El resum: El Girona es presentava a terreny madrileny
després de dues derrotes consecutives en Lliga. Els onze escollits per Machín:
Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, Eloi, Felipe i
Sandaza. El sistema tàctic no variava respecte altres partits però la gran
novetat era la del jove canterà Sebas Coris que substituïa el lesionat Juncà.
Començava el partit i aviat es veia que l’equip
local plantejava un enfrontament amb pressió alta en totes les línes, gran
intensitat i molta lluita per incomodar el joc del Girona.
En el minut 7 es produïa el primer avís del
Leganés, quan una jugada per banda dreta acabava amb una centrada enrera que rematava un davanter de
l’equip madrileny, refusava Becerra i el rebuig era rematat per un altre
jugador local desviat.
El Leganés seguia pressionant i aprofitava
l’esquena dels carrilers per portar la pilota a la banda i buscar centrades
perilloses.
En el minut 13 una jugada per banda dreta de
l’equip local acabava amb un centrada que impactava en el braç de Pere Pons.
Aquesta falta lateral era llançada molt tancada, la pentinava un jugador del
Leganés, també la tocava Richy i la pilota entrava dins la porteria de Becerra. 1-0
Mal inici d’un Girona que no trobava el camí per
combinar amb els carrilers ni amb els homes de davant. El Leganés pressionava
molt el mig camp blanc-i-vermell i amb pilotes penjades creava molt de perill.
Els de Machín no s’aproximaven a l’àrea rival ni tenien opcions de gol.
Fins el minut 32 no es produïa el primer xut dels
visitants a porteria. Coris cedia a Granell que rematava de fora l’àrea molt
fluix.
Però aquest Girona sempre marca, i ho tornava a
demostrar en el minut 33. Eloi recuperava una pilota en el mig camp, la rebia
Granell que realitzava una passada en profunditat a Sandaza. El davanter gironí
marxava cap a porteria i resolia a la perfecció fent pujar l’empat al marcador.
Amb una sola oportunitat de gol els gironins havien eixugat l’advantatge local. 1-1
Però abans de la primera part un pilota penjada
pel Leganés la refusava defectuosament Lejeune i un davanter de l’equip
madrileny no aprofitava el regal rematant fatal. S’acabaven els primers 45 minuts on els de Machín
no havien pogut desplegar el seu joc per culpa de la pressió local i amb
l’inconvenient del vent fort que bufava en contra.
La segona part baixava en intensitat, segurament
pel cansament físic i el matx transcorria amb molta lluita però poc futbol.
En el minut 13 Juanlu substitueix en el carriler
esquerre Coris que marxa lesionat. El joc seguia trabat, l’equip local pressionava i
el Girona no podia combinar. Però, això si, l’equip blanc-i-vermell no li perd
mai la cara al partit.
En el minut 20 Mata entrava per Eloi i es produïa
un canvi en el sistema tàctic que passaria a ser 4-4-2. Richy i Lejeune de
central, lateral esquerre Juanlu, lateral dret Ramalho, mig camp de 4 format
per Felipe i Cifu a les bandes, i Granell i Pere Pons de pivots, i dos puntes,
Sandaza i Mata.
En el minut 29 Cifu estava a punt de marcar quan
rematava de cap un centrada des de la banda esquerra i el porter local desviava
a còrner.
3 minuts més tard és l’equip madrileny qui estava
a punt de marcar. Becerra sortia a tapar porteria i desviava el mà a mà contra
el davanter del Leganés.
En el minut 35 C. Alfonso entrava per Felipe,
visiblement cansat després de no haver pogut trobar espais i haver-se desgastat
molt treballant en defensa.
El Leganés posava una marxa més en aquest tram
final i el Girona no aconseguia sortir a la contra. Però això canviaria just en
l’últim minut. Un contraatac del Girona per banda esquerra deixava C. Alfonso
amb possibilitat de crear perill. L’ex de l’Espanyol driblava cap a dins,
rematava amb cama dreta i el porter local desviava el xut. El refús queia als
peus de Sandaza que rematava des de l’àrea petita, treia un defensa de la línea
de gol, tornava a xutar Sandaza i desviava el porter del Leganés, i un tercer
xut del davanter gironí finalment acabava en gol. 1-2. Ja no hi havia temps per
a més i el Girona tornava al camí de la victòria, consolidant-se així en la
part alta de la classificació i convertint-se en el millor visitant.
Era un partit lleig, amb poc futbol, on s’havia
d’imposar la lluita i l’eficàcia. I d’això els blanc-i-vermells en saben molt.
Mai donen un matx per perdut, creuen en el que fan i no baixen els braços.
Gràcies a tot això i també a un pèl de fortuna que normalment troba qui
realment la busca, els de Machín deixaven enrera els dos últims mal resultats
en Lliga, i tornaran a Montilivi diumenge vinent amb la il·lusió d’enganxar
l’afició a un equip que promet. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada