Jornada 6: Girona 2-2 Llagostera

La crònica: 4.832 espectadors a Montilivi per veure el derbi gironí. El Girona volia aconseguir la primera victòria a casa per mirar cap amunt mentre que el Llagostera necessitava puntuar per sortir de la cua de la classificació.

Els onze de Machín: Becerra, Álamo, Kiko,  Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi , Jairo i Mata.

El partit començava igualat però eren els visitants qui a la sortida d’un còrner, en el minut 4, aprofitaven una sortida en fals de Becerra per rematar de cap amunt. El Girona responia. Kiko anticipava en defensa, cedia a Álamo, aquest obria a Jairo que centrava i Mata des del terra rematava a les mans.

A partir d’aquí es veia un partit igualat on els locals no aconseguien imposar el seu domini i faltava, a més, un pèl d’intensitat. No hi havia massa cosa a destacar fins el minut 21 on el Llagostera feia una contra perillosa però Becerra refusava.

Els blanc-i-vermells, amb algun tímid intent s’acostaven a la porteria rival, però sense crear gaire perill. Però quan semblava que els hi costava trobar opcions, Granell, que recollia un rebuig, etzivava un fort xut a l’escaire esquerra i feia un autèntic golàs. 1-0.

A partir d’aquest moment, els homes de Machín, que no havien creat massa joc, començaven a dominar i millorar prestacions en el tram final de la primera meitat.

En el minut 35, una gran jugada d’Álamo acabava amb un falta per darrera del Llagostera, just quan s’acostava a l’àrea. La picava Granell sense perill.

Però 5 minuts més tard, el Girona tenia una oportunitat d’or per posar distància en l’electrònic. Mata feia un gran xut que s’estavellava al pal.

Amb això s’arribava al final dels primers 45 minuts.

La segona part s’iniciava amb un Llagostera que intentava jugar en terreny rival, però eren els blanc-i-vermells qui tornaven a perdonar. En el minut 48 Jairo recuperava una pilota en atac, la cedia a Mata qui, entrant a l’àrea, tornava a rematar al pal.

I del possible 2-0 es passava a l’1-1. Una jugada per banda dreta dels visitants acabava amb una centrada a l’àrea que rematava Imaz, tocava en Kiko i es colava a la porteria de Becerra. 1-1. Mala sort, en un minut es passava de la possible sentència a un injust empat.

En el minut 54, una falta de Pere Pons en el centre del camp, acabava amb una tangana i diverses targetes. Una d’elles pel mateix Pere Pons, que acabaria sent decisiva. Però els homes de Machín estaven decidits a donar una alegria a la seva afició.

En el minut 60, Eloi picava un còrner, Kiko la tocava amb el cap però Lejeune, sol a l’àrea petita, no podia reaccionar a temps i també amb el cap la rematava fora.

Tot i que el Girona intentava imposar el seu domini i buscar la victòria, el partit s’havia equilibrat molt i era difícil predir quin seria el resultat final. En el minut 65 Coris substituïa Clerc.

5 minuts més tard, Jairo iniciava un contraatac amb una gran jugada personal, la cedia a Mata, aquest a Eloi que des de l’esquerra feia una bona centrada i Jairo empenyia la pilota al fons de la xarxa. 2-1 i deliri a les grades.

En el minut 73 Felipe entrava per Eloi, que desgastat després d’una setmana complicada per problemes físics, deixava el terreny de joc.

En el minut 79 el Llagostera tallava una pilota, iniciava una contra que aturava Pere Pons, i el col·legiat li ensenyava la segona groga deixant el Girona amb 10. Machín reaccionava fent entrar Pol Llonch per un destacat Jairo. El tècnic local buscava consistència en el mig camp per intentar aguantar el resultat. Però no li sortia bé perquè, en el 85, una jugada per la banda dreta de l’atac del Llagostera, la culminava Ortuño per establir el 2 a 2. Es veia a Montilivi, un altre cop, la mateixa pel·lícula dels últims partits: gol de l’equip rival en els instants finals del matx. Increïble.

En el minut 88 Benja feia lluir Becerra i amb això s’arribava al temps de descompte. I en aquests minuts d’afegit, Benja estava a punt d’avançar al Llagostera. Però el Girona, que sempre lluita i a sobre amb un home menys, feia la rèplica. Una gran passada de Felipe deixava sol Mata que tornava a perdonar. 2 a 2 final.

2 punts més que tornaven a volar de Montilivi i ja són massa en molt pocs partits. Si es vol mirar cap als llocs de playoff o no patir pel descens, no es poden deixar escapar tants punts a casa. L’equip no té la seguretat defensiva d’abans i pateix massa per treure resultats positius a casa. S’ha de reflexionar i buscar solucions. Però també és cert, que no s’està tenint molta sort en aquestes primeres jornades, ni dins el terreny de joc ni fora, on tenim diversos jugadors que poden ser importants, lesionats. L’equip té marge de millora i segur que pot fer-ho. En aquest partit, per exemple, hem vist un bon Jairo i tothom espera el debut de Sobrino o Borja perquè ajudin l’equip.  S’ha de tenir fe i creure que el Girona mereix alguna cosa més. Som-hi Girona.