diumenge, 4 d’octubre del 2015

Jornada 7: Mirandés 1-0 Girona


La crònica: El Girona es presentava a Miranda del Duero amb l’objectiu d’aconseguir a fora les victòries que no està assolint a Montilivi. Els onze de Machín: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Mata i Jairo. Aday ocupava el lloc d’Álamo, que havia sigut operat del menisc aquesta mateixa setmana, i Richy recuperava el timó de la defensa.

El partit començava amb molta igualtat. Els locals intentaven imposar un joc directe en un camp petit en el qual ja estan acostumats a jugar, mentre que els gironins volien controlar el joc a través de la pilota.

En el minut 12 era el Mirandés qui,  amb un còrner molt tancat donava un ensurt a Becerra.
Tot i així, el Girona estava ben plantat però no aconseguia crear perill real. Aday es mostrava incisiu per banda dreta i els homes de Machín forçaven algun còrner però no trobaven la manera de fer mal a la defensa rival.
Ningú acabava de dominar. Els locals no necessitaven combinar massa per arribar a l’àrea rival mentre que els blanc-i-vermells no podien fer el seu joc associatiu i intentaven no arriscar per no cedir espais a darrera.
En el minut 34 el Mirandés feia una contra molt perillosa, Ion Vélez cedia a Lago Junior que xutava amunt. Això donava lloc a uns minuts de superioritat local, jugant en terreny rival. Els burgalesos s’apropaven a l’àrea gironina sense crear una oportunitat clara de gol i els homes de Machín lluitaven molt però no donaven ni tres passades seguides. S’arribava al final d’una primera meitat poc vistosa pels espectadors.

La segona meitat s’iniciava amb un contraatac del Mirandés en el qual Ion Vélez obria a la dreta a Lago Junior però Richy, ràpid i atent, interceptava el xut.
En el minut 7, els locals tornaven a avisar. La jugada començava per banda dreta i la pilota arribava a Àlex Garcia que rematava i Aday, des del terra, semblava refusar amb la mà. Els locals insistien i la pilota acabava amb un refús de la defensa blanc-i-vermella que quasi es convertia en autogol.

Els gironins patien mentre que el Mirandés apretava i, ara sí, generava perill.
En el minut 14, Àlex Garcia cedia a Ion Vélez, aquest a Nélson que, sol i dins l’àrea, rematava amunt.

Machín havia de reaccionar. El Girona necessitava més control de pilota, més joc combinatiu per poder contrarrestar el joc tan directe del seu rival. En el minut 15 Felipe substituïa Mata. l la primera pilota que tocava el menut davanter era entre línees, conduïa i rematava de lluny fent una vaselina que obligava a lluir-se el porter local. Els gironins aconseguien uns minuts de tranquil·litat i de domini, apropant-se a l’àrea rival i impedint que el Mirandés agobiés. Resultat d’això es produïa en el minut 26, quan gràcies a una jugada associativa entre Eloi i Felipe deixaven Jairo sol a l’àrea petita però el davanter sevillà, inexplicablement, no rematava i feia una passada enrera sense sentit.

En el minut 27 Borja entrava per Aday. Es situava a la mitja punta i Felipe passava a la banda dreta. El tècnic numantí del Girona buscava velocitat i desequilibri per trobar el gol i els 3 punts.
Lluny d’això eren els locals qui tornaven a apretar. En el minut 28 estaven a punt de marcar a la sortida d’un còrner però Becerra refusava.
2 minuts més tard Àlex Garcia, des de l’esquerra, driblava cap a dins, rematava i Becerra refusava de nou.

En el minut 33 Felipe robava una pilota prop de l’àrea rival, la passava a Jairo que xutava massa alt.
Era un miratge ja que, un minut més tard, el Mirandés picava un còrner que rematava de cap Àlex Ortiz des de la petita, anticipant-se a Lejeune, i establia l’1 a 0 al marcador.

A partir d’aquest moment, els blanc-i-vermells no aconseguien sortir amb la pilota controlada ni tampoc amb passades llargues per intentar buscar l’empat. Ni el canvi de Llonch per Clerc, ni tampoc el fet que Lejeune es situés de davanter i Pons de central, canviaven el transcurs d’uns darrers minuts decepcionants on el Girona no inquietaven el més mínim el seu rival.
S’arribava al final d’un partit on els gironins no havien merescut guanyar. Tampoc és que el Mirandés hagués jugat molt més, però si havia creat més perill i havia pogut trobar la victòria.

És difícil treure conclusions gaire positives. Potser l’única és que l’equip lluita i competeix, però no aconsegueix ser molt sòlid defensivament i li costa fer gols. De totes maneres la lliga és molt llarga i estem convençuts que s’està treballant bé, que falta entrar en una dinàmica més positiva de resultats millorant el joc tenir  una mica de sort i segur que tirarem endavant. Som-hi Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada