La crònica: El Girona visitava el Carlos Tartiere per jugar contra l’Oviedo davant
d’uns 10.000 aficionats. Era un enfrontament difícil contra un equip, que tot i
ser un nouvingut a la categoria, s’ha reforçat molt amb l’esperança d’estar a
dalt. Els blanc-i-vermells, després d’un inici amb molts dubtes, necessitaven
una victòria.
Els onze de Machín: Becerra, Clerc, Lejeune, Richy, Kiko, Álamo, Pons,
Granell, Eloi , Jairo i Mata. Felipe era l’home que aquesta vegada no sortida
d’inici i si ho feia el nou fitxatge, Jairo Morillas.
Començava així un partit intens, frenètic, igualat i molt bonic per
l’espectador. Tots dos equips eren valents buscant l’àrea rival sense especular
gens. En aquests inicis s’havia de destacar la figura de Becerra que salvava el
Girona d’encaixar el primer gol en un parell d’oportunitats clares dels locals.
El gironins, però , també deien la seva i inquietaven els rivals.
En el minut 26 una contra dels gironins, produïda per una assistència al
primer toc de Mata cap a Jairo, acabava
amb una dribling d’aquest últim després d’entrar a l’àrea i una rematada
perillosa que refusava Esteban.
Però un minut més tard, l’Oviedo treia una falta al mig camp molt ràpid
davant la passivitat dels seus contrincants i forçava un còrner. Picaven el
còrner i Borja Valle aprofitava una petita badada de Kiko per anticipar-se i
rematar de cap al fons de la xarxa. 1-0 i esclat d’alegria en el públic.
El Girona havia perdonat les seves opcions i per culpa d’una
desconcentració defensiva encaixava el primer. Tot i així, els homes de Machín,
no estaven fent un mal partit. Tocaven bé la pilota movent-la d’un costat a
l’altre i ho alternaven amb passades llargues per aconseguir aquest joc directe
que tan bons resultats ha donat.
En el minut 35, Álamo feia una gran jugada per banda dreta i cedia enrera
perquè Lejeune rematés amb l’interior del peu, de primeres, fent lluir el
porter Esteban. El francés recollia el rebuig però la seva centrada no trobava
rematador. Els gironins, que estaven pressionant, recuperaven la pilota i la
cedien a Mata que forçava un clar penal. Granell era l’encarregat de picar-lo
ajustat al pal esquerre per fer pujar l’empat a 1 al marcador. Es feia justícia
en un matx molt interessant, amb opcions i arribades dels dos equips.
En el minut 44 Jairo feia un gran control en banda esquerra, arribava a
línea de fons però la seva centrada no la podia rematar Mata a boca de gol.
S’arribava així al final de la primera meitat.
Començava la segona part amb una falta forçada per Álamo en banda dreta. La
picava Granell directa a porteria i Esteban refusava.
En el minut 5, una centrada des de l’esquerra de l’Oviedo, la refusava Kiko
però a punt estava de fer-se un autogol.
En el minut 11 Machín feia la primera substitució, entrava Alcaraz per Eloi
que tenia una groga i havia estat a punt de rebre la segona en un parell
d’ocasions.
En el minut 13, els locals provaven sort de lluny i Becerra rebutjava el
xut però la pilota s’estavellava al pal. El partit seguia molt equilibrat, però
potser menys vistós que la primera
part.
En el minut 20 les coses es posaven de cares pel Girona. Una grandíssima
jugada d’Álamo per banda dreta acabava amb una centrada que rematava Mata des
de la petita i feia l’1 a 2. Premi al gran esforç del davanter madrileny que
necessitava aquest gol tant com el seu equip els 3 punts.
Semblava que la situació podia estar controlada, però en el minut 29 una
segona targeta groga molt rigurosa a Alcaraz deixava els blanc-i-vermells amb
un home menys. L’escenari a partir d’aquest moment estava molt clar. Els locals
abocats a l’atac i els gironins pressionant i defensant-se, patint per
conservar la renta mínima de l’electrònic.
Machín feia el segon canvi en el minut 32, i entrava Llonch per Jairo, amb
la intenció de crear una línea sòlida al mig camp.
L’Oviedo estava pràcticament en tot moment en terreny rival i el Girona
intentava tapar espais amb molta concentració i bones ajudes.
En el minut 43 Machín feia el tercer i últim canvi. Entrava Coris per un
exhaust Mata que s’havia buidat en el camp amb un gran treball pel seu equip.
Coris es situava de davanter per intentar aprofitar la seva frescura amb
pressió a dalt, i aguantar i conduir la pilota si tenia opció per fer-ho.
En el minut 46 Coris rebia una
bona passada, se n’anava sol, entrava dins l’àrea però rematava massa creuat.
Havia perdonat la sentència.
En el minut 47, Edu Bedia empalmava un bon xut que s’estavellava al pal
dret de la porteria de Becerra.
Un minut més tard, Pere Pons obria per Álamo que centrava i Coris, des de
la petita, rematava fora. Tornava a perdonar el tercer però s’arribava al
final.
Gran partit del Girona, seriós, ambiciós, sacrificat, vistós i amb gol. Una
victòria important per recuperar sensacions i recuperar confiança. Molt difícil
destacar un sol jugador en un triomf aconseguit gràcies al treball d’equip,
però si que s’ha de mencionar Javi Álamo. Esforç defensiu i perill en atac.
Llàstima que tingui el menisc tocat perquè podria significar, si passa pel
quiròfan, una baixa important.
De totes maneres l’equip ha recuperat crèdit i espera recurar efectius
aviat per començar a mirar cap amunt. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada