Jornada 27: Girona 2-1 Numància

La crònica: Aquesta setmana la crònica no serà tan detallada potser, i aviat desvetllarem per quin motiu. L’estadi presentava un bon aspecte per rebre el Numància, un rival de la meitat de la classificació però amb aspiracions de playoff. El Girona presentava les baixes d’Eloi i Felipe per lesió i Pere Pons per sanció.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Aday, C.Gómez, Granell, Íñiguez, Mata i Sandaza.

El Girona començava el partit molt intens, amb ganes d’intentar retrobar-se amb la victòria. En el minut 3 una centrada per banda esquerra d’Aday està a punt de rematar-la Sandaza. L’embranzida inicial del locals no deixaven sortir el Numància del seu terreny amb perill. Però poc a poc l’espurna del Girona s’apagava i donava lloc a un partit igualat, amb molta lluita, amb tensió, i sense oportunitats de gol.

Tot i així un contraatac dels blanc-i-vermells acabava amb un penal fet a Mata perquè un defensor visitant se l’emportava per davant i el feia caure dins l’àrea. Oportunitat d’or pels de Machín que, sense crear massa perill, podien avançar-se al marcador. Granell era l’encarregat de transformar-lo i fer pujar l’1 a 0.

A partir d’aquí el Numància començava a apretar però es trobava amb l’enorme actitud i sacrifici del Girona que no volia deixar escapar els 3 punts. Tot i així els visitants creaven perill a pilota aturada. A través de còrners o faltes laterals i penjant pilotes a l’àrea, feien suar de debò la defensa gironina. El Girona intentava crear perill amb el seu joc directe però només aconseguia alguna aproximació a l’àrea rival. En un d’aquests còrners llançats pels sorians, empatava Cicinho. Era el minut 42 i la gent es lamentava per no haver pogut mantenir el marcador favorable fins al descans. S’arribava al final de la primera meitat amb aquest empat a 1. (1-1)

Aquesta segona volta ja es preveu que serà dura. Tothom es juga alguna cosa més que tres punts i es veu en el terreny de joc. Potser no hi ha tan futbol, però tensió i emoció en sobra.

Començava així els segons 45 minuts amb una opció del Numància que a punt estava de marcar un gol olímpic. En el 51, responia el Girona amb una gran jugada de Sandaza que després de driblar el defensor, xutava amb rosca al pal llarg i la pilota sortia un pèl desviada. Poc després eren els sorians qui a la sortida d’un còrner estaven a punt de marcar després d’una rematada de cap.

Partit molt igualat però l’equip visitant començava a jugar més en terreny rival i el Girona no podia sortir a la contra ni fer el seu joc directe. El Numància pressionava bé, feia faltes tàctiques quan calia, i en pilotes aturades o amb intensitat donaven sensació de molt perill. Era el moment de fer canvis. En el minut 59 Coris entrava per C. Gómez. El canterà es situava en banda esquerra i Aday ocupava la posició d’interior. Però eren els visitants qui donaven ensurts a Becerra. En el minut 71 una altra rematada de cap posaven l’ai al cor de l’afició blanc-i-vermella.

Si el joc directe no funcionava, s’havien de buscar altres alternatives per treure’s de sobre l’ímpetu del rival i trepitjar l’àrea contrària. Machín llegia perfectament les necessitats del seu equip i feia entrar Jandro per Aday en el minut 74 amb l’ovació de la grada. Es buscava passades entre línies, combinacions, assistències,... tot allò que pot aportar el veterà jugador del Girona per la seva enorme qualitat. En el 78 una combinació entre Coris i Jandro, no la podia rematar Sandaza per molt poc.

I un minut més tard, quan la gent ja es mossegava les ungles perquè s’ensumava un altre empat a casa, Sandaza forçava un altre penal. Aquest potser més rigorós. Si que hi havia hagut contacte, però si era suficient per xiular una pena màxima, això ja era més discutible. De totes maneres, el mateix Sandaza demanava ser ell l’encarregat de xutar-lo i marcava el segon pel Girona. 2-1. No es podien escapar els 3 punts. I menys encara quan en qüestió de 4 minuts, entre el 82 i el 86, es produïen dues expulsions d’homes del Numància. Amb pocs minuts per endavant i amb dos homes més, semblava fet. Però els sorians, que ja no tenien res a perdre, posaven setge a l’àrea del Girona i posaven a prova el nerviosisme dels blanc-i-vermells que no podien sortir del seu terreny i es defensaven amb tot.

 

En el minut 88 D. Garcia entrava per Mata per intentar donar més solidesa a la defensa. Els últims minuts eren d’infart perquè el Numància apretava de valent. Fins i tot en el darrer instant rematen desviat contra la porteria de Becerra.

Però s’acabava el partit i el Girona aconseguia 3 punts d’or. S’enfilava a la tercera posició, a tocar del liderat, i amb la sensació que lluitaran molt dur per no sortir d’aquesta zona. La permanència a la categoria ja estava assegurada i ara és moment d’unir forces per intentar assolir altres objectius més ambiciosos. La setmana que ve es desplaça al camp de la Ponferradina, setè classificat que lluita per entrar al playoff. Guanyar-lo seria fer un pas importantíssim per no sortir dels 6 primers classificats i a més, tenint en compte enfrontaments directes de rivals de la zona alta que es produiran la següent jornada, es pot mirar amunt sense por. Serà dur, tothom té aspiracions en aquesta segona volta, tothom lluitarà fins l’últim instant, però entre tots ho podem aconseguir. Som-hi Girona.

El resum