Jornada 29: Girona 2-2 Albacete

La crònica: El Girona rebia, en una tarda grisa, l’Albacete, un equip de la zona baixa però que practica un bon futbol. Els locals, que no estan passant per un bon moment de joc, tenien l’oportunitat de sumar tres punts a l’estadi per seguir somiant amb l’ascens.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Lejeune, Coris, Pere Pons, Granell, Aday, C. Alfonso i Sandaza. Tornava Sandaza a l’onze inicial, i es mantenia com a titular C. Alfonso per segona jornada consecutiva.

Els primers cinc minuts eren molt equilibrats entre dos equips que semblaven examinar-se mútuament amb respecte per descobrir el pun feble de l’altre. En el minut 5 Granell feia una passada en profunditat una mica llarga a Christian Alfonso que aquest últim no podia recollir.

Després d’aquest primer intent local, l’Albacete començava a fer-se amb el control de la pilota, la feia circular amb criteri i donava sensació de més perill. De fet, en aquest mateix minut cinc, una jugada per banda dreta de l’atac visitant acabava amb una rematada al travesser davant l’atenta mirada de Becerra. El Girona semblava reaccionar en el minut 10 quan en segona jugada Granell recollia la pilota etzibava un xut ras de fora l’àrea que blocava el porter visitant. Els locals semblaven despertar poc a poc però l’Albacete seguia dominant i tenia més la possessió i a més en terreny rival. En el minut 21 una centrada des de banda dreta de l’atac manxec la rematava un davanter visitant de cap a les mans de Becerra.

I és que als blanc-i-vermells li costaven imposar el seu joc directe, no podien sortir al contraatac davant un Albacete que se sentia còmode proposant futbol. Eren un primers 30 minuts força fluixos dels homes de Machín que, tot i així, lluitaven per competir en un partit més difícil que el que es preveia d’inici. El Girona no podia fer ni tres passades seguides mentre que el seu rival feia circulacions llargues de pilota buscant fer mal per les bandes a l’esquena dels carrilers.

En el minut 31 un còrner de l’Albacete la rematava un jugador visitant de cap i obligava Becerra a refusar la pilota amb una bona aturada. Però un dels tòpics del futbol es complia en el minut 42. Estem parlant d’un esport que no sempre qui juga millor té el seu premi i sovint qui perdona ho paga després. Doncs en pràcticament l’única jugada trenada d’atac del Girona, en un teva-meva entre C.Alfonso per banda esquerra i Sandaza, el davanter centre local no encertava a definir però recollia l’esfèrica Lejeune i a plaer feia l’1-0. Amb això s’arribava al final dels primers 45 minuts amb un marcador favorable. I és que quan no pots generar opcions, almenys s’ha de ser efectiu quan se’n té una. Això havien fet els blanc-i-vermells.

Però l’Albacete no defallia i la segona meitat començava amb el mateix guió de la primera part.  Després d’un intent de contra de C. Alfonso que rematava Granell amunt, els manxecs tornaven a fer una bona jugada, buscant l’esquena del carriler esquerre, i perdonaven xutant massa alt des de dins l’àrea. Els visitants continuaven dominant amb possessions llargues en camp contrari davant un Girona espès que no podia ni tan sols contraatacar. L’Albacete donava sensació de perill, semblava més a prop l’empat que un segon gol dels locals.

Després de molt de temps en camp propi, els locals aconseguien sortir mitjançant una conducció de Pere Pons que acabava amb un remat alt de Sandaza. Machín veia el moment de fer canvis. En el minut 62 feia entrar Felipe per Aday. Amb el menut davanter gironí es buscava aquestes conduccions entre línees per generar contres.

Però l’Albacete tornava avisar en el 64 amb un còrner perillossíssim que treia el Girona sota pals. En el minut 66 Ramalho anticipava, conduïa i cedia a Sandaza que rematava amunt.

Un minut més tard, entrava Mata per Sandaza que ja se’l veia molt cansat. Poc després tornava a succeir el mateix que a la primera part. Quan més semblava que l’Albacete empataria passava el contrari. En el minut 72 Granell treia una falta frontal, la cedia a Richy que des de fora l’àrea feia un xut magnífic per fer pujar el 2-0 al marcador. Increïble però cert. Sense haver tingut moltes oportunitats el Girona aconseguia un marcador solvent que feia pensar en una nova victòria.

Dos minuts més tard Felipe robava la pilota, feia un contraatac, li passava la pilota a Mata que no sabia resoldre dins l’àrea i en la següent jugada l’Albacete feia el 2-1 amb un xut creuat des de l’esquerra.

A partir d’aquí els manxecs feien un pas endavant mentre que els gironins, plens de dubtes, patien per defensar la renta mínima. Però en el minut 81 un còrner llançat per l’Albacete acabava amb una rematada de cap al fons de la porteria fent pujar el 2 a 2 a l’electrònic. Una pena que en menys de 10 minuts s’havien deixat escapar els dos gols de diferència i quan semblava que el partit estava guanyat, els visitants amb una reacció fulgurant l’havien empatat. I és que no es pot dir blat fins que no està al sac i ben lligat.

En el minut 87 Jandro entrava per C.Alfonso. Massa tard per buscar una reacció. El partit arribava al final amb empat a 2.

Decepció en les cares dels futbolistes i també desencís a l’afició que ja pensava en 3 punts, potser no del tot merescuts, però si molt importants. El Girona no havia fet un bon partit. Potser el cansament acumulat, la tensió d’estar a la zona alta, pressió,...Però els homes de Machín no havien jugat bé. De totes maneres s’havia tornat a competir, a lluitar, demostrant el compromís d’aquest grup que mereix els nostres ànims. Diumenge que ve ens visitarà el Sabadell i hem d’ajudar-los a aixecar-se i seguir creient que es pot fer alguna cosa important aquesta temporada. Som-hi Girona.

El resum: