La crònica: Jornada “d’ajuda al club”
a Montilivi en un horari molt bo per veure futbol. 12 del migdia d’un Diumenge de
carnestoltes i un rival d’entitat davant, l’Sporting de Gijón. 5.426
espectadors estaven a l’estadi disposats a veure un bon partit.
Els onze de Machín: Becerra,
Cifu, Lejeune, Richy, Ramalho, Aday, Pons, Granell, Eloi, Mata i Sandaza. Novament
Aday era el carriler esquerrà però hi havia la novetat de Mata que entrava en
l’onze per Felipe (lesionat a última hora).
Els primers minuts eren de molta
igualtat acompanyada de certa imprecisió, especialment en la circulació de
pilota del Girona. Molt de respecte entre els dos contrincants. De totes
maneres la primera oportunitat seria pel Girona. Aday, en el minut 6, feia una
jugada individual, driblava en diagonal cap a l’interior i xutava des de fora
l’àrea obligant el porter rival a fer una bona aturada.
Però aquesta oportunitat anava a
ser l’única que tindrien els de Machín en els primers 45 minuts. I és que els
asturians movien molt bé la pilota, dominaven, jugaven en terreny rival, i quan
perdien la possessió una forta pressió impedia els contraatacs dels
blanc-i-vermells.
En el minut 12 l’Sporting feia
una contra perillosa que acabava amb una aturada de Becerra. Un minut més tard es produïa el
primer contratemps pels locals. Eloi havia d’abandonar el terreny de joc per
lesió i el substituïa Cristian Gómez.
En el minut 17, els visitants
treien de banda i penjaven la pilota a l’àrea aconseguint pràcticament fer gol. Un minut més tard, una falta
lateral llançava pels asturians la rematava un davanter visitant de cap i
sortia fora per poc.
A partir d’aquí el guió seria el
mateix fins al final de la primera meitat. Un Sporting amb molta més possessió
de pilota que la circulava amb criteri però no aconseguia inquietar Becerra.
Davant, un Girona ben plantat al darrera, però sense possibilitat de fer el joc
directe que ens té acostumats perquè no li durava l’esfèric ni 10 segons per la
forta pressió rival. Així s’acabava la primera part. Els asturians havien estat
superiors, però la bona lectura era que tot i així el marcador era 0-0. La
segona meitat, per força, havia de ser diferent. Estava clar que l’equip
visitant no aguantaria físicament aquesta intensitat i el Girona anava a trobar
espais a darrera per tenir opcions.
I així anava a ser. En el minut
49, una centrada d’Aday la rematava Mata de cap. El porter visitant la refusava
fent una gran aturada. Una autèntica pena perquè semblava gol. Les sensacions eren diferents.
Ara l’Sporting ja no dominava i el Girona trobava el seu joc. Papers canviats
en aquests segons 45 minuts.
En el minut 51, una contra del
Girona la finalitzava Sandaza després de driblar sense encert. En el minut 55, una sacada de
banda des de l’esquerra, la rematava de cap un jugador de l’Sporting fora. Era
pràcticament l’única manera que tenien els asturians de crear cert perill. En el minut 64, treia Becerra
llarg i trobava Sandaza que rematava fluix. I en el mateix minut, C.Gómez
cedia per Mata que dins l’àrea feia un barret al porter, i la recollia Cifu que
rematava a porteria i la treia un defensor asturià sota pals.
Poc després, es lesionava el
porter de l’Sporting i el seu substitut tardava un món a entrar al camp amb el
vist-i-plau de l’àrbitre. El públic de Montilivi s’encenia perquè ho trobava
una presa de pèl i a més es tallava l’embranzida dels homes de Machín que ara
sí que anaven a buscar la victòria.
En el minut 74, una centrada de
C.Gómez des de la dreta la rematava de cap sol Aday des del segon pal. L’Sporting havia baixat
prestacions respecte la primera part i el Girona havia millorat molt i això es
veia en el terreny de joc.
En el minut 82 un còrner llançat
per Granell el rematava Sandaza de cap a les mans del porter rival. Dos minuts més tard, Coris
entrava per Aday. S’intentava que amb el canterà fresc es creés perill per
banda esquerra. Cinc minuts més tard, Lejeune
tallava una pilota i s’incorporava a l’atac. En l’intent de rematar de cap es
feia un cop i quedava estès a terra. Era substituït per Íñiguez.
Per lesions, canvis i
especialment per l’incident de la substitució del porter asturià, l’àrbitre
afegia 6 minuts. Quedava temps per intentar la victòria. En el temps afegit, Pere Pons
tallava una pilota en el mig del camp i iniciava un contraatac perillós. Cedia
la pilota a Mata que entrava sol dins l’àrea però, en comptes de rematar a
porteria amb l’esquerra, intentava driblar el porter rival i s’esfumava
l’última opció de sumar els tres punts. Una pena.
El primer temps havia
estat pels asturians, però en la segona meitat el Girona havia merescut
guanyar. En el còmput global d’oportunitats de gol, els blanc-i-vermells havien
fet més mèrits per endur-se la victòria. De totes maneres s’havia aconseguit un
empat de molt mèrit davant un rival imbatut fora de casa i que només ha perdut
un partit en tota la lliga. S’ha tornat a competir amb garanties contra un
rival fort i s’acaba la jornada empatats amb el segon classificat i a 2 punts
del líder que aquesta setmana és Las Palmas. Gran Girona que la setmana que ve
es desplaçarà al camp del Betis on tindrà una gran prova de foc contra un rival
directe per l’ascens. Ja es pot dir així, el Girona lluita per aquests
objectius i hem d’estar orgullosos. Som-hi Girona.
El resum
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada