La crònica: El Girona visitava el Sadar amb la
difícil missió de donar la sorpresa al camp del líder i aconseguir tres punts
que l’allunyessin de la zona de descens.
Els onze de Machín: Becerra, Llonch,
Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Alcaraz, Borja, Felipe i Mata.
El partit començava amb una bona
jugada assajada del Girona a la sortida d’un còrner que a punt estava Borja de
rematar. En el minut 4 combinació entre
Llonch i Borja que acabava amb una passada filtrada a Felipe, però la seva
centrada enrera no la rematava ningú. 5 minuts més tard eren els locals
qui responien amb una centrada des de la dreta que Torres rematava de cap amunt.
El Girona intentava ser vertical
però el partit transcorria sobretot amb una gran lluita per cada pilota al mig
camp, amb molta intensitat per part dels dos equips i una pressió alta. Això,
juntament amb el mal estat del terreny de joc, donava lloc a imprecisions.
Tots dos contrincants formaven amb una defensa de 5 homes i això
deixava pocs espais. Però eren els homes de Machín qui creaven més perill. En
el minut 14 Felipe ho provava amb un xut sec i ras amb la dreta, des de fora
l’àrea, a les mans del porter rival.
En el 19, una jugada assajada a
pilota aturada creava perill. Clerc picava la falta, cedia a Felipe qui, des de
l’equerra, centrava i Kiko rematava de cap a fora.
El Girona volia pressionar a dalt
per desactivar el rival. Justament així, Alcaraz recuperava una pilota en el
minut 24, veia una mica avançat el porter local i, des de molt lluny, la
col·locava amb l’interior del peu al fons de la xarxa. 0-1.
A partir d’aquest moment, tot i que
l’Osasuna intentava apretar, el Girona se sentia còmode i donava la sensació de
controlar el partit.
En el minut 38, una falta picada per
Felipe la rematava Lejeune de cap amunt.
Els últims minuts eren d’embranzida
de l’equip local. En el minut 41 una centrada perillosa la rematava Javi
Martínez de cap a les mans de Becerra.
La primera meitat acabava amb dues
jugades a pilota aturada de l’Osasuna que no alteraven el marcador.
Començava la segona part. La renta bona però mínima al
marcador feia que l’Osasuna apretés buscant l’empat i obligués els gironins a
tirar-se massa enrera.
En el minut 8 de la repressa, Machín feia la primera substitució,
Aday entrava per Clerc. Després del canvi, el Girona patia
uns minuts d’angoixa amb els locals a prop de l’àrea rival i els de Machín
refusant pilotes.
En el minut 13 Granell entrava per
Borja per intentar donar més control al mig camp. L’Osasuna intentava portar la
iniciativa, s’acostaven a les immediacions de Becerra, hi havia molta
intensitat però poques ocasions. Era un escenari perfecte per poder sentenciar
amb algun contraatac.
En el minut 29 Eloi entrava per
Felipe per enfortir la zona del migcamp.
Amb la insistència local i els
espais que deixaven darrera semblava que, si l’Osasuna no aconseguia empatar,
el Girona podia plantar-se sol davant el porter rival si era capaç d’enllaçar
tres passades seguides.
En el minut 35, Llonch centrava al
segon pal, Aday la recollia i tornava a centrar i Mata a la mitja volta
rematava desviat.
A l’equip local només li quedava
anar-se’n a la desesperada a buscar l’empat i a punt estava d’aconseguir-ho en
el minut 39. Una centrada des de l’equerra la rematava de cap Berenguer, sol i
dins l’àrea petita, a les mans de Becerra.
En el minut 40 Aday feia una
destacable jugada individual, cedia a Eloi que des de fora xutava un pèl desviat.
I amb l’Osasuna volcat, els homes de
Machín feien un bon contraatac en el 45. Pere cedia per Eloi que feia una
passada a l’esquerra cap a Granell que, sol, rematava però no podia superar la
sortida valenta del porter Nauzet.
La insistència local acabava amb una
rematada de Torres amunt. 0-1 i final del partit.
Gran victòria treballadíssima d’un
seriós Girona. En la primera meitat havia merescut avançar-se al marcador i a
la segona havia gestionat molt bé la renta mínima. 3 punts d’or. Primer per la
bona imatge, segon per ser una injecció de moral, tercer per allunyar una mica els fantasmes del descens i quart
per intentar guanyar a Montilivi contra el Lugo i mirar cap amunt.
Podria ser el punt d’inflexió que
buscava Machín perquè els blanc-i-vermells puguin remuntar posicions. Diumenge
a l’estadi toca revenjar-se dels gallecs i donar la primera alegria a l’afició.
Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada