La crònica: El Girona es presentava a Miranda
del Duero amb l’objectiu d’aconseguir a fora les victòries que no està assolint
a Montilivi. Els onze de Machín: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc,
Pons, Granell, Eloi, Mata i Jairo. Aday ocupava el lloc d’Álamo, que havia
sigut operat del menisc aquesta mateixa setmana, i Richy recuperava el timó de
la defensa.
El partit començava amb molta
igualtat. Els locals intentaven imposar un joc directe en un camp petit en el
qual ja estan acostumats a jugar, mentre que els gironins volien controlar el
joc a través de la pilota.
En el minut 12 era el Mirandés qui, amb un còrner molt tancat donava
un ensurt a Becerra.
Tot i així, el Girona estava ben
plantat però no aconseguia crear perill real. Aday es mostrava incisiu per
banda dreta i els homes de Machín forçaven algun còrner però no trobaven la
manera de fer mal a la defensa rival.
Ningú acabava de dominar. Els locals
no necessitaven combinar massa per arribar a l’àrea rival mentre que els
blanc-i-vermells no podien fer el seu joc associatiu i intentaven no arriscar
per no cedir espais a darrera.
En el minut 34 el Mirandés feia una
contra molt perillosa, Ion Vélez cedia a Lago Junior que xutava amunt. Això
donava lloc a uns minuts de superioritat local, jugant en terreny rival. Els
burgalesos s’apropaven a l’àrea gironina sense crear una oportunitat clara de
gol i els homes de Machín lluitaven molt però no donaven ni tres passades
seguides. S’arribava al final d’una primera meitat poc vistosa pels
espectadors.
La segona meitat s’iniciava amb un
contraatac del Mirandés en el qual Ion Vélez obria a la dreta a Lago Junior
però Richy, ràpid i atent, interceptava el xut.
En el minut 7, els locals tornaven a
avisar. La jugada començava per banda dreta i la pilota arribava a Àlex Garcia
que rematava i Aday, des del terra, semblava refusar amb la mà. Els locals
insistien i la pilota acabava amb un refús de la defensa blanc-i-vermella que
quasi es convertia en autogol.
Els gironins patien mentre que el
Mirandés apretava i, ara sí, generava perill.
En el minut 14, Àlex Garcia cedia a
Ion Vélez, aquest a Nélson que, sol i dins l’àrea, rematava amunt.
Machín havia de reaccionar. El
Girona necessitava més control de pilota, més joc combinatiu per poder
contrarrestar el joc tan directe del seu rival. En el minut 15 Felipe
substituïa Mata. l la primera
pilota que tocava el menut davanter era entre línees, conduïa i rematava de
lluny fent una vaselina que obligava a lluir-se el porter local. Els gironins
aconseguien uns minuts de tranquil·litat i de domini, apropant-se a l’àrea
rival i impedint que el Mirandés agobiés. Resultat d’això es produïa en el
minut 26, quan gràcies a una jugada associativa entre Eloi i Felipe deixaven
Jairo sol a l’àrea petita però el davanter sevillà, inexplicablement, no
rematava i feia una passada enrera sense sentit.
En el minut 27 Borja entrava per
Aday. Es situava a la mitja punta i Felipe passava a la banda dreta. El tècnic
numantí del Girona buscava velocitat i desequilibri per trobar el gol i els 3 punts.
Lluny d’això eren els locals qui
tornaven a apretar. En el minut 28 estaven a punt de marcar a la sortida d’un
còrner però Becerra refusava.
2 minuts més tard Àlex Garcia, des
de l’esquerra, driblava cap a dins, rematava i Becerra refusava de nou.
En el minut 33 Felipe robava una
pilota prop de l’àrea rival, la passava a Jairo que xutava massa alt.
Era un miratge ja que, un minut més
tard, el Mirandés picava un còrner que rematava de cap Àlex Ortiz des de la
petita, anticipant-se a Lejeune, i establia l’1 a 0 al marcador.
A partir d’aquest moment, els
blanc-i-vermells no aconseguien sortir amb la pilota controlada ni tampoc amb
passades llargues per intentar buscar l’empat. Ni el canvi de Llonch per Clerc, ni tampoc el fet que Lejeune es situés de davanter i Pons de central,
canviaven el transcurs d’uns darrers minuts decepcionants on el Girona no
inquietaven el més mínim el seu rival.
S’arribava al final d’un partit on
els gironins no havien merescut guanyar. Tampoc és que el Mirandés hagués jugat
molt més, però si havia creat més perill i havia pogut trobar la victòria.
És difícil treure conclusions gaire
positives. Potser l’única és que l’equip lluita i competeix, però no
aconsegueix ser molt sòlid defensivament i li costa fer gols. De totes maneres
la lliga és molt llarga i estem convençuts que s’està treballant bé, que falta
entrar en una dinàmica més positiva de resultats millorant el joc tenir una mica de sort i segur que tirarem
endavant. Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada