La crònica: Tarda freda a Montilivi per
rebre l’Alcorcón en aquesta 23a jornada del Campionat de Lliga. En els
prolegòmens del partit els dos actors del Teatre Guerrilla, protagonistes del
vídeo promocional del club, van fer la sacada d’honor. 4.856 espectadors
valents estaven a l’estadi orgullosos de l’equip i expectants per veure si es
podia aconseguir una nova victòria.
Els onze de Machín: Becerra,
Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Sebas, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza.
Onze típic que tantes alegries està donant aquest any.
El partit començava i en els
primers 5 minuts no hi havia res a destacar. Poc ritme, cap opció de gol, un
Girona ben plantat buscant la seva oportunitat per sortir com un llampec al
contraatac, i un Alcorcón que dominava lleugerament en aquests primers
compassos i trepitjava més terreny rival.
En el minut 9 es produïa la
primera aproximació gironina. Sandaza feia una passada en profunditat a Felipe
però el porter rival sortia ràpid fora de l’àrea i refusava la pilota. Això
donava lloc a un contraatac molt perillós dels madrilenys que acabava en res.
En el minut 14, l’equip visitant
estava a punt de marcar a la sortida d’un còrner però Becerra refusava el xut.
En el minut 15, una cosa a
destacar. Entrava en escena el nostre fitxatge d’hivern, tornava el popular “Sisplau“ a les graderies del gol nord, aclamat per tothom, i disposat a animar
sense parar perquè el Girona noti el recolzament del públic en aquesta segona
volta del campionat tan important. No va parar de cridar en tot el partit i, a
sobre, amb el càntic de “Som-hi Girona“ ens feia publicitat del nostre blog. Tot i així hi havia més caliu
entre el públic que al terreny de joc, ja que el matx tenia molt poc ritme.
En el minut 22 Coris arrencava
per banda, obria a Felipe que feia una centrada i la rematava de primeres
Sandaza. La pilota la refusava el porter visitant a còrner. Bona jugada i
primera gran oportunitat.
8 minuts més tard responia
l’Alcorcon amb una gran jugada per banda dreta que acabava amb una rematada
d’un jugador visitant a boca de canó, però Becerra reaccionava desviant la
pilota a còrner.
Tot i això, el Girona havia
millorat el seu joc i començava a transmetre bones sensacions.
En el minut 37, Coris tornava a
fer una jugada individual, tornava a obrir a l’esquerra per Felipe , i la seva
centrada era rematada per Eloi al segon pal a fora. Final de la primera meitat
amb un 0-0 al marcador.
Els segons 45 minuts començaven
amb els homes de Machín endollats. Es veia que la segona part podia ser una
altra cosa.
En el minut 56 Ramalho tallava
una pilota, s’incorporava per banda i aconseguia forçar una falta lateral
perillosa. Com sempre, Granell, era l’encarregat de llançar-la. Penjava la
pilota a l’àrea i Ramalho en el segon pal aprofitava l’error de la defensa
madrilenya per estirar-se i rematar amb el peu al fons de la xarxa. 1-0
El partit estava on el Girona
volia. Amb el marcador a favor, ben atents en defensa i ràpids en la contra per
intentar tancar l’enfrontament.
En el minut 57 es produïa el
canvi típic, Aday entrava per Coris. Bons minuts del canterà que deixava lloc
a l’ex del Tenerife.
En el minut 64 es va poder
presenciar una jugada típica d’aquest Girona. Un Cifuentes atent s’anticipava
al seu rival i robava una pilota que convertia en un contraatac perillós. Feia
una passada en profunditat a Felipe que encarant el porter rival cedia a la
seva esquerra on Sandaza sol marcava a plaer. 2-0 i deliri entre el públic.
A partir d’aquest instant el
partit passava a estar tremendament controlat. Un Alcorcón que no reaccionava,
no inquietava la porteria rival i els blanc-i-vermells veien com passaven els
minuts i els tres punts no semblava que s’escapessin.
En el minut 76 Íñiguez entrava
per Granell per disputar uns minuts al mig del camp com a pivot defensiu i això
feia que Pere Pons avancés la seva posició a interior.
Un minut més tard es finiquitava
el partit amb una acció aparentment sense importància. Eloi feia un gran
control en el centre del camp i forçava l’expulsió d’un jugador visitant. Més
tranquil·litat encara per conservar la renta adquirida en l’electrònic.
En el minut 81 C.Gómez entrava
per Eloi i així s’esgotaven els 3 canvis.
Ja amb el partit a punt
d’acabar, en el minut 89, Sandaza feia una magnífica jugada individual i cedia
a Felipe que, després de driblar el porter visitant, marcava el tercer amb cama
dreta.3-0.
En el descompte, però,
l’Alcorcón estava a punt de retallar distàncies amb un xut de fora l’àrea que
s’estavellava al travesser de la porteria de Becerra.
Final del partit i gran
victòria. El discurs del club, s’ha d’entendre que sigui així, és que cada
vegada s’està més prop de mantenir la categoria. Però la il·lusió dels
aficionats és una altra. Un cop acabada la jornada i si mirem la classificació
el Girona està segon en aquests moments, posició d’ascens directe a primera. És
cert que empatats amb Betis i Sp. Gijon, però això ja ens deixa clar de
l’extraordinari rendiment d’aquesta plantilla. Es va obrint escletxa amb el
setè classificat i sembla que el playoff és possible però a sobre no hem de
descartar altres opcions més ambicioses. Mentrestant, s’ha de seguir enganxats
a l’equip, amb confiança en allò que s’està fent i amb ganes d’animar-los.
Som-hi Girona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada