Jornada 27: Girona 2-1 Numància (Des de dins)

El partit des de dins: Avui publiquem un article diferent, un article especial. Volem acostar el seguidor del Girona i del nostre blog a com es viu un partit des del principi fins al final. Volem fer arribar aquells petits detalls que succeeixen però que a vegades costa de veure i viure des de la grada de Montilivi. Són fets, accions, com hem dit, detalls que passen i en ocasions només es poden veure pràcticament des de dins.

El club ens va facilitar aquesta possibilitat, amb l’objectiu de compartir-ho amb tots els nostres seguidors, i ser fidels a la nostra idea d’aproximar el Girona FC a la gent. L’experiència l’hem viscuda en el partit contra el Numància, el qual, és objecte d’aquest article.

El partit comença molt abans del xiulet de l’àrbitre. Fins i tot molt abans de l’escalfament sobre la gespa. Més enllà de les vivències interiors i sensacions dels jugadors a on no podem entrar, comencem a valorar l’arribada a l’estadi. Els jugadors estan convocats a una hora concreta a Montilivi. Però alguns d’ells necessiten acostar-se a les instal·lacions molt abans. És el cas de Becerra, el qual arriba amb molta antelació. Els lesionats/sancionats són els últims en arribar ja que no necessiten la concentració prèvia, però sí que volen donar suport als seus companys i entren en el vestidor.

A fora de l’estadi, la gent va arribant. Alguns seguidors s’esperen als voltants de l’estadi. Alguns es concentren a l’hora estimada d’arribada dels jugadors per caçar alguna fotografia, algun autògraf. Altres entren directament i s’acomoden en el seu seient... però la gran majoria, arriba en l’últim quart d’hora.

La premsa accedeix per una zona concreta de l’estadi prop de Tribuna. Un cop a dins, accedeixen al terreny de joc per una porta propera al Gol Sud. Allà es lliuren les alineacions i els resultats a tots els assistents, i entre els diferents periodistes es parla de la jornada futbolística. Mentrestant, els jugadors dels dos equips escalfen sobre el terreny de joc. Els titulars fent un escalfament específic, i els suplents fent el clàssic rondo. En el cas del Girona, cal destacar que en ocasions s’assagen jugades, situacions de partit. Podem veure Cifu a la banda preparant centrades i alguns jugadors esperant la rematada (Sandaza, Mata...), i d’altres defensant la jugada (Ramalho, Lejeune, Richy)  simulant una jugada real de partit. Com és habitual, els porters fan el seu entrenament particular de manera conjunta (Becerra i Palatsí).

Alguns actes promocionals i socials es donen i es produeixen en els instants previs a l’inici del matx. Prop de la porta d’accés per on la premsa entra dins del terreny de joc, es troba normalment el cap de premsa del Girona, i l’speaker amb el seu micròfon. I quan l’acte ho requereix, també hi és present el mateix president del club. Per aquesta mateixa porta és per on entren els convidats corresponents a l’acte, i sobre el mateix terreny de joc es produeix l’entrevista i la sessió fotogràfica.

Mentrestant, l’estadi es va omplint d’aficionats... i s’acosta l’hora del partit. És aleshores quan apareixen els jugadors pel túnel de vestidors, pugen les escales, i s’esperen a dins del “finger” a que soni l’himne del Girona. Hi ha nervis, tensions... Els jugadors s’abracen, s’animen... i llavors sona la música, els tambors que donen inici a l’himne del Girona. Els jugadors surten caminant, es situen per fer la foto comuna amb l’equip contrari. La sortida al terreny de joc és molt particular de cada jugador. Cadascú té les seves manies, les seves supersticions. Ramalho fa uns petits salts abans de creuar la línia. Becerra fa el senyal de la creu, i immediatament després aixeca els braços cap al cel. Sandaza i Cifu toquen la gespa amb la mà i immediatament després també fan el senyal de la creu. Aday afegeix, a més a més, trepitjar el camp amb el peu dret. La resta, surten i miren atentament al davant amb cares de concentració.

Els jugadors dels dos equips es saluden, i després cada equip es dirigeix al seu costat de camp per fer la foto de “família”, la foto d’equip abans de cada partit.

Els jugadors es situen, i l’àrbitre xiula l’inici del partit. A peu de camp veiem com hi ha molta més comunicació entre els jugadors del que sembla, com es criden, com protesten. Fins i tot ens atreviríem a dir que s’observa com l’esforç físic és superior al que es veu des de la grada, doncs les seves expressions així ho denoten.

Cada partit transcorre molt diferent. Però els nervis i les sensacions dels jugadors són molt intenses com podem veure en les imatges dels gols dels penals contra el Numància.

Arriba el descans, moment perquè la gent s’aixequi de la cadira, els jugadors entrin al vestidor, i la premsa novament s’acumuli en la zona d’entrada al terreny de joc. En moltes ocasions, podem veure novament jugadors escalfant fins que surten els companys que participaran de nou en la segona part, esperant novament el xiulet de l’àrbitre.

En aquesta fase del partit és molt habitual veure com alguns jugadors de la banqueta s’aixequen i es preparen esperant al seu torn a la banda. Alguns d’ells, quan surten, són ovacionats pels seguidors del Girona, com és el cas de Jandro. El preparador físic s’aixeca i es situa prop dels que surten a fer aquests exercicis, i orienta a cadascun d’ells sobre què han de fer. No obstant, mentre escalfen, no perden ull del que succeeix sobre el terreny de joc.

A la banqueta, es viu el partit molt intens. Machín es passa tot el partit de peu, i va donant algunes instruccions. Els jugadors parlen entre sí, i si algun d’ells és substituït de seguida rep els ànims dels seus companys. C.Gómez és substituït, i Jandro que estava escalfant s’acosta a ell per felicitar-lo i donar-li ànims

Quan l’àrbitre xiula el final del partit, els jugadors celebren la victòria sobre la mateixa gespa, o bé es lamenten del resultat. Caminant es dirigeixen als vestidors, alguns d’ells s’acosten a la grada per saludar algun conegut, i altres són aturats per periodistes per fer-los alguna pregunta

Però aquí no acaba el partit... Els periodistes es dirigeixen a la zona mixta. Hi ha molt de moviment en aquesta zona. La sala de premsa s’obre i es prepara esperant l’arribada dels entrenadors. Poc a poc, els periodistes van entrant, i el cap de premsa va a buscar l’entrenador. La sala es tanca i es produeix la típica roda de premsa d’entrenadors.

Mentrestant, en aquesta mateixa zona, alguns periodistes esperen la sortida dels protagonistes, i alguns aficionats guanyadors d’algun premi tenen l’oportunitat de conèixer els jugadors en primera persona. Primer surten els sancionats i lesionats (En aquest cas vam veure l’Eloi, el Pere Pons, en Juncà, o en Felipe el qual surt de dins directament amb la seva família). S’aturen, es fotografien, firmen autògrafs i si s’escau responen preguntes als periodistes que ho reclamen. L’actitud dels jugadors del Girona és magnífica, doncs tots ells surten amb la màxima predisposició possible. Al cap d’alguns minuts, comencen a sortir els jugadors... els que no han jugat o no han acabat el partit ho fan abans. És el cas d’en Gerard Bordas. Tots ells amb la mateixa predisposició. Dels que han jugat, Cifu és un dels primers, i surt amb la mateixa energia que durant els partits. Li pregunten que: “què menja per tenir tanta energia”. Ell, amb molta simpatia respon un: “un got de llet amb galetes cada dia”. En Granell surt, atén als periodistes i saluda a la gent. En Sandaza és un dels més esperats, sobretot pel penal. Sense problemes es para i respon a les preguntes, i afirma que el penal està ben assenyalat. En Becerra li demanen que firmi uns guants i ho fa de bon grat. A en Ramalho també l’esperen els periodistes per fer-li preguntes. En Lejeune, un dels últims en sortir, tot i les dificultats amb l’idioma, no té problemes en firmar i fotografiar-se amb qui li demani.  

Tots ells van sortint, i en aquesta mateixa zona es troba el president que de manera molt propera, va saludant un a un a tots els jugadors.

Mentrestant, Machín surt de la roda de premsa, i surt a l’exterior de la zona mixta. Parla amb molta gent, té família que l’espera, i en aquest cas, en jugar contra l’equip de la seva vida (el Numància) saluda a la majoria del personal del contrincant.

A l’exterior, molta gent jove espera la sortida dels jugadors per demanar també una fotografia o un autògraf. Novament els jugadors accedeixen amb molta amabilitat. L’estadi es va buidant, i tot el que envolta el partit es va esvaint. Ara sí que el partit s’ha acabat, i toca començar a preparar la següent jornada.

La proximitat dels jugadors, la bona sintonia, el companyerisme... totes aquestes virtuts fan d’aquest Girona molt gran. En Ramalho ja ens ho va comentar en l’entrevista que li vam fer com a un dels punts més forts d’aquest equip, i així ho hem pogut viure en aquesta jornada especial, amb l’objectiu de fer-la extensiva a tots els seguidors del Girona i del nostre blog. Som-hi Girona.

Compartim amb tots vosaltres l'àlbum del partit: