Jornada 22: Racing 0-1 Girona

La crònica: Amb aquest partit començava una segona volta apassionant on es consolidaran les aspiracions de tots els equips de la Liga Adelante. El Girona vol estar entre els capdavanters i per això trepitjava el Sardinero amb una sola idea, guanyar un Ràcing en hores baixes per seguir l’estela dels equips de la zona alta.

Els onze escollits per Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Íñiguez, Lejeune, Sebas, Pere Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. Destacava la baixa per sanció del capità Richy que era substituït per Íñiguez. Tret d’això, cap canvi de sistema i és que, si les coses funcionen, per què canviar-les?

Aquests primers minuts el Girona no assumia riscos, estava ben plantat damunt del terreny de joc i no cedia opcions. És cert que no creava oportunitats de gol però poc a poc es mostrava superior. En el minut 4 Sandaza forçava una falta que la xutava Lejeune. La pilota, que anava ben dirigida, tocava a la barrera i sortia a còrner.

Partit igualat, però els blanc-i-vermells amb paciència, controlaven el partit i demostraven la seva classificació aquesta temporada. Tot i així el Ràcing feia dues jugades consecutives amb cert perill. En el minut 29 Koné feia una contra pels locals però, un cop dins l’àrea, Ramalho es creuava molt atent i impedia un remat plàcid del davanter africà de l’equip càntabre.

A partir d’aquest moment els homes de Machín ja controlaven la possessió de l’esfèrica i a més ho feien en camp contrari. Bons símptomes perquè el Santander es veia assetjat i la pilota estava sempre lluny de la porteria de Becerra. En el minut 20 Granell llançava una falta que era rematada de cap per Lejeune desviat.

Però la insistència anava a tenir premi en el minut 35. El Girona trenava una bona jugada i Granell picava una pilota per sobre la defensa local buscant Felipe, però un defensor local per impedir la rematada del davanter gironí refusava l’esfèrica amb tan mala fortuna que, després de rebotar en un company, es colava en la seva pròpia porteria. 0-1.

D’aquí al final de la primera meitat, s’anaven produint jugades perilloses dels visitants amb Felipe com a protagonista. La més clara en el minut 39. Ramalho cedia a Felipe que arribava a línia de fons, centrava enrere i Sandaza rematava fora. Molt bon Girona, amb sensació de molt perill i amb la situació sota control. Així s’arribava al final dels primers 45 minuts.

Estava clar, però, que la segona part començaria amb els papers canviat. Un Ràcing que intentava trepitjar terreny contrari i un Girona ben col·locat esperant sortir al contraatac aprofitant els espais que deixaven els locals a les seves esquenes i així sentenciar. En el minut 51 els blanc-i-vermells estaven a punt de fer el segon gràcies a un contraatac d’Eloi que aprofitava un error de la defensa local. En migcampista gironí es plantava sol davant el porter de l’equip càntabre que aguantava perfectament i rebutjava la pilota picada. Gran oportunitat malbaratada.

El partit anava transcorrent i ens deixava veure un Girona que estava jugant com un equip gran, creant molt de perill i amb un únic defecte, no marcant el segon gol que estava mereixent. Un exemple es produeix en el minut 54 quan Pere Pons feia una gran jugada individual, la cedia a Sandaza que dins l’àrea perdia la pilota després d’intentar driblar.

Moments per canvis. En el minut 68 Mata entrava per Sandaza. Machín buscava tenir un davanter referència fresc, per intentar així tancar el matx. Un minut més tard, una paret entre el davanter madrileny i Felipe, acaba amb Mata sol encarant l’àrea rival però en l’últim control s’avançava la pilota i no podia rematar a porteria.

En el minut 75 es produïa el segon canvi, Aday entrava per Sebas.

Els blanc-i-vermells havien tingut opcions però no havien sentenciat i semblava que tocava patir. En el minut 83 Machín, després de veure que no havia pujat el segon gol a l’electrònic, decidia fer un canvi defensiu per conservar l’avantatge. David Garcia substituïa un actiu Felipe.

Però tot i aquest canvi els gironins anaven a tenir la més clara. En el minut 86 Aday cedia la pilota a Mata que sol dins l’àrea però un pèl forçat rematava i el seu xut era desviat pel porter local. Quina llàstima perquè potser la passada d’Aday havia estat massa forta i això havia impedit que Jaime Mata rematés amb més facilitat.

De totes maneres s’arribava al final de l’enfrontament i el Girona aconseguia mantenir el 0-1 al marcador i amb això certificava la tercera victòria consecutiva fora de casa. Es convertia així en el millor visitant de la categoria, amb un números que ens han de fer sentir orgullosos del que estan fent. Màxima igualtat en la classificació entre Las Palmas, Betis, Valladolid, Sporting i Girona. Absolutament destacable que estiguem lluitant amb equips de tan renom i amb tan pressupost com aquests i estiguem competint amb tots ells. Ara sí que sembla que les aspiracions del Girona són alguna cosa més que aconseguir 50 punts que ja estan a tocar i que han de suposar un plus de motivació per lluitar per fites més importants. Orgull i il·lusió són els sentiments que han de tenir tots els aficionats gironins. Som-hi Girona.

Jornada 21: Lugo 1-2 Girona

El resum: El Girona visitava Lugo per acabar una primera volta prometedora i intentar aconseguir 3 punts que igualessin la puntuació aconseguida per l’equip de Rubi fa dues temporades.

Els onze escollits per Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pere Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. A destacar el retorn de Sandaza a l’onze inicial un cop superada la lesió de tormell.

Era ell qui en el minut 4 realitzava una mitja volta que acabava amb un xut a les mans del Lugo.

Els primers minuts transcorrien amb un Girona que intentava controlar el partit davant d’un conjunt gallec ben plantat damunt del terreny de joc. Molta igualtat i poques oportunitats de gol. Però en el minut 19 tot anava a canviar. Sandaza pressionava el porter local que intentava driblar-lo en l’àrea petita. El davanter gironí aconseguia tocar amb la punta de la bota la pilota i la feia entrar fluixet al fons de la porteria. 0-1. Gol còmic aconseguit gràcies a la fe del davanter del Girona que avançava els homes de Machín en l’electrònic.

Però és que sense temps perquè el Lugo reaccionés, Sandaza recuperava una pilota, la cedia a Cifu a la banda i el seu centre, rebutjat per la defensa gallega, l’engaltava Granell des de fora l’àrea i col·locava l’esfèric a l’escaire dreta de la porteria rival. 0-2. Amb  molt poc el conjunt català obtenia una renta molt bona al marcador.

A partir d’aquí els papers canviaven i ara era l’equip local qui movia la pilota buscant reduir distàncies i el Girona basculava intentant tapar espais. Quan podien, els homes de Machín, també intentaven pressionar a dalt per dificultar la sortida de pilota dels gallecs. La consigna era clara, no permetre que el Lugo reduís distàncies i per tant arribar al descans amb el marcador tal i com estava.

Lolo Pla pels locals xutava amunt en el minut 24. En el 35 Richy tallava una jugada del Lugo però s’avançava la pilota i feia una falta que li costava la 5ª groga i per tant es perdria el següent partit. La falta la llançava el conjunt gallec amb cert perill. I , en el minut 41, s’anava a produïr allò que s’havia d’evitar. Una centrada per banda esquerra del Lugo la rematava de cap sol Lolo Pla. La pilota tocava al pal i, tot i que Becerra la treia, l’àrbitre considerava que havia traspassat totalment la línea de gol i per tant els locals reduïen distàncies. 1-2. Amb això s’arribava al final de la primera meitat.

La segona part començava amb una oportunitat molt clara de Sandaza que a punt estava de fer el tercer. Semblava que els homes de Machín tenien ordres d’intentar finiquitar el partit. En el minut 4 Granell recuperava una pilota en terreny rival i xutava desviat.

En el minut 10 un contraatac conduït per Felipe acabava amb un xut del davanter gironí amb rosca al pal llarg però era desviat pel porter del Lugo.

El Girona pressionava en camp contrari i es lamentava d’haver perdonat el tercer. Estava clar que el Lugo poc a poc apretaria i per tant estaven avocats a patir per aconseguir els 3 punts.

En el 15, Lolo Pla avisava des de fora l’àrea. El Girona, però, reaccionava amb una centrada per baix de Sandaza des de la banda dreta que no arribava a rematar Felipe per poc.

En el minut 21 el tècnic del Girona feia el primer canvi i feia entrar David Garcia per Coris. 4 minuts més tard Granell recuperava una pilota, la cedia a Felipe que forçava un falta molt perillosa prop de l’àrea del Lugo. Richy la xutava i el porter local la desviava a còrner.

En el 27 Jandro entrava per Eloi. Machín sacrificava consistència en el mig camp per buscar més control de pilota i evitar l’atac i gol del rival. Però un minut més tard el Lugo anava a perdonar una opció claríssima. Lolo Pla sol, des de l’àrea petita, rematava amunt.

Ara sí tocava patir. Era el moment de lluitar i aguantar el resultat. En el minut 33 Mata substituïa un cansat Sandaza.

En el minut 36 una acció per la polèmica. Lolo Pla empatava el partit però l’àrbitre anul·lava el gol. En una acció prèvia Aganzo havia fet falta sobre David Garcia.

L’equip gallec ja no tenia res a perdre i posava setge en l’àrea rival. Això deixava molts espais a darrera que el Girona podia aprofitar. En el minut 41 Cifuentes contraatacava en un dos contra un amb la defensa local. Però en comptes de passar la pilota al company desmarcat, dubtava i malvaratava la possibilitat de sentenciar.

L’àrbitre afegia 3 minuts pel disgust de la parròquia local. La victòria dels gironins estava a prop. Cifu anava a guanyar temps quan després de tallar una pilota era entrat per darrera pel local David Aganzo. El davanter del Lugo era expulsat amb vermella directa i amb això s’esfumaven les esperances dels gallecs. Final del partit, 1-2.

El Girona havia sabut aprofitar el moment per fer 2 gols i posteriorment havia sabut patir. És un dels millors atacs del campionat, veuen porteria pràcticament cada partit. Són un dels equips més perillosos a domicili i han aconseguit igualar en punts la fita de fa dues temporades. Cada vegada s’està més a prop d’assegurar la presència la temporada següent a la Lliga Adelante però, a més, es consoliden en la zona alta de la classificació. No s’ha de renunciar a res. Des del principi destaquem que aquest equip sap a què juga i competeix molt bé. S’ha d’estar orgullós del rendiment i il·lusionat amb els possibles objectius. Som-hi Girona. 

Descobrim com juga... Jonás Ramalho

Continuem amb la secció analitzant el dorsal 24 del Girona, Jonás Ramalho. Potser la gent no ho sap, però Jonás ha sigut internacional sub-19 amb Espanya i, fins l’arribada al Girona, alternava partits amb l’Athletic de Bilbao B i aparicions amb el primer equip. Alguns recordem Ramalho intentant frenar Messi al Camp Nou.

El jove jugador nascut a Barakaldo, té només 21 anys i és un futbolista d’enorme projecció. Va arribar cedit la temporada passada al Girona i, tot i no comptar massa pels diferents entrenadors que va tenir l’equip blanc-i-vermell , amb l’arribada de Machín va trobar un lloc a l’onze inicial i va demostrar la seva capacitat per ser un home important de la defensa del Girona. Aquest estiu passat, abans que Oriol Alsina tornés al Llagostera, va lligar de nou la cessió del jugador basc i amb això Machín tornava a tenir Jonás a la seva disposició per configurar una defensa solvent.

Però quines són les funcions de Jonás dintre de l’equip? De què juga?

Posició en el camp

Jonás Ramalho és un defensa nat i la seva posició més natural és la de central dretà tot i que també pot ocupar el lateral dret de la defensa. Però en el sistema del Girona la defensa té uns matisos que s’han de destacar i també s’ha d’aclarir perquè Ramalho no era titular indiscutible pels entrenadors que va tenir el Girona previs a l’arribada de Machín. De totes maneres amb el tècnic numantí del Girona ocupa la posició del central dretà en la línia de 5 defenses que utilitza el conjunt blanc-i-vermell.

Com juga en defensa

Ramalho és un futbolista dretà que destaca sobretot per la seva rapidesa i contundència defensiva i també pel seu bon joc aeri. És un jugador dels quals els entrenadors destacarien la seva seguretat defensiva i la seva entrega i compromís amb l'equip. El Girona juga amb 3 defenses centrals i 2 carrilers. Jonás juga en la línea de 3 centrals però abocat a la banda dreta. La seva principal funció és la de tapar l’espai que deixa Cifuentes quan s’incorpora a l’atac i per tant desplaçar-se a la banda dreta per defensar l’atacant de l’equip rival que vulgui entrar per aquella zona. Tanmateix, també ha de prestar atenció als atacants que puguin entrar per l'espai entre ell i Richy, per tant ha d'estar atent a aquesta circumstància. Sembla una funció fàcil, però no ho és tant. El que passa és que és una tasca idònia pel de Barakaldo perquè pot explotar les seves virtuts. Ha d’estar sempre concentrat per tallar la pilota i tapar els diferents espais, ha de ser ràpid, ha de ser contundent però sense forçar massa faltes, i ha de refusar per alt totes les pilotes que caiguin per la seva zona. Tot i que no és un jugador molt alt (1,81), la seva potència de salt el fan eficaç en el joc aeri i en faltes en contra o corners és una peça fonamental. Realitza per tant allò que li demana el tècnic a la perfecció.

Com juga en atac

Jonás té assignades sobretot funcions defensives. En la primera part de la temporada passada, on el Girona jugava amb 4 defenses Ramalho no era fixe en les alineacions perquè els centrals del Girona eren ja veterans i estaven definits i en el lateral dret ho tenia difícil perquè els anteriors tècnics esperaven dels laterals funcions més ofensives. Però amb aquest sistema de Machín no té massa funcions en atac. Quan recupera la pilota la sol passar ràpid a l’home desmarcat més proper i si no pot, doncs la refusa cap amunt esperant que els davanters gironins puguin baixar-la. Si ningú la pot controlar, almenys s’ha controlat el perill i la defensa del Girona es pot recol·locar. L’aportació ofensiva més clara la podem trobar en Jonás quan s’incorpora per rematar córners o faltes laterals. Recentment tenim un exemple amb el seu gol al camp del Llagostera i contra l'Alcorcón.

La pissarra

Ara mostrarem gràficament quina posició adopta Ramalho en l’esquema de Machín i per on es mou en defensa, ja que com hem explicat abans, les seves funcions són sobretot defensives.

Imatge 1 extreta de ligafutbol.net

Imatge 2 extreta de twitter.com/jonasramalho

Imatge 3 extreta de www.lfp.es

Jornada 20: Girona 0-0 Mallorca

La crònica: 3.928 espectadors havien anat a Montilivi a veure el Girona en el primer partit de l’any 2015 a l’estadi. El rival era un irregular però perillós Mallorca.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Coris, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata. El Girona comptava amb les baixes importants de Juncà i de Sandaza per lesió, però això no variava el sistema tàctic.

Abans d’inicar el matx, un JE SUIS CHARLIE a l’electrònic i un minut de silenci per les víctimes dels atemptats terroristes a París. I podríem dir que potser va ser el més destacable d’un partit que va oferir en general poc futbol.

En el minut 1 Granell recuperava una pilota en el mig camp i generava un contraatac estèril de l’equip local. A partir d’aquí els primers minuts mostraven un Mallorca que dominava lleugerament el Girona, mentre que els homes de Machín esperaven tancats al darrera per sortir al contraatac.

Més enllà d’una jugada individual que intentava Coris i l’acabava ell mateix amb un xut de fora l’àrea a les mans del porter local, els gironins no generaven opcions.

Era l’equip balear qui avisava amb un contraatac molt perillós després d’una pilota que perdia Eloi en el centre del camp, en el minut 11.

Poc després el Mallorca tornava a avisar amb un altra contra que acabava amb un remat de cap d’un davanter visitant que obligava Becerra a desviar la pilota a còrner.

En el minut 19, una jugada per banda esquerra dels mallorquins, acabava amb un xut ras que desviava Becerra amb els peus.

Però en el 28 arribava l’oportunitat més clara del Girona. Potser l’única oportunitat del partit. Una paret entre Felipe i Mata, acabava amb una centrada per baix del menut davanter gironí que deixava Mata sol davant del porter mallorquí. El davanter madrileny del Girona, des de l’àrea petita, rematava al ninot i malvaratava una gran opció de gol.

La veritat que a partir d’aquí el matx era mot igualat, sense domini clar de caps dels dos contrincants i sense massa a destacar. Així s’arribava al minut 45 on Richy feia una passada llarga a Coris que es plantava davant del porter del Mallorca que, sortint de la seva porteria a la desesperada, aconseguia refusar la pilota. Final dels primers 45 minuts.

Però la segona meitat no anava a millorar gaire la cara d’aquest partit. Un matx estrany, espès, amb poc futbol, molta lluita però poca intensitat. Els homes de Karpin tenien la lliçó ben apresa, havien de fer faltes contínues perquè no hi hagués joc ni ritme i així no es creessin oportunitats. I ho van aconseguir. Si bé és cert que els homes de Machín aconseguien millorar les seves prestacions lleugerament respecte el que s’havia vist en el primer temps, no variava el marcador. Només començar la repressa, Lejeune robava una pilota i iniciava un contraatac que acabava amb una rematada d’ell mateix que desviava a còrner el porter del Mallorca. El còrner el llançava Granell i rematava Richy

fora.

Fins al minut 56 de partit no hi havia res més a destacar, tret de les interrupcions contínues del joc, motivades sovint per faltes de l’equip visitant. Però en aquest minut el Mallorca feia un centrada tancada amb rosca des de la banda dreta que inquietava Becerra tot i sortir desviada per poc. Els minuts s’anaven consumint i no passava res important. Per comentar alguna cosa, en el minut 61 Granell llançava una falta que Richy rematava i era desviada a còrner. Un minut més tard es produïa el primer canvi a les files dels gironins, se n’anava Coris i entrava Aday per intentar ser el revulsiu dels blanc-i-vermells.

Però d’aquí al final, seria el Mallorca qui anava a disposar de dues opcions relativament clares. Tot i que els homes de Machín intentaven guanyar el partit, no tenien encert, no trenaven jugades, no hi havia segones opcions després de passades llargues i, ni Aday per banda esquerra ni Cifu per la dreta, aconseguien fer arribades perilloses fins la línea de fons.

En el minut 81 el Mallorca sortia en contraatac però acabava rematant amunt. I ja en l’últim minut el Mallorca tornava a sortir a la contra i estava a punt de marcar. Però s’arribava al final del partit amb un 0-0 al marcador que deixava clar què s’havia vist damunt del terreny de joc, poca cosa.

A destacar alguna coseta no relacionada pròpiament amb el joc. L’àrbitre havia amonestat Jandro mentre s’escalfava per poder entrar i , tot i que el públic reclamava la seva entrada al camp, Machín no ho creia així i, ni ell ni cap altre jugador, acabaven sent recanvis que intentessin canviar el joc de l’equip. No ens agrada fer crítiques sinó simplement intentar explicar què succeeix, però si ens va resultar extrany que veient-se un partit tan espès, l’entrenador del Girona no esgotés els tres canvis per intentar modificar alguna cosa que saccegés els seus homes i així trobar alguna sol·lució per intentar guanyar els 3 punts.

De totes maneres l’empat va ser just i, tot i que s’estan deixar escapar massa punts de Montilivi, queda compensat pel fet que el Girona és un dels millors visitants de la lliga i ens permet estar a dalt. Una victòria a Lugo igualaria els punts aconseguits per Rubi en la millor temporada de la nostra història, i si no s’aconsegueix el triomf a Galícia, no ens quedem gaire lluny d’aquella fita. Per tant s’ha de seguir creient i animant l’equip perquè realment ho està fent molt bé. Som-hi Girona.

Jornada 19: Llagostera 1-2 Girona

El resum: El Girona es presentava a Palamós per disputar el primer partit de l’any. Un derbi gironí contra el Llagostera, i ho feia amb la voluntat de tallar la ratxa negativa de 4 jornades consecutives sense guanyar. El seu rival en canvi, tot i estar en zona de descens, venia de dues victòries seguides. 

Els onze escollits per Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Íñiguez, Pons, Granell, Mata i Sandaza. Hi havia alguna petita variació tàctica respecte altres alineacions. En aquest cas Felipe es quedava a la banqueta i això feia que el pivot defensiu l’ocupés l’ex del Villarreal Pablo Íñiguez i Pere Pons avancés la seva posició a interior.

El partit no començava malament pel Girona ja que en el minut 3 Coris feia una jugada personal per banda esquerra i xutava de fora l’àrea. La pilota rebotava en un defensa del Llagostera i sortia a còrner.

En el minut 10 Sandaza feia una gran jugada personal per banda dreta i xutava a porteria. El seu xut que anava a sortir desviat l’aprofitava Mata al segon pal per marcar a porta buida. 0-1. Les coses es posaven de cara pels de Machín que veien com en només 10 minuts el marcador ja era favorable.

Però tot i així el partit era obert. Es podia veure un futbol intens, de lluita, en un terreny de joc on el mal estat de la gespa dificultava un bon joc. Tots dos equips intentaven estar ben situats a darrera i sortir a la contra. El Llagostera no aconseguia rematar a porteria però intentava crear perill en jugades d’estratègia. Els còrners eren el millor aliat de l’equip local per inquietar Becerra.

Però en el minut 25 el Girona aconseguia el segon. Una falta centrada per Granell des de la dreta del mig camp la rematava Ramalho de cap al fons de la xarxa aprofitant la mala sortida del porter local. 0-2. Era en primer gol del central del Girona amb la samarreta blanc-i-vermella.

La veritat era que els homes de Machín havien sigut més contundents, més eficaços i estaven mostrant-se un pèl superiors. Però el Llagostera, tot i tenir un resultat advers, no es donava encara per vençut. En el minut 28 estava a punt de marcar a la sortida d’un còrner però Becerra treia sota pals. 2 minuts més tard trobaven la recompensa buscada. Era veritat que els locals estaven generant poc joc, però si forçaven molt còrners. Doncs bé, gol olímpic del Llagostera que havia comptat amb la col·laboració d’un Becerra que no havia encertat a refusar la pilota amb els punys. 1-2.

Tot i així el Girona tenia força controlat el partit i en minut 33 feia una jugada d’estratègia en el llançament d’una falta que acabava amb una centrada de cap de Lejeune a les mans del porter local.

S’arribava al final dels primers 45 minuts amb un partit molt igualat. Semblava una partida d’escacs on cada tècnic buscava amb cura quin era el moviment millor de les seves peces.

S’estava veient un partit on destacava sobretot l’entrega, cada pilota es lluitava amb força perquè cada acció comptava en aquest enfrontament tan obert.

En la segona part el Llagostera apretava més i el Girona intentava aguantar el resultat.

En el minut 16 Aday entrava per un Coris amb molèsties físiques. Un minut més tard els de Machin tenien la més clara de la segona meitat. Una centrada de Cifuentes la rematava el francès Lejeune de cap per damunt de la porteria rival.

A partir d’aquí el Llagostera anava a pressionar el seu rival i el Girona, molt incòmode durant la represa, no podia fer ni 3 passades seguides. Els locals aconseguien que els blanc-i-vermells concedissin molts còrners i amb això tenien la sensació que podien aconseguir l’empat.

En el minut 18 Pitu centrava a l’àrea del Girona i Alcalà rematava fora. 4 minuts més tard Enric Pi rematava fora una centrada feta al segon pal. Els seguidors del Girona que s’havien desplaçat a Palamós tenien l’ai al cor amb aquesta jugada.

En el minut 27 Eloi entrava per Íñiguez. El guió de la segona part no variava i el Llagostera intentava crear perill mentre que el Girona es defensava amb molt compromís.

En el minut 39 Pitu feia una entrada duríssima a Sandaza amb els tacos al tormell del davanter gironí. Era retirat en llitera i en el seu lloc entrava David Garcia.

Però no anava a ser l’últim ensurt d’aquest partit. Ja en el descompte,  un xoc cap contra cap entre Ramalho i el jugador del Llagostera Imaz acabava amb el local a terra sense coneixement. Afortunadament les atencions dels metges del Llagostera aconseguien reanimar-lo i se l’emportaven a l’Hospital de Palamós però ja conscient.

I amb aquest accident s’arribava al final d’un partit molt disputat. El Girona havia trencat amb la mala ratxa i tornava així al camí de la victòria per consolidar-se  en la part alta de la classificació. Gran triomf d’un equip que és dels millors visitants de la categoria i que comença a demostrar quines són les seves aspiracions aquest any. Ara a aconseguir els següents 3 punts a Montilivi i així deixar enrera definitivament els partits sense guanyar i mirar endavant amb optimisme. Som-hi Girona.