Jornada 39: Alabès 0-3 Girona

La crònica: Després de l’empat in extremis de diumenge a casa amb el Saragossa, el Girona anava al camp d’un difícil Alabès que s’està jugant les opcions de playoff, per intentar sumar 3 punts i mantenir la segona posició.

Els onze de Machín: Becerra, Aday, Ramalho, Richy, Mas, Juncà, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza.

El Girona tenia clar que aquesta vegada no podia entrar en el partit desconcentrat i que li passés com les dues darreres jornades on en l’inici del matx ja havia rebut gol en contra. Era Sandaza en el minut 3 qui després d’una jugada individual aguantant topades, entrava dins l’àrea però rematava massa creuat. En el minut 9 Granell feia una passada excel·lent per Sandaza qui, sense massa angle perquè estava dins l’àrea escorat a la dreta, etzivava un fort xut i marcava gol. L’àrbitre l’anul·lava per un més que dubtós fora de joc.

 

Els gironins havien avisat dos cops, però tot i així es percebia que seria un partit lluitat on els locals portarien la iniciativa i els homes de Machín buscarien les seves opcions a la contra. I així era, el Girona molt seriós, ben col·locat, llegia bé el partit i interpretava molt bé quan podia atacar. La possessió era del conjunt local, però els blanc-i-vermells semblaven tenir-ho controlat. De totes maneres en el minut 12 es produïa una jugada per banda dreta de l’Alabés que Manu Barreiro no podia rematar dins l’àrea per l’oposició de Ramalho que semblava lesionar-se en aquesta acció.

En el minut 19, Rosca intentava una rosca des de fora pels locals, que sortia un pèl amunt. Eren instants de molta possessió dels bascos.

Però el Girona estava molt concentrat i en una de les seves contres, Pons feia una passada en profunditat a Mata que es plantava sol davant del porter i no perdonava. 0-1. Els homes de Machín cada vegada que es decidien a atacar ho feien amb perill. Esperaven quan tocava i contraatacaven quan ho havien de fer tot i no tenir molta possessió de pilota.

Abans d’acabar la primera part, els locals ho tornaven a intentar sense fortuna. En el minut 30, una centrada de Lanza per l’esquerra la rematava Barreiro de cap massa creuat. En el 45, Granell treia una falta lateral i Mata la rematava de cap a fora. Just abans del xiulet de l’àrbitre Sandaza feia una contra però quan s’aproximava a l’àrea el seu dubte feia que un defensor li prenés l’esfèrica. Finals de la primera meitat.

Els segons 45 minuts començaven amb la substitució de Ramalho, que no s’havia refet dels seus problemes, per Íñiguez. En el minut 5, un còrner tret per l’Alabés deixava Laguardia sol a l’àrea petita, però rematava amunt.

En el minut 7 una contra entre Mata i Sandaza acabava a còrner. Granell el picava i Mata, avançant-se a tothom al primer pal, rematava de cap al fons de la xarxa. 0-2. Grandíssim resultat. Ja es sabia que l’Sporting havia empatat a 0 en la seva visita a Alcorcón, i els nostres mentrestant estaven fent els deures.

En el minut 15 Felipe sustituïa Eloi, amb problemes. El Girona havia renunciat a tenir la pilota i ben plantat al camp intentava controlar el rival tancant tots els espais, gestionar la diferència al marcador i potser contraatacar si es donava l’ocasió. Era destacable, no només l’enorme esforç de tot l’equip, sinó també la gran pressió dels 2 homes de dalt que incomodaven molt la sortida del conjunt local.

En el minut 28, una centrada xut de Sandaza s’estavellava a la creueta, el rebuig el recollia Mata que cedia per Felipe, però el menut davanter del Girona rematava al cos d’un defensor.

L’Alabés no aconseguia inquietar Becerra, però els blanc-i-vermells no es podien despistar perquè un gol podia fer entrar els bascos en un partit que semblava quasi sentenciat.  El conjunt local mostrava l’última alè de vida en el matx quan en el minut 37 una centrada de Castillo no arribava a rematar-la Lanza i la pilota es passeja per l’àrea gironina.

 
En el minut 40, Juanlu entrava per Juncà. Dos minuts més tard el Girona tancava l’enfrontament. Mata iniciava una contra cedint la pilota a Juanlu que dins de l’àrea assistia Felipe perquè fes el tercer. 0-3.

Ja no hi havia temps per res més i el conjunt gironí aconseguia una gran victòria. Potser el titular era: UNA VICTÒRIA DE PRIMERA.

No hi ha espai per dubtar d’aquest equip. Setmana rera setmana demostren que volen lluitar fins al final, que són capaços i que cada vegada hi ha més opcions d’assolir l’ascens directe. Ells no ho dubten i nosaltres, els aficionats, tampoc ho podem fer. Diumenge toca derbi gironí a l’estadi. Potser no és un derbi amb molta tradició però si determinant perquè el Girona sabem per quin objectiu lluita i el Llagostera té a prop la meritòria sisena plaça que dóna lloc a disputar el playoff. Tot i així confiem en els nostres jugadors que, en cas de victòria, ho tindrien molt bé per jugar a primera divisió la temporada vinent. Som-hi Girona.