb molt de perill. Tot i així l’equip local en el minut 27 estava a punt d’empatar. Una centrada des de la banda esquerra, la refusava malament Richy i Borja perdonava.

Un minut més tard, resposta del Girona. Richy feia una passada per Cifu que arribava a línea de fons, feia la centrada de la mort i Sandaza inexplicablement rematava fora. En el 29 Granell assistia Sandaza que dins l’àrea rematava però el seu xut era refusat a còrner. En el 31 es notava la pissarra de Machín. Una jugada assajada acabava en una centrada de Felipe que rematava de cap Mata al fons de la porteria. El gol era anul·lat per un clar fora de joc.

Els blanc-i-vermells creaven molt de perill, però es veien limitats per les targetes que treia indiscriminadament el col·legiat sancionant els jugadors del Girona. Fins i tot en el minut 37 l’àrbitre expulsava Machín.

En l’últim tram el Saragossa apretava buscant la igualada però era Ramalho en el minut 43 qui recollia una pilota dins l’àrea i sol xutava amb força fent lluir el porter local que desviava la pilota. Els primers 45 minuts arribaven al final amb una sensació que el Saragossa apretaria però que el Girona podia tenir opcions en un partit on no s’havia mostrat ni molt menys inferior als locals i havia generat molt de perill.

La segona part començava amb el guió previst i el Saragossa apretava de valent. Aviat es produïa una acció que anava a condicionar el desenllaç del matx. En el minut 2 una falta al lateral esquerra de l’area del Girona feia que l’àrbitre expulsés el canterà Bigas. Decisió molt i molt rigurosa perquè si que era falta però no mereixedora de targeta. El Girona per tant es quedava amb 10 amb més de 40 minuts per endavant.

I el Saragossa ho aprofitava en el minut 10. Ramalho no refusava bé, Becerra sortia a tapar porteria, però el rebuig anava als peus d’un davanter local que a plaer feia l’empat. 1-1. En el minut 14 David Garcia entrava per Granell per intentar reconstruir la defensa blanc-i-vermella. Però un minut més tard unes mans involuntàries de Ramalho dins l’àrea eren sancionades amb penal. Gol i 2-1 pels locals.

En el minut 26 Aday entrava per Felipe per intentar buscar un revulsiu, però la inferioritat numèrica feia que el Girona li costés arribar a l’àrea rival i s’havia de defensar com podia. L’àrbitre havia utilitzat un criteri molt desigual en la distribució de targetes en un i altre equip, i havia condicionat el rendiment dels de Machin que tenien el partit molt ben encarrilat en la primera part.

En el minut 35 entrava C. Alfonso per Cifu per buscar un canvi ofensiu que fes reaccionar els gironins. I en el descompte arribava l’opció d’empat pel Girona que veia com una centrada perillossíssima de David Garcia no la podia rematar ningú.

Final i segona derrota consecutiva. 1 punt dels últims 9 possibles i pas enrera del Girona en les seves aspiracions optimistes. No ens agrada parlar de l’arbitratge perquè sempre hi ha arguments futbolístics per explicar els mals resultats o si més no, errors que poden costar gols. Però en aquest cas l’àrbitre no ha sancionat de la mateixa manera les accions del Saragossa i les del Girona. Els blanc-i-vermells tornen carregats de targetes, amb en Bigas expulsat i el tècnic també. L’expulsió de Machín no la podem valorar perquè no podem saber què va dir, però la del canterà dels gironins ha estat molt rigurosa i ha condicionat un partit que el Girona tenia controlat. Una pena perquè semblava que el Girona podia treure alguna cosa positiva de la Romareda. Ara toca preparar el partit del següent cap de setmana a casa contra l’Alavés per intentar trencar la mala ratxa i seguir en la zona alta de la classificació. Tot i així seguim tercers. Som-hi Girona.

Jornada 16: Girona 0-1 Barça B

La crònica: El Girona s’enfrontava a Montilivi en aquesta 16a jornada a un Barça B en hores baixes però farcit de bons jugadors. Aquest filial blaugrana és sempre una caixa de sorpreses, capaç de jugar bé, o d’encadenar un cúmul de mals resultats.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Bigas, Pons, Granell, Felipe , Mata i Sandaza. En aquest cas el canterà Bigas era l’encarregat de fer seu el carril esquerre en substitució de l’encara lesional Juncà. El tècnic gironí optava aquesta vegada per Felipe entre línees i Sandaza i Mata de referència. Disposició ofensiva la d’un Girona que aviat es feia amb el control del partit. Els 10 primers minuts eren un constant d’arribades dels blanc-i-vermells a les aproximacions del porter blaugrana. Cifuentes trobava contínuament la línea de fons i creava molt perill. En el minut 8 Mata tenia la primera oportunitat clara de gol que acabava en còrner.

El Barça no era l’equip al qual ens tenia acostumats amb possessions llargues i control de pilota, es dedicava a contraatacar. Un dels pocs exemples de perill el creava Adama amb una jugada individual que  acabava en res en el minut 10. 4 minuts més tard ho intentava Sandro i forçava un còrner. Però poca cosa més farien els d’Eusebio en aquests primers 45 minuts.

El Girona es mostrava superior, dominava, era més intents, inisistia i semblava que tard o d’hora trobaria el gol. Forçava molts còrners perquè constantment estava prop de l’àrea rival. En un d’ells, en el minut 18, Lejeune rematava de cap i estava a punt de marcar. Cifu seguia arribant a línea de fons, feia centrades, forçava còrners i portava de corcoll la defensa rival. Tant és així que Eusebio decidia canviar Adama de banda (l’únic home que creava perill pels blaugrana perquè era més ràpid que Lejeune) per tapar les pujades del lateral dret gironí. Però els gironins insistien. En el minut 19 Sandaza rematava alt, i un minut més tard era objecte d’un possible penal que, no només no era assenyalat per l’àrbitre, sinó que a més li treia una groga al davanter blanc-i-vermell.

En el minut 25 es produïa l’oportunitat més clara de la primera meitat pels locals. Felipe arribava a línea de fons per banda dreta, feia una centrada a ras de gespa i Mata, dins l’àrea, rematava desviat. El Girona estava perdonant a un Barça B absolutament dominat.

En el 36 Mata tornava a tenir-la però rematava amunt. El davanter madrileny no estava encertat de cara a gol, és cert que aconseguia crear opcions, però no les materialitzava. 2 minuts més tard l’àrbitre encenia la grada de Montilivi en no assenyalar un possible fora de joc de Sandro i el Barça estava a punt de marcar. Becerra aturava primer, sortia a tapar porteria després i finalment Adama rematava desviat.

Però el Girona responia 3 minuts més tard mitjançant Felipe que rematava de fora l’àrea, la desviava el porter blaugrana i el rebuig el rematava Sandaza amunt. Amb això s’arribava al final dels primers 45 minuts i els seguidors gironins se’n feien creus de com s’havia dominat el filial barceloní però en canvi el resultat seguia sent d’empat a 0.

Eusebio ho estava veient i ja en la segona part feia sortir d’inici una de les joies del planter del Barça, el jove Samper. Intentava tenir més control de pilota donat que els blanc-i-vermells els estaven passant per sobre. Els blaugranes milloraven un pèl però els gironins seguien decidits a buscar els 3 punts. Aquests segons 45 minuts tenien un nom propi, Mata. El davanter del Girona anava a disposar de múltiples opcions per marcar però no aconseguiria batre el porter rival. En el minut 53 Sandaza assistia el davanter madrileny que remata fora. 5 minuts més tard, mateixos protagonistes, i Mata tornava a xutar desviat. Un minut més tard era Lejeune qui remata desviat a la sortida d’un còrner. I ja ho diuen els tòpics del futbol, quan es perdona massa s’acostuma a pagar car. En el minut 62 Halilovic aprofitava l’espai que havia deixat a la seva esquena el canterà Bigas per conduir un contraatac. El jove jugador del filial blaugrana es disfressava de Messi per anar sortejant rivals i un cop prop de l’àrea de Becerra, feia una rosca endiablada que acabava en gol. Increible però cert. Només l’enorme qualitat individual del croat del Barça, una de les promeses del futbol base blaugrana, havia sigut suficient per desequilibrar el matx. 0-1

Però el Girona no baixava les mans i ho seguia intentant. Mata rematava a les mans del porter en el 65, un minut més tard Richy xutava una falta desviada.

