Jornada 15: Osasuna 0-0 Girona

El resum: Arribava la 15a jornada, on el Girona havia de disputar un partit difícil en un dels camps complicats de la categoria, el Sadar, i contra un rival dur que, tot i que no ha començat molt bé la competició, té grans jugadors.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, C.Alfonso, Felipe i Sandaza. El tècnic numantí presentava algunes novetats en l’onze inicial per culpa de les baixes. Coris tornava a ser titular donat que Juncà encara no s’havia recuperat, però el més destacable era la presència de C.Alfonso que substituïa el sancionat Eloi. Amb això el Girona tenia un plantejament una mica més ofensiu ja que darrera de Sandaza i Felipe hi havia l’ex de l’Espanyol, que és més un mitjapunta que no pas un migcampista tot terreny com ho pot ser Eloi.

Però no anava a ser un dels millors partits dels gironins. En el minut 14 es produïa la jugada més destacable en atac quan Cifu recollia una passada en profunditat de Pere Pons i xutava a porteria fent lluir Santamaria, un vell conegut de l’afició gironina.

A partir d’aquí el Girona es veuria superat per un Osasuna més intens que aconseguia arribar a les immediacions de Becerra en múltiples ocasions. No ens agrada destacar cap jugador per sobre d’un altre perquè això és un joc d’equip i tots han de sumar per aconseguir un bon resultat, però el porter del Girona ha sigut protagonista amb majúscules en aquest partit per fer aturades increïbles que anaven a impedir que l’equip local fes gol. Aquesta anava a ser la tònica de la primera part, oportunitat de l’Osasuna, resposta de Becerra. Un exemple es produïa en el minut 19 quan el porter blanc-i-vermell refusava una gran rematada de cap de Nekounam que després rematava amunt en recollir el rebuig.

En el minut 25 Becerra sortia a tapar porteria aturant una bona oportunitat dels navarresos que tornaven a rematar i la treia Lejeune sota pals. I és que el Girona no realitzava bé la pressió en cap contrari, no creava joc, no li durava gens la pilota i no evitava que l’Osasuna trobés les esquenes dels carrilers per penjar pilotes a l’àrea i crear molt perill.

Un minut més tard el porter del Girona tornava a lluir-se treient una rematada al costat del pal molt complicada. Dels homes de Machín no hi havia res a destacar en atac, més enllà d’un còrner tret sense perill en el minut 44. S’acabava la primera part amb un Osasuna superior que no havia sabut o no havia pogut aprofitar les seves opcions i on el millor pel Girona era seguir amb la porteria a zero.

El tècnic del Girona intentava buscar solucions en el descans i substituïa C. Alfonso per fer entrar Mata. Buscava tenir 2 davanters referència en atac i darrera d’ells Felipe per fer de connexió entre el mig camp i els atacants. Però els gironins no aconseguien inquietar gens Santamaria i l’Osasuna poc a poc s’anava acostant a l’àrea visitant.

Els blanc-i-vermells però tenien un nou al·liat, i és que el cansament de l’equip local es començava a notar i per tant la seva intensitat baixava. Era una bona oportunitat pel Girona que veien com els navarresos seguien dominant el matx però ja no arribaven amb tant perill.

Això ho llegia perfectament Machín que feia entrar Adai per Coris, buscant un plantejament un pèl més arriscat ja que el revulsiu Adai substituïa un defensa en el minut 63.

De totes maneres l’Osasuna donava les últimes senyals de vida en aquest partit en el minut 70 però es tornaven a topar amb un inspiradíssim Becerra. Fins aquest moment els blanc-i-vermells només havien aconseguit llançar algun còrner i poca cosa més. Es dedicaven a estar concentrats en defensa i intentaven trobar algun contraatac. Això arribava en el minut 75 quan Felipe conduïa la pilota des de la dreta de l’atac, driblava cap a dins i rematava amb rosca desviat a la dreta del porter local.

 

Pocs segons més tard arribava la més clara pel Girona quan una centrada des de la banda esquerra feta per Adai la rematava Jaime Mata de cap a fora. El partit anava morint poc a poc i s’anava encaminant cap un 0-0 inevitable. I amb el resultat inicial acabava aquest enfrontament.

Punt molt valuós del Girona que demostrava que, fins i tot sense jugar gaire bé, és un equip molt difícil de derrotar. Becerra amb una actuació estelar i tot l’equip amb molt de treball aconseguien sumar en un camp complicat. Partits com aquest n’hi hauran més en una categoria tan igualada com aquesta, però s’ha de saber patir i lluitar perquè un empat en camp contrari és sempre important, i més encara si tots animem la setmana que a Montilivi perquè els de Machín aconsegueixin els tres punts. Som-hi Girona.

Jornada 14: Girona 2-0 Recreativo

La crònica: El Girona es presentava a Montilivi sabent que un triomf el situava colíder empatat amb Las Palmas que al migdia havia guanyat el seu partit al camp del Valladolid. 5.507 espectadors donaven un bon aspecte a les grades de l’estadi i estaven disposats a animar els següents jugadors: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pere Pons, Eloi, Granell, Felipe i Sandaza. Juncà no s’havia pogut recuperar a temps i, un cop més, el canterà Sebas Coris ocupava el seu lloc.

Les coses no podien haver començat millor pels locals, Felipe recollia només començar una passada llarga i estava a punt de marcar. El porter visitant desviava a còrner. El llançava Granell, una mica obert i, el més menut, el més llest, Felipe rematava de cap al fons de la porteria. 1-0. Tot s’havia posat de cara ben aviat i el guió del Girona estava ben clar. Ben plantats a darrera, molta pressió i molta intensitat per dificultar el joc del rival i buscar contraatacs perillosos per ampliar la diferència. Això feia que el Recre no tingués massa opcions i els blanc-i-vermells sortien amb perill.

En el minut 17 Felipe xutava a les mans del porter rival després d’un bon contraatac.

4 minuts més tard, es produïa la jugada més perillosa dels andalusos que, en l’única ocasió que havien trobat desguarnida la defensa local, es plantaven davant Becerra que desviava el xut. Poca feina pel porter gironí però ben ressolta.

A partir d’aquí Granell ho intentava en el 23 de fora l’àrea, i en el 29 veia avançat el porter del Recreativo i intentava sorprendre de molt lluny. Semblava que el migcampista gironí volia afinar la punteria.

 En el minut 34 Eloi pressionava el mig camp rival, recuperava la pilota, conduïa un contraatac, obria a Granell a la dreta que amb una rosca espectacular sorprenia el porter rival fent pujar el segon al marcador. 2-0. Golàs.

I el partit seguia allò que volien els de Machín, que no es deixaven sorprendre però quan recuperaven la pilota creaven perill.

En el minut 39 Cifu contraatacava però no podia combinar amb Felipe que es quedava sol perquè la seva passada era massa forta. Un minut més tard una centrada des de la dreta de Felipe l’arribava a tocar Sandaza que no podia conectar un bon remat perquè un defensor rival l’havia agafat per la samarreta... En l’últim minut un còrner llançat per Granell el rematava amunt Richy de mitja xilena.

Final de la primera part i els blanc-i-vermells havien encarrilat el partit sense passar massa angoixes.

La segona part començava com s’esperava, amb un Recre que intentava reaccionar sense aconseguir-ho, i un Girona molt atent que tapava forats i sortia ràpid. En el minut 49 Sandaza intentava assistir Felipe quan tenia possibilitat de xut i desaprofitava l’oportunitat del 3-0. Un minut més tard es produïa una jugada que definitivament inclinaria la balança a favor dels locals. Un central del Recreativo era expulsat per doble groga després de tocar la pilota amb les mans. Aquí s’acabava la resistència d’un equip visitant que en cap moment havia donat sensació de poder aconseguir alguna cosa positiva.

El partit estava tremendament controlat pels de Machín, i l’única incògnita era si serien capaços de fer el tercer. En el minut 52 Sandaza aconseguia rematar després de driblar el seu defensor i l’efecte òptic feia pensar que havia estat gol, però no era així.

A partir d’aquí es produïen una sèrie de jugades on Felipe i Sandaza eren els protagonistes però que no ampliaven la diferència de l’electrònic. Mentrestant els visitants no podien crear joc ni opcions.

Era el moment dels canvis i Machín ho llegia perfectament. En el minut 67 entrava Mata per Sandaza que havia lluitat molt però no havia tingut fortuna de cara a gol. De totes maneres això no feia que el públic deixés d’aplaudir un davanter que està sent molt important. Mata tenia així uns minuts per intentar agafar confiança. El davanter madrileny està tenint dificultats per adaptar-se a la nova categoria. La temporada anterior va ser el millor davanter de Segona B i necessita temps per oferir la seva millor versió en una nova divisió que és molt més exigent.

5 minuts més tard C.Alfonso substituïa Coris i en el minut 74 l’entrenador del Girona feia el darrer canvi i entrava Juanlu per Felipe. El menut davanter gironí rebia una forta ovació de l’estadi com a premi a aquest bon inici de temporada on ja ha fet 9 gols. C. Alfonso passava a fer de Felipe, Mata de Sandaza, i Juanlu es situava al carril esquerre fent de Coris...

La intensitat de l’enfrontament baixava molt i donava la sensació que tot estava molt controlat pels locals que no podien deixar escapar aquests tres punts.

No molt més a destacar. Per part dels visitants només remarcar que han crispat els ànims del públic de l’estadi per no tornar la pilota al Girona en dues ocasions quan els locals l’havien llançat a fora perquè rebés atenció algun jugador lesionat. Per part del Girona algun contraatac perillós que podia haver fet pujar el tercer al marcador.

En el minut 89 Eloi conduia una contra perillossíssima, cedia a la dreta a C.Alfonso que rematava desviat. Un minut més tard era Juanlu que ho provava de fora l’àrea i obligava a fer una bona intervenció al porter dels andalusos. Pocs segons més tard era Pere Pons qui recollia un rebuig i xutava fort un pèl desviat a l’esquerra de la porteria del Recreativo.

Ja no hi havia temps per més, transcorrien els 3 minuts d’afegit i els gironins aconseguien el coliderat. Partit plàcid pels de Machín que poc a poc es van creient que poden ser un dels equips importants, que poden ser un dels aspirants a l’ascens i un dels grans animadors d’aquesta Lliga Adelante. Queda molt, moltíssim, és una competició que es fa llarguíssima. A la segona volta costarà més guanyar, però aquest equip transmet molt bones sensacions. És cert que primer s’ha de certificar la salvació, però somiar és gratis i el Girona comença a tenir crèdit per il·lusionar l’afició. Som-hi Girona.

Jornada 13; Leganès 1-2 Girona

El resum: El Girona es presentava a terreny madrileny després de dues derrotes consecutives en Lliga. Els onze escollits per Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. El sistema tàctic no variava respecte altres partits però la gran novetat era la del jove canterà Sebas Coris que substituïa el lesionat Juncà.

Començava el partit i aviat es veia que l’equip local plantejava un enfrontament amb pressió alta en totes les línes, gran intensitat i molta lluita per incomodar el joc del Girona.

En el minut 7 es produïa el primer avís del Leganés, quan una jugada per banda dreta acabava amb una centrada  enrera que rematava un davanter de l’equip madrileny, refusava Becerra i el rebuig era rematat per un altre jugador local desviat.

El Leganés seguia pressionant i aprofitava l’esquena dels carrilers per portar la pilota a la banda i buscar centrades perilloses.

En el minut 13 una jugada per banda dreta de l’equip local acabava amb un centrada que impactava en el braç de Pere Pons. Aquesta falta lateral era llançada molt tancada, la pentinava un jugador del Leganés, també la tocava Richy i la pilota entrava dins la porteria de Becerra. 1-0

Mal inici d’un Girona que no trobava el camí per combinar amb els carrilers ni amb els homes de davant. El Leganés pressionava molt el mig camp blanc-i-vermell i amb pilotes penjades creava molt de perill. Els de Machín no s’aproximaven a l’àrea rival ni tenien opcions de gol.

Fins el minut 32 no es produïa el primer xut dels visitants a porteria. Coris cedia a Granell que rematava de fora l’àrea molt fluix.

Però aquest Girona sempre marca, i ho tornava a demostrar en el minut 33. Eloi recuperava una pilota en el mig camp, la rebia Granell que realitzava una passada en profunditat a Sandaza. El davanter gironí marxava cap a porteria i resolia a la perfecció fent pujar l’empat al marcador. Amb una sola oportunitat de gol els gironins havien eixugat l’advantatge local. 1-1

Però abans de la primera part un pilota penjada pel Leganés la refusava defectuosament Lejeune i un davanter de l’equip madrileny no aprofitava el regal rematant fatal. S’acabaven els primers 45 minuts on els de Machín no havien pogut desplegar el seu joc per culpa de la pressió local i amb l’inconvenient del vent fort que bufava en contra.

La segona part baixava en intensitat, segurament pel cansament físic i el matx transcorria amb molta lluita però poc futbol.

En el minut 13 Juanlu substitueix en el carriler esquerre Coris que marxa lesionat. El joc seguia trabat, l’equip local pressionava i el Girona no podia combinar. Però, això si, l’equip blanc-i-vermell no li perd mai la cara al partit.

En el minut 20 Mata entrava per Eloi i es produïa un canvi en el sistema tàctic que passaria a ser 4-4-2. Richy i Lejeune de central, lateral esquerre Juanlu, lateral dret Ramalho, mig camp de 4 format per Felipe i Cifu a les bandes, i Granell i Pere Pons de pivots, i dos puntes, Sandaza i Mata.

En el minut 29 Cifu estava a punt de marcar quan rematava de cap un centrada des de la banda esquerra i el porter local desviava a còrner.

3 minuts més tard és l’equip madrileny qui estava a punt de marcar. Becerra sortia a tapar porteria i desviava el mà a mà contra el davanter del Leganés.

En el minut 35 C. Alfonso entrava per Felipe, visiblement cansat després de no haver pogut trobar espais i haver-se desgastat molt treballant en defensa.

El Leganés posava una marxa més en aquest tram final i el Girona no aconseguia sortir a la contra. Però això canviaria just en l’últim minut. Un contraatac del Girona per banda esquerra deixava C. Alfonso amb possibilitat de crear perill. L’ex de l’Espanyol driblava cap a dins, rematava amb cama dreta i el porter local desviava el xut. El refús queia als peus de Sandaza que rematava des de l’àrea petita, treia un defensa de la línea de gol, tornava a xutar Sandaza i desviava el porter del Leganés, i un tercer xut del davanter gironí finalment acabava en gol. 1-2. Ja no hi havia temps per a més i el Girona tornava al camí de la victòria, consolidant-se així en la part alta de la classificació i convertint-se en el millor visitant.

Era un partit lleig, amb poc futbol, on s’havia d’imposar la lluita i l’eficàcia. I d’això els blanc-i-vermells en saben molt. Mai donen un matx per perdut, creuen en el que fan i no baixen els braços. Gràcies a tot això i també a un pèl de fortuna que normalment troba qui realment la busca, els de Machín deixaven enrera els dos últims mal resultats en Lliga, i tornaran a Montilivi diumenge vinent amb la il·lusió d’enganxar l’afició a un equip que promet. Som-hi Girona.

Jornada 12: Girona 1-2 Las Palmas

La crònica: El segon i tercer classificat s’enfrontaven a Montilivi amb l’al·licient d’ assolir el liderat de la Lliga Adelante en cas de victòria per part de qualsevol dels dos. Machín ho va manifestar el dia anterior a la roda de premsa, preferia jugar malament i guanyar, i més encara amb les dues baixes importantíssimes que tenia en defensa: Ramalho i Juncà.

Els onze escollits eren: Becerra, Cifu, Íñiguez, Richy, Lejeune, David Garcia, Pere Pons, Granell , Eloi, Felipe i Sandaza. El sistema tàctic el mateix de sempre, però les baixes obligaven a fer canvis en la línea defensiva, fent entrar Íñiguez (internacional sub-21) de central esquerre, desplaçant Lejeune al central dret, i David Garcia fent de Juncà,  de carriler esquerre.

El partit començava amb bones vibracions pels gironins quan en el minut 2 Pere Pons s’inventava una espectacular jugada individual però , després de fer el més complicat, rematava massa creuat a la dreta del porter visitant. Això era un miratge perquè a partir d’aquí la mala sort acompanyaria el Girona tot el partit. L’equip canari va veure on podia fer mal els locals. A l’esquena del lateral David Garcia hi havia l’espai per crear perill. Al lateral blanc-i-vermell no li donava temps a retrocedir després d’incorporar-se a l’atac i Íñiguez, no acostumat encara a l’esquema defensiu de Machín, li costava arribar a la zona que deixava desprotegida David Garcia . Per aquí va arribar el primer gol de l’equip canari en el minut 8. 0-1.

5 minuts després el Girona intentava reaccionar a la gerra d’aigua freda que havia suposat el gol en contra. Una centrada des de la banda dreta la recollia David Garcia però el seu xut s’estavellava al travesser.

Com diu la Llei de Murphy, les coses poden empitjorar, i ho van fer. Un altre cop una jugada per la banda dreta de l’atac de Las Palmas guanyava l’esquena de David Garcia, i acabava amb un xut ras per sota les cames de Becerra. 0-2. Semblava increïble donat que el Girona podia haver-se avançat al marcador, rebia el 0-1, tenia una gran oportunitat per empatar sense èxit, i poc després rebia el 0-2. Dues oportunitats per cada equip havien acabat amb un resultat mot diferent per uns i altres i el partit es posava molt coll amunt pels de Machín.

Tot i així els gironins no baixen mai els braços tot i les adversitats i encara no es donaven per vençuts. Poc a poc començaven a imposar el seu joc i a reaccionar.

Al minut 22 es produïa l’esperança. Una passada llarga de Granell la punxava Felipe dins l’àrea rival. El menut davanter gironí girava sobre si mateix i rematava a porteria fent així un gran gol. 1-2.

A partir d’aquí s’obria un nou escenari on els locals apretaven per aconseguir l’empat. No mereixien la derrota i base d’esforç, treball, ganes, fe i cada vegada més bon joc, donaven sensació de perill. Tot i així quan l’equip canari volia buscar un contraatac, ho feien buscant l’esquena del lateral esquerre gironí.

En el minut 41 però, una passada de Cifu a Sandaza acabava amb un gol del davanter blanc-i-vermell que l’àrbitre anul·lava. Decisió molt rigurosa.

L’equip canari en l’últim minut generava una claríssima ocasió que afortunadament no va acabar en gol.

S’acabava així la primera meitat amb un resultat advers però amb la sensació que el Girona podia remuntar davant d’un bon equip. La primera decisió de Machín no es feia esperar i ja en el descans decidia subsituir David Garcia per Coris.

Els locals estaven decidits a capgirar el marcador i poc a poc assetjaven l’àrea rival. En el minut 54 una bona jugada de Coris acabava amb una passada a Felipe que queia dins l’àrea. Possible penal no xiulat. Dos minuts després es produiex una jugada combinativa entre Coris, Eloi i Cifu que Eloi remata fora. El públic aplaudia i donava suport l’equip per seguir buscant l’empat.

En el 61, l’equip canari donava un bon ensurt a la sortida d’un còrner que feia lluir-se Becerra per salvar el tercer dels visitants.

Es començava a notar l’esforç dels blanc-i-vermells i Las Palmas començava a controlar el partit, amb la pilota, i amb pèrdues de temps consentides per l’àrbitre.

Però el tècnic numantí del Girona decidia moure peces per buscar l’últim esforç. En el minut 67 feia un canvi ofensiu substituïnt Mata per Granell.

En el minut 75 el mateix Mata rematava de volea a les mans del porter una passada picada feta per Eloi.

2 minuts més tard es produiria una jugada que podia haver canviat el desenllaç del matx. L’àrbitre xiula penal a favor del Girona per una empenta d’un defensa canari a Mata. Gran oportunitat per Felipe. Però la sort no estava de cara avui i el davanter gironí xutava fluix a les mans del porter visitant. La gran possibilitat d’empatar s’havia esvaït. La sensació era que si el Girona hagués empatat, hauria buscat el tercer. Però aquell error esfumava les opcions de treure alguna cosa positiva. No hi havia forces, i l’entrada de Jandro per Lejeune en el 83 no va canviar res. Machín passava a un sistema de 4 defenses i arriscava per no deixar escapar els 3 punts. Però res destacable es produïria fins al final del partit. 1-2 i segona derrota a Montilivi i segona derrota consecutiva contra els dos de dalt. 

Es talla una dinàmica molt bona de resultats i el Girona viatjarà al camp del Leganés amb la voluntat de no tornar a perdre per no ensorrar el millor inici de la seva història a 2a A. De totes maneres s’ha de destacar que aquest equip no baixa mai els braços, ni tan sols amb un escenari tan complicat com el que ha hagut de viure davant Las Palmas. Per tant s’ha de tenir fe i confiar en aquest jugadors. Entre tots hem d’ajudar-los a aixecar-se i a tornar a trobar el camí de la victòria. El Girona competeix bé i només petits detalls l’han fet perdre però estem segurs que aviat tornaran a donar-nos alegries. Som-hi Girona.




La conversa:

Gironins pel món... Marc Crosas

Creem una nova secció "Gironins pel món". En aquesta ocasió no analitzarem jugadors del Girona FC, sinó jugadors de la província de Girona. Alguns amb passat blanc-i-vermell, altres sense cap vinculació esportiva amb el conjunt de Montilivi, i alguns, qui sap, si amb un futur lligat a l’equip més important de la província. La temporada passada, 91 jugadors de la província havien aconseguit (en el passat i en el present) debutar a la 1a divisió. Es tracta de la 21ª província que ha aportat més jugadors a la màxima categoria.

En el territori català, Barcelona ha aportat 623 jugadors (convertint-se amb la màxima referència a Espanya amb un 8,8% dels jugadors), i a continuació ja la segueix Girona (representant un 1,37% del total de jugadors nacionals). Tarragona amb 62, i Lleida amb 61 haurien aportat menys jugadors.

La idea de la secció és identificar aquests casos gironins que podrien formar part de les files del Girona. I per fer-ho, hem decidit parlar d’en Marc Crosas.

Marc Crosas, nascut a Sant Feliu de Guíxols el 9 de Gener del 1988 té una vinculació molt directa amb el FC Barcelona. Allà podríem dir que va començar la seva carrera esportiva de manera professional, al filial de l’entitat blaugrana. Les seves característiques tècniques i tàctiques són les típiques del jugador amb un perfil Barça. El migcampista de toc, amb capacitat de joc i tècnic que domina el temps del partit. Però l’alta competivitat en aquesta posició a l’entitat va provocar la seva sortida, tot i la seva enorme projecció, doncs havia debutat a les categories inferiors de la selecció espanyola.

Primerament va marxar cedit al Lió, i un any més tard, en el seu retorn, va marxar en matèria de traspàs al Celtic de Glasgow. Allà es va convertir en un fixe, i en una referència de joc (en un país on aquest tipus de joc no és gaire habitual).

Al cap de 3 anys, va marxar cap a Rússia, en busca d’una nova experiència, i ho va fer al Volga NN. Més tard va enfilar una nova etapa a Mèxic, per jugar amb el Santos (no confondre amb el Santos del Brasil, club d'origen de Pelé o Neymar). Actualment, als seus 26 anys milita en el club Leones Negros de Mèxic, disputant tots els minuts. És una referència en el mig del camp, i un fixe a les alineacions.

El cas del Marc és un cas típic del món del futbol. Un jugador amb projecció, tècnica i classe que, per poca fortuna, per lesions o per desgràcia no triomfa com s’esperava en un equip de l’elit mundial. No obstant, allà on ha anat, ha jugat, i ha estat important. Potser li ha faltat que algun equip d’entitat apostés per ell i li donés regularitat de joc.

Encara li queda molta carrera per endavant, i qui sap si algun dia el podríem veure dirigint el joc del Girona. Pensa-hi Marc, és l’equip de la teva terra!

Jornada 11: Valladolid 2-1 Girona

El resum: Es produïa un duel d’alçada a Pucela on s’enfrontaven el Girona, líder de la Liga Adelante, contra el segon classificat, el Valladolid.

Els onze escollits per Machín:Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Juncà, Pere Pons, Eloi, Granell, Felipe i Sandaza. El tècnic del Girona buscava una altra vegada tenir Felipe de segon punta per donar-li llibertat de moviments i poder sorprendre la defensa rival. Davant un vell conegut, Rubi, que ara entrena el Valladolid, un equip destinat a lluitar per l’ascens directe a primera. 

No farem gaire anàlisi d’allò que ha succeït al José Zorrilla. El partit ha començat amb un penal assenyalat injustament a favor de l’equip local que per sort i encert ha aturat Becerra. A partir d’aquí el matx ha transcorregut amb molta igualtat tàctica entre els dos primers classificats i de seguida s’ha vist que es resoldria per petits detalls.

Han colpejat primer els homes de Rubi quan Mojica per banda esquerra ha superar Ramalho i ha rematat sense angle, però el fort xut ha sorprès el porter gironí. 1-0

El Girona no ha perdut la cara al partit i ha buscat la igualada mitjançant el seu joc directe. La primera part acabaria amb una mala notícia pels blanc-i-vermells. En un intent de tallar una passada del Valladolid, Ramalho s’ha estirat pel terra i s’ha lesionat muscularment en l’abductor de la cama esquerra. S’haurà d’esperar l’abast dels problemes físics de l’importantíssim central gironí. Ha entrat Íñiguez per substituir-lo.

La segona meitat ha començat amb un Girona intens que amb confiança buscava l’empat. Una jugada de Pere Pons ha acabat amb una assistència per Sandaza que a punt ha estat de marcar. Poc després Pere Pons ha estat també a punt d’empatar però Varas, el porter local, ha desfet l’oportunitat del migcampista gironí.

Machín ha substituït Eloi, que no estava aportant gaire en atac, i ha fet entrar Jandro per intentar tenir més control de pilota.

Rubi també ha mogut peces i ha fet entrar Jeffren, aquell extrem canari molt tècnic que va jugar en el primer equip del Barça de Guardiola i que va entrar en la història per marcar el 5-0 contra el Madrid de Mourinho. Aquest canvi seria molt important perquè la seva frescura i rapidesa han portat de corcoll la defensa del Girona. Primer ha rematat al pal de vaselina i poc després ha recollit una passada controlant amb la cama dreta i definint amb l’esquerra mitjançant un xut creuat que no ha pogut aturar Becerra. 2-0.

El partit semblava dat i beneït. Però aquest Girona no es rendeix, i un centre xut de Juncà es colava a la porteria dels pucelans fent pujar el 2 a 1 a l’electrònic. Poc podria fer l’equip de Machín que veia com Jeffren al contraatac feia de vaselina el 3 a 1, un gol que li seria anul·lat injustament.

Es consumava la segona derrota dels blanc-i-vermells i a sobre es torna de Valladolid amb la lesió de Ramalho. Però sempre hi ha lectures positives. Primer s’ha de comentar que el Girona segueix competint bé, no sempre es pot guanyar, però no baixa els braços mai i sempre té opcions. Després també s’ha de dir que tot i la derrota, seguim a la part alta de la classificació i que la setmana que ve a Montilivi tenim l’oportunitat de refer-nos derrotant l’equip de Las Palmas, rival dels de dalt. I per últim s’ha de destacar el gran partit de Pere Pons. El jove jugador gironí va aprofitar la cessió de l’any passat a l’Olot i aquesta temporada creix partit a partit a pas de gengant; això explica que s’hagi convertit en un jugador molt important pel tècnic numantí del Girona. A passar pàgina, extreure les conclusions positives que toquin, analitzar errors i seguir lluitant. Som-hi Girona