La crònica: 6.722 espectadors eren presents al
Miniestadi, dels quals un bon grapat eren aficionats gironins que, amb la
samarreta i unes quantes pancartes, animaven el seu equip per aconseguir 3
punts vitals en la lluita del Girona per l’ascens directe. Davant un Barça B en
hores baixes però amb homes d’una enorme qualitat.
El partit arrencava amb els blaugrana
intentant tenir la possesió de la pilota i amb un Girona esperant i controlant.
Però en el minut 5, en un instant on els gironins havien intentat atacar, un
contraatac dels locals el transformava Sandro en un golàs després dun xut que
s’estavellava a l’escaire esquerre de la porteria de Becerra. 1-0. Aquest gol donava ales al Barça i
el Girona no aconseguia apropar-se a la porteria rival.
En el minut 9, una gran jugada de
Samper acabava amb una rematada de cap d’un jugador local amunt. En el minut 16 era Halilovic qui a
la sortida d’un còrner ho provava de fora una pèl desviat. Però aquí s’acabaria el domini dels
locals. Poc a poc els blanc-i-vermells començaven a reaccionar. Primer Cifu des
de fora l’àrea i després Sandaza des del mig camp avisaven.
Els homes de Machín havien capgirat
la tendència i tenien el control de la pilota. Només faltava trobar el camí del
gol. Tenien més presència en camp rival i intentaven crear perill per les
bandes amb Juncà i Cifu. El carriler esquerrà aconseguia forçar diverses faltes
laterals interessants. En el minut 27 Granell recollia un
rebuig i xutava de fora l’àrea a les mans del porter. Poc després, en el minut
32, una falta forçada pels gironins a la frontal de l’àrea contrària, la xutava
Eloi i la pilota fregava l’escaire de la porteria del Barça.
5 minuts més tard arribava l’opció
més clara pels de Machín quan una jugada per banda dreta deixava Mata en un mà
a mà contra el porter blaugrana però perdonava.
El Girona no mereixia perdre, les
dades de possessió eren d’un 61% pels blanc-i-vermells i a sobre en terreny
contrari. Quan només quedaven 3 minuts pel final de la primera meitat, Mata
lluitava una pilota en banda esquerre, la prenia al defensor i es presentava
sol davant el porter local. Aconseguia batre’l pel pal curt establint l’1-1 amb
el qual acabaven els primers 45 minuts.
L’afició del Girona desplaçada a
Barcelona, no parava d’animar i això estava esperonant els seus jugadors que
creien en la victòria. Només començar la segona part Mata
cedia per Sandaza que iniciava una contra molt perillosa però no aconseguia
materialitzar-la. Però un minut més tard, deliri entre els visitants. Eloi
consumava la remuntada en recollir l’esfèrica i etzivar des de fora l’àrea un
xut ras al costat del pal dret que feia pujar l’1 a 2 a l’electrònic. El Girona
era superior, estava extramotivat i ho demostrava damunt el camp. Però al
davant tenia homes amb una qualitat tècnica individual impressionant que podien
complicar la vida. Això ho demostraven en el minut 5 quan Halilovic iniciava
una jugada i assistia Sandro que rematava creuat.
Però els homes de Machín no volien
deixar escapar la victòria. En el minut 8 Mata recollia una pilota fora l’àrea
i feia un xut amb rosca que es colava a la porteria contrària. El gol
l’invalidava el col·legiat. Tot i així, un minut més tard,
l’incansable Cifu arribava a línea de fons i feia una centrada que rematava
Sandaza al pal. El refús el recollia el mateix Sandaza per fer pujar l’1 a 3.
El partit estava on li agrada al
Girona, perquè el Barça B, molt necessitat de punts, sortia a intentar reduir
distàncies i deixava espais per contraatacar. En el minut 11 Eloi cedia a Cifu en
una contra i el carriler gironí driblava el porter però no encertava a marcar.
L’entrenador local movia fitxa i
feia entrar Adama. L’extrem blaugrana començava la seva exhibició particular
per banda dreta sortejant contraris, fent canvis de ritme i fent anar de
corcoll la defensa del Girona. Tot
i així , en el minut 14, els blanc-i-vermells picaven un còrner però, tot i fer gol, l’anul·lava el
col·legiat per falta en atac. Era un petit parèntesi ja que Adama seguia creant
perill i forçava faltes laterals. Una d’elles la picava Grimaldo al travesser
en el minut 19.
Davant d’això Machín feia el primer
canvi en el minut 20. Aday entrava per Juncà. El Barça B volcava el seu joc per
banda dreta buscant la bala de l’Hospitalet que estava fent molt mal per
aquella banda. En el minut 23 Felipe entrava per
Sandaza. Però els locals seguien buscant disminuir diferències.
En el minut 28, però, Cifu feia una
nova jugada per banda i la seva centrada la rematava Mata de cap a fora. Els locals apretaven i el Girona
esperava intentant aguantar aquest bon resultat. En el minut 29 Sandro
s’escapava per banda i feia un gol anul·lat per fora de joc. El Girona havia de
sortir, demostrar-li als blaugranes amb alguna jugada inquietant que si es
volcaven a l’atac ells podien trobar molts espais. I això es produïa en el
minut 34 quan Granell cedia per Cifu i aquest per Mata que perdonava sol davant
del porter.
Un minut més tard, mala notícia
pels homes de Machín. Adama feia una jugada, aquesta vegada en diagonal cap a
dins, i amb cama esquerra al pal
llarg marcava el 2 a 3.
Era el moment d’intentar tenir el
control de l’esfèrica perquè passessin els minuts i que els blaugranes no
empatessin. En el minut 37 Jandro entrava per Eloi. Els blanc-i-vermells
començaven a tocar i tocar perquè el Barça B no pogués tenir opcions. Però, en
el minut 44, una centrada des de l’esquerra la rematava Palencia i Becerra la
desviava fent una gran aturada. Moments d’angoixa del Girona. Però aquest equip
sap patir i sap què ha de fer en cada instant. Un minut més tard, trobava
espais per contraatacar. Granell cedia per Felipe que des de l’esquerra
aconseguia arribar a l’àrea riva i xutar a porteria. El porter local desviava i
la recollia Cifu que feia el 2 a 4. S’ho mereixia el carriler gironí que sempre
recorrent la banda amunt i avall dóna solucions ofensives i contribueix
defensivament però no trobava el premi del gol. Aquest cop sí, gol i
sentència.
En els minuts afegits una gran
jugada de Pere Pons a punt estava de significar el cinquè. S’arribava al final
amb un triomf importantíssim. Els jugadors, que ho sabien, ho celebraven
intensament amb la seva afició situada majoritàriament damunt d’una de les
porteries del Mini i, una jornada més, es mantenia la segona posició. El Girona es sent important, sap
que té opcions i demostra que vol lluitar fins al final per pujar a primera.
Hem d’estar orgullosos del que estan fent i animar fins l’últim alè. Es pot
aconseguir, queda molt poc i és possible. Som-hi Girona.
El resum:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada