Jornada 28: Ponferradina 3-0 Girona

La crònica: El Girona F.C. es presentava al camp de la Ponferradina a disputar un partit molt difícil contra un rival que s’està jugant entrar en un lloc de playoff. La temporada passada els gironins van passar d’estar empatant i ser equip de segona B a guanyar finalment i acostar-se amb un pas de gegant a la salvació. Aquest any, per sort, la situació no era dramàtica.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Aday, Granell, Pons, Íñiguez, C. Alfonso i Mata. Hi havia les baixes dels lesionats Felipe, Juncà, Eloi i el sancionat Sandaza. Això obligava a fer canvis i sobretot a presentar la novetat de C. Alfonso que tot just disputava el segon partit com a titular.

El primers minuts transcorrien amb un Girona que intentava tenir el control davant un rival ben plantat que no concedia espais.

En el minut 15 Mata recollia dins l’àrea la pilota i rematava massa creuat. Els blanc-i-vermells avisaven. Però això era un miratge donat que un minut més tard Lejeune s’adormia en banda esquerra protegint una pilota que anava a sortir fora de porteria, un atacant local li prenia l’esfèrica, feia una centrada enrera i Richy no podia evitar fer-se el gol en pròpia porteria. 1-0. Greu error del francès donat que tenia la posició guanyada en un camp on no es poden regalar aquestes accions perquè el rival és complicat.

El Girona no trobava la forma de fer mal l’equip local. Tot i així, en el minut 26, un còrner llançat per Granell al segon pal, el tocava Ramalho de cap i Richy de cap estava a punt d’empatar. Seria de les poques accions de perill que tindrien els de Machín. Un minut més tard, per la banda esquerra de la defensa gironina, la Ponferradina tornava a crear perill i la centrada la treia Richy des de l’àrea petita evitant el segon.

Però en el 28 una altra vegada atacant per l’equerra de la defensa blanc-i-vermella acabava en una centrada que rematava Sobrino a gol des de la petita. 2-0 i males vibracions en el conjunt gironí. Estava clar que el Girona tenia un problema en aquesta banda. Els locals trobaven espais a l’esquena d’Aday i Lejeune no estava encertat en tapar-los.

Un minut més tard Pere Pons feia una passada en profunditat que Mata no podia controlar dins l’àrea. Però abans del descans, l’equip local tornava a trobar espais on ho havia fet durant la primera meitat i el Girona es salvava del tercer per poc.

En la segona part, ja d’inici, Machín introduïa canvis per sacsejar l’equip i feia entrar David Garcia per Lejeune i Coris per Íñiguez. Els blanc-i-vermells semblaven reaccionar, perquè C. Alfonso feia una bona jugada per banda esquerra i Mata la rematava fora per poc. En el minut 7 de la segona D. Garcia, que acabava d’entrar, es lesionava muscularment i obligava el tècnic del Girona a fer el darrer canvi. Entrava Jandro per intentar buscar una nova fòrmula d’atac i trobar opcions. El dibuix tàctic canviava i el Girona es veia obligat a reinventar-se per reduir diferències i entrar en el partit.

Però això no era així. Poc ritme, cap reacció i el Girona seguia sense trobar solucions. En el minut 15 el partit quedava sentenciat amb un altre error defensiu dels homes de Machín. Un còrner llançat per la Ponfe no el refusava Mata en el primer pal i un jugador local rematava a porteria sol fent el tercer. 3-0.

Un 3 a 0 semblava un marcador que no es podia remuntar, no només perquè era ampli, sinó per les sensacions que transmetia el conjunt visitant. I encara, en el 18 de la segona, la Ponferradina estava a punt de fer el quart quan un xut de fora l’àrea el desviava un davanter local i la pilota sortia un pèl alta. Pràcticament l’única cosa que anava a fer el Girona era a través d’una pilota recuperada per Richy que, veient el porter rival avançat, xutava des de més enllà de mig camp i a punt estava de fer un golàs.

En el minut 37, Granell feia un fort xut amb cama esquerra des de fora l’àrea que obligava a lluir-se el porter local. Però en el mateix minut 37 Yuri feia un contraatac i estava a punt de fer el quart de vaselina que sortia desviada per poc.

Ja no passaria res més destacable i es consumava una derrota clara i dolorosa en una jornada on hi havia enfrontaments directes entre els rivals de dalt i una victòria hauria pogut col·locar el Girona en zona d’ascens directe. Partit molt fluix dels blanc-i-vermells. Irreconeixibles. Els de Machin es caracteritzen per tenir una solidesa defensiva important i per competir en cada partit, es guanyi o no. Però en aquest matx ni solidesa ni sensació de poder treure res positiu en cap moment. És cert que hi havia baixes importants , i és cert que l’àrbitre va tenir un criteri molt diferent a l’hora de treure targetes, cosint a amonestacions l’equip visitant. Però també és cert que el conjunt català no va merèixer ni tan sols l’empat.

De totes maneres, això no li treu cap mèrit a l’enorme temporada que el Girona està fent. En una competició tan llarga sempre hi ha algun partit d’aquests on no et surt res i ahir va ser l’exemple. Diumenge a Montilivi contra l’Albacete tenim l’oportunitat de demostrar que això no és una dinàmica negativa sinó un accident. Hem de retrobar el camí de la victòria i confiar en un equip que està donant moltes alegries i encara en pot donar més. Som-hi Girona.