Machín veia que els tres punts s’escapaven davant la manca d’encert dels seus homes en els metres finals. En el minut 71 movia peça i feia un canvi ofensiu. Substituïa Bigas i feia entrar Aday. En aquest mateix minut els blanc-i-vermells tenien la més clara. Lejeune controlava amb el pit dins l’àrea rival i, sol, rematava amunt.

En el minut 78 el tècnic gironí feia un doble canvi: C. Alfonso per un desdibuixat Felipe i Coris per Cifu. Els locals seguien creant perill sense materialitzar-lo fins l’últim instant. L’última arribava en el minut 90 quan Mata tornava a perdonar.

Inexplicable derrota del Girona. No hi ha paraules per descriure el resultat final. Com hem dit abans només es pot tirar de tòpics futbolístics: El futbol és així, no es pot perdonar tant perquè el rival ho aprofita, la grandesa d’aquest esport radica en el fet que no sempre qui juga millor guanya,...Però la realitat és que els blanc-i-vermells s’havien mostrat superiors als blaugranes, segurament com mai en aquests darrers anys. Tot i així el Barça B tornava a fer la guitza els gironins i s’enduia una victòria tan immerescuda, com treballada i massa afortunada.

Només es pot afegir una paraula: ORGULL. El que havien mostrat els jugadors del Girona, i el que tenim els aficionats en veure el joc desplegat per l’equip. A tornar-ho a intentar la setmana que ve a Saragossa. Som-hi Girona.




La conversa:

Jornada 15: Osasuna 0-0 Girona

El resum: Arribava la 15a jornada, on el Girona havia de disputar un partit difícil en un dels camps complicats de la categoria, el Sadar, i contra un rival dur que, tot i que no ha començat molt bé la competició, té grans jugadors.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, C.Alfonso, Felipe i Sandaza. El tècnic numantí presentava algunes novetats en l’onze inicial per culpa de les baixes. Coris tornava a ser titular donat que Juncà encara no s’havia recuperat, però el més destacable era la presència de C.Alfonso que substituïa el sancionat Eloi. Amb això el Girona tenia un plantejament una mica més ofensiu ja que darrera de Sandaza i Felipe hi havia l’ex de l’Espanyol, que és més un mitjapunta que no pas un migcampista tot terreny com ho pot ser Eloi.

Però no anava a ser un dels millors partits dels gironins. En el minut 14 es produïa la jugada més destacable en atac quan Cifu recollia una passada en profunditat de Pere Pons i xutava a porteria fent lluir Santamaria, un vell conegut de l’afició gironina.

A partir d’aquí el Girona es veuria superat per un Osasuna més intens que aconseguia arribar a les immediacions de Becerra en múltiples ocasions. No ens agrada destacar cap jugador per sobre d’un altre perquè això és un joc d’equip i tots han de sumar per aconseguir un bon resultat, però el porter del Girona ha sigut protagonista amb majúscules en aquest partit per fer aturades increïbles que anaven a impedir que l’equip local fes gol. Aquesta anava a ser la tònica de la primera part, oportunitat de l’Osasuna, resposta de Becerra. Un exemple es produïa en el minut 19 quan el porter blanc-i-vermell refusava una gran rematada de cap de Nekounam que després rematava amunt en recollir el rebuig.

En el minut 25 Becerra sortia a tapar porteria aturant una bona oportunitat dels navarresos que tornaven a rematar i la treia Lejeune sota pals. I és que el Girona no realitzava bé la pressió en cap contrari, no creava joc, no li durava gens la pilota i no evitava que l’Osasuna trobés les esquenes dels carrilers per penjar pilotes a l’àrea i crear molt perill.

Un minut més tard el porter del Girona tornava a lluir-se treient una rematada al costat del pal molt complicada. Dels homes de Machín no hi havia res a destacar en atac, més enllà d’un còrner tret sense perill en el minut 44. S’acabava la primera part amb un Osasuna superior que no havia sabut o no havia pogut aprofitar les seves opcions i on el millor pel Girona era seguir amb la porteria a zero.

El tècnic del Girona intentava buscar solucions en el descans i substituïa C. Alfonso per fer entrar Mata. Buscava tenir 2 davanters referència en atac i darrera d’ells Felipe per fer de connexió entre el mig camp i els atacants. Però els gironins no aconseguien inquietar gens Santamaria i l’Osasuna poc a poc s’anava acostant a l’àrea visitant.

Els blanc-i-vermells però tenien un nou al·liat, i és que el cansament de l’equip local es començava a notar i per tant la seva intensitat baixava. Era una bona oportunitat pel Girona que veien com els navarresos seguien dominant el matx però ja no arribaven amb tant perill.

Això ho llegia perfectament Machín que feia entrar Adai per Coris, buscant un plantejament un pèl més arriscat ja que el revulsiu Adai substituïa un defensa en el minut 63.

De totes maneres l’Osasuna donava les últimes senyals de vida en aquest partit en el minut 70 però es tornaven a topar amb un inspiradíssim Becerra. Fins aquest moment els blanc-i-vermells només havien aconseguit llançar algun còrner i poca cosa més. Es dedicaven a estar concentrats en defensa i intentaven trobar algun contraatac. Això arribava en el minut 75 quan Felipe conduïa la pilota des de la dreta de l’atac, driblava cap a dins i rematava amb rosca desviat a la dreta del porter local.

 

Pocs segons més tard arribava la més clara pel Girona quan una centrada des de la banda esquerra feta per Adai la rematava Jaime Mata de cap a fora. El partit anava morint poc a poc i s’anava encaminant cap un 0-0 inevitable. I amb el resultat inicial acabava aquest enfrontament.

Punt molt valuós del Girona que demostrava que, fins i tot sense jugar gaire bé, és un equip molt difícil de derrotar. Becerra amb una actuació estelar i tot l’equip amb molt de treball aconseguien sumar en un camp complicat. Partits com aquest n’hi hauran més en una categoria tan igualada com aquesta, però s’ha de saber patir i lluitar perquè un empat en camp contrari és sempre important, i més encara si tots animem la setmana que a Montilivi perquè els de Machín aconsegueixin els tres punts. Som-hi Girona.

Jornada 14: Girona 2-0 Recreativo

La crònica: El Girona es presentava a Montilivi sabent que un triomf el situava colíder empatat amb Las Palmas que al migdia havia guanyat el seu partit al camp del Valladolid. 5.507 espectadors donaven un bon aspecte a les grades de l’estadi i estaven disposats a animar els següents jugadors: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pere Pons, Eloi, Granell, Felipe i Sandaza. Juncà no s’havia pogut recuperar a temps i, un cop més, el canterà Sebas Coris ocupava el seu lloc.

Les coses no podien haver començat millor pels locals, Felipe recollia només començar una passada llarga i estava a punt de marcar. El porter visitant desviava a còrner. El llançava Granell, una mica obert i, el més menut, el més llest, Felipe rematava de cap al fons de la porteria. 1-0. Tot s’havia posat de cara ben aviat i el guió del Girona estava ben clar. Ben plantats a darrera, molta pressió i molta intensitat per dificultar el joc del rival i buscar contraatacs perillosos per ampliar la diferència. Això feia que el Recre no tingués massa opcions i els blanc-i-vermells sortien amb perill.

En el minut 17 Felipe xutava a les mans del porter rival després d’un bon contraatac.

4 minuts més tard, es produïa la jugada més perillosa dels andalusos que, en l’única ocasió que havien trobat desguarnida la defensa local, es plantaven davant Becerra que desviava el xut. Poca feina pel porter gironí però ben ressolta.

A partir d’aquí Granell ho intentava en el 23 de fora l’àrea, i en el 29 veia avançat el porter del Recreativo i intentava sorprendre de molt lluny. Semblava que el migcampista gironí volia afinar la punteria.

 En el minut 34 Eloi pressionava el mig camp rival, recuperava la pilota, conduïa un contraatac, obria a Granell a la dreta que amb una rosca espectacular sorprenia el porter rival fent pujar el segon al marcador. 2-0. Golàs.

I el partit seguia allò que volien els de Machín, que no es deixaven sorprendre però quan recuperaven la pilota creaven perill.

En el minut 39 Cifu contraatacava però no podia combinar amb Felipe que es quedava sol perquè la seva passada era massa forta. Un minut més tard una centrada des de la dreta de Felipe l’arribava a tocar Sandaza que no podia conectar un bon remat perquè un defensor rival l’havia agafat per la samarreta... En l’últim minut un còrner llançat per Granell el rematava amunt Richy de mitja xilena.

Final de la primera part i els blanc-i-vermells havien encarrilat el partit sense passar massa angoixes.

La segona part començava com s’esperava, amb un Recre que intentava reaccionar sense aconseguir-ho, i un Girona molt atent que tapava forats i sortia ràpid. En el minut 49 Sandaza intentava assistir Felipe quan tenia possibilitat de xut i desaprofitava l’oportunitat del 3-0. Un minut més tard es produïa una jugada que definitivament inclinaria la balança a favor dels locals. Un central del Recreativo era expulsat per doble groga després de tocar la pilota amb les mans. Aquí s’acabava la resistència d’un equip visitant que en cap moment havia donat sensació de poder aconseguir alguna cosa positiva.

El partit estava tremendament controlat pels de Machín, i l’única incògnita era si serien capaços de fer el tercer. En el minut 52 Sandaza aconseguia rematar després de driblar el seu defensor i l’efecte òptic feia pensar que havia estat gol, però no era així.

A partir d’aquí es produïen una sèrie de jugades on Felipe i Sandaza eren els protagonistes però que no ampliaven la diferència de l’electrònic. Mentrestant els visitants no podien crear joc ni opcions.

Era el moment dels canvis i Machín ho llegia perfectament. En el minut 67 entrava Mata per Sandaza que havia lluitat molt però no havia tingut fortuna de cara a gol. De totes maneres això no feia que el públic deixés d’aplaudir un davanter que està sent molt important. Mata tenia així uns minuts per intentar agafar confiança. El davanter madrileny està tenint dificultats per adaptar-se a la nova categoria. La temporada anterior va ser el millor davanter de Segona B i necessita temps per oferir la seva millor versió en una nova divisió que és molt més exigent.

5 minuts més tard C.Alfonso substituïa Coris i en el minut 74 l’entrenador del Girona feia el darrer canvi i entrava Juanlu per Felipe. El menut davanter gironí rebia una forta ovació de l’estadi com a premi a aquest bon inici de temporada on ja ha fet 9 gols. C. Alfonso passava a fer de Felipe, Mata de Sandaza, i Juanlu es situava al carril esquerre fent de Coris...

La intensitat de l’enfrontament baixava molt i donava la sensació que tot estava molt controlat pels locals que no podien deixar escapar aquests tres punts.

No molt més a destacar. Per part dels visitants només remarcar que han crispat els ànims del públic de l’estadi per no tornar la pilota al Girona en dues ocasions quan els locals l’havien llançat a fora perquè rebés atenció algun jugador lesionat. Per part del Girona algun contraatac perillós que podia haver fet pujar el tercer al marcador.

En el minut 89 Eloi conduia una contra perillossíssima, cedia a la dreta a C.Alfonso que rematava desviat. Un minut més tard era Juanlu que ho provava de fora l’àrea i obligava a fer una bona intervenció al porter dels andalusos. Pocs segons més tard era Pere Pons qui recollia un rebuig i xutava fort un pèl desviat a l’esquerra de la porteria del Recreativo.

Ja no hi havia temps per més, transcorrien els 3 minuts d’afegit i els gironins aconseguien el coliderat. Partit plàcid pels de Machín que poc a poc es van creient que poden ser un dels equips importants, que poden ser un dels aspirants a l’ascens i un dels grans animadors d’aquesta Lliga Adelante. Queda molt, moltíssim, és una competició que es fa llarguíssima. A la segona volta costarà més guanyar, però aquest equip transmet molt bones sensacions. És cert que primer s’ha de certificar la salvació, però somiar és gratis i el Girona comença a tenir crèdit per il·lusionar l’afició. Som-hi Girona.