Jornada 24: Tenerife 0-1 Girona

La crònica: Els onze de Machín: Becerra, Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Aday, Pons, Granell, Eloi, Felipe i Sandaza. Onze típic però amb la novetat d’Aday, que debutava com a titular en Lliga, en substitució de Sebas.

El Tenerife venia d’una ratxa molt dolenta on havia aconseguit només 2 dels últims 15 punts, mentre que el Girona havia encadenat 3 victòries seguides i Machín s’havia convertit en el millor entrenador del mes de gener. A la banqueta canària hi havia un vell conegut, Raul Agné, l’home que ha dirigit més partits del Girona a Segona A.

L’estratègia d’un i altre tècnic es va veure de seguida plasmada damunt del terreny de joc. El Tenerife amb ganes intentava tenir la iniciativa mentre que els gironins estaven ben plantats esperant l’oportunitat per sortir a la contra. I això es produïa en el minut 5 quan Felipe contraatacava amb molt de perill per banda esquerra i la jugada acabava amb un xut de Cifu des de l’àrea petita que refusava un defensa a còrner.

2 minuts més tard, una altra contra, aquesta vegada conduïda per Granell que dins l’àrea intentava cedir la pilota a Sandaza , acabava en còrner. Lejeune el rematava de cap sol, al fons de la xarxa. 0-1.

El partit s’havia posat de cara, estava on li agrada a Machín. El Tenerife intentava tocar la pilota en terreny rival però el Girona estava molt ben posicionat i no cedia opcions.

La primera part anava a ser molt còmoda pels blanc-i-vermells, que veien com els locals no trobaven espais i en canvi el Girona podia aprofitar els que deixaven els canaris a la seva esquena.

En el minut 31 un combinació entre Felipe i Sandaza, deixava aquest últim sol dins l’àrea, però el seu remat el desviava el porter del Tenerife. Un minut més tard s’invertien els papers, ara era Sandaza qui feia una passada en profunditat a Felipe que, dins l’àrea, no podia rematar amb comoditat i la pilota sortia desviada. Bona entesa entre els dos davanters del Girona que, com està succeïnt en les darreres jornades, es troben en el camp i creen molt perill.

El partit estava molt ben controlat i molt ben gestionat pels homes de Machín, Becerra no havia intervingut i ells trobaven la manera de fer mal al rival. En el minut 44 Aday feia una jugada per banda dreta, centrava i el refús de la defensa el recollia Felipe per rematar dins l’àrea. La pilota rebotava en un defensa local i es malvaratava una nova opció. Un minut més tard, Sandaza feia una molt bona jugada individual però el seu xut creuat el refusava el porter. Així s’arribava al final de la primera meitat. Bons primers 45 minuts del Girona, però quedava una sensació d’haver perdonat en excés un partit que podia haver quedat sentenciat.

Amb això començava la segona meitat. El Girona baixava el seu rendiment i això provocava una tímida reacció del Tenerife que apretava buscant l’empat. Per part dels gironins no hi havia massa a destacar en atac perquè tocava defensar el resultat, sense arriscar massa, però amb molta concentració per no cedir oportunitats de gol al rival.

Només una de destacable. En el minut 15, es produïa una passada en profunditat cap a un davanter del Tenerife que obligava Becerra a sortir amb els punys.

Els canaris donaven sensació de cert perill però tampoc trobaven una opció massa clara i al Girona ja no li durava massa la pilota ni es trobava tan fresc com en els primers 45 minuts com per sortir al contraatac. Era el moment perfecte per introduir canvis un buscar homes de refresc que donessin oxigen a l’equip.

En el minut 21 Coris entrava per Aday, en el 32 Mata per Sandaza, i en el 37 Machín feia un canvi defensiu substituint Felipe per David Garcia.

Tot i així, els canaris amb més cor que cap, buscaven l’empat però el Girona donava la sensació de tenir-ho tot controlat i de saber administrar a la perfecció la renta mínima del marcador.

En el minut 41 Sebas feia una gran jugada individual però el seu xut de fora l’àrea sortia desviat per molt poc.

I amb el Tenerife a l’atac, es produïa un contraatac claríssim. Mata conduïa la pilota, la cedia a Eloi que la tornava de primeres i deixava sol davant del porter al davanter madrileny. Però Mata, sense sort, no podia fer el 0-2 en una oportunitat claríssima. De totes maneres, no feia falta, s’arribava al final del partit amb una victòria molt treballada i es feia valer el solitari gol de Lejeune per aconseguir els 3 punts.

Moment de mirar la classificació i fer aparèixer un somriure d’orella a orella. Ja hi ha una distància d’onze punts amb el setè classificat, per tant el playoff d’ascens s’apropa. Mantenir la categoria està a tocar, però és que som colíders empatats amb Las Palmas i l’Spòrting. Impressionant. Si s’acabés la lliga ara seríem equip de primera. Queda molt, moltíssim. És una categoria on la temporada es fa molt llarga, però ara si està permès somiar. I el cap de setmana que ve es rep el Gijón a l’estadi. S’ha d’anar a animar perquè és un rival directe i serà un partit molt emocionant. Som-hi nanos, som-hi Girona.