dimarts, 24 de març del 2015

Les incorporacions donen els seus fruits

REVISTA TOTS SOM GIRONA. NÚMERO 29. Pàgina 38.

Cròniques estadístiques del Girona. Les incorporacions donen els seus fruits


Aquesta temporada el Girona està competint a un nivell molt alt. Ens trobem immersos en una lluita a la zona alta de la classificació, envoltat d’equips de primera línia, clàssics de la primera divisió, i amb pressupostos molt més elevats que els del conjunt gironí. I tot això, després que la temporada passada es patís fins a l’últim instant per mantenir la categoria. Tot plegat pot fer pensar que la situació actual de l’equip és fruit de la casualitat. Però els números no enganyen. Les coses s’han fet bé aquesta temporada des d’un bon inici. I amb un pressupost sota mínims, el Girona ha pogut crear una plantilla molt competitiva, capaç de superar els reptes esportius més agosarats.

Aquest estiu, Quique Cárcel (el nou director esportiu del Girona), amb el vist-i-plau de Pablo Machín, va moure fitxa. Les notícies es feien esperar, i els més pessimistes desconfiaven de la competivitat del nou Girona. Però poc a poc, els diaris s’anaven fent ressò d’incorporacions blanc-i-vermelles que anaven completant la plantilla: el retorn de Ramalho i de Pere Pons, les incorporacions de Mata, Granell, Aday, Lejeune, Sandaza, les cessions de Cifuentes, Iñiguez, Christian Alfonso i Cristian Gómez… les peces exactes d’un sistema tàctic que va funcionar a finals de la temporada passada, i que s’havia de convertir en el model de referència de cares a la nova campanya 2014-2015. El Girona, amb el seu limitat pressupost , havia completat un trencaclosques, i només calia esperar si ho havia fet sense mancances tàctiques i tècniques, i si les noves incorporacions oferien els resultats esperats.

Un cop superades 22 jornades de la Lliga Adelante, les estadístiques de l’equip són la mostra més evident i reflecteix clarament la incidència de les incorporacions en els resultats del Girona. Si fem una comparativa amb la temporada passada, els números encara són més destacables (cal tenir present que en les 2 temporades, el número d’incorporacions van ser les mateixes, i per tant, la comparativa gaudeix d’una validesa notable). En el registre golejador, les incorporacions suposen 16 gols dels 31 en total (amb especial atenció als 8 de Sandaza), un 51%. Molt enrere queden els 19 gols de tota la temporada passada dels 51 en total, suposant un 37%. Un increment considerable que converteixen el Girona en un dels equips més golejadors de la categoria, a diferència de la temporada passada.

Si focalitzem l’atenció a les assistències, la millora és encara més clara . Les incorporacions aporten 12 de les 17 del còmput global (un 70%). Comparant amb els valors de l’any passat, les incorporacions van aportar en tota la temporada 13 assistències de les 37 en general (un 35%).

No obstant, els gols i les assistències són en certa part, la conseqüència lògica de la participació dels jugadors en l’equip. I en aquest apartat és on s’evidencia encara més el valor d’aquests jugadors. Dels 11 jugadors amb més minuts sobre el terreny de joc, 7 són benvinguts aquesta temporada (Cifu, Lejeune, Pons, Granell, Ramaho, Sandaza, Mata). Clara mostra de com s’han convertit en referents en l’equip, i en l’onze tipus. La temporada passada, tan sols 2 jugadors van gaudir d’aquesta condició (Timor i Iván López). Si l’anàlisi el fem exhaustiu al nombre de minuts jugats en total, aquesta temporada s’han repartit 21.695 minuts entre tota la plantilla i , d’aquests,  13.616 els han gaudit les noves incorporacions (62%). A finals de la temporada passada es van repartir 41.497 minuts entre tots els jugadors, i 13.225 van ser gaudits pels fitxatges (un 31%)


Les incorporacions donen els seus fruits. I davant d’una categoria tant volàtil com aquesta, aquest factor és determinant. Les dificultats econòmiques dels equips fan que aquesta categoria sigui un mercat molt interessant, com es diu popularment, un trampolí cap a altres equips de major categoria (esportiva i/o econòmica). Les baixes són inevitables, i per tant, cal suplir-les amb encert. L’equilibri entre una plantilla fixa, i unes incorporacions encertades comporten el nivell competitiu de cada temporada. I aquesta temporada estem gaudint d’aquest balanç amb els resultats esportius actuals. Som-hi Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada