Jornada 38: Girona 1-1 Saragossa

La crònica: 8445 espectadors estaven a Montilivi desafiant la calor i canviant la platja per un importantíssim partit del Girona contra el difícil Saragossa. Ambient de gala a l’estadi. Al marcador passaven la lletra de l’himne perquè tothom el cantés i animés el seu equip.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Juncà, Pere Pons, Àlex Granell, Eloi, Mata i Sandaza.

Però l’enorme eufòria del públic ràpidament desapareixia perquè en el minut 1 una gerra d’aigua freda pels locals. El Saragossa contraatacava, Dorca feia una passada a l’espai i una davanter visitant afussellava Becerra amb un fort xut prop del pal dret. 0-1. No havia donat temps a situar-se al terreny de joc que el Girona ja perdia per una manca de concentració. Però aquest equip, ho hem vist durant tota la temporada, no baixa mai els braços i un minut més tard Sandaza rematava amunt des de dins l’àrea rival.

Els blanc-i-vermells, ferits a l’orgull, posaven setge a la porteria del Saragossa. Sabien que era el moment de jugar intensos i lluitar cada pilota. En el minut 7 Sandaza feia una gran jugada per banda dreta i Granell, sol i quasi a l’àrea petita, rematava al mig just on estava el porter. Una llàstima. Poc a poc els homes de Machin començaven a dominar decidits a mostrar que el resultat del marcador era un accident i aconseguirien redreçar el vol. En el minut 14, Richy provava un xut de falta des de molt lluny i obligava el porter aragonés a aturar la pilota en dos temps.

Després d’això arribaven uns minuts on l’equip visitant tocava i tocava l’esfèrica i els gironins la perseguien intentant recuperar-la per atacar. Però ràpidament es tornaven a fer amb el control i s’aproximaven a les immediacions de l’àrea del Saragossa. Moltes jugades transcorrien en terreny rival però, o bé l’última passada, o bé una decisió incorrecta o bé una mala definició, feien que els homes de Machín no acabessin de trobar el camí del gol.

En el minut 24 Juncà feia una passada per Mata que era atropellat pel central visitant dins l’àrea. Els espectadors reclamaven penal i expulsió però l’àrbitre assistent havia aixecat la bandereta assenyalant fora de joc. Dubtós, molt dubtós.

Però els blanc-i-vermells no es rendien i ara amb un joc directe, sovint amb passades llargues de Richy, inquietaven els rivals sense materialitzar cap acció. Tot i així, no mereixien perdre ni per joc, ni per voluntat, ni per ambició. Era l’únic equip que buscava crear, mentre que els visitants intentaven tallar el ritme i fer alguna contra.

En el minut 29 una jugada per banda esquerra de Juncà acabava amb una centrada que no podia rematar Mata. Poc després era Eloi qui cedia a Mata però el seu xut el refusava un defensor a còrner. Dos minuts més tard, a la sortida d’un altre còrner, Granell feia una rosca amb cama esquerra que sortia desviada per molt poc. Però quan més volcat estava el Girona en terreny rival. El Saragossa feia un contraatac perillossíssim. Richy dubtava en el tall i un davanter visitant es plantava en un mà a mà davant Becerra. Però el porter gironí salvava el seu equip d’un segon gol que, a més de tremendament injust, hauria sembla pràcticament definitiu. Un minut més tard Sandaza ho provava de fora l’àrea però el seu xut ras anava a les mans del porter aragonés.

I quan estava a punt de finalitzar la primera meitat, els homes de Machín tenien la més clara. Eloi feia una passada vertical per Mata que es plantava sol, amb Sandaza a la seva dreta, davant el porter visitant. El driblava però després de molt dubtar acabava rematant desviat. Amb això s’arribava al final de la primera meitat.

La segona part tampoc començava bé pel Girona que veia com Lejeune no podia continuar i havia d’entrar Carles Mas a substituir-lo. Qui anava a dir que aquest canvi, que semblava una mala notícia, anava a ser decisiu.

En el minut 48 Juncà forçava una falta per banda esquerra però Granell la picava a les mans del porter. 3 minuts més tard Granell xutava de fora l’àrea desviat. El Girona no trobava la manera d’empatar tot i la insistència. En el minut 58 Mata deixava per Sandaza que venia de cara i etzivava un fort xut també desviat.

 

Un minut més tard Machín feia un canvi ofensiu. Entrava Felipe i substituïa un treballador Eloi. Però un minut més tard era el Saragossa qui feia una jugada per banda esquerra i la centrada acabava amb una rematava d’un davanter visitant desviada.

Els aragoneses començaven a buscar interrupcions en forma de faltes, de simulacions de lesions,.. I per part dels gironins, començava a aparèixer el cansament i es perdia intensitat. L’enorme calor tampoc ajudava en l’objectiu de la remuntada. En el minut 71, una arribada de Cifu per banda acabava amb una centrada que no rematava ningú. Un minut més tard el perill el creaven els locals per l’altra banda. Una centrada de Felipe la rematava Mata de cap fora.

En el minut 74 Machín se la jugava. Canvi absolutament ofensiu. Jandro substituïa Juncà. Justament Jandro anava a ser protagonista. En el minut 80 feia una passada per Mata que era objecte de penal. Ara sí, l’àrbitre l’assenyalava i l’estadi esclatava. Però Jandro el picava al pal i malvaratava una grandíssima opció. La sensació era que si el Girona empatava, amb 10 minuts més el descompte per endavant, acabaria donant la volta a la situació. Però els aficionats es deprimien de veure que la pilota no volia entrar ni des dels 11 metres.

Ja ho hem dit, aquest equip lluita fins l’últim alè. Una falta lateral picada per Granell era rematada al pal i el seu rebuig el feia arribar Carles Mas al fons de la porteria. 1-1.

El públic esperonava uns jugadors que, tot i la fatiga, intentaven crear alguna altra opció. Però ja no hi havia temps per res més i l’empat a 1 gol era el resultat definitiu. De totes formes, tots els espectadors aplaudien i agraïen l’enorme esforç del seu equip.

Amb aquest resultat la situació és la següent: Girona i Sporting estan empatats a punts. Porten sis punts d’avantatge a Las Palmas i Valladolid, així que sembla que tots dos es jugaran la segona plaça que porta a l’ascens directe. El goal average particular entre tots dos està empatat, i el general també. Els gironins mantenen la segona posició perquè han fet més gols. Així que queden 4 jornades d’infart, 4 finals on tots hem d’animar perquè és possible, ho mereixem. Som-hi Girona.