El nostre somni

Fa molts anys, el nostre pare ens va fer socis del Girona FC. Ell, provinent de terres manxegues es va instal·lar a la ciutat, i allà va decidir construir la seva vida. Com a bon seguidor del futbol, de seguida es va involucrar amb l’equip de la ciutat. I va transmetre aquest sentiment a la seva família (la seva dona, i els seus 3 fills). Érem molt petits, i les nostres primeres vivències i experiències futbolístiques ens les oferia l’equip gironí. A l’estadi de Montilivi vam aprendre moltes coses del futbol, vam entendre l’esforç i el treball en equip, vam conèixer el significat de la victòria i de la derrota, vam experimentar les sensacions de celebrar un gol...

Tot plegat ens va convertir en autèntics aficionats al futbol. Els dos germans masculins (autors del blog) vam apuntar-nos a l’esport rei com a activitat extraescolar, el vivíem practicant-lo i el vivíem com a seguidors. Cada 2 setmanes, amb la nostra família ens instal·làvem en els nostres seients de socis, a la zona de la tribuna, per veure els partits del nostre equip. Vam veure jugadors importants de la història del club, i vam conèixer en persona l’actual president de l’entitat, Delfí Geli. El nostre pare, antecessor del que estem fent actualment amb el nostre blog, col·laborava amb la revista del club, i escrivia les cròniques i articles de la història del club. Encara recordem aquelles petites revistes que repartien entre els socis, buscant els seus escrits. També recordem el clauer de l’antiga mascota del Girona, en Geroni (segur que molta gent no el recorda o no el coneix). El guardem com a clauer. I també recordem els dies en què repartien petits obsequis de propaganda entre els seus seguidors... Records, i més records, de la nostra infància, i del nostre Girona.

Vam anar creixent, i el Girona va viure una època complicada en la història del club... Descensos de categories que feien que cada vegada hi hagués menys afició. I... perquè negar-ho, nosaltres també vam deixar de ser socis.

El futbol era la nostra passió, vam continuar practicant-lo fins que els nostres estudis ens van obligar a deixar-ho. I com a seguidors, el Barça s’havia convertit en el nostre equip, aquell a qui seguíem, el que animàvem, pel que cridàvem i ploràvem... però... el nostre Girona sempre hi era present, mai el vam deixar de seguir encara que fos amb una certa distància. Sempre buscàvem els seus resultats en els diaris i somiàvem amb què el Girona algun dia, fos algun club important.

Els nostres desitjos es van anar complint, i el Girona a base d’eforç es va convertir en un equip professional ascendint a la 2a Divisió. Des d’aleshores, allà hi som, de nou amb el nostre pare. Molt poques vegades hem fallat a la cita de Montilivi, perquè sempre, SEMPRE, els colors blanc-i-vermells han sigut nostres. Hem viscut moltes noves experiències, ara ja com a adults. Alegries, i alguna gran decepció coneguda.

Avui som nosaltres qui portem de tant en tant els nostres fills a Montilivi, així com ho farem amb els que estan a punt d’arribar. I amb un nou desig, que allò que va començar el meu pare fa molts anys tingui continuïtat. I que els nostres fills puguin gaudir a l’estadi de noves emocions, noves experiències i noves vivències. I si pot ser, encara millors que les nostres.

Desitgem que el nostre pare pugui veure el Girona a primera divisió. S’ho mereix. Desitgem que nosaltres també ho arribem a viure. Vam iniciar el projecte d'aquest blog els dos germans junts, compartint moltes noves aventures, i qui sap si era la premonició que alguna cosa gran estava a punt de passar. I desitgem que els nostres fills puguin veure l’equip de la seva ciutat competint amb els millors equips de l’estat.

La ciutat s’ho mereix. Perquè aquesta bonica ciutat no ha tingut l’oportunitat de veure futbol de primera.

Els seguidors com nosaltres fidels ens ho mereixem. Perquè hi som des que el club i pràcticament la ciutat era desconegut/da a la resta del país, i sempre hi hem cregut.

Els seguidors més actuals també s’ho mereixen perquè estan enfortint la massa social del club.

I sobretot, el Girona s’ho mereix. Perquè fa molts anys que s’esforça en convertir-se en un club de referència.

El futbol ens en deu una, i tard o d’hora ens l’ha de tornar. La humilitat, l’esforç, el sacrifici mereixen recompensa. Estem a prop, Dissabte tenim una nova oportunitat. No serà fàcil, però nosaltres hi serem, i tots junts ho podem aconseguir

Xevi i Josep Enric. 

Som-hi Girona!!!

Jornada 42: Poferradina 0-1 Girona

El partit:

Estadi: El Toralin

Dia/Hora: Dissabte, 4 de Juny. 20.30 hores

L'alineació: Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Sobrino. Machín repetia onze titular. Destacar que Sobrino repetia titularitat acompanyant a Cristian. Segurament, buscava més velocitat en atac.

La crònica:

Última jornada de la lliga adelante i partit vital per tots dos contrincants, els locals per no baixar i els gironins per mantenir posició de play-off.

El Girona començava molt ràpid i es plantava en l’àrea rival en el primer minut. Forçava un parell de còrners i, un d’ells, a punt estava de significar el primer gol.

Però la Ponfe, en el minut 4, responia amb perill. Una falta lateral la rematava de cap Andy al travesser, la jugada continuava i una segona rematada de cap la refusava Becerra.

Aquest inici elèctric donava pas a uns minuts de respecte mutu on ningú volia prendre cap risc innecessari. Els gironins intentaven treure la pilota des del darrera però ningú volia cometre cap error i per aquest motiu no es veien gaire oportunitats.

El problema venia dels resultats dels altres camps. El Mallorca remuntava el seu partit i l’Almeria guanyava a Còrdova. Això condemnava la Ponferradina al descens. A més el Llagostera estava golejant el Saragossa, i Alcorcón i Osasuna feien els deures amb victòries momentànees. Aquest jeroglífic donava lloc a una de les poques combinacions que deixava fora del play-off el Girona amb l’empat que estava aconseguint, i era la igualtat a punts dels cinc equips implicats en la lluita: Girona, Alcorcón, Saragossa, Osasuna i Còrdova. Amb aquesta situació els gironins eren setens. Tensió màxima. S’havia començat el partit en sisensa posició, durant un instant érem cinquens i posteriorment fora dels sis primers.

En el minut 26 els locals feien un bon contraatac però Camille rematava contra la defensa blanc-i-vermella (ahir de groc).

Un minut més tard ho provava de cap Djorjevic per la Ponfe però la seva rematada sortia desviada.

Pràcticament no hi havia cap oportunitat més. El partit era molt equilibrat i ningú volia equivocar-se. Els de Machín tenien un plantejament clar, mantenir la porteria a zero i buscar el moment. El que passava és que, era cert que no s’havia rebut cap gol, però l’empat era insuficient.

0 a 0 i final de la primera meitat.

2a part

La igualtat i la tensió era palpable fins i tot a través de la televisió. Però els de Machín tenien uns primers minuts on estaven apretant sense trobar opcions.

Després eren els locals qui responien sense èxit.

Machín, per evitar que la Ponferradina trobés espais a l’equena d’Aday, el va substituir per Maffeo en el minut 17.

El conjunt local havia de fer un pas endavant perquè els resultats aliens el condemnaven al descens i això podia deixar opcions al Girona per contraatacar. A més el Còrdova aconseguia empatar contra l’Almeria, cosa que desfeia el quíntuble empat i tornava a ficar els gironins en zona play-off. Jornada boja.

En el minut 19 Lejeune xutava una falta perillosa a les mans de Santamaria.

En el minut 22 Clerc centrava des de l’esquerra i Borja rematava massa alt.

En el minut 25 era Cristian qui picava una falta a les mans del porter local.

En el minut 28, Borja picava la pilota per sobre la defensa i Cristian queia dins l’àrea en un possible penal no assenyalat.

Tot aquest reguitzell de jugades eren conseqüència del fet que la Ponferradina estava intentant jugar més temps en camp rival per buscar el gol de la victòria que els fes sortir del descens, i deixaven molts espais a darrera que podien ser aprofitats pels homes de Machín. En el minut 34 Sobrino conduïa una contra i forçava una nova falta perillosa en les immediacions de l’àrea de l’equip local. La picava Eloi i obligava Santamaria a fer una gran intervenció.

Un minut més tard, Mata entrava per Sobrino per donar frescura davant. Aquest canvi no podia resultar millor perquè, en el minut 41, el mateix Mata feia una gran passada a Borja que cedia per Cristian i, aquest, dins l’àrea i a plaer, feia el 0 a 1. Ara sí que estava la feina feta i ja no es depenia de ningú. S’arribava al final del partit amb una grandíssima victòria.

La reflexió.

Quarts, sí, hem quedat quarts. En un vespre on s’havia passat per totes les situacions possibles en la classificació, al final s’havia aconseguit la millor posició a la qual es podia aspirar. Gran segona volta del Girona. Només dues derrotes, millor equip, equip menys golejat i tercer play-off en quatre anys. Molt de mèrit per un equip de poc pressupost i que havia iniciat la temporada deprimit i irregular després del desenllaç tan dolorós de la passada. Però aquest grup és increïble. Molt sòlid, molt intents, concentrat, molt generós en l’esforç i competint cada partit. Becerra ha sigut el zamora de la competició i els gironins han acabat en una posició que els permet afrontar la primera eliminatòria amb el factor camp a favor. Dijous a Còrdova i diumenge a les 7 a Montilivi on tots hem de ser-hi per animar-los, ajudar-los i reconèixer l’èxit d’una molt bona temporada. El futbol ens en deu una i ens l’hem de cobrar. Som-hi Girona.

Jornada 41: Girona 2-0 Alcorcón

El partit:

Estadi: MONTILIVI

Dia/Hora: Diumenge, 29 de Maig. 20:00 h

Espectadors: 6.602.

L'alineació. Becerra, Aday, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Sobrino i Cristian. Cal destacar la presència a l'equip titular de Sobrino, acompanyant a Cristian. Machín buscava amb aquests jugadors d'atac més velocitat i verticalitat.

La crònica:

Molt bon aspecte a l’estadi per rebre un Alcorcón que, en la jornada intersetmanal, havia avançat el Girona i s’havia situat en posició de play-off. En tractar-se del penúltim partit, tothom jugava a la mateixa hora i la gent tenia un ull al terreny de joc i l’altre al mòbil consultant resultats, o escoltant la ràdio.

Els primers instants del matx transcorrien amb un Alcorcón trepitjant terreny rival i amb el Girona intentant situar-se. En el minut 8, a la sortida d’un còrner, els visitants avisaven però Becerra refusava amb els punys.

Poc a poc, els homes de Machín intentaven dominar davant un públic molt animat, però l’enfrontament era molt equilibrat.

En el minut 17 es produïa un canvi de joc de dreta a esquerra, Borja feia un dribbling amb control, xutava, el porter rival refusava, i una canonada de Sobrino des de fora l’àrea feia entrar la pilota al fons de la porteria. 1-0.

El gol esperonava els gironins que començaven a controlar el partit. Tret d’una opció de l’Alcorcón a la sortida d’un còrner el Girona no patia gaire davant d’un rival decebedor.

Els blanc-i-vermells estaven jugant un bon futbol i, amb un intent de mitja xilena de Borja o amb alguna acció després d’algun còrner inquietaven el rival.

S’arribava al final de la primera meitat i la gent feia càlculs amb els resultats dels altres equips.

2a. part.

En aquesta segona meitat, els visitants havien de fer un pas endavant i això havia de deixar espais per contraatacar amb perill. Però els madrilenys no atacaven amb convicció i els gironins no es veien assetjats.

El Girona volia controlar el tempo del matx sense renunciar a fer el segon per sentenciar i guanyar el goal average particular.

En el minut 11, Clerc cedia per Cristian que, dins l’àrea, s’entretenia i desaprofitava una bona oportunitat.

En el minut 19, una contra dels gironins acabava amb un xut de Borja al lateral de la xarxa.

L’Alcorcón avisava amb una rematada de cap desviada després d’una centrada des de la dreta, en el minut 21.

Machín feia canvis seguits: en el minut 23 Granell entrava per un ovacionat Eloi, i en el 24 Maffeo entrava per Aday. El tècnic del Girona volia més control al mig camp i més consistència en defensa.

En el minut 26, l’Alcorcón ho provava de fora l’àrea però Becerra refusava el xut.

I en el 31, el deliri. Granell feia un fort xut de fora, refusava el porter visitant i Cristian feia el segon a plaer. No semblava que els 3 punts s’escapessin ja amb el 2 a 0 del marcador.

En el minut 35 Mata entrava per Sobrino que, per fi, havia fet un bon partit amb la samarreta del Girona.

Només quedava temps perquè Clerc, en el 43, assistís Mata que driblava el porter, feia el tercer però el col·legiat l’anul·lava per fora de joc. Final i gran victòria.

La reflexió

Un dels partits més complerts de la temporada. Segurs en defensa, efectius en atac i, per tant, 3 punts merescuts. El Girona acabava la jornada sisè, en zona play-off, a un punt del Còrdova i Saragossa, 4t i 5è classificats. Té dos punts més que Alcorcón i Osasuna que estan 7è i 8è. Mirant aquesta classificació, els homes de Machín poden tenir suficient amb un empat a Ponferrada per assolir el play-off ja que té el goal average particular favorable amb Alcorcón i Osasuna i, fins i tot amb una victòria en el darrer partit, poden aspirar a ser quarts. Bones perspectives i il·lusió i confiança renovades.  Jugant com en aquest partit no es pot escapar. Ho mereixem. Som-hi Girona.

Jornada 40: Valladolid 0 - 0 Girona

El partit:

Estadi: José Zorrilla

Hora: 20:30 h

L'alineació: Becerra, Maffeo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Alcaraz, Granell, Sobrino i Mata.

La crònica:

El Girona semblava sortir intens amb un mig camp treballador, menys vertical però molt consistent. Poc a poc la intensitat dels 5 primers minuts s’apagava, i més encara després d’una jugada desgraciada en defensa que deixava lesionat Lejeune. En el minut 11 Richy substituïa el francés que marxava tocat del genoll.

Després d’aquesta acció, es veia poc futbol damunt del terreny de joc, molt control, massa respecte i cap opció de perill. No hi havia profunditat per banda, tot transcorria per dins i no es podia destacar cap jugada. Amb l’entrada de Richy el Girona havia reestructurat la seva defensa. Ell era el central lliure, Alcalá central dret i Kiko central esquerra.

Richy intentava els seus desplaçaments llargs per sorprendre la defensa rival però el Valladolid estava ben col·locat. A més, s’estava veient un partit molt fred i amb molt poc ritme.

En el minut 28 una passada enrera a Becerra, que era pressionat per un davanter local, estava a punt de complicar-li la vida.

Joc poc vistós, moltes imprecisions i res a destacar mentre els minuts passaven. Els homes de Machín decidien apretar en els darrers 5 minuts de la primera meitat i es produïen les accions més perilloses.

En el minut 40 Alcaraz feia una passada a Mata que, dins l’àrea, xutava creuat i el porter del Valladolid refusava.

Dos minuts més tard, Sobrino conduïa una contra, obria per Clerc, però la seva centrada , massa forta, no trobava rematador. S’arribava així al final dels primers 45.

2a. part.

El Girona intentava sortir tocant des del darrera, amb bon tracte de la pilota, però seguia havent molt poc futbol en un partit equilibrat i sense oportunitats de gol.

En el minut 13 el Valladolid avisava. Una passada llarga a Villar que rematava alt era la primera jugada mig important d’aquesta segona meitat.

El partit no acabava d’arrencar tot i que es veien dos maneres molt diferents d’interpretar-lo. L’equip local intentava un joc molt directe, oblidant-se del seu mig camp, mentre que els de Machín elaboraven des del darrera, però tots dos sense massa perill.

En el minut 23 una centrada des de la dreta la rematava Villar d’esperó i a punt estava de sorprendre Becerra.

En el minut 30 Cristian substituïa Sobrino que sortia tocat.

D’aquí fins al final del partit només el Valladolid s’acostava a la porteria de Becerra. En el 34, Rodri feia jugada per banda esquerra però Becerra sortia a tapar.

En el minut 36, Machín feia un últim canvi, Borja entrava per Granell per intentar trobar superioritat entre línies.

Però més enllà d’una jugada de Jose pels locals, que xutava creuat i aturava Becerra, no es podia destacar res més.

0-0 final i repartiment de punts.

La reflexió:

La veritat és que ha estat un partit que ens ha deixat amb unes sensacions extranyes. Només un xut de Mata al final de la primera meitat es pot comptabilitzar com opció de gol, en un moment en el qual el Girona s’està jugant el playoff. Realment no s’ha jugat per guanyar i només una jugada aïllada o a pilota aturada hauria donat la victòria. I això que, aconseguir els 3 punts hauria significat un pas endavant importantíssim per acabar entre els 6 primers. Ara haurem d’esperar què fan els molts rivals dels gironins per veure en quina posició s’acaba aquesta jornada. De moment l’Alcorcon, proper rival, ja ens ha adelantat. De totes maneres, els homes de Machín són un equip sòlid, molt consistent al qual costa molt fer-li gols. Per tant, per poc que es millori ofensivament, es pot guanyar els dos partits que queden, cosa indispensable si es vol disputar el playoff. Diumenge partit a cara o creu. Toca omplir Montilivi, animar i confiar. Som-hi Girona.

Jornada 39: Girona 1-0 Mallorca

El partit:

Estadi: MONTILIVI

Dia/Hora: DIssabte 21 de Marg, 18:00

Espectadors: 5.613

L'alineació:  Becerra, Álamo, Kiko, Richy, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Lekic. Cal destacar la presència a l'equip titular de Richy com a conseqüència de la sanció d'Alcalá. Després de moltes jornades el capità torna a l'onze inicial.

La crònica:

El Girona venia de dos desplaçaments seguits on només havia aconseguit sumar 1 punt dels 6 possibles de manera injusta ja que, pel joc desplegat i per les sensacions transmeses, havia merescut més. Ara rebia el Mallorca amb l’obligació de guanyar per lluitar pel playoff d’ascens. Els balears necessitaven puntuar per fugir de la zona de descens.

El partit començava amb un domini tímid dels visitants però amb el Girona controlant la situació i intentant sortir si tenia ocasió. Era un enfrontament entre dos equips amb aspiracions diferents, però amb molta lluita. Els de Machín intentaven treure la pilota des del darrera i aprofitant que hi era Richy en l’onze inicial, alternaven el joc associatiu amb desplaçaments llargs.

En el minut 14 Álamo centrava des de la dreta i Lekic no podia rematar ja que la defensa mallorquina desviava a còrner. El picava Borja directe i a punt estava de fer un gol olímpic. La pilota s’estavellava al travesser.

5 minuts més tard, Lejeune intentava sorprendre des de més enllà del mig camp per el seu xut sortia desviat per poc.

A partir d’aquest moment els dos equips oferien poc futbol, no hi havia opcions, ni combinacions, ni jugades destacables.

Pel Mallorca només una contra perillosa que acabava amb un xut massa alt. El partit era competit però hi havia poc futbol, poques idees i poques oportunitats. S’arribava així al final de la primera part amb el 0 a 0 inicial.

2a part.

Els segons 45 minuts havien de ser molt diferents si es volia aconseguir la victòria.  I no podia començar millor. Una jugada individual de Borja acabava en penal xiulat pel col·legiat. Cristian era l’encarregat de picar-lo i enviava la pilota a l’escaire enganyant el porter i fent pujar l’1 a 0 al marcador.

A partir d’aquest instant el Girona esperava al darrera tapant espais i era el Mallorca qui tenia la possessió de la pilota, sense crear gaire perill.

En el minut 53 Alcaraz entrava per Eloi.

En el minut 58 un còrner assajat picat per baix per part del Girona acabava amb un xut de primeres d’Alcaraz que sortia desviat.

Els homes de Machín tenien espais per contres però no ho aprofitaven i el Mallorca cada vegada jugava més estona en terreny rival.

En el minut 69 Sobrino entrava per Lekic per intentar aguantar la pilota i encarar els defenses en cas de tenir possibiltats de contraatacs.

El partit era fluix i els homes de Machín defensaven amb ordre. En el minut 73 Maffeo entrava per Álamo. El Mallorca també feia els seus canvis per intentar empatar. Destacava l’entrada al camp entre aplaudiments per part dels balears  d’un vell conegut: Acuña. I formava una curiosa parella atacant dels balears amb Ortuño al seuGirona feien comentaris a la grada dels dos exjugadors blanc-i-vermells.

costat. Els seguidors del

En el minut 77 una falta penjada des de l’esquerra per part dels mallorquins la pentinava un defensa del Girona, també la tocava un davanter visitant i Becerra treia una mà miraculosa per desviar a còrner i evitar l’empat.

Dos minuts més tard Pere Pons recuperava la pilota , la cedia a Sobrino que iniciava una carrera en solitari i, davant la sortida del porter rival, feia una centrada xut que treia la defensa.

D’aquí fins al final el Mallorca volcat i el Girona tancat, el Mallorca apretava i el Girona defensava. Però no hi havia oportunitats per caps dels dos i s’arribava al final del matx amb 1 a 0 pels gironins.

La reflexió.

No ha sigut el millor partit dels homes de Machín. Han sabut competir i en defensa han estat molt ordenats, però no han ofert molt de futbol. Tot i així, a aquestes alçades de la temporada el més important és mostrar-se sòlid i guanyar. I això el Girona ho ha fet. Està en un dinàmica de confiança molt bona, l’esforç és innegociable i sempre busquen els 3 punts. Mirant el calendari i veient que hi ha enfrontaments directes entre els rivals dels gironins, és possible que s’acabi la jornada en zona playoff o que si no és així es depengui de sí mateix per ser-hi al final de la jornada 42. És el moment de recolzar-los i animar-los, es pot assolir. Som-hi Girona.

Jornada 37: Còrdova 1-0 Girona

El partit:

Estadi: Nuevo Arcángel

Dia/Hora: Diumenge, 8 de Maig. 20:00 h

L'alineació. Becerra, Coris, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Eloi, Borja, Cristian i Lekic. Cal destacar la presència novament a l'equip titular de Borja, qui tornava a Còrdova però amb la samarreta del Girona.

La crònica:

El Girona iniciava el primer dels dos desplaçaments seguits fora de casa i contra rivals directes en la lluita pel playoff. Davant un Còrdova que havia perdut pistonada després d’una ratxa de derrotes seguides a casa i que necessitava la victòria si volia reenganxar-se a les opcions de quedar entre els 6 primers.

Els homes de Machín sortien amb les idees ben clares i aviat una bona aproximació després d’una conducció de Coris que cedia a  Clerc, acabava en còrner.

Els gironins dominaven i quan perdien la pilota o bé la recuperaven ràpid, o bé replegaven correctament.

Tot i així, en el minut 6, els locals feien una bona jugada col·lectiva que tallava Alcalá providencialment.

El Còrdova, temerós i pressionat pels mals resultats al seu estadi, no pressionava a dalt i esperava tancat al darrera per veure si tenia l’opció de contraatacar. Mentrestant el Girona tenia possessions molt llargues i portaven la iniciativa del joc en tot moment.

En el minut 10, una bona jugada associativa dels gironins acabava amb una centrada de Clerc que sortia desviada a còrner. El picava Borja i Alcalá, sol al segon pal, rematava de cap a les mans.

Els andalusos intentaven respondre forçant un còrner en la jugada següent, però acabava sense conseqüències.

Els de Machín combinaven molt bé, la pilota circulava amb criteri i tenien el control absolut. En el minut 20, Borja ho provava de lluny.

En el minut 24, Borja picava una falta i Lejeune a punt estava de macar amb una bona rematada de cap.

El Girona sabia què fer amb la pilota mentre que el seu rival estava quasi sempre molt lluny de la porteria defensada per Becerra.

En el minut 35, eren els locals qui, a pilota aturada, creaven perill.

Poc abans d’acabar la primera meitat, bona acció del Girona que acabava en una centrada de Clerc que no podia rematar Lekic. Amb això s’arribava al final dels primers 45.

2a part.

La segona meitat començava amb una contra perillosa del Girona que Clerc, dins l’àrea, no podia rematar. Els de Machín seguien sent l’únic equip que proposava alguna cosa damunt del terreny de joc. Però els locals, esperonats pel seu tècnic, començaven a reaccionar. En el minut 8 una jugada perillosa per banda esquerra del Còrdova era tallada per Lejeune, però la recollia Caballero que rematava fora per poc.

Ara sí que els andalusos havien fet un pas endavant i s’aproximaven a les immediacions de l’àrea rival. El Girona ja no jugava tan còmode. En el minut 13, Cisma feia un xut molt dur de lluny i Becerra desviava a còrner.

Un minut més tard Machín feia el primer canvi. Entrava Sobrino per Lekic. Els gironins tornaven a dominar. Però tot i així, es produïa el segon canvi. Álamo entrava per Coris per intentar tornar a recuperar profunditat per banda dreta.

El pecat més gran del Girona en aquest matx era no haver pogut transformar aquest control en grans oportunitats per poder marcar. I en una categoria tan igualada això es paga. Un error en l’entrega d’Eloi en el minut 30, permetia una jugada per l’esquerra dels andalusos que acabava en una centrada al segon pal rematada de cap per Pedro Ríos per fer l’1 a 0. Resultat injust.

Machín feia la darrera substitució, entrava Mata per Borja. Però amb el Girona bolcat en terreny rival, era el Còrdova qui estava a punt de fer el segon mitjançant un contraatac que acabava amb un xut de Markovic que refusava Becerra.

En el descompte, un còrner picat pels gironins era rematat de cap per Lejeune a les mans del porter.

S’arribava al final del partit amb el resultat d’1 a 0 pels locals.

Reflexió.

Una llàstima. Era un bon moment per donar un cop de puny sobre la taula, deixa enrere un rival directe i acabar la jornada en llocs de playoff. Fins i tot un empat era bo per col·locar-se en cinquena posició. S’ha donat ales al Còrdova que ja està igualat a punts amb el Girona i els gironins, en canvi, segueixen a un punt del playoff i ja pràcticament sense opcions d’ascens directe. Mereixien més en un partit que ha estat controlat i on només un error ha propiciat el gol dels locals i ha tallat la bona ratxa de les darreres jornades. De totes maneres, la lluita pel playoff està ben viva, les possibilitats d’assolir-ho són reals i un resultat bo al camp de l’Elx seria importantíssim. Així que a confiar i a animar. Som-hi Girona.

Jornada 36: Girona 1-0 Tenerife

El partit:

Estadi: MONTILIVI

Dia/Hora: Diumenge, 1 de Maig. 17 hores

Espectadors: 5.311

L'Alineació: Becerra, Álamo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Pons, Granell, Eloi, Mata i Lekic.

La crònica: 

El Girona venia d’una ratxa molt positiva que l’ha col·locat a tocar dels llocs de playoff. Concretament l’últim partit havia sigut una victòria amb solvència a Albacete. Davant hi havia un rival, que només 2 punts per sota, tenia el mateix objectiu que els locals, sumar 3 punts per acostar-se a la zona alta.

Els gironins sortien amb convicció a buscar la victòria. Ja en el primer minut, Clerc feia la primera cavalcada amb perill per l’esquerra.

Els homes de Machín, pressionaven amb intensitat a dalt, dificultant la sortida de la pilota del conjunt canari.

En el minut 5, Álamo feia una bona diagonal i cedia per Eloi que, dins l’àrea, feia un xut sec que desviava el porter visitant.

Els gironins dominaven, tenien la pilota i buscaven alguna oportunitat de perill. En el minut 10, una bona jugada col·lectiva acabava amb un xut de rosca de Granell que sortia massa alt.

El conjunt blanc-i-vermell seguia insistint. Una passada llarga en profunditat de Lejeune deixava Mata sol encarant la porteria rival però un últim mal control desvaratava allò que podia haver estat una gran oportunitat d’inaugurar el marcador.

Poc després una jugada del Tenerife per banda esquerra acabava amb un gol anul·lat pel col·legiat. Aquesta acció semblava espantar el Girona que perdia el control i ja no tenia la mateixa intensitat del principi.

Tot i així, en el minut 24, un còrner picat per Granell el rematava Kiko de cap a les mans del porter.

El partit s’havia equilibrat i entrava en una fase on no hi havia opcions reals de perill. Poc a poc, a més, s’anava escalfant i això descentrava els gironins i afavoria un Tenerife que en el minut 38 en tenia una de clara. Una falta lateral acabava amb una rematada de cap des de la petita que sortia desviada.

Els homes de Machín havien perdut el timó i els canaris ho intentaven aprofitar amb aproximacions perilloses. El millor que podia passar era arribar al descans. I així s’acabava la primera meitat.

2a. Part.

Començava amb un doble canvi en les files del Girona: Aday entrava per Álamo i Borja per Granell.

Però era el Tenerife qui, en el minut 46, feia la primera acció perillosa a través d’una contra que acabava amb un xut massa alt.

L’equip visitant havia fet un pas endavant, era qui dominava, qui trepitjava terreny rival, davant d’un Girona que intentava entrar en el partit a través d’alguna recuperació i transició ràpida.

Però el futbol té aquestes coses. Els tòpics diuen que la grandesa d’aquest esport es troba en el fet que es poc previsible. Quan millor estava jugant el Tenerife era el Girona qui esclatava d’alegria. En el minut 60, una centrada de Clerc l’aprofitava Lekic al segon pal per marcar l’1-0.

Aquest esport, i més en aquesta categoria, es regeix per estats d’ànims. El gol havia esperonat els homes de Machín que veien la possibilitat clara de sumar els 3 punts. En el minut 62 Borja ho provava de lluny.

Dos minuts més tard Cristian entrava per Lekic, que ja havia fet la seva feina gràcies a l’oportunisme dels golejadors.

En el minut 69, un immens Pere Pons recuperava una pilota, llançava una contra, obria a la dreta per Aday que centrava massa fort i això impedia que Mata arribés a rematar.

En el minut 72, una altra vegada Pere Pons, cedia per Mata que picava la pilota però perdonava el segon.

En el minut 79, gran jugada individual de Cristian que acabava amb un xut a les mans del porter.

Però a partir d’aquí, el Tenerife, que ja ho tenia perdut, apretava de valent. Els homes de Machín havien canviat el sistema. Ara era un 5-4-1. Cristian era el carriler dret, Aday passava al mig camp i Mata quedava sol en punta.

En el minut 81, els visitants picaven una falta lateral però Becerra aturava.

I ja a les acaballes del matx, un error greu de Lejeune propiciava un gran ensurt, però Becerra sortia al rescat i desviava una gran oportunitat dels canaris que hauria significat l’empat a 1.

Ja en el descompte, un contaatac dels gironins acabava amb un xut de Cristian que desviava a còrner el porter. Final. 1-0 i 3 punts d’or.

La refexió: Victòria treballada, suada i importantíssima. Llàstima que les victòries del Nàstic i de l’Elx hagin impedit que el Girona acabés la jornada en zona playoff. Però ara està clar que la lluita és aquesta. A 1 punt del playoff i a 4 de l’ascens directe permet somiar. Qui sap si el destí ens dóna allò que se’ns va negar la temporada passada. L’equip és sòlid, sap a què juga, competeix molt bé i s’esforça fins l’extenuació. Ara vénen dos desplaçaments difícils: Còrdova i Elx però hem de creure-hi. Som-hi Girona.

A on juga ara...? Jandro Castro

Després de moltes setmanes ens hem decidit a publicar un nou article de la nostra secció de “A on juga”. I ho farem amb, ni més ni menys que Jandro Castro. Segons la nostra visió, un dels millors jugadors que ha vestit la samarreta del Girona, si més no, del futbol modern.

Habitualment publiquem articles d’exjugadors que fa més temporades que van fer les maletes cap a altres destins, i en aquest cas, és ben cert que tot just la temporada passada, Jandro formava part de la plantilla del Girona, però hem volgut aproximar als nostres seguidors l’evolució de la seva carrera, doncs ha viscut experiències molt diverses en aquests pocs mesos després de la seva marxa.

El de Mieres va arribar al Girona la temporada 2010/2011 després de passar majoritàriament per diversos equips de la 2a divisió, però també després d’haver participat en partits a la màxima categoria. Equips com Celta, Albacete, Nàstic o Elx entre d’altres el van veure jugar amb la seva samarreta. Tot i que la seva carrera es va iniciar al València, a les categories inferiors i debutant amb el primer equip.

El fitxatge de Jandro pel Girona va ser un dels encerts més importants de les últimes temporades. Els gironins vam poder gaudir del seu futbol durant unes quantes temporades, presenciant la seva classe amb la pilota als peus, i la seva visió de joc privilegiada. La seva elegància en els seus moviments meravellaven als seguidors del Girona.

174 partits de blanc-i-vermell, 37 gols i 18 assistències, i 12.252 minuts sobre el terreny de joc. A més, va ser un dels membres més destacats de la històrica temporada de Rubi, i va col·laborar en la millor temporada de la història de club, la de la passada campanya. Totes aquestes estadístiques haurien estat mereixedores del premi de l’ascens a 1a divisió.

No obstant, la competència, el canvi de sistema de Machín, l’edat, les lesions... el van anar deixant en segon terme, i el club va decidir no continuar apostant per ell. Per aquest motiu, Jandro es va buscar la vida aquest mateix estiu.

Els seus 241 partits a segona (50 gols) i 46 partits a primera (2 gols) no podien passar desaparcebuts per altres equips.

El seu destí va ser l’Huracán, un club que semblava que havia de convertir-se en una referència de la 2aB, i que lluitaria per l’ascens. Un ascens que ja l'havia competit l'anterior temporada. I és que el club somiava en ser un referent del futbol valencià, fent front a altres equips de la zona com el mateix València o el Llevant. Almenys, aquestes eren les promeses dels propietaris del club. Tot plegat va seduir al de Mieres que va fer les maletes rumb a València. I la temporada esportivament parlant no va començar malament. L’equip sumava punts, es trobava en llocs propers a la promoció d'ascens i Jandro era un fixe a les alineacions. A més, compartia vestidor amb un altre vell conegut de l'afició gironina: Migue. I per si fos poc, també en formava part de la plantilla Ariday Cabrera que va jugar amb el Girona durant una temporada. Després de 19 jornades, havia jugat pràcticament tots els minuts i havia marcat 2 gols. Però els greus problemes econòmics del club feien que la seva experiència no fos tan positiva com desitjava.

Els diaris s’omplien de notícies sobre els greus problemes econòmics del club, que no disposaven de recursos suficients com per pagar el salari dels jugadors, i pràcticament no tenien ni pel material esportiu mínim pels entrenaments. Cada setmana era un autèntic miracle poder obrir les instal·lacions per jugar el partit de lliga, i assumir les despeses que això provocava. El camp es regava un sol cop per setmana per reduir costos, els jugadors es rentaven les seves pròpies samarretes, i eren ells qui planificaven els desplaçaments.

Fins que van ser retirats de la competició a mitja temporada, deixant el grup tercer de la segona B amb un equip menys, i Jandro Castro sense equip. No obstant, la seva qualitat no podia quedar-se fora de competició, i un equip històric estatal com és el Cadis va apostar per ell.

Així doncs, en aquests moments, el de Mieres es troba immers en una nova experiència a la 2aB, en aquest cas, al grup 4, amb Claudio Barragán com a entrenador. I en aquest cas, aquesta experiència és més satisfactòria, doncs no es troba immers amb problemes extraesportius que impedeixen competir amb ganes i il·lusió. A més a més, en aquests moments es troben en 4a posició i lluitant per la promoció d’ascens a la Lliga Adelante.

La seva presència ha anat augmentant, i en l’últim partit de lliga contra el Linense va jugar els 90 minuts. A més, el 6 de Març es va estrenar com a golejador en la clara victòria per 3-0 contra el Melilla. I els bons resultats permeten que el Cadis gaudeixi d’un còmode coixí de 9 punts amb el 5è classificat, per tant, té pràcticament garantida la seva presència a la promoció d’ascens.

Qui sap si Jandro podrà tornar a competir a la Lliga Adelante la temporada que ve i el podrem veure trepitjar de nou la gespa de Montilivi. Ho faria amb una altra samarreta, però de ben segur que tots els seguidors gironinis el rebrien amb una ovació del tot mereixedora per tot el que ens ha fet gaudir durant molts anys. Molta sort Jandro.

Jornada 32: Girona 0-0 Osasuna

El partit: 

Estadi: Montilivi

Dia/Hora: Diumenge 3 d'Abril, 17:00 h.

5.328 espectadors

L'alineació: Becerra, Álamo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Alcaraz, Eloi, Borja, Cristian i Mata. Després d'algun partit a la banqueta, Mata torna a jugar de titular acompanyant Cristian. Al mig del camp, Borja s'ha convertit en indiscutible i l'acompanya Alcaraz i Eloi, substituint a un lesionat Pere Pons, i a Granell que arribava massa just al partit.

La Crònica:

El Girona s’enfrontava amb un rival directe en la lliuta pel playoff. L’Osasuna es presentava a l’estadi amb només tres punts més que els gironins que, si aconseguien la victòria, sobrepassaven el seu rival tenint en compte que es va guanyar 0-1 a Pamplona.

Per aquest motiu els homes de Machín sortien decidits a intentar portar la iniciativa tot i que l’Osasuna no es deixava fer i estava ben plantat damunt del terreny de joc.

En els primers minuts era l’equip navarrés qui feia arribar la pilota al fons de la porteria però l’acció estava invalidada per falta. Després d’aquest primer ensurt era el Girona qui trepitjava més l’àrea rival.

Transcorreguts els primers instants, el partit entrava en una fase de molta lluita i poc joc i, per tant, no hi havia opcions per ningú.

Però en el minut 18, una centrada tancada de Borja la refusava Nauzet malament i quan la pilota es colava a la porteria, la defensa visitant la treia pràcticament de dins. La jugada continuava i Alcaraz ho provava de lluny però el porter del conjunt navarrés feia una gran aturada i refusava a còrner.

Aquesta acció esperonava els gironins que ara sí es feien amb el control del partit. En el minut 24 picaven un còrner, la pentinava Mata al primer pal i Lejeune rematava de cap fora en el segon pal.

3 minuts més tard Clerc, des de l’esquerra, feia una centrada, un defensor desviava la pilota que s’estavellava en el pal, després Nauzet sortia a tapar porteria per impedir que el Girona fes el primer.

Els homes de Machín eren els amos absoluts de l’enfrontament i mereixien marcar. Però en el minut 32, Becerra refusava malament amb els peus i concedia una oportunitat clara als visitants.

El Girona no es desesperava i seguia dominant totalment. En el minut 39, una bona jugada de Cristian acabava amb un xut desviat a còrner. S’arribava al final de la primera meitat amb empat a 0.

2a part.

La segona meitat començava amb una bona jugada d’Álamo per banda dreta que centrava però Mata no arribava a rematar. Però el Girona ja no estava tan fi com en la primera meitat. En el minut 53 una greu indecisió defensiva deixava un jugador del conjunt navarrés sol davant Becerra però el seu xut el treia Lejeune sota pals. 

Machín intentava fer reaccionar el seu equip i feia un doble canvi en el 56. Granell per Eloi i Lekic per un Mata que havia passat bastant inadvertit.

Dos minuts més tard, Borja, dins l’àrea, feia una mitja volta i el seu xut sortia fregant el pal.

Poc a poc el Girona s’anava entonant i tornava a dominar.

En el minut 63, una bona jugada per l’esquerra acabava amb una centrada de Cristian que era refusada a còrner. El picaven els gironins i Lejeune rematava de cap a les mans de Nauzet.

En el 65, un altre còrner era rematat de cap per Alcalá i la pilota sortia lleugerament desviada a la dreta de la porteria de l’equip navarrés.

En el minut 75, Granell centrava, Lekic cedia de cap per Cristian que rematava però el seu xut era interceptat.

Un minut més tard Lekic cedia per Cristian que feia una bona cavalcada i es trobava amb Nauzet que sortia a tapar i impedia el gol.

El Girona s’havia fet de nou amb el partit, estava contínuament en les immediacions de l’area rival i mereixia obrir el marcador.

Machín se la jugava i, en el 84, canviava Borja per fer entrar un tercer davanter, Jairo. Moviment ofensiu en un intent desesperat de guanyar el matx.

Però dos minuts més tard una greu badada defensiva deixava un jugador de l’Osasuna sol davant Becerra i, per sort, el seu xut s’estavellava en el pal esquerre. Hauria estat molt injust que aquesta acció acabés en gol i l’equip visitant aconseguís els 3 punts.

No hi havia temps per gaire més i s’arribava al final del partit amb el mateix marcador de l’inici, 0 a 0.

La reflexió:

Una autèntica llàstima. Massa vegades aquesta temporada no s’està aconseguint la victòria en partits on es domina i es mereix guanyar. Costa molt fer gols i, ni la consistència defensiva ni el bon treball de tot l’equip són suficients per sumar de 3 en 3 a casa. Just quan una victòria posava el Girona dins de la lliuta pel playoff, un nou empat l’allunyen una mica. Per treure alguna conclusió positiva, podem parlar de la bona imatge, de les ganes de guanyar, del domini, de l’entrega i d’haver fet més mèrits que el rival. Però s’estan deixar passar moltes oportunitats d’enganxar-se a dalt per culpa de la dificultat que tenen els de Machín de guanyar a Montilivi. De totes maneres, la salvació està molt a prop i encara queden jornades per lluitar. Som-hi Girona.

Jornada 31: Saragossa 0-3 Girona

El partit:

Estadi: La Romareda

Dia/Hora: Diumenge 27 de Març, 17:00 hores.

L'alineació: Becerra, Álamo, Kiko, Alcalá, Lejeune, Clerc, Alcaraz, Eloi, Borja, Cristian i Mata. El davanter madrileny Mata tornava a l'equip titular, i davant l'absència de Pons i Granell, el mig del camp el completen Alcaraz i Eloi acompanyant al ja habitual, Borja.

La crònica:

El Girona venia d’empatar a 1 amb el Leganés a Montilivi en un partit que havia merescut guanyar, on havia creat moltes opcions, li havien anul·lat dos gols i s’havia deixat empatar el gol inicial de Lekic. Visitava el Saragossa que portava 7 jornades seguides sense perdre i volia lluitar per l’ascens directe. Desplaçament molt complicat pels de Machín.

Els homes de Machín tenien la consigna de pressionar a dalt per dificultar la sortida de la pilota des del darrera del Saragossa. Clerc recuperava la pilota i cedia a Mata que estava en fora de joc i rematava massa creuat. Però els gironins sabien que amb la pressió alta impedien el joc del seu rival que també lluitava amb intensitat en aquests primers minuts. De totes maneres eren els gironins qui s’aproximaven a la porteria local.

En el minut 8 una bona combinació entre Clerc i Borja acabava amb la pilota a peus de Cristian que no podia rematar perquè la defensa aragonesa desviava a còrner.

Els homes de Machín controlaven un Saragossa que intentava estirar-se sense encert. No hi havia cap rematada a porteria però el Girona estava ben posicionat, concentrat i amb les idees molt clares.

En el minut 22 Borja picava un còrner, Lejeune tocava l’esfèrica que queia a peus de Mata i el davanter madrileny afussellava des de la petita fent pujar el 0 a 1.

En el minut 25 el Girona picava un còrner que acabava amb la pilota al segon pal per Álamo que xutava desviat.

2  minuts més tard es produïa una jugada que anava a condicionar el partit. En una pilota dividida al mig camp  Leandro es tirava a terra amb els dos peus per davant i clavava els tacs al genoll dret d’Eloi. El col·legiat l’expulsava i als gironins se’ls posava el partit de cara amb el resultat favorable i un home més.

En el minut 32 un passada llarga a Mata deixava el davanter gironí en una posició molt bona però, un pèl lent, acabava caient dins l’àrea en una acció que no semblava penal.

I 2 minuts més tard, el Girona repetia la jugada però amb més èxit. Alcaraz feia una passada en profunditat a Mata, aprofitant que els locals deixaven molt metres a l’esquena. Mata entrava dins l’àrea i cedia a Cristian que, sol a l’altre pal, marcava el 0-2 sense cap oposició.

Els gironins, donat que el Saragossa es volcava a dalt per intentar reduir diferències, feien un joc molt directe i creava perill tot i tenir menys possessió que els aragonesos. S’arribava al final de la primera meitat amb 0-2

2a part 

El Saragossa sortia decidit a acostar-se en el marcador. En el minut 1 Culio ho provava de fora a les mans de Becerra.

El Girona, ben situat, intentava que el seu rival no marqués i sorprendre amb algun contraatac pe sentenciar el partit.

En el minut 7 Mata, a la contra, feia una bona jugada individual però el porter local desviava el seu xut.

En el minut 10 era Alcaraz qui ho provava de lluny però la pilota sortia desviada. Tot i que els gironins tenien espais, el Saragossa no havia dit l’última paraula.

En el minut 11 Abraham centrava des de l’equerra i Ángel, sol al segon pal, empalmava un bon xut que desviava Becerra.

En el minut 21, els aragonesos picaven una falta que Diego rematava de cap de ben a prop i Becerra treia una mà miraculosa per evitar el gol. La jugada continuava, Clerc feia una bona cavalcada per l’esquerra, centrava i Cristian, sol dins l’àrea, rematava massa alt.

En el minut 22 Coris substituïa Álamo que tenia una targeta groga.

En el minut 24 Freddy cedia a Lanza que xutava massa alt.  Els aragonesos apretaven i eren els minuts on el Girona ho estava passant pitjor.

En el mateix minut 24 Machín feia entrar Lekic per Mata. Un home de refresc a dalt podia donar opcions per matar el partit.

De totes maneres primer es produïa un ensurt dels grossos pels gironins. Freddy rematava al pal un còrner molt ben picat i perdonava el gol. I del possible 1 a 2 es passava a la sentència. El Girona feia un bon contraatac 1 minut més tard. Borja feia una passada en profunditat per Lekic que, sol i amb molts metres per davant, encarava i feia passar la pilota per sota les cames del porter local per materialitzar el tercer. 0-3.

En el minut 30 Llonch entrava per Eloi. El partit estava controlat, decidit i no tocava patir gens. Més enllà d’algunes mostres de qualitat de Lanza i de l’empenta de Dongou que havia sortit en aquesta segona meitat, els gironins no es veien inquietats i s’arribava al final del matx amb un excel·lent 0 a 3.

La reflexió:

Partit molt ben treballat i molt ben interpretat pel Girona. Havia jugat com tocava en cada moment i s’havia mostrat efectiu a dalt per matar un rival directe en la lluita pel playoff. I és que amb aquesta victòria tan important, els homes de Machín es situen a la meitat de la classificació però a només 3 punts del sisè. Queda molta lliga. La salvació està pràcticament assolida i es pot somiar estar entre els 6 primers amb aquesta actitud, aquesta imatge i  evidentment, amb una mica de sort i d’encert. Diumenge ens visita l’Osasuna, 5è classificat només 3 punts per sobre nostre. S’ha d’animar perquè guanyar-los seria un cop sobre la taula. Som-hi Girona.