Jornada 6: Girona 2-2 Llagostera

La crònica: 4.832 espectadors a Montilivi per veure el derbi gironí. El Girona volia aconseguir la primera victòria a casa per mirar cap amunt mentre que el Llagostera necessitava puntuar per sortir de la cua de la classificació.

Els onze de Machín: Becerra, Álamo, Kiko,  Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi , Jairo i Mata.

El partit començava igualat però eren els visitants qui a la sortida d’un còrner, en el minut 4, aprofitaven una sortida en fals de Becerra per rematar de cap amunt. El Girona responia. Kiko anticipava en defensa, cedia a Álamo, aquest obria a Jairo que centrava i Mata des del terra rematava a les mans.

A partir d’aquí es veia un partit igualat on els locals no aconseguien imposar el seu domini i faltava, a més, un pèl d’intensitat. No hi havia massa cosa a destacar fins el minut 21 on el Llagostera feia una contra perillosa però Becerra refusava.

Els blanc-i-vermells, amb algun tímid intent s’acostaven a la porteria rival, però sense crear gaire perill. Però quan semblava que els hi costava trobar opcions, Granell, que recollia un rebuig, etzivava un fort xut a l’escaire esquerra i feia un autèntic golàs. 1-0.

A partir d’aquest moment, els homes de Machín, que no havien creat massa joc, començaven a dominar i millorar prestacions en el tram final de la primera meitat.

En el minut 35, una gran jugada d’Álamo acabava amb un falta per darrera del Llagostera, just quan s’acostava a l’àrea. La picava Granell sense perill.

Però 5 minuts més tard, el Girona tenia una oportunitat d’or per posar distància en l’electrònic. Mata feia un gran xut que s’estavellava al pal.

Amb això s’arribava al final dels primers 45 minuts.

La segona part s’iniciava amb un Llagostera que intentava jugar en terreny rival, però eren els blanc-i-vermells qui tornaven a perdonar. En el minut 48 Jairo recuperava una pilota en atac, la cedia a Mata qui, entrant a l’àrea, tornava a rematar al pal.

I del possible 2-0 es passava a l’1-1. Una jugada per banda dreta dels visitants acabava amb una centrada a l’àrea que rematava Imaz, tocava en Kiko i es colava a la porteria de Becerra. 1-1. Mala sort, en un minut es passava de la possible sentència a un injust empat.

En el minut 54, una falta de Pere Pons en el centre del camp, acabava amb una tangana i diverses targetes. Una d’elles pel mateix Pere Pons, que acabaria sent decisiva. Però els homes de Machín estaven decidits a donar una alegria a la seva afició.

En el minut 60, Eloi picava un còrner, Kiko la tocava amb el cap però Lejeune, sol a l’àrea petita, no podia reaccionar a temps i també amb el cap la rematava fora.

Tot i que el Girona intentava imposar el seu domini i buscar la victòria, el partit s’havia equilibrat molt i era difícil predir quin seria el resultat final. En el minut 65 Coris substituïa Clerc.

5 minuts més tard, Jairo iniciava un contraatac amb una gran jugada personal, la cedia a Mata, aquest a Eloi que des de l’esquerra feia una bona centrada i Jairo empenyia la pilota al fons de la xarxa. 2-1 i deliri a les grades.

En el minut 73 Felipe entrava per Eloi, que desgastat després d’una setmana complicada per problemes físics, deixava el terreny de joc.

En el minut 79 el Llagostera tallava una pilota, iniciava una contra que aturava Pere Pons, i el col·legiat li ensenyava la segona groga deixant el Girona amb 10. Machín reaccionava fent entrar Pol Llonch per un destacat Jairo. El tècnic local buscava consistència en el mig camp per intentar aguantar el resultat. Però no li sortia bé perquè, en el 85, una jugada per la banda dreta de l’atac del Llagostera, la culminava Ortuño per establir el 2 a 2. Es veia a Montilivi, un altre cop, la mateixa pel·lícula dels últims partits: gol de l’equip rival en els instants finals del matx. Increïble.

En el minut 88 Benja feia lluir Becerra i amb això s’arribava al temps de descompte. I en aquests minuts d’afegit, Benja estava a punt d’avançar al Llagostera. Però el Girona, que sempre lluita i a sobre amb un home menys, feia la rèplica. Una gran passada de Felipe deixava sol Mata que tornava a perdonar. 2 a 2 final.

2 punts més que tornaven a volar de Montilivi i ja són massa en molt pocs partits. Si es vol mirar cap als llocs de playoff o no patir pel descens, no es poden deixar escapar tants punts a casa. L’equip no té la seguretat defensiva d’abans i pateix massa per treure resultats positius a casa. S’ha de reflexionar i buscar solucions. Però també és cert, que no s’està tenint molta sort en aquestes primeres jornades, ni dins el terreny de joc ni fora, on tenim diversos jugadors que poden ser importants, lesionats. L’equip té marge de millora i segur que pot fer-ho. En aquest partit, per exemple, hem vist un bon Jairo i tothom espera el debut de Sobrino o Borja perquè ajudin l’equip.  S’ha de tenir fe i creure que el Girona mereix alguna cosa més. Som-hi Girona.

Jornada 5: Oviedo 1-2 Girona

La crònica: El Girona visitava el Carlos Tartiere per jugar contra l’Oviedo davant d’uns 10.000 aficionats. Era un enfrontament difícil contra un equip, que tot i ser un nouvingut a la categoria, s’ha reforçat molt amb l’esperança d’estar a dalt. Els blanc-i-vermells, després d’un inici amb molts dubtes, necessitaven una victòria.

Els onze de Machín: Becerra, Clerc, Lejeune, Richy, Kiko, Álamo, Pons, Granell, Eloi , Jairo i Mata. Felipe era l’home que aquesta vegada no sortida d’inici i si ho feia el nou fitxatge, Jairo Morillas.

Començava així un partit intens, frenètic, igualat i molt bonic per l’espectador. Tots dos equips eren valents buscant l’àrea rival sense especular gens. En aquests inicis s’havia de destacar la figura de Becerra que salvava el Girona d’encaixar el primer gol en un parell d’oportunitats clares dels locals. El gironins, però , també deien la seva i inquietaven els rivals.

En el minut 26 una contra dels gironins, produïda per una assistència al primer toc de Mata cap a Jairo, acabava amb una dribling d’aquest últim després d’entrar a l’àrea i una rematada perillosa que refusava Esteban.

Però un minut més tard, l’Oviedo treia una falta al mig camp molt ràpid davant la passivitat dels seus contrincants i forçava un còrner. Picaven el còrner i Borja Valle aprofitava una petita badada de Kiko per anticipar-se i rematar de cap al fons de la xarxa. 1-0 i esclat d’alegria en el públic.

El Girona havia perdonat les seves opcions i per culpa d’una desconcentració defensiva encaixava el primer. Tot i així, els homes de Machín, no estaven fent un mal partit. Tocaven bé la pilota movent-la d’un costat a l’altre i ho alternaven amb passades llargues per aconseguir aquest joc directe que tan bons resultats ha donat.

En el minut 35, Álamo feia una gran jugada per banda dreta i cedia enrera perquè Lejeune rematés amb l’interior del peu, de primeres, fent lluir el porter Esteban. El francés recollia el rebuig però la seva centrada no trobava rematador. Els gironins, que estaven pressionant, recuperaven la pilota i la cedien a Mata que forçava un clar penal. Granell era l’encarregat de picar-lo ajustat al pal esquerre per fer pujar l’empat a 1 al marcador. Es feia justícia en un matx molt interessant, amb opcions i arribades dels dos equips.

En el minut 44 Jairo feia un gran control en banda esquerra, arribava a línea de fons però la seva centrada no la podia rematar Mata a boca de gol. S’arribava així al final de la primera meitat.

Començava la segona part amb una falta forçada per Álamo en banda dreta. La picava Granell directa a porteria i Esteban refusava.

En el minut 5, una centrada des de l’esquerra de l’Oviedo, la refusava Kiko però a punt estava de fer-se un autogol.

En el minut 11 Machín feia la primera substitució, entrava Alcaraz per Eloi que tenia una groga i havia estat a punt de rebre la segona en un parell d’ocasions.

En el minut 13, els locals provaven sort de lluny i Becerra rebutjava el xut però la pilota s’estavellava al pal. El partit seguia molt equilibrat, però potser menys vistós que  la primera part.

En el minut 20 les coses es posaven de cares pel Girona. Una grandíssima jugada d’Álamo per banda dreta acabava amb una centrada que rematava Mata des de la petita i feia l’1 a 2. Premi al gran esforç del davanter madrileny que necessitava aquest gol tant com el seu equip els 3 punts.

Semblava que la situació podia estar controlada, però en el minut 29 una segona targeta groga molt rigurosa a Alcaraz deixava els blanc-i-vermells amb un home menys. L’escenari a partir d’aquest moment estava molt clar. Els locals abocats a l’atac i els gironins pressionant i defensant-se, patint per conservar la renta mínima de l’electrònic.

Machín feia el segon canvi en el minut 32, i entrava Llonch per Jairo, amb la intenció de crear una línea sòlida al mig camp.

L’Oviedo estava pràcticament en tot moment en terreny rival i el Girona intentava tapar espais amb molta concentració i bones ajudes.

En el minut 43 Machín feia el tercer i últim canvi. Entrava Coris per un exhaust Mata que s’havia buidat en el camp amb un gran treball pel seu equip.

Coris es situava de davanter per intentar aprofitar la seva frescura amb pressió a dalt, i aguantar i conduir la pilota si tenia opció per fer-ho.

En el minut 46 Coris rebia una bona passada, se n’anava sol, entrava dins l’àrea però rematava massa creuat. Havia perdonat la sentència.

En el minut 47, Edu Bedia empalmava un bon xut que s’estavellava al pal dret de la porteria de Becerra.

Un minut més tard, Pere Pons obria per Álamo que centrava i Coris, des de la petita, rematava fora. Tornava a perdonar el tercer però s’arribava al final.

Gran partit del Girona, seriós, ambiciós, sacrificat, vistós i amb gol. Una victòria important per recuperar sensacions i recuperar confiança. Molt difícil destacar un sol jugador en un triomf aconseguit gràcies al treball d’equip, però si que s’ha de mencionar Javi Álamo. Esforç defensiu i perill en atac. Llàstima que tingui el menisc tocat perquè podria significar, si passa pel quiròfan, una baixa important.

De totes maneres l’equip ha recuperat crèdit i espera recurar efectius aviat per començar a mirar cap amunt. Som-hi Girona.

Jornada 4: Girona 0-0 Osca

La crònica: En els prolegòmens del partit els aficionats rebien una guia pràctica de l’aficionat i podien observar una gran pancarta, conseqüència d’una sanció excessiva, en la zona del Gol sud on es va produir l’incident contra Lugo.

Els onze de Machín: Becerra, Álamo, Kiko, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

Partit important on tothom esperava la reacció de l’equip amb una victòria que retornés la confiança a tothom. En el minut 4 un rebuig deixava Mata completament sol davant el porter rival, amb temps per aixecar el cap i definir, però el seu xuta sortia desviat a la dreta de la porteria del Huesca. Increïble error quan semblava l’1 a 0.

A partir d’aquí el Girona portava la iniciativa, trepitjant terrreny rival mentre el Huesca sortia tímidament a la contra. Però els homes de Machín tenien el control absolut, dominaven, pressionaven i tot això amb intensitat.

En el minut 15 Eloi lluitava una pilota, obria a la dreta, Coris centrava i Mata rematava de cap a les mans del porter. En el minut 21, gran jugada de Pere Pons que arribava fins a la línea de fons, feia una passada enrera però Mata no arribava per poc i la defensa visitant desviava a còrner. El picava Granell i Richy rematava de cap fent lluir Leo Franco.

En el minut 29, Lejeune dubtava i el Huesca creava la primera opció però Becerra sortia a tapar i aconseguia salvar els locals.

De totes maneres els gironins eren els amos del partit. En el minut 32 Mata la cedia de cap a Felipe que davant del porter perdonava el primer.

3 minuts més tard, Felipe rebia entre línees i rematava des de fora l’àrea un pèl desviat a l’esquerra.

Eren els millors minuts d’un Girona que volia marcar el primer abans d’acabar la primera meitat. Recordava una mica l’equip competitiu i ambiciós de l’any passat. En el minut 39, una recuperació del Girona iniciava un bon contraatac. Mata cedia a Eloi que obria a la dreta i Álamo dins l’àrea xutava amb força però la desviava Leo Franco.

La primera part acabava amb un ensurt. Una falta que treia ràpid el Huesca deixava un davanter rival sol davant Becerra però rematava massa creuat. Fi dels primers 45 minuts amb 0-0 al marcador però amb la sensació que es podia guanyar.

Començava la segona part i la veritat és que el Huesca no donava ni tres passades seguides. Exageraven cada vegada que queien a terra per perdre temps i demostraven ser un dels rivals menys perillosos que han passat per Montilivi. Semblava que l’empat inicial ja els anava bé i que no anaven a arriscar gens. Per aquest motiu era el Girona qui havia de tornar a dominar i buscar la porteria rival. En el minut 50 Eloi recuperava una pilota en atac, cedia a Mata dins l’àrea rival que no podia rematar i forçava un còrner.

Això donava pas a uns minuts on els blanc-i-vermells seguien tenint el partit controlat però amb mitja marxa menys. Semblava que s’estaven prenent un respir per apretar després amb força. Però la intensitat de la primera part es desfeia com un sucre en un tallat i tot i portar la iniciativa en el joc, no trobaven la manera de crear una oportunitat clara de gol.

En el minut 65 era el Huesca qui avisava amb un contraatac que acabava amb una rematada desviada.

Machín intentava sacsejar el seu equip amb un doble canvi. Clerc entrava en el carril esquerre per substituir un no gaire inspirat Coris i Jairo substituïa Felipe.

Això feia reaccionar tímidament el Girona que tornava a apretar sense massa encert.

En el minut 72 Álamo feia una jugada individual per banda dreta però el seu xut sortia desviat. 3 minuts més tard Machín tornava a moure peça. El canterà Serrano entrava per un cansat i poc afortunat Mata. Serrano passava al carril dret i Álamo en punta per intentar aprofitar la seva potència i alçada.

Però les forces ja no responien, els gironins s’havien desinflat i més enllà de controlar, no eren capaços d’oferir res més. Ni creaven perill ni xutaven a porteria.

En el minut 82 Lejeune agafava un davanter visitant que es plantava sol davant Becerra i feia una falta molt perillosa. La picava Fran Mérida però la barrera la desviava a còrner.

En el minut 87 el Huesca es quedava amb un home menys per doble groga però això no feia que els locals trobessin el camí del gol, ni tan sols es podien mostrar massa incisius o perillosos en atac. S’arribava al final del partit amb el  0 a 0 inicial. Decebedor resultat en un matx on semblava que havia de significar enlairar el vol i recuperar la confiança.

De totes maneres no tot ha estat negatiu. En la primera part s’ha ofert un bon joc per moments però s’ha perdonat. Després , a la segona meitat, si que hem vist un Girona poc perillós. Però s’ha recuperat la solidesa defensiva, part molt important en els plans de Machín. Hi ha jugadors que encara han de debutar que poden ajudar molt l’equip, i d’altres que encara no han trobat la seva forma però que tots sabem que poden oferir una millor versió. La lliga és molt llarga, 4 punts de 12 no són ni molt menys sinònim d’il·lusió, però s’ha de creure en una reacció que segur que pot arribar perquè hi ha talent, sacrifici i esforç. Falta una mica d’espurna i una dosis de sort. Segur que entre tots capgirarem la situació. Som-hi Girona.

Copa del Rei: Nàstic 2-2 Girona (5-4 per penals)

La crònica: Tan sols 4 dies més tard de la derrota en lliga en terres tarragonines del Girona contra el Nàstic, el destí volia que els dos equips es tornessin a enfrontar, però aquesta vegada en la competició del KO, en la Copa del Rei.

Machín presentava un onze totalment diferent al del partit de lliga: Parreño, Serrano, Mas, Alcalá, Marcelo, Coris, Vivi, Llonch, Eloi, Borja i Jairo.

El dibuix tàctic és el mateix de sempre. En aquesta ocasió, Coris i Serrano ocupaven les posicions de carrilers per les bandes. Cal destacar el debut de Pol Llonch com a pivot en el migcamp, el de Vivancos que aquesta temporada després de tornar d'una cessió s'ha convertit en jugador de la primera plantilla a tots els efectes i Borja, jugador amb qui els seguidors dipositen molta confiança per aportar solucions en l'atac del Girona. A més a més, Eloi tornava a jugar de titular després de passar-se la pretemporada lesionat, i Jairo disputava el seu primer partit com a titular en la punta d'atac dels blanc-i-vermells.

Els primers minuts del partit es disputaven amb respecte per part dels dos equips. I la primera mitja hora no presentava gaires jugades a destacar. A partir d'aquí el Girona començava a jugar un bon partit, tot i que en una jugada era el Nàstic qui s'avançava en el marcador. 1-0. Amb aquest resultat s'arribava al descans.

La segona part del partit tornava a mostrar un Girona que no s'amagava, i que intentava pressionar la porteria rival. Fins que en el minut 71, Jairo aconseguia l'empat. 1-1. Un resultat més que merescut pel joc dels gironins. Jairo, que en els pocs minuts que ha jugat amb el Girona ja ha aconseguit marcar tant en lliga com en Copa.

Un minut més tard, Felipe substituïa un Borja que havia estat molt present en les jugades d'atac, i que pot oferir un bon rendiment aquesta temporada. En el minut 83 Machín canviava Sebas Coris per Clerc, per tal de donar refresc a la banda del Girona, i tan sols 2 minuts més tard substituïa Eloi per un Javi Álamo, que es col·locava en la zona d'atac. Concretament, acompanyant en la davantera a Jairo. Felipe es col·locava d'enllaç entre els migcampistes i els dos puntes. Clara mostra d'intencions de Machín que veia possible la victòria i el pas a la següent ronda.

Amb un final una mica boig, Miguel Palanca marcava el 2-1 favorable al Nàstic i feia embogir els seguidors tarragonins que ja veien l'eliminatòria al seu favor. Un resultat bastant injust pel que s'havia vist sobre el terreny de joc. Però el Girona tornava a ser el Girona dels bons moments, i lluitava fins al final sense donar per perdut el partit.

Així arribava el minut 91 de partit, quan Marcelo es convertia en l'heroi del Girona per fer pujar el 2-2 a l'electrònic, i oferir-li una segona oportunitat al conjunt de Machín.

El marcador no es mouria en tota la pròrroga i s'arribava a la loteria dels penals per decidir l'equip que passava a la següent ronda. I les coses del futbol, aquell mateix jugador que s'havia convertit en heroi en aconseguir el gol en l'últim instant de partit, Marcelo, era el que fallava la pena màxima, mentre que el Nàstic convertia els 5 llançaments de penal. Per part del Girona sí que marcaven Jairo, Álamo, Clerc i Felipe. 5-4 i el Girona eliminat de la Copa del Rei.

És cert que el Girona ve de 2 derrotes seguides en lliga, i aquest resultat no ajuda a reconduir la dinàmica de resultats. També és veritat que la Copa del Rei et pot oferir la possibilitat de veure algun equip de Primera Divisió a Montilivi en rondes més avançades. Però ens agrada mirar la part positiva de les coses, i ser optimistes. El Girona va oferir un bon paper, amb un equip totalment diferent al de la Lliga. Molts jugadors debutaven, i altres no disposaven de minuts de competició a les seves cames. El joc va ser del tot favorable, i alguns jugadors han demostrat que poden formar part de l'equip titular en lliga. O si més no que poden ser molt útils durant la temporada. No hem de perdre de vista que al final, l'objectiu real és fer un bon paper en Lliga, i per tant, ara toca centrar-se en aquesta competició i mirar de començar a obtenir bons resultats. Som-hi Girona.

Plantilla de la temporada 2015-2016

Amb aquest article pretenem conèixer una mica més la plantilla que té el Girona F.C. aquesta temporada i així saber quines són les alternatives que disposa el nostre tècnic a l’hora de configurar l’equip. No analitzarem cada jugador individualment perquè ja tenim una secció en el blog on anirem coneixent-los. Volem oferir una visió global de la plantilla, i conèixer les variants que disposa Machín a l’hora de confeccionar l’alineació de cada partit.

Tots sabem que el Girona planteja una disposició tàctica ofensiva, ja que tot i que defensivament pretèn ser un 5-3-2, en realitat es tracta d’un 3-5-2, amb tres centrals defensius i dos carrilers que són més migcampistes o fins i tot extrems que no pas laterals.

Anirem desgranant cada línea i analitzant les alternatives a nivell de jugadors per cadascuna de les posicions.

Porteria

Com veiem en la imatge anterior disposem de 3 porters. El primer d’ells, Becerra, no necessita presentació, és l’amo indiscutible de la nostra porteria. Els seus enormes reflexes l’avalen i serà el titular amb tota seguretat. Després s’ha fitxat Parreño, que ha de ser l’alternativa a Becerra en cas de lesió, sanció i altres competicions com la Copa del Rei o la de Catalunya. Finalment tenim Oliveros, un joveníssim porter que ha d’aprofitar per aprendre dels seus companys, procedent del filial del Madrid, i que pot ser el futur no massa llunyà.

Defensa

La línea de 3 centrals compta amb dos jugadors per posició. Fins ara ha jugat Richy de capo, de lliure, manant els seus companys i distribuïnt el joc des del darrera. També tenim Carles Mas, renovat recentment i recuperant-se d’una lesió. El canterà ja ha jugat molts partits amb la samarreta del primer equip i pot actuar de central tant per la dreta com per l’esquerra, i en cas de necessitat, de lliure. Lejeune sol jugar de central esquerre, contribuïnt en les tasques de sortida de pilota i molt atent tan pel que respecte al jugador que entri per la seva zona com a les incoporacions del carriler per tapar l’espai que deixa a la seva esquena. Marcelo Djalo, defensa alt i potent, pot ser un substitut de garanties. De central dret ha jugat una nova incorporació, Kiko Olivas. Ho ha fet amb correcció, amb les mateixes funcions que tenia abans Ramalho. Però una de les últimes contractacions, Alcalá, li pot posar les coses difícils. Central amb un gran rendiment en la categoria la temporada passada, pot actuar també en el lloc de Richy. Bona alternativa.

Migcamp

Aquest any han jugat Pere Pons de pivot defensiu, i Granell i Alcaraz d’interiors. De pivot defensiu també pot actuar Llonch que, tot i tenir al davant l’imprescindible Pere Pons, la temporada és molt llarga i és important tenir una segona opció. D’interiors també tenim el conegudíssim Eloi que haurà de lluitar segurament amb Alcaraz, i el canterà Vivancos que ha convençut Machín per quedar-se al primer equip. Aquest últim pot actuar de pivot defensiu i també de central. Important els minuts amb els quals pugui comptar per progressar i convertir-se en un futur no massa llunyà en un jugador important.

Bandes

A les bandes han jugat en aquestes primeres jornades Clerc per l’esquerra i Álamo per la dreta. convertir-se en extrems quan s’ataca i poder ajudar en defensa quan no es té la pilota. Aquestes són les seves principals funcions. L’amplitud i la profunditat de l’equip passen en gran part per ells. Però hi ha alternatives de luxe. Tenim Coris que pot jugar per les dues bandes i té un bon u contra u, i també Aday que pot jugar per l’esquerra o per la dreta. A més Machín aviat comptarà amb el jove nigerià Nwakali. Aquest jugador té la seva polivalència com a gran virtut. Pot actuar de carriler, de pivot defensiu o fins i tot de defensa.

Davantera

Finalment la davantera, allò que preocupa més a tothom. En el rendiment dels jugadors que configuren aquesta línea de l’equip, dependrà en gran part els gols que faci el Girona. Com a davanter ràpid que es mogui entre línees tenim Felipe Sanchón. El veterà jugador gironí és molt conegut i estimat per l’afició i pot oferir perill i gol. Però la nova incorporació, Borja, és una de les esperances en aquesta temporada. Prové del Còrdova i pot desbordar i ser incisiu per fer anar de corcoll les defenses rivals.

En punta tenim 3 opcions. Mata, treball i gol. Jairo, davanter que l’any passat jugava a Segona B i  va marcar un bon grapat de gols. Si s’adapta a la categoria el podem veure celebrant-ne uns quants amb la seva nova samarreta. I finalment Sobrino. Fitxat pel Manchester City de la Ponferradina i perseguit per mitja Lliga Adelante i fins i tot per algun primera.  Davanter corpulent que pot oferir moltes coses interessants en atac i marcar diferències.

Plantilla àmplia, compensada i que pot ser molt competitiva. Hem de tenir paciència perquè tenim arguments per pensar que no s’hauria de patir i es pot, fins i tot, aspirar a alguna cosa important, tot i el regular inici que hem fet. Creiem que Quique Cárcel ha fet molt bona feina aquest estiu, que s’ha configurat una bona plantilla. A priori, la plantilla és més complerta que la temporada passada, i Machín disposa de més fons d’armari. Faltarà que les peces s’adaptin i ofereixin els resultats esperats. Esperem haver ajudat a conèixer la nostra plantilla. Som-hi Girona.

Jornada 3: Nàstic 1-0 Girona

La crònica: El Girona anava a Tarragona amb la intenció d’oblidar la derrota a casa amb el Numància. Davant un Nàstic que volia certificar un inici esperançador en el seu retorn a la categoria de plata.

Els onze de Machín: Becerra, Clerc, Lejeune, Richy, Kiko, Álamo, Pons, Granell, Alcaraz, Felipe i Mata. El tècnic del Girona confiava de nou en els mateixos homes i sempre fidel al seu sistema. Properament farem un anàlisi de la plantilla atès que creiem que és molt equilibrada i que el nostre entrenador té moltes possibilitats a l’hora de configurar l’onze titular.

El partit no començava gaire bé ja que el Nàstic, molt intens d’inici, es plantava sol davant el porter blanc-i-vermell però Becerra desviava amb la punta dels dits un xut creuat. En el minut 5, els locals tornaven a crear perill quan una centrada des de la dreta la rematava un davanter tarragoní massa creuada.

En els primers minuts els locals donaven més sensació de perill però tots dos equips tenien ritme, intensitat i intentaven dominar el partit. El Nàstic, però, pressionava molt bé a dalt i arribava a l’àrea rival amb molt de perill. Els homes de Machín es defensaven com podien. Però a partir dels primers 20 minuts començaven a reaccionar, a tenir més possessió. Granell picava una falta lateral i Mata la rematava de cap amunt.

En el minut 23, passada llarga que Mata rematava de cap fluix i bombejat a les mans del porter rival. Els gironins s’havien refet, pressionaven amb eficàcia després de perdre la pilota, jugaven en terreny contrari però no trobaven opcions de gol clares. Intentaven molts canvis de joc per buscar amplitud per banda donat que per dins era difícil trobar una escletxa en la defensa local.

Els minuts que restaven per finalitzar la primera part es veia un Girona dominant i controlant, però inquientant molt poc el porter del Nàstic. Es desplegaven bé en atac i replegaven ràpid en defensa. Amb això s’acabaven els primers 45 minuts sense modificacions en el marcador.

En la segona meitat el Girona sortia una mica més ambiciós i, tot i la igualtat, intentava que el Nàstic no arribés amb perill. Però no tenien gaire èxit , ja que en el minut 7 una contra del Nàstic acabava amb una passada en profunditat d’Emana que deixava sol Giner davant Becerra, però xutava desviat a l’esquerra de la porteria gironina. Gran ensurt.

En el minut 10, després d’un parell de minuts de domini, Felipe forçava una falta perillosa i Alcaraz la picava al travesser de la porteria local.

Però un minut més tard, un altre desajust defensiu deixava Giner dins l’àrea però tornava a rematar desviat.

En el minut 13 una centrada d’Àlamo la rematava Mata de mitja xilena i obligava el porter del Nàstic a desviar a còrner.

Però quan semblava que els de Machín estaven jugant millor, el Nàstic treia una falta molt ràpid, trobaven el davanter marfileny Assoubre en banda i aquest jugador, després de driblar canviant d’una cama a l’altra, rematava pel pal curt i sorprenia Becerra establint l’1 a 0 en l’electrònic.

Alcalà substituïa Richy, i en el 25 Machín feia un doble canvi ofensiu: Jairo per Alcaraz i Aday per Clerc. El tècnic numantí se la jugava intentant treure alguna cosa positiva d’aquest partit fora de casa.

En el minut 26 Aday feia una centrada des de l’esquerra i Álamo la rematava de cap i estava a punt d’empatar.

En el minut 29 un xut d’Álamo llunyà l’està a punt de caçar Mata a la petita. I en el 38, una centrada des de la dreta la rematava Mata al segon pal desviada.

Això era tota la producció del Girona. Domini de la pilota davant d’un Nàstic ben tancat, però cap jugada trenada ni cap oportunitat molt clara de gol. S’arribava al final del matx amb una nova derrota. Dos consecutives.

No és l’inici de temporada més somiat ni més il·lusionant. 3 punts de 9 possibles, dues derrotes seguides i la sensació que a l’equip li falta alguna cosa per ser tan competitiu i perillós com la temporada passada. El partit no ha estat dels més bons i no s’han tingut gaire opcions clares d’empatar i fins i tot capgirar el resultat. Però creiem que hi ha sol·lucions, hi ha alternatives, possibilitats i que, a més, la competició és molt llarga. En el proper article descobrirem el grup de jugadors amb els quals compta Machín per redreçar el rumb. Segur que ho aconseguirà, hi ha bons futbolistes i un gran tècnic. El Girona ha perdut per petits detalls que pot millorar per tornar al camí de la victòria. Som-hi Girona.

Últims fitxatges

Fa unes setmanes publicàvem un article analitzant les 8 incorporacions fetes fins el moment del Girona. 8 fitxatges que alimentaven totes les línies de l'equip. Quique Cárcel havia treballat de valent durant tota la pretemporada per fer content al tècnic del Girona, i fer oblidar alguns dels jugadors que havien abandonat la disciplina blanc-i-vermella.

Durant el partit del Trofeu Costa Brava, i les 2 primeres jornades de Lliga, Machín apostava novament pel seu 3-5-2 habitual. En les seves alineacions ja apareixien nouvinguts al vestidor com eren: Clerc al lateral esquerre, Álamo al carril dret, Olivas de central i Alcaraz al mig del camp, d'interior. A més, Jairo entrava de refresc a les segones parts.

Tot i així, la direcció esportiva encapçalada per Quique Cárcel i amb el vist-i-plau de Pablo Machín, han mogut fitxa els últims dies de mercat de fitxatges. I en principi, ho ha fet d'una manera excel·lent enfortint una plantilla que sembla molt competitiva. Els moviments es van produir fins el mateix últim dia de mercat, i Machín tindrà a la seva disposició un bon fons d'armari des d'on estirar en cas de necessitat.

Cal destacar l'acord de col·laboració amb el Manchester City. Aquest acord ha permès que Lejeune fos fitxat pels anglesos però que es quedi a les files del Girona en qualitat de cedit, i que arribin jugadors com Sobrino o Nwakali, a part del fitxatge d'Alcalà o el de Borja.

Alcalá:  el central de Mazarrón, de 26 anys d'edat no ha tingut que desplaçar-se gaire, doncs arriba procedent del Llagostera. Sembla que l'acord amb el City el podia portar al Girona, però finalment ha estat fitxat directament pel mateix Girona. Un central de molta qualitat que ha jugat al Màlaga B, Getafe, Almeria B i Múrcia entre d'altres. La temporada passada va fitxar pel Llagostera i va firmar una excel·lent temporada. Un dels puntals de l'equip que va jugar pràcticament tots els minuts que podia disputar (si no hi havia cap lesió o sanció que li impedís). A priori, semblaria que s'hauria de disputar una plaça amb el també recent fitxat Kiko Olivas.

Foto: www.diaridegirona.cat

Nwakali: el nigerià és tracta d'un dels jugadors que arriba procedent del Manchester City en qualitat de cedit. Amb tan sols 18 anys, arriba al Girona com a internacional amb el seu país a les categories inferiors. Els anglesos el van cedir la temporada passada a l'Atlético Malagueño de la 3a divisió espanyola, i amb un any més d'experiència provarà sort al futbol professional en mans del Girona. La seva posició natural és la de lateral dret, però també pot jugar a l'eix de la defensa.

Foto: www.elmundodeportivo.com

Borja: el madrileny (Torremocha de Jarama), de 24 anys, arriba a les files del Girona amb l'etiqueta de fitxatge estrella. El jove jugador sol ocupar la posició de mitja punta, tot i que també pot actuar d'extrem tan per la dreta com per l'esquerra. El jugador format al Rayo Vallecano va despertar l'interès del Còrdova, que el va fitxar la temporada 2012-2013. En la temporada del seu debut amb els andalusos va firmar una brillant temporada, marcant 17 gols i jugant pràcticament tots els partits (o bé de titular, o entrant de refresc a les segones parts). La següent temporada va continuar amb bones actuacions (9 gols) i això va provocat l'interès del Reial Madrid, que el va incorporar a les seves files, per jugar amb el seu filial. Després de jugar amb el filial, els madrilenys el van cedir la temporada passada de nou al Còrdova, on va jugar a la màxima categoria estatal però marcant tan sols 1 gol. Arriba lliure al Girona, amb ganes de tornar a demostrar la seva qualitat futbolística.

Foto: www.marca.com

Sobrino: ha estat un dels "culebrons" de l'estiu. El davanter de Daimiel (Ciudad Real) era pretès per la majoria dels equips de la categoria, així com per equips de la primera divisió espanyola, i algún equip anglès. Però l'acord de col·laboració amb el Manchester City ha provocat que fos fitxat pels anglesos, i cedit directament al Girona. Format a les categories inferiors del Madrid, arriba procedent de la Ponferradina. Es tracta d'un davanter centre amb molta qualitat que pot oferir moltes sortides en atac. I és que la seva estatura (1,85m) ofereix un joc d'esquenes molt interessant. La temporada passada va firmar 5 dianes, i arriba al Girona amb ganes de demostrar que pot marcar més gols. 

Foto: diario-bernabeu.com