Jornada 40: Girona 1-0 Llagostera

La crònica: 8.735 espectadors eren presents a Montilivi per presenciar el derbi gironí entre el Girona i el Llagostera. Tots dos equips estaven necessitats dels 3 punts donat que els locals volien fer un pas més cap a l’ascens directe mentre que els visitants somiaven amb el playoff.

Els jugadors del Girona portaven una samarreta donant ànims a Ramalho després de confirmar-se la seva lesió de lligaments que el tindrà fora dels terrenys de joc 6 mesos.

Els onze escollits: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Mas, Juncà, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza. Destacava la presència del central francès que després de fracturar-se el cúbit la setmana passada entrava en l’onze inicial.

Als 40 segons es produïa la primera aproximació del Llagostera que ho provava de fora l’àrea directament a les mans de Becerra. L’equip visitant intentava apretar en aquests primers compassos mentre que els blanc-i-vermells ensenyaven les urpes a la contra. En el minut 5 Cifu cedia per Sandaza que feia una bona centrada però Mata la rematava fora. En el minut 8 una contra d’Eloi la recollia Cifu, la passava a Sandaza que rematava amb un xut sec de fora l’àrea però la pilota s’estavellava al pal dret de la porteria rival.

A partir d’aquí els de Machín començaven a trepitjar amb assiduïtat les immediacions de l’àrea rival. El conjunt local mirava d’estar ben plantat i concentrat al darrera i desplegar-se ràpid quan recuperava la pilota. Tot i així els llagosterencs donaven un ensurt en el minut 11 quan una centrada al segon pal la rematava un jugador de cap massa alt.

En el minut 16 el Llagostera tornava a crear perill amb una falta lateral que era empalmada amunt. En el minut 21 el Girona recuperava una pilota, la conduïa Eloi que rematava de fora l’àrea però el porter la desviava a còrner. En el minut 29 eren els visitants qui creaven perill. Una falta lateral picada per Pitu al segon pal la recollia un company seu que, després de driblar el seu defensor dins l’àrea, rematava a les mans de Becerra. En el minut 30 és Granell qui ho provava de fora l’àrea però el seu xut era desviat pel porter a còrner. Minuts de molta igualtat on els locals portaven la iniciativa en el joc.

En el minut 32 un còrner obert picat per Granell l’empalmava Juncà a les mans del porter. Dos minuts més tard Sandaza cedia per Eloi que rematava amunt.

Un minut més tard el Girona forçava un còrner, el picava Granell i Cifu recollia la pilota però el seu xut el tornava a desviar el porter del Llagostera.

En el 36, Pere Pons la passava a Granell que ho provava de fora l’àrea però de nou el porter visitant refusava a còrner. Molta igualtat en un primer temps on el Girona ha dominat, s’ha mostrat més insistent però, tot i aproximar-se, no ha pogut obrir la llauna. Fi de la primera meitat amb el 0 a 0 inicial.

La segona part començava amb una falta lateral que picava el Llagostera directe a porteria, al pal curt, però la pilota sortia a còrner. El còrner acabava amb una rematada de cap desviada. En el minut 50 Pere Pons feia una de les seves clàssiques conduccions, la pilota la recollia Sandaza dins l’àrea i rematava massa alt. Un minut més tard, Cifu cedia de cap per Eloi iniciant així una contra, aquest la passava a Mata que en el seu intent de driblar el porter era objecte d’un possible penal. En directe semblava clar, però l’àrbitre no el xiulava.

Això esperonava els homes de Machín que assetjaven l’àrea rival però fallaven en l’última passada. El col·legiat, però, encenia el públic amb les seves decisions.

El Girona, que sabia que no li valia l’empat, tenia el domini absolut del matx però deixava molts espais al darrera. En el minut 59 Cifu corregia i tallava un contraatac perillossíssim del Llagostera.

En pocs instants, primer Mata amb xut creuat a passada de Sandaza i després el mateix Mata que de cap cedia per Lejeune que no arribava per poc, s’acostaven al gol. Els blanc-i-vermells seguien insistint, intensos, lluitadors, però l’opció clara no arribava i els minuts anaven passant.

En el minut 70, una centrada des de l’esquerra la rematava Mata des de la petita massa amunt.

Un minut més tard Machín feia un canvi ofensiu, entrava Felipe per Eloi. Perill entre línees per intentar desequilibrar la defensa rival.

En el minut 73 el Llagostera iniciava una contra que l’acabava un jugador visitant fent una diagonal des de l’esquerra cap a dins i feia una xut un pèl desviat.

En el 74 Sandaza passava a Felipe qui, de rosca i al pal llarg feia volar el porter del Llagostera que desviava a còrner quan semblava que l’esfèrica s’anava a colar per l’escaire.

Però un minut més tard, deliri. Una jugada enredada dins l’àrea l’aprofitava Sandaza per ficar-la a dins amb un xut ras. 1-0. Victòria momentànea treballadíssima.

Això donava pas a uns minuts de molta tensió on s’havia de saber gestionar el partit. Al davant un Llagostera que havia d’apretar si no volia allunyar-se del somni del playoff amb dues derrotes consecutives. En el minut 86 una jugada per banda esquerra del Llagostera acabava amb una centrada que no podia rematar per poc un davanter visitant. Un minut més tard, aprofitant els espais que deixaven els llagosterencs, Felipe iniciava un contraatac però quan es plantava sol davant l’àrea rival s’avançava massa la pilota i el porter del Llagostera desfeia el perill.

El quart àrbitre mostrava el cartell lluminós dels 3 minuts afegits però això ja no es podia escapar. Machín feia el darrer canvi per perdre temps i entrava Rovirola per Mata.

Amb això s’arribava al final i el Girona aconseguia una importantíssima victòria. Els jugadors ho celebraven al terreny de joc, el públic exultant cantava i aplaudia, i Oriol Alsina, exdirector tècnic dels blanc-i-vermells i ara a les files del Llagostera, felicitava els homes de Machín un a un.

Només queden dues jornades, a casa del Mallorca i a Montilivi contra el Lugo. Només dos passets, complicats, però amb aquest grup de jugadors, assolibles. Allò que havia començat sent una fantasia, després un somni, després una il·lusió, està a punt de fer-se realitat. 180 minuts per la glòria. Som-hi Girona.

Jornada 39: Alabès 0-3 Girona

La crònica: Després de l’empat in extremis de diumenge a casa amb el Saragossa, el Girona anava al camp d’un difícil Alabès que s’està jugant les opcions de playoff, per intentar sumar 3 punts i mantenir la segona posició.

Els onze de Machín: Becerra, Aday, Ramalho, Richy, Mas, Juncà, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza.

El Girona tenia clar que aquesta vegada no podia entrar en el partit desconcentrat i que li passés com les dues darreres jornades on en l’inici del matx ja havia rebut gol en contra. Era Sandaza en el minut 3 qui després d’una jugada individual aguantant topades, entrava dins l’àrea però rematava massa creuat. En el minut 9 Granell feia una passada excel·lent per Sandaza qui, sense massa angle perquè estava dins l’àrea escorat a la dreta, etzivava un fort xut i marcava gol. L’àrbitre l’anul·lava per un més que dubtós fora de joc.

 

Els gironins havien avisat dos cops, però tot i així es percebia que seria un partit lluitat on els locals portarien la iniciativa i els homes de Machín buscarien les seves opcions a la contra. I així era, el Girona molt seriós, ben col·locat, llegia bé el partit i interpretava molt bé quan podia atacar. La possessió era del conjunt local, però els blanc-i-vermells semblaven tenir-ho controlat. De totes maneres en el minut 12 es produïa una jugada per banda dreta de l’Alabés que Manu Barreiro no podia rematar dins l’àrea per l’oposició de Ramalho que semblava lesionar-se en aquesta acció.

En el minut 19, Rosca intentava una rosca des de fora pels locals, que sortia un pèl amunt. Eren instants de molta possessió dels bascos.

Però el Girona estava molt concentrat i en una de les seves contres, Pons feia una passada en profunditat a Mata que es plantava sol davant del porter i no perdonava. 0-1. Els homes de Machín cada vegada que es decidien a atacar ho feien amb perill. Esperaven quan tocava i contraatacaven quan ho havien de fer tot i no tenir molta possessió de pilota.

Abans d’acabar la primera part, els locals ho tornaven a intentar sense fortuna. En el minut 30, una centrada de Lanza per l’esquerra la rematava Barreiro de cap massa creuat. En el 45, Granell treia una falta lateral i Mata la rematava de cap a fora. Just abans del xiulet de l’àrbitre Sandaza feia una contra però quan s’aproximava a l’àrea el seu dubte feia que un defensor li prenés l’esfèrica. Finals de la primera meitat.

Els segons 45 minuts començaven amb la substitució de Ramalho, que no s’havia refet dels seus problemes, per Íñiguez. En el minut 5, un còrner tret per l’Alabés deixava Laguardia sol a l’àrea petita, però rematava amunt.

En el minut 7 una contra entre Mata i Sandaza acabava a còrner. Granell el picava i Mata, avançant-se a tothom al primer pal, rematava de cap al fons de la xarxa. 0-2. Grandíssim resultat. Ja es sabia que l’Sporting havia empatat a 0 en la seva visita a Alcorcón, i els nostres mentrestant estaven fent els deures.

En el minut 15 Felipe sustituïa Eloi, amb problemes. El Girona havia renunciat a tenir la pilota i ben plantat al camp intentava controlar el rival tancant tots els espais, gestionar la diferència al marcador i potser contraatacar si es donava l’ocasió. Era destacable, no només l’enorme esforç de tot l’equip, sinó també la gran pressió dels 2 homes de dalt que incomodaven molt la sortida del conjunt local.

En el minut 28, una centrada xut de Sandaza s’estavellava a la creueta, el rebuig el recollia Mata que cedia per Felipe, però el menut davanter del Girona rematava al cos d’un defensor.

L’Alabés no aconseguia inquietar Becerra, però els blanc-i-vermells no es podien despistar perquè un gol podia fer entrar els bascos en un partit que semblava quasi sentenciat.  El conjunt local mostrava l’última alè de vida en el matx quan en el minut 37 una centrada de Castillo no arribava a rematar-la Lanza i la pilota es passeja per l’àrea gironina.

 
En el minut 40, Juanlu entrava per Juncà. Dos minuts més tard el Girona tancava l’enfrontament. Mata iniciava una contra cedint la pilota a Juanlu que dins de l’àrea assistia Felipe perquè fes el tercer. 0-3.

Ja no hi havia temps per res més i el conjunt gironí aconseguia una gran victòria. Potser el titular era: UNA VICTÒRIA DE PRIMERA.

No hi ha espai per dubtar d’aquest equip. Setmana rera setmana demostren que volen lluitar fins al final, que són capaços i que cada vegada hi ha més opcions d’assolir l’ascens directe. Ells no ho dubten i nosaltres, els aficionats, tampoc ho podem fer. Diumenge toca derbi gironí a l’estadi. Potser no és un derbi amb molta tradició però si determinant perquè el Girona sabem per quin objectiu lluita i el Llagostera té a prop la meritòria sisena plaça que dóna lloc a disputar el playoff. Tot i així confiem en els nostres jugadors que, en cas de victòria, ho tindrien molt bé per jugar a primera divisió la temporada vinent. Som-hi Girona.

Jornada 38: Girona 1-1 Saragossa

La crònica: 8445 espectadors estaven a Montilivi desafiant la calor i canviant la platja per un importantíssim partit del Girona contra el difícil Saragossa. Ambient de gala a l’estadi. Al marcador passaven la lletra de l’himne perquè tothom el cantés i animés el seu equip.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Juncà, Pere Pons, Àlex Granell, Eloi, Mata i Sandaza.

Però l’enorme eufòria del públic ràpidament desapareixia perquè en el minut 1 una gerra d’aigua freda pels locals. El Saragossa contraatacava, Dorca feia una passada a l’espai i una davanter visitant afussellava Becerra amb un fort xut prop del pal dret. 0-1. No havia donat temps a situar-se al terreny de joc que el Girona ja perdia per una manca de concentració. Però aquest equip, ho hem vist durant tota la temporada, no baixa mai els braços i un minut més tard Sandaza rematava amunt des de dins l’àrea rival.

Els blanc-i-vermells, ferits a l’orgull, posaven setge a la porteria del Saragossa. Sabien que era el moment de jugar intensos i lluitar cada pilota. En el minut 7 Sandaza feia una gran jugada per banda dreta i Granell, sol i quasi a l’àrea petita, rematava al mig just on estava el porter. Una llàstima. Poc a poc els homes de Machin començaven a dominar decidits a mostrar que el resultat del marcador era un accident i aconseguirien redreçar el vol. En el minut 14, Richy provava un xut de falta des de molt lluny i obligava el porter aragonés a aturar la pilota en dos temps.

Després d’això arribaven uns minuts on l’equip visitant tocava i tocava l’esfèrica i els gironins la perseguien intentant recuperar-la per atacar. Però ràpidament es tornaven a fer amb el control i s’aproximaven a les immediacions de l’àrea del Saragossa. Moltes jugades transcorrien en terreny rival però, o bé l’última passada, o bé una decisió incorrecta o bé una mala definició, feien que els homes de Machín no acabessin de trobar el camí del gol.

En el minut 24 Juncà feia una passada per Mata que era atropellat pel central visitant dins l’àrea. Els espectadors reclamaven penal i expulsió però l’àrbitre assistent havia aixecat la bandereta assenyalant fora de joc. Dubtós, molt dubtós.

Però els blanc-i-vermells no es rendien i ara amb un joc directe, sovint amb passades llargues de Richy, inquietaven els rivals sense materialitzar cap acció. Tot i així, no mereixien perdre ni per joc, ni per voluntat, ni per ambició. Era l’únic equip que buscava crear, mentre que els visitants intentaven tallar el ritme i fer alguna contra.

En el minut 29 una jugada per banda esquerra de Juncà acabava amb una centrada que no podia rematar Mata. Poc després era Eloi qui cedia a Mata però el seu xut el refusava un defensor a còrner. Dos minuts més tard, a la sortida d’un altre còrner, Granell feia una rosca amb cama esquerra que sortia desviada per molt poc. Però quan més volcat estava el Girona en terreny rival. El Saragossa feia un contraatac perillossíssim. Richy dubtava en el tall i un davanter visitant es plantava en un mà a mà davant Becerra. Però el porter gironí salvava el seu equip d’un segon gol que, a més de tremendament injust, hauria sembla pràcticament definitiu. Un minut més tard Sandaza ho provava de fora l’àrea però el seu xut ras anava a les mans del porter aragonés.

I quan estava a punt de finalitzar la primera meitat, els homes de Machín tenien la més clara. Eloi feia una passada vertical per Mata que es plantava sol, amb Sandaza a la seva dreta, davant el porter visitant. El driblava però després de molt dubtar acabava rematant desviat. Amb això s’arribava al final de la primera meitat.

La segona part tampoc començava bé pel Girona que veia com Lejeune no podia continuar i havia d’entrar Carles Mas a substituir-lo. Qui anava a dir que aquest canvi, que semblava una mala notícia, anava a ser decisiu.

En el minut 48 Juncà forçava una falta per banda esquerra però Granell la picava a les mans del porter. 3 minuts més tard Granell xutava de fora l’àrea desviat. El Girona no trobava la manera d’empatar tot i la insistència. En el minut 58 Mata deixava per Sandaza que venia de cara i etzivava un fort xut també desviat.

 

Un minut més tard Machín feia un canvi ofensiu. Entrava Felipe i substituïa un treballador Eloi. Però un minut més tard era el Saragossa qui feia una jugada per banda esquerra i la centrada acabava amb una rematava d’un davanter visitant desviada.

Els aragoneses començaven a buscar interrupcions en forma de faltes, de simulacions de lesions,.. I per part dels gironins, començava a aparèixer el cansament i es perdia intensitat. L’enorme calor tampoc ajudava en l’objectiu de la remuntada. En el minut 71, una arribada de Cifu per banda acabava amb una centrada que no rematava ningú. Un minut més tard el perill el creaven els locals per l’altra banda. Una centrada de Felipe la rematava Mata de cap fora.

En el minut 74 Machín se la jugava. Canvi absolutament ofensiu. Jandro substituïa Juncà. Justament Jandro anava a ser protagonista. En el minut 80 feia una passada per Mata que era objecte de penal. Ara sí, l’àrbitre l’assenyalava i l’estadi esclatava. Però Jandro el picava al pal i malvaratava una grandíssima opció. La sensació era que si el Girona empatava, amb 10 minuts més el descompte per endavant, acabaria donant la volta a la situació. Però els aficionats es deprimien de veure que la pilota no volia entrar ni des dels 11 metres.

Ja ho hem dit, aquest equip lluita fins l’últim alè. Una falta lateral picada per Granell era rematada al pal i el seu rebuig el feia arribar Carles Mas al fons de la porteria. 1-1.

El públic esperonava uns jugadors que, tot i la fatiga, intentaven crear alguna altra opció. Però ja no hi havia temps per res més i l’empat a 1 gol era el resultat definitiu. De totes formes, tots els espectadors aplaudien i agraïen l’enorme esforç del seu equip.

Amb aquest resultat la situació és la següent: Girona i Sporting estan empatats a punts. Porten sis punts d’avantatge a Las Palmas i Valladolid, així que sembla que tots dos es jugaran la segona plaça que porta a l’ascens directe. El goal average particular entre tots dos està empatat, i el general també. Els gironins mantenen la segona posició perquè han fet més gols. Així que queden 4 jornades d’infart, 4 finals on tots hem d’animar perquè és possible, ho mereixem. Som-hi Girona.

Jornada 37: Barça B 2-4 Girona

La crònica: 6.722 espectadors eren presents al Miniestadi, dels quals un bon grapat eren aficionats gironins que, amb la samarreta i unes quantes pancartes, animaven el seu equip per aconseguir 3 punts vitals en la lluita del Girona per l’ascens directe. Davant un Barça B en hores baixes però amb homes d’una enorme qualitat.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Juncà, Pons, Eloi, Granell, Mata i Sandaza.

El partit arrencava amb els blaugrana intentant tenir la possesió de la pilota i amb un Girona esperant i controlant. Però en el minut 5, en un instant on els gironins havien intentat atacar, un contraatac dels locals el transformava Sandro en un golàs després dun xut que s’estavellava a l’escaire esquerre de la porteria de Becerra. 1-0. Aquest gol donava ales al Barça i el Girona no aconseguia apropar-se a la porteria rival.

En el minut 9, una gran jugada de Samper acabava amb una rematada de cap d’un jugador local amunt. En el minut 16 era Halilovic qui a la sortida d’un còrner ho provava de fora una pèl desviat. Però aquí s’acabaria el domini dels locals. Poc a poc els blanc-i-vermells començaven a reaccionar. Primer Cifu des de fora l’àrea i després Sandaza des del mig camp avisaven.

Els homes de Machín havien capgirat la tendència i tenien el control de la pilota. Només faltava trobar el camí del gol. Tenien més presència en camp rival i intentaven crear perill per les bandes amb Juncà i Cifu. El carriler esquerrà aconseguia forçar diverses faltes laterals interessants. En el minut 27 Granell recollia un rebuig i xutava de fora l’àrea a les mans del porter. Poc després, en el minut 32, una falta forçada pels gironins a la frontal de l’àrea contrària, la xutava Eloi i la pilota fregava l’escaire de la porteria del Barça.

5 minuts més tard arribava l’opció més clara pels de Machín quan una jugada per banda dreta deixava Mata en un mà a mà contra el porter blaugrana però perdonava.

El Girona no mereixia perdre, les dades de possessió eren d’un 61% pels blanc-i-vermells i a sobre en terreny contrari. Quan només quedaven 3 minuts pel final de la primera meitat, Mata lluitava una pilota en banda esquerre, la prenia al defensor i es presentava sol davant el porter local. Aconseguia batre’l pel pal curt establint l’1-1 amb el qual acabaven els primers 45 minuts.

L’afició del Girona desplaçada a Barcelona, no parava d’animar i això estava esperonant els seus jugadors que creien en la victòria. Només començar la segona part Mata cedia per Sandaza que iniciava una contra molt perillosa però no aconseguia materialitzar-la. Però un minut més tard, deliri entre els visitants. Eloi consumava la remuntada en recollir l’esfèrica i etzivar des de fora l’àrea un xut ras al costat del pal dret que feia pujar l’1 a 2 a l’electrònic. El Girona era superior, estava extramotivat i ho demostrava damunt el camp. Però al davant tenia homes amb una qualitat tècnica individual impressionant que podien complicar la vida. Això ho demostraven en el minut 5 quan Halilovic iniciava una jugada i assistia Sandro que rematava creuat.

 

Però els homes de Machín no volien deixar escapar la victòria. En el minut 8 Mata recollia una pilota fora l’àrea i feia un xut amb rosca que es colava a la porteria contrària. El gol l’invalidava el col·legiat. Tot i així, un minut més tard, l’incansable Cifu arribava a línea de fons i feia una centrada que rematava Sandaza al pal. El refús el recollia el mateix Sandaza per fer pujar l’1 a 3.

El partit estava on li agrada al Girona, perquè el Barça B, molt necessitat de punts, sortia a intentar reduir distàncies i deixava espais per contraatacar. En el minut 11 Eloi cedia a Cifu en una contra i el carriler gironí driblava el porter però no encertava a marcar.

L’entrenador local movia fitxa i feia entrar Adama. L’extrem blaugrana començava la seva exhibició particular per banda dreta sortejant contraris, fent canvis de ritme i fent anar de corcoll la defensa del Girona.  Tot i així , en el minut 14, els blanc-i-vermells picaven un còrner però,  tot i fer gol, l’anul·lava el col·legiat per falta en atac. Era un petit parèntesi ja que Adama seguia creant perill i forçava faltes laterals. Una d’elles la picava Grimaldo al travesser en el minut 19.

Davant d’això Machín feia el primer canvi en el minut 20. Aday entrava per Juncà. El Barça B volcava el seu joc per banda dreta buscant la bala de l’Hospitalet que estava fent molt mal per aquella banda. En el minut 23 Felipe entrava per Sandaza. Però els locals seguien buscant disminuir diferències.

En el minut 28, però, Cifu feia una nova jugada per banda i la seva centrada la rematava Mata de cap a fora. Els locals apretaven i el Girona esperava intentant aguantar aquest bon resultat. En el minut 29 Sandro s’escapava per banda i feia un gol anul·lat per fora de joc. El Girona havia de sortir, demostrar-li als blaugranes amb alguna jugada inquietant que si es volcaven a l’atac ells podien trobar molts espais. I això es produïa en el minut 34 quan Granell cedia per Cifu i aquest per Mata que perdonava sol davant del porter.

Un minut més tard, mala notícia pels homes de Machín. Adama feia una jugada, aquesta vegada en diagonal cap a dins,  i amb cama esquerra al pal llarg marcava el 2 a 3.

Era el moment d’intentar tenir el control de l’esfèrica perquè passessin els minuts i que els blaugranes no empatessin. En el minut 37 Jandro entrava per Eloi. Els blanc-i-vermells començaven a tocar i tocar perquè el Barça B no pogués tenir opcions. Però, en el minut 44, una centrada des de l’esquerra la rematava Palencia i Becerra la desviava fent una gran aturada. Moments d’angoixa del Girona. Però aquest equip sap patir i sap què ha de fer en cada instant. Un minut més tard, trobava espais per contraatacar. Granell cedia per Felipe que des de l’esquerra aconseguia arribar a l’àrea riva i xutar a porteria. El porter local desviava i la recollia Cifu que feia el 2 a 4. S’ho mereixia el carriler gironí que sempre recorrent la banda amunt i avall dóna solucions ofensives i contribueix defensivament però no trobava el premi del gol. Aquest cop sí, gol i sentència.

En els minuts afegits una gran jugada de Pere Pons a punt estava de significar el cinquè. S’arribava al final amb un triomf importantíssim. Els jugadors, que ho sabien, ho celebraven intensament amb la seva afició situada majoritàriament damunt d’una de les porteries del Mini i, una jornada més, es mantenia la segona posició. El Girona es sent important, sap que té opcions i demostra que vol lluitar fins al final per pujar a primera. Hem d’estar orgullosos del que estan fent i animar fins l’últim alè. Es pot aconseguir, queda molt poc i és possible. Som-hi Girona.

El resum:

Jornada 36: Girona 3-0 Osasuna

La crònica: 8.139 espectadors van anar a l’estadi de Montilivi per animar l’equip en aquest tram final tan complicat, però tan il·lusionant, per tal d’aconseguir la victòria i seguir mantenint així lloc d’ascens directe a primera divisió.

Els onze escollits per Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Eloi, Granell, Felipe i Mata.

El Girona sortia molt motivat a buscar els 3 punts. Prova d’això era la gran jugada que Coris feia en el minut 1, obria per Granell que feia una centrada xut fora. En el minut 2, Cifu arribava a sol a l’àrea rival i cedia per Mata que des de la petita feia una rematada al cos del porter. La jugada continuava i una nova centrada la tornava a rematar Mata, aquest cop desviat amunt de la porteria rival. Grandíssima ocasió desaprofitada.

Els blanc-i-vermells havien fet una sortida al camp elèctrica, intensa, valenta i decidida. En el minut 5 una falta llançada per Granell des de l’esquerra la rematava Richy al segon pal massa creuat.

El gol s’ensumava, només hi havia un equip damunt del terreny de joc. I les sensacions es convertirien en realitat. En el minut 9 Granell feia una gran jugada per banda esquerra, arribava a línea de fons i la seva centrada la rematava a gol Jaime Mata. Era l’1 a 0 que feia esclatar el deliri entre els seguidors.

A partir d’aquí, es veia un Girona molt endollat i molt ben plantat, que lluitava cada pilota fins l’extenuació però que ni generava perill ni en rebia. Poc a poc el partit s’anava equilibrant i en el minut 25 arribava el primer avís de l’Osasuna. Una jugada per banda dreta la rematava Nino de cap i obligava Becerra a lluir-se fent una molt bona aturada. Però un minut més tard, els homes de Machín tiraven de pissarra per tenir una altra opció. Un còrner llançat per Granell ben obert trobava Felipe a la frontal i cedia a Richy que al segon pal tornava a rematar desviat.

En el minut 27 un jugador de l’Osasuna rebia una targeta groga per simular penal i el públic l’increpava per aquesta acció. Les revolucions del Girona havien baixat i el matx s’havia igualat molt.  Els visitants d’acostaven més a les immediacions de Becerra. Tot i així, Felipe en el 31 feia una delicatessem per banda dreta, se n’anava de dos rivals però després no encertava amb la centrada. Un minut més tard era Eloi qui ho provava de fora l’àrea però el seu xut sortia desviat. Era un molt bon moment per aprofitar contraatacs perquè l’Osasuna s’havia decidit a sortir de la cova i deixava espais al darrera. S’arribava però al final de la primera meitat amb 1-0 al marcador.

Començava la segona part amb una jugada de Felipe per banda esquerra que centrava perquè Mata rematés de cap fluix a les mans del porter rival. En el minut 48 Cifu feia una gran jugada per banda dreta però quan ho tenia fàcil per passar la pilota a un company es precipitava i malvaratava una bona opció.

A partir d’aquest moment els blanc-i-vermells es dedicaven a posicionar-se bé en el terreny de joc sense cedir oportunitats, buscant alguna opció a la contra. El partit, en aquests compassos transcorria amb força igualtat i es notava que la motivació inicial dels homes de Machín s’havia transformat en tensió, pressió per no deixar escapar la victòria. Això sempre porta a certes imprecisions i nerviosisme. En el minut 55 Nino donava un ensurt per banda dreta i per un instant semblava que l’Osasuna podia empatar. Però quan potser pitjor ho estava passant el Girona tot i que no havia rebut massa opcions clares en contra, Cifu feia una passada en profunditat que deixava Mata sol amb molt de camp per córrer i encarar el porter rival. Era el minut 59 i tot el públic empenyia perquè el davanter madrileny del Girona no fallés. I Mata no perdonava fent el 2-0 de vaselina.

Era bon moment per canvis. En el minut 63 Aday, que tornava després de la sanció, substituïa Coris. Ara el partit ja estava on el Girona el volia. I tot i que l’Osasuna encara buscava reduir diferències amb un xut massa creuat, els gironins també deien la seva amb aproximacions a l’àrea rival. En el minut 70, una gran notícia pels locals. Després de molts mesos Juncà entrava en el terreny de joc per substituir un cansat Felipe. El canterà del Girona pot ser important en aquest tram final i per això Machín decidia donar-li minuts.

En el minut 71, una rosca molt bona d’Aday de fora l’àrea la refusava el porter de l’Osasuna a còrner. Granell el picava, rematava Richy de cap, la rebutjava el porter i Lejeune a plaer feia el tercer. 3-0. Partit sentenciat.

Tot i això l’Osasuna donaria les últimes mostres de vida en el matx amb una rematada al pal després d’una falta lateral en el minut 77. En el 78 Jandro entrava per un treballador Eloi que s’havia deixat l’ànima lluitant al mig camp. I el mitja punta asturià encara tenia temps de deixar alguns detalls de la seva enorme qualitat futbolística.

En el minut 87 Mata lluitava una pilota i cedia per Aday que forçava una falta a la frontal. La picava Richy amunt. No hi havia temps per res més i s’arribava al final amb el 3-0 a l’electrònic.

Gran partit del Girona i molt bon resultat. Es nota que tant els jugadors com els tècnics creuen en l’ascens i nosaltres, els aficionats, creiem en ells. Així que amb il·lusió s’ha de viure aquests darrers 6 partits perquè aquest equip pot fer història. Som-hi Girona.

El resum: