Jornada 12: Girona 1-2 Las Palmas

La crònica: El segon i tercer classificat s’enfrontaven a Montilivi amb l’al·licient d’ assolir el liderat de la Lliga Adelante en cas de victòria per part de qualsevol dels dos. Machín ho va manifestar el dia anterior a la roda de premsa, preferia jugar malament i guanyar, i més encara amb les dues baixes importantíssimes que tenia en defensa: Ramalho i Juncà.

Els onze escollits eren: Becerra, Cifu, Íñiguez, Richy, Lejeune, David Garcia, Pere Pons, Granell , Eloi, Felipe i Sandaza. El sistema tàctic el mateix de sempre, però les baixes obligaven a fer canvis en la línea defensiva, fent entrar Íñiguez (internacional sub-21) de central esquerre, desplaçant Lejeune al central dret, i David Garcia fent de Juncà,  de carriler esquerre.

El partit començava amb bones vibracions pels gironins quan en el minut 2 Pere Pons s’inventava una espectacular jugada individual però , després de fer el més complicat, rematava massa creuat a la dreta del porter visitant. Això era un miratge perquè a partir d’aquí la mala sort acompanyaria el Girona tot el partit. L’equip canari va veure on podia fer mal els locals. A l’esquena del lateral David Garcia hi havia l’espai per crear perill. Al lateral blanc-i-vermell no li donava temps a retrocedir després d’incorporar-se a l’atac i Íñiguez, no acostumat encara a l’esquema defensiu de Machín, li costava arribar a la zona que deixava desprotegida David Garcia . Per aquí va arribar el primer gol de l’equip canari en el minut 8. 0-1.

5 minuts després el Girona intentava reaccionar a la gerra d’aigua freda que havia suposat el gol en contra. Una centrada des de la banda dreta la recollia David Garcia però el seu xut s’estavellava al travesser.

Com diu la Llei de Murphy, les coses poden empitjorar, i ho van fer. Un altre cop una jugada per la banda dreta de l’atac de Las Palmas guanyava l’esquena de David Garcia, i acabava amb un xut ras per sota les cames de Becerra. 0-2. Semblava increïble donat que el Girona podia haver-se avançat al marcador, rebia el 0-1, tenia una gran oportunitat per empatar sense èxit, i poc després rebia el 0-2. Dues oportunitats per cada equip havien acabat amb un resultat mot diferent per uns i altres i el partit es posava molt coll amunt pels de Machín.

Tot i així els gironins no baixen mai els braços tot i les adversitats i encara no es donaven per vençuts. Poc a poc començaven a imposar el seu joc i a reaccionar.

Al minut 22 es produïa l’esperança. Una passada llarga de Granell la punxava Felipe dins l’àrea rival. El menut davanter gironí girava sobre si mateix i rematava a porteria fent així un gran gol. 1-2.

A partir d’aquí s’obria un nou escenari on els locals apretaven per aconseguir l’empat. No mereixien la derrota i base d’esforç, treball, ganes, fe i cada vegada més bon joc, donaven sensació de perill. Tot i així quan l’equip canari volia buscar un contraatac, ho feien buscant l’esquena del lateral esquerre gironí.

En el minut 41 però, una passada de Cifu a Sandaza acabava amb un gol del davanter blanc-i-vermell que l’àrbitre anul·lava. Decisió molt rigurosa.

L’equip canari en l’últim minut generava una claríssima ocasió que afortunadament no va acabar en gol.

S’acabava així la primera meitat amb un resultat advers però amb la sensació que el Girona podia remuntar davant d’un bon equip. La primera decisió de Machín no es feia esperar i ja en el descans decidia subsituir David Garcia per Coris.

Els locals estaven decidits a capgirar el marcador i poc a poc assetjaven l’àrea rival. En el minut 54 una bona jugada de Coris acabava amb una passada a Felipe que queia dins l’àrea. Possible penal no xiulat. Dos minuts després es produiex una jugada combinativa entre Coris, Eloi i Cifu que Eloi remata fora. El públic aplaudia i donava suport l’equip per seguir buscant l’empat.

En el 61, l’equip canari donava un bon ensurt a la sortida d’un còrner que feia lluir-se Becerra per salvar el tercer dels visitants.

Es començava a notar l’esforç dels blanc-i-vermells i Las Palmas començava a controlar el partit, amb la pilota, i amb pèrdues de temps consentides per l’àrbitre.

Però el tècnic numantí del Girona decidia moure peces per buscar l’últim esforç. En el minut 67 feia un canvi ofensiu substituïnt Mata per Granell.

En el minut 75 el mateix Mata rematava de volea a les mans del porter una passada picada feta per Eloi.

2 minuts més tard es produiria una jugada que podia haver canviat el desenllaç del matx. L’àrbitre xiula penal a favor del Girona per una empenta d’un defensa canari a Mata. Gran oportunitat per Felipe. Però la sort no estava de cara avui i el davanter gironí xutava fluix a les mans del porter visitant. La gran possibilitat d’empatar s’havia esvaït. La sensació era que si el Girona hagués empatat, hauria buscat el tercer. Però aquell error esfumava les opcions de treure alguna cosa positiva. No hi havia forces, i l’entrada de Jandro per Lejeune en el 83 no va canviar res. Machín passava a un sistema de 4 defenses i arriscava per no deixar escapar els 3 punts. Però res destacable es produïria fins al final del partit. 1-2 i segona derrota a Montilivi i segona derrota consecutiva contra els dos de dalt. 

Es talla una dinàmica molt bona de resultats i el Girona viatjarà al camp del Leganés amb la voluntat de no tornar a perdre per no ensorrar el millor inici de la seva història a 2a A. De totes maneres s’ha de destacar que aquest equip no baixa mai els braços, ni tan sols amb un escenari tan complicat com el que ha hagut de viure davant Las Palmas. Per tant s’ha de tenir fe i confiar en aquest jugadors. Entre tots hem d’ajudar-los a aixecar-se i a tornar a trobar el camí de la victòria. El Girona competeix bé i només petits detalls l’han fet perdre però estem segurs que aviat tornaran a donar-nos alegries. Som-hi Girona.




La conversa: