Jornada 10: Girona 0-0 Saragossa

La crònica: 4.219 espectadors  decidien anar a l’estadi en comptes de passejar per les Fires, per veure si finalment arribava la primera victòria a casa. Machín, conscient de la necessitat de guanyar i també per culpa d’alguna baixa, feia canvis en l’onze inicial: Becerra, Llonch, Alcalá, Richy, Kiko, Clerc, Pons, Alcaraz, Borja, Felipe i Mata.  Absències de gent fixe com Granell, Eloi o Lejeune per donar entrada a nous fitxatges d’aquesta temporada.

La primera jugada interessant arribava ben aviat. En el minut 1, el Girona, mitjançant joc associatiu, aconseguia trobar Llonch dins l’àrea i al segon pal, però el seu centre xut era rematat per l’atac gironí a les mans del porter rival.

Seguidament venien uns minuts d’equilibri, amb lluita al mig camp, on ningú dominava i amb els dos equips intentant trobar el seu lloc al terreny de joc. Destacava en aquests instants inicials un actiu Llonch per banda dreta.

En el minut 12, una falta penjada per l’equip local a l’àrea, la rematava Richy al segon pal, després es produïa un embolic dins l’àrea amb Alcalá intentant fer gol, però finalment la pilota era refusada a còrner. Els blanc-i-vermells, avui de blau, havien estar a punt de marcar.

Els homes de Machín havien tingut dues arribades perilloses però encara no havien imposat el seu joc. Tot i així, en el minut 17 una altra aproximació interessant. Un xut de fora l’àrea el recollia Kiko de ben a prop, però la seva rematada en una posició forçada sortia massa desviada.

A partir d’aquest moment, i poc a poc, el Girona començava a imposar-se tot i tenir davant un Saragossa molt seriós sense inquietar Becerra, eren un rival dur.

En el minut 24 Clerc perdia una pilota i els visitants ho provaven de lluny.

Però els locals seguien dominant, jugant més en terreny rival i només faltava tornar a crear perill. Estaven en les immediacions de l’àrea de l’equip aragonés però no tenien oportunitats clares.

Els visitants, en el minut 32, feien una jugada perillosa per banda esquerra que Richy desviava a còrner.

El Girona responia amb una passada a Borja que no podia rematar i la defensa del Saragossa refusava a còrner.

Els de Machín havien fet una més que digna primera meitat, amb alguna oportunitat, aproximacions, cert domini i sense patir. S’arribava al final dels primers 45 minuts.

La segona part començava amb un ritme més baix, més fred. El Girona afluixava i el Saragossa es mostrava més còmode. Començava a desenvolupar-se el joc en terreny del Girona que li costava sortir. Fruit d’això els aragonesos forçaven un còrner que a punt estava de significar el primer gol, però Becerra responia amb una gran aturada.

Els gironins semblaven cansats, havien baixat prestacions. La primera jugada amb cara i ulls d’aquesta segona meitat es produïa en el minut 65 quan una centrada de Clerc des de l’esquerra la recollia Alcaraz per provar-ho de fora l’àrea, però el seu xut anava a les mans del porter.

Atès que els visitants localitzaven la possessió de la pilota prop de l’àrea de Becerra i els locals intentaven reaccionar sense encert, Machín feia el primer canvi. En el minut 73 Granell entrava per Clerc.

Un minut més tard el Girona, que sabia que havia d’apretar, feia una bona jugada i Mata, quan es disposava a xutar, era objecte d’un possible penal.

En el minut 82 Eloi entrava per Alcaraz per intentar donar aire fresc al mig camp.

Però més enllà d’una falta picada per Granell que Alcalá rematava de cap i feia lluir el porter del Saragossa, ja no s’anava a tenir cap més oportunitat de canviar el 0 a 0 inicial.

El tècnic del Girona intentava un últim canvi en el minut 87 fent entrar Joel per Felipe però no hi havia temps per res més. Nou empat a casa.

El Girona s’ha mostrat seriós, consistent en defensa, en moments ha estat superior, ha merescut la victòria més que el seu rival, no ha patit i ha controlat força el matx. Però li costa massa fer gol i guanyar un partit. Comença a ser perillós el fet de no trobar el camí del triomf a casa on no s’han sumat els 3 punts en cap ocasió. De puntet en puntet s’acosten massa a la zona del descens i si s’hi entra començaran els nervis. Toca recuperar efectius i intentar valorar la millor imatge d’avui per retrobar la confiança que ens porti a la victòria. Som-hi Girona.

Jornada 9: Leganés 2-2 Girona

La crònica: El Girona es presentava al camp del Leganés amb la urgència de fer fora de casa allò que no aconsegueix a Montilivi, guanyar. Volia expulsar els fantasmes de la zona de descens amb un partit que ajudés a recuperar confiança. Machín escollia els mateixos homes habituals: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

Començava l’enfrontament amb un Leganés superior, més intens, amb un equip molt treballat i amb les idees clares d’allò que havia de fer per fer mal al rival. Mentrestant, el Girona, intentava no desconcentrar-se ni cedir espais per tal de no encaixar cap gol.

Però els locals aprofitaven una jugada a pilota aturada en el minut 21. Una falta picada per Alberto la rematava Mantovani al fons de la xarxa. 1-0.

Això feia reaccionar tímidament els homes de Machín que començaven a jugar més en terreny rival i a intentar portar la iniciativa. Tot i així, no aconseguien crear cap opció clara de gol. Més enllà d’una arribada per banda esquerra en el minut 25 que rematava  Mata per poc, i un còrner forçat per Aday en banda dreta, no hi havia res més destacable.

El Leganés estava ben plantat, sortia quan ho havia de fer, i donava la sensació de tenir el matx ben controlat. En el minut 37 un còrner picat pels locals, el rematava V. Díaz i la pilota es passejava davant Becerra.

Els gironins, sense trobar el camí de la porteria rival, alternaven el joc associatiu amb passades llargues, però sense perill.

S’arribava al final de la primera part amb un Leganés superior i un Girona que, tot i reaccionar després del gol, no havien tingut cap oportunitat clara. Les dades eren demoledores: 8 rematades entre els 3 pals dels locals per cap rematada dels blanc-i-vermells.

La segona part començava amb els papers de cada equip clars. Els gironins havien d’arriscar i el Leganés podia contraatacar.

El tècnic numantí del Girona havia introduït un canvi al descans fent entrar Jairo per Aday. Amb això es passava del 5-3-2 habitual, a un 4-4-2 amb Felipe en banda esquerra.

El conjunt local exercia una pressió a dalt molt ben coordinada que dificultava la sortida de pilota d’un Girona que, tot i portar la iniciativa, no trobava el camí.

En el minut 7 una jugada del Leganés per banda esquerra acabava amb una rematada de mitja xilena d’Omar Ramos que Becerra refusava a còrner. Però l’equip local anava a complicar més les coses als de Machín quan aprofitaven aquesta jugada a pilota aturada per tirar d’estratègia i fer el segon. 2-0. Gabriel, sol dins l’àrea, era l’encarregat d’augmentar la renta en l’electrònic.

En el minut 20, segona substitució a les files del Girona, entrava Borja per Eloi. Canvi ofensiu per anar a dalt amb tot a intentar la difícil remuntada.

Un minut més tard, Granell picava una falta, la pilota li queia a Mata dins l’àrea, però el seu xut s’estavellava en un defensa rival.

El Leganés seguia fent el seu partit, conscient que el tenia molt de cara i que en contraatacs el podia sentenciar. En el minut 28, una bona maniobra de Guillermo dins l’àrea, acabava amb un xut refusat per Becerra.

En el minut 32, una pilota recuperada per Granell, acabava amb un xut de Jairo refusat a còrner. Els gironins el picaven obert, la pilota arribava a Felipe que es treia un missil directe al pal dret de la porteria rival, el rebuig el recollia Mata per marcar el 2-1 a plaer. Hi havia partit. Sense haver fet gaire mèrits, els blanc-i-vermells tenien un quart d’hora per davant per intentar igualar el matx.

En el minut 35, Llonch entrava per Granell per intentar donar aire fresc al mig camp.

Però més enllà d’una falta rematada per Lejeune a les mans del porter rival, eren els locals qui, en diverses ocasions estaven a punt de fer el tercer. Els gironins no trobaven la manera de crear ni una sola opció de gol a través del joc.

I quan ja semblava tot dat i beneït, i amb el Girona volcat a terreny rival ja en temps de descompte, una centrada a la desesperada de Kiko Olivas, la rematava de cap Mata al pal, el rebuig li queia a Jairo que empatava a plaer. 2-2 i final. Sent objectius, el Leganés havia fet mèrits per endur-se els tres punts davant d’un equip gironí que pràcticament no havia generat res.

Però no volem parlar d’injustícia. Sabem què és rebre gols en el temps afegit molt més dolorosos que el que ha fet el Girona en aquest partit. Potser aquest empat in extremis pot esperonar els homes de Machín i significar a més d’un puntet, un punt d’inflexió per canviar la dinàmica fatalista i començar a guanyar. Hem de tenir en compte que d’empat en empat es patirà molt per no baixar i s’ha de sumar de 3 en 3. Queda temps i s’ha de confiar i animar els nostres. Som-hi Girona.

Jornada 8: Girona 1-1 Almeria

La crònica: 4.290 espectadors havien anat a Montilivi amb la intenció de veure guanyar l’equip per primera vegada a l’estadi aquesta temporada.

Els onze de Machín: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Mata.

L’Almeria, que ocupava l’última posició, venia molt necessitat de punts, però el Girona volia aprofitar la situació combulsa que estava vivint el seu rival per aconseguir la victòria.

Però les coses no podien començar pitjor. En el minut 2, Quique feia una jugada per banda dreta, superava per velocitat Lejeune i Richy, dins l’àrea, el feia caure clarament. L’àrbitre no s’ho pensava i xiulava penal. El mateix Quique era l’encarregat de transformar-lo i fer pujar el 0-1 al marcador. Gerra d’aigua freda per un Girona que s’havia vist sorprès només començar el partit. Ara faltava trobar calma i control per redreçar la situació.

I això arribava ben aviat. En el minut 8, una bona maniobra de Felipe feia que Aday recollís la pilota dins l’àrea i la reventés amb un xut creuat establint l’empat a l’electrònic. 1-1.

El Girona havia reaccionat molt ràpidament i portava, de forma molt clara, la iniciativa. Això donava lloc a minuts de bon futbol i transmetia la sensació que la remuntada havia d’arribar.

En el minut 11, Felipe cedia per Mata que, d’esquena a porteria, passava la pilota a Granell perquè dins l’àrea xutés amb força fent lluir el porter visitant.

Dos minuts més tard, Richy picava una falta directa i Casto aturava en dos temps.

Bona circulació de pilota dels homes de Machín que jugaven en terreny rival, no cedien opcions i es mostraven decidits a fer el segon. L’Almeria, molt gris, ni tan sols sortia a la contra per inquietar Becerra.

En el minut 16, Granell centrava una falta lateral des de la banda dreta, ningú la tocava i la pilota s’estavellava al travesser.

4 minuts més tard era Felipe qui estava a punt de marcar. El davanter gironí feia una mitja volta fora l’àrea i intentava una rosca al pal llarg però el porter de l’equip andalús refusava a còrner.

Després d’aquesta jugada i de clar domini local, l’equilibri s’instal·lava al terreny de joc. Si bé els gironins portaven la iniciativa, ja no creaven tan de perill i això permetia els andalusos respirar tranquils. Els homes de Machín, si veien difícil trobar el camí del gol amb el joc associatiu, ho intentaven amb passades llargues sovint imprecises. Mentrestant, el col·legiat crispava els ànims del públic amb el desigual criteri a l’hora de distribuir targetes.

En el minut 44, una jugada aïllada de l’Almeria acabava amb un xut perillós que aturava Becerra. Amb això s’arribava al final de la primera meitat. La bona reacció local al gol matiner rebut, havia estat seguida de bons minuts de futbol, però poc a poc la iniciativa en el joc no havia servit per crear opcions clares de gol.

Començava la segona meitat amb l’objectiu clar. S’havia de tancar l’Almeria en el seu propi camp i insistir posant setge fins trobar el segon.

En el minut 48 Mata cedia a Felipe que sol, dins l’àrea, perdonava i Casto refusava el xut. Una autèntica llàstima.

Només un equip intentava buscar la victòria, i era el Girona, però no trobava el camí.

I aquest seria el guió de tota la segona meitat. Els homes de Machín jugaven pràcticament tota l’estona en terreny rival però sense crear oportunitats. Quan intentaven sortir ràpid a la contra es mostraven imprecisos, i en joc estàtic l’Almeria estava ben plantat i no cedia espais.

En el minut 65, Mata era empentat dins l’àrea però l’àrbitre no xiulava penal.

Era el moment de fer canvis per intentar trobar solucions. Machín feia entrar Alcaraz per Granell en el minut 68, i 3 minuts més tard Borja per Felipe.

Però tot seguia igual. Un Almeria molt discret que fins i tot intentava perdre temps donant per vàlid l’empat. Davant un Girona que volia però no podia. Es començava a palpar tensió i això donava lloc a poca precisió. Però els gironins no defallien en l’intent de fer el segon, encara que fos a través de centrades a l’àrea.

En el minut 78 es produïa la gran oportunitat de la segona meitat. Una bona jugada entre Borja i Mata, acabava amb una centrada d’aquest últim que no rematava per poc Clerc al segon pal.

Machín feia el darrer canvi i entrava Llonch per Aday. Però res canviava. Els locals volcats a l’atac, no inquietaven la porteria rival. I així transcorrien els minuts fins arribar al final del matx amb empat a 1.

El Girona havia fet un partit notable, havia sigut superior al seu rival i havia fet un grapat de minuts de bon futbol i oportunitats. Però les sensacions positives no són suficients per aconseguir victòries, falta alguna cosa més. Potser sort, potser no cedir gols cada partit, ser més efectiu o fins i tot ser capaç de tenir més opcions de gol. L’última mitja hora sol costar arribar a la porteria rival i comença a haver-hi cert nerviosisme. És cert que no es pot estar gaire tranquil en la divuitena posició i 1 punt per sobre del descens, però s’ha de trobar el camí sí o sí. Segur que si s’aconsegueixen un parell de victòries consecutives canviarà la dinàmica i, tot i que això és molt llarg, comença ser urgent entrar en una bona ratxa de resultats. Som-hi Girona.

Jornada 7: Mirandés 1-0 Girona

La crònica: El Girona es presentava a Miranda del Duero amb l’objectiu d’aconseguir a fora les victòries que no està assolint a Montilivi. Els onze de Machín: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Mata i Jairo. Aday ocupava el lloc d’Álamo, que havia sigut operat del menisc aquesta mateixa setmana, i Richy recuperava el timó de la defensa.

El partit començava amb molta igualtat. Els locals intentaven imposar un joc directe en un camp petit en el qual ja estan acostumats a jugar, mentre que els gironins volien controlar el joc a través de la pilota.

En el minut 12 era el Mirandés qui,  amb un còrner molt tancat donava un ensurt a Becerra.

Tot i així, el Girona estava ben plantat però no aconseguia crear perill real. Aday es mostrava incisiu per banda dreta i els homes de Machín forçaven algun còrner però no trobaven la manera de fer mal a la defensa rival.

Ningú acabava de dominar. Els locals no necessitaven combinar massa per arribar a l’àrea rival mentre que els blanc-i-vermells no podien fer el seu joc associatiu i intentaven no arriscar per no cedir espais a darrera.

En el minut 34 el Mirandés feia una contra molt perillosa, Ion Vélez cedia a Lago Junior que xutava amunt. Això donava lloc a uns minuts de superioritat local, jugant en terreny rival. Els burgalesos s’apropaven a l’àrea gironina sense crear una oportunitat clara de gol i els homes de Machín lluitaven molt però no donaven ni tres passades seguides. S’arribava al final d’una primera meitat poc vistosa pels espectadors.

La segona meitat s’iniciava amb un contraatac del Mirandés en el qual Ion Vélez obria a la dreta a Lago Junior però Richy, ràpid i atent, interceptava el xut.

En el minut 7, els locals tornaven a avisar. La jugada començava per banda dreta i la pilota arribava a Àlex Garcia que rematava i Aday, des del terra, semblava refusar amb la mà. Els locals insistien i la pilota acabava amb un refús de la defensa blanc-i-vermella que quasi es convertia en autogol.

Els gironins patien mentre que el Mirandés apretava i, ara sí, generava perill.

En el minut 14, Àlex Garcia cedia a Ion Vélez, aquest a Nélson que, sol i dins l’àrea, rematava amunt.

Machín havia de reaccionar. El Girona necessitava més control de pilota, més joc combinatiu per poder contrarrestar el joc tan directe del seu rival. En el minut 15 Felipe substituïa Mata. l la primera pilota que tocava el menut davanter era entre línees, conduïa i rematava de lluny fent una vaselina que obligava a lluir-se el porter local. Els gironins aconseguien uns minuts de tranquil·litat i de domini, apropant-se a l’àrea rival i impedint que el Mirandés agobiés. Resultat d’això es produïa en el minut 26, quan gràcies a una jugada associativa entre Eloi i Felipe deixaven Jairo sol a l’àrea petita però el davanter sevillà, inexplicablement, no rematava i feia una passada enrera sense sentit.

En el minut 27 Borja entrava per Aday. Es situava a la mitja punta i Felipe passava a la banda dreta. El tècnic numantí del Girona buscava velocitat i desequilibri per trobar el gol i els 3 punts.

Lluny d’això eren els locals qui tornaven a apretar. En el minut 28 estaven a punt de marcar a la sortida d’un còrner però Becerra refusava.

2 minuts més tard Àlex Garcia, des de l’esquerra, driblava cap a dins, rematava i Becerra refusava de nou.

En el minut 33 Felipe robava una pilota prop de l’àrea rival, la passava a Jairo que xutava massa alt.

Era un miratge ja que, un minut més tard, el Mirandés picava un còrner que rematava de cap Àlex Ortiz des de la petita, anticipant-se a Lejeune, i establia l’1 a 0 al marcador.

A partir d’aquest moment, els blanc-i-vermells no aconseguien sortir amb la pilota controlada ni tampoc amb passades llargues per intentar buscar l’empat. Ni el canvi de Llonch per Clerc, ni tampoc el fet que Lejeune es situés de davanter i Pons de central, canviaven el transcurs d’uns darrers minuts decepcionants on el Girona no inquietaven el més mínim el seu rival.

S’arribava al final d’un partit on els gironins no havien merescut guanyar. Tampoc és que el Mirandés hagués jugat molt més, però si havia creat més perill i havia pogut trobar la victòria.

És difícil treure conclusions gaire positives. Potser l’única és que l’equip lluita i competeix, però no aconsegueix ser molt sòlid defensivament i li costa fer gols. De totes maneres la lliga és molt llarga i estem convençuts que s’està treballant bé, que falta entrar en una dinàmica més positiva de resultats millorant el joc tenir  una mica de sort i segur que tirarem endavant. Som-hi Girona.