Jornada 15: Osasuna 0-0 Girona

El resum: Arribava la 15a jornada, on el Girona havia de disputar un partit difícil en un dels camps complicats de la categoria, el Sadar, i contra un rival dur que, tot i que no ha començat molt bé la competició, té grans jugadors.

Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris, Pons, Granell, C.Alfonso, Felipe i Sandaza. El tècnic numantí presentava algunes novetats en l’onze inicial per culpa de les baixes. Coris tornava a ser titular donat que Juncà encara no s’havia recuperat, però el més destacable era la presència de C.Alfonso que substituïa el sancionat Eloi. Amb això el Girona tenia un plantejament una mica més ofensiu ja que darrera de Sandaza i Felipe hi havia l’ex de l’Espanyol, que és més un mitjapunta que no pas un migcampista tot terreny com ho pot ser Eloi.

Però no anava a ser un dels millors partits dels gironins. En el minut 14 es produïa la jugada més destacable en atac quan Cifu recollia una passada en profunditat de Pere Pons i xutava a porteria fent lluir Santamaria, un vell conegut de l’afició gironina.

A partir d’aquí el Girona es veuria superat per un Osasuna més intens que aconseguia arribar a les immediacions de Becerra en múltiples ocasions. No ens agrada destacar cap jugador per sobre d’un altre perquè això és un joc d’equip i tots han de sumar per aconseguir un bon resultat, però el porter del Girona ha sigut protagonista amb majúscules en aquest partit per fer aturades increïbles que anaven a impedir que l’equip local fes gol. Aquesta anava a ser la tònica de la primera part, oportunitat de l’Osasuna, resposta de Becerra. Un exemple es produïa en el minut 19 quan el porter blanc-i-vermell refusava una gran rematada de cap de Nekounam que després rematava amunt en recollir el rebuig.

En el minut 25 Becerra sortia a tapar porteria aturant una bona oportunitat dels navarresos que tornaven a rematar i la treia Lejeune sota pals. I és que el Girona no realitzava bé la pressió en cap contrari, no creava joc, no li durava gens la pilota i no evitava que l’Osasuna trobés les esquenes dels carrilers per penjar pilotes a l’àrea i crear molt perill.

Un minut més tard el porter del Girona tornava a lluir-se treient una rematada al costat del pal molt complicada. Dels homes de Machín no hi havia res a destacar en atac, més enllà d’un còrner tret sense perill en el minut 44. S’acabava la primera part amb un Osasuna superior que no havia sabut o no havia pogut aprofitar les seves opcions i on el millor pel Girona era seguir amb la porteria a zero.

El tècnic del Girona intentava buscar solucions en el descans i substituïa C. Alfonso per fer entrar Mata. Buscava tenir 2 davanters referència en atac i darrera d’ells Felipe per fer de connexió entre el mig camp i els atacants. Però els gironins no aconseguien inquietar gens Santamaria i l’Osasuna poc a poc s’anava acostant a l’àrea visitant.

Els blanc-i-vermells però tenien un nou al·liat, i és que el cansament de l’equip local es començava a notar i per tant la seva intensitat baixava. Era una bona oportunitat pel Girona que veien com els navarresos seguien dominant el matx però ja no arribaven amb tant perill.

Això ho llegia perfectament Machín que feia entrar Adai per Coris, buscant un plantejament un pèl més arriscat ja que el revulsiu Adai substituïa un defensa en el minut 63.

De totes maneres l’Osasuna donava les últimes senyals de vida en aquest partit en el minut 70 però es tornaven a topar amb un inspiradíssim Becerra. Fins aquest moment els blanc-i-vermells només havien aconseguit llançar algun còrner i poca cosa més. Es dedicaven a estar concentrats en defensa i intentaven trobar algun contraatac. Això arribava en el minut 75 quan Felipe conduïa la pilota des de la dreta de l’atac, driblava cap a dins i rematava amb rosca desviat a la dreta del porter local.

 

Pocs segons més tard arribava la més clara pel Girona quan una centrada des de la banda esquerra feta per Adai la rematava Jaime Mata de cap a fora. El partit anava morint poc a poc i s’anava encaminant cap un 0-0 inevitable. I amb el resultat inicial acabava aquest enfrontament.

Punt molt valuós del Girona que demostrava que, fins i tot sense jugar gaire bé, és un equip molt difícil de derrotar. Becerra amb una actuació estelar i tot l’equip amb molt de treball aconseguien sumar en un camp complicat. Partits com aquest n’hi hauran més en una categoria tan igualada com aquesta, però s’ha de saber patir i lluitar perquè un empat en camp contrari és sempre important, i més encara si tots animem la setmana que a Montilivi perquè els de Machín aconsegueixin els tres punts. Som-hi Girona.