El partit:
Estadi: Los pajaritos
Dia/Hora: Diumenge, 31 de Gener, 17:00 h
La alineació: Becerra, Aday, Kiko,
Alcalá, Lejeune, Clerc, Granell, Eloi, Borja, Jairo i Lekic.
Cal destacar la presència en l'equip titular de Lekic, i també la de Borja després del gol de la setmana passada que va permetre sumar els 3 punts a Montilivi.
La crònica:
El Girona visitava el Numància, un
rival directe amb els mateixos punts, amb la voluntat de confirmar la millora
de les darreres jornades.
Els primers minuts del partit eren
intensos, els locals s’apropaven una mica més i aconseguien forçar còrners i
els gironins, quan tenien la pilota, intentaven combinar sense arriscar. També
intentaven aprofitar el recurs de buscar pilotes llargues a Lekic perquè les
baixés, però no s’aproximaven a l’àrea rival.
En el minut 16 Borja penjava una
falta, Lekic la rematava de cap i Kiko no arribava al segon pal. Bona jugada
assajada per avisar els locals.
Això donava pas a uns minuts on els
homes de Machín movien la pilota millor i amb més espais. Tot i així no hi
havia cap dominador clar.
En el minut 20, Borja feia una bona
jugada individual i xutava de fora a les mans del porter.
I just després d’això, quan semblava
que el Girona estava situant-se en el matx, una combinació entre els germans
Valcarce en el 22 acabava amb un xut creuat del lateral esquerre del conjunt
sorià i feia pujar l’1 a 0 al marcador.
A partir d’aquest moment, el
Numància basculava bé la pilota d’un costat a l’altre, controlava, mentre que
els gironins no podien situar-se bé, no es sentien còmodes i no podien trobar
el seu joc.
Els locals s’associaven millor, amb
més criteri i ara sí eren superiors. Pressionaven bé i guanyaven totes les
segones jugades impedint que els de Machín reaccionessin. S’arribava així al
final de la primera meitat.
La segona part començava amb les
mateixes sensacions que al darrer tram de la primera. El conjunt local estava
molt ben plantat damunt del terreny de joc i semblava controlar el seu rival.
En el minut 7, Aday ho provava per
banda arribant a línea de fons però ningú rematava la seva centrada. La jugada
continuava i Lekic cedia per Jairo dins l’àrea i el seu xut topava amb la
defensa.
Els minuts transcorrien i el Girona
no feia res destacable. Era, en canvi, l’equip local qui per mitjà de Julio
Álvarez estava a punt de fer el segon de falta directa en el minut 18.
Machín feia un doble canvi per
sacsejar l’equip. Álamo entrava per Clerc que no havia aconseguit donar
profunditat per l’esquerra, i Mata per un inadvertit Jairo. Álamo es situava a
la dreta i Aday a l’esquerra.
El Girona intentava tenir la
possessió, però era estèril, sense perill. Tot i així, l’entrada de Mata
revolucionava una mica l’atac. En el minut 26 Aday centava des de l’equerra i
Mata de cap rematava amunt.
3 minuts més tard, Álamo centrava
des de la dreta i Mata de volea i a la mitja volta empalmava un bon xut que
sortia fregant el pal esquerre de la porteria de Munir.
En el minut 31, últim canvi en les
files gironines. Coris substituïa Aday.
Els homes de Machín posaven setge a
l’àrea rival. Ja no quedava temps per reaccionar. Sense un patró de joc clar,
amb centrades i amb insistència, cada cop s’aproximaven més. En el 34 Álamo
centrava des de la dreta i la defensa soriana quasi es feia un autogol.
El partit s’anava consumint i el
Numància s’imposava en l’electrònic per la mínima.
I en el minut 45, quan ja semblava
que els 3 punts es quedaven a Sòria, Granell centrava una falta, Kiko la cedia
per Lekic que a plaer feia l’empat a 1 (1-1). No es pot dir blat fins que està al sac
i ben lligat, no es pot especular amb el resultat perquè sense fer un molt bon
partit i en una jugada aïllada, el Girona havia equilibrat el marcador.
Fins i tot, quan ja passaven 3
minuts del temps reglamentari, Álamo feia una bona jugada per la dreta i
forçava un còrner. Així s’arribava al final amb un empat amb sabor a triomf.
La reflexió:
La imatge del Girona, durant alguns
trams del matx, no ha estat del tot bona. No han sigut capaços de trenar
jugades, ni de crear molt de perill. Però la part positiva és no rendir-se,
confiar en el fet que en qualsevol moment es pot girar la truita. I això ho han
fet els gironins. No han cedit massa opcions en contra i han apretat en els
instants finals per trobar l’empat. Això vol dir que s’han aconseguit 7 dels 9
últims punts i si diumenge es guanya a Montilivi contra el Nàstic, s’haurà entrat
en una ratxa molt positiva que ha de servir per tenir la tranquil·litat
necessària per escalar posicions i allunyar-se de les zones perilloses d’aquí
fins al final de la temporada.